Safo “versus” Catul

El meu treball personal consisteix bàsicament en la recerca d’informació sobre Safo de Lesbos (Σαπφώ/Ψάπφω en grec i Sappho en llatí), que va ser una poetessa que va néixer al 650 aC i va morir al 580 aC. Va viure a Lesbos, una illa de Grècia propera a la costa de l’Àsia Menor. El seu pare va ser Escamandrònim i la seva mare Clesi.
Una dona que descriuré com femenina, delicada i molt espiritual, ja que estava identificada i tenia relació amb Afrodita o Venus, la dea del amor, la bellesa, la luxúria, etc.
Va crear una societat a l’illa on les joves es preparaven per al matrimoni, i després aprenien a recitar poesia, cantar, confeccionar collarets i corones de flors, sempre amb l’ajuda de la seva mestra Safo, que ensenyava importants lliçons d’Amor. Es deia que la mestressa de l’amor s’enamorava de les seves alumnes, per això el nom de la seva illa va passar a ser un símbol d’amor entre dones.

La seva poesia es caracteritza per la bellesa, la perfecció formal, la intensitat i l’emoció que transmet en cada vers. Predominen temes d’amor principalment, que causen a la poetessa un desig de transmetre el que sent, recordant moments, sempre amb una naturalitat exagerada i una senzillesa divina.

Em sembla igual als déus
l’home que enfront de tu
seu, i de prop t’escolta
parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,
em colpeja el cor dins el pit,
car quan et miro un instant, ja no m’es possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se’m trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l’herba
i em sento que estic a punt
de morir.
Però tot pot suportar-se, perquè…

També temes de caire sexual femení, i situacions de la seva vida amb les seves alumnes.

– Virginitat, virginitat, a on te’n vas, que em deixes?
– Ja no tornaré a tu, ja no tornaré.

En alguns dels poemes podem veure com fa referència algun déu grec, típic de la literatura clàssica.

Eros m’agità els sentits
com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines.

Amb el pas del temps és va referir a ella mateixa com una anciana que vivia en harmonia, pau interna i naturalitat externa. En els seus poemes podem veure la gran influencia de la natura.

Els estels, vora la formosa lluna,
enrere amaguen el rostre lluent
al temps que, plena, més resplendeix
(sobre) la terra…
argentada

Traduccions: Maria Rosa Llabrés Ripoll

Altres escriptors grecs, com Plató, la consideraven una musa de l’illa i Ovidi, més tard, també fan referència a aquesta dona com una heroïna.
Safo va escriure nou llibres d’odes, cançons nupcials, elegies i himnes. La més famosa és l’Oda a Afrodita. Explica a la seva dea un sentiment d’amor i desig, de manera que també podem apreciar la gran estima que sent per aquesta divinitat.

També m´he pres el luxe de fer una comparació amb un dels poetes més importants romans, Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llatí), que cremava de passió. Per això va voler seguir els grecs, per poder descriure els seus sentiments com ells ho feien. Una de les seves inspiracions per definir el que sentia per la seva estimada Lesbia va ser un poema de Safo, que ell després remodelà.

En el seu poema Safo explica el que sent per un personatge que compara amb els déus, que li toca el cor, la deixa sense paraules i la trasbalsa de dalt a baix fins al punt de sentir-se quasi morta d’ amor. Amb un gran sentiment i una gran dolçor transmet el seu amor.
En canvi, el poeta llatí Catul, tot agafant el poema de Safo, en el primer vers fa referència al que diu l’original tot remarcant que és dirigit a un home i demanant permís als déus per utilitzar la seva bellesa com comparació amb la de la seva estimada. Tot seguit esmenta el pseudònim que ell l’ha posat al seu amor i descriu el que li passa quan ella riu o la veu.
L’últim paràgraf és una nova reflexió que es fa a ell mateix l’oci que ell viu. Aquest últim no apareix en el poema de Safo, ell anomena oci al moment que passa a la taberna xerrant amb els seus amics i creant poemes, envoltat de joc i vi que incita a la desinhibició i la bogeria, per això diu que l’oci destrueix reis i ciutats. En aquest poema podem veure amb la claredat que explicava el poeta i el toc autobiogràfic de la seva vida quotidiana del últim paràgraf típic de la literatura romana.

Després de buscar informació sobre la poetessa Safo de Lesbos i el seu entorn en vida i les petjades que va deixar després de la seva mort, i de llegir els seus poemes, he arribat a la conclusió que va ser igual de meravellosa com artista i mestra que com dona.
Jo penso que va ser una gran dona que estimava tant les lletres com a la seva vida i això feia que ho proclamés amb els seus meravellosos poemes i cants, que arriben al cor de qualsevol que els llegeixi amb una mica de seny.
Em sembla increïble i ,fins i tot, l’admiro quan m’he adonat del que va aconseguir quan va formar una petita societat de dones a l’illa de Lesbos, tota sola, amb l’ajuda del seu gran coneixement, que compartí amb les seves alumnes, a qui ensenyava temes d’amor, sexe, sentiments, etc. que en aquella època i posteriorment no se sabien o no es volien tractar.

En comparar el poema de Catul amb el de Safo m’he adonat que Safo té una delicadesa i un manera de dir les coses que Catul oblida, ella remarca més el que sent i per qui ho sent, en canvi Catul em fa la sensació que dóna importància a d’altres sentiments més materials o egoistes, obscurs i durs, expressats d’una manera més vulgar i no amb tanta dolçor com ella.

El que menys m’ha agradat de la informació que he cercat ha estat la manera com la gent ha parlat des de sempre de la homosexualitat de Safo, independentment de la seva tendència sexual, el que jo penso és que a ella li agradava el goig, i podia veure la bellesa objectiva de les coses, tant en una dona com en un home, com en una fulla, però és clar, això no ho pot apreciar tothom.
També vaig trobar, sobre la mort de Safo, que després de ser rebutjada per un jove marí, es va suïcidar llançant-se des d’un penya-segat a l’Illa de Léucade. Tanmateix, això no té molta credibilitat, ja que no correspon amb la personalitat d’una Safo ja madura, i que en els seus últims poemes es mostra com una dona en pau amb ella mateixa i amb la natura que l’envolta. Per això no ho he afegit a la informació.

Andrea Martínez
1r batxillerat I. Isaac Albéniz

25 thoughts on “Safo “versus” Catul

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Andrea, continua conreant aquesta sensibilitat que et fa apreciar la poesia i tot allò que ens pot arribar a transmetre.
    Per cert, qui em situa Lesbos en la geografia grega segons l’hem estudiada a la segona avaluació?

  2. Ariadna Jiménez

    Felicitats Andrea!Has fet un molt bon treball 🙂
    Al escoltar la exposició de l’Andrea he après molt coses noves, però sobretot el que més m’ha agradat és que es notava que aquest tema li agradava molt, per tant s’ha esforçat i ho ha fet molt bé.
    Responent a la pregunta de la Teresa..
    Lesbos (Λέσβος) és una illa grega de la mar Egea que constitueix junt amb algunes illes menors la Prefectura de Lesbos.

  3. Oriol García

    Hola! Una cosa que falta i que es imprescindible per la bona dinàmica del bloc són sobretot els ENLLAÇOS!!! Aquest article está molt bé, l’únic que falta són enllaços per relacionar aquest post amb l’altre article que hi ha al bloc, si fos així, seria perfecte!

  4. Margalida Capellà Soler

    Andrea, un bon article. Ja que no són operatius els enllaços que ens has deixat en el teu ppt (una altra vegada ho has d’aconseguir), et recomano que enllacis aquest apunt almenys amb els de El Fil de les Clàssiques, així també des de El Fil s’arribarà aquí i des d’aquí anirem fent la nostra teranyina digital de coneixement clàssic.
    L’enhorabona!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Teniu raó en la importància del enllaços i és per això que l’Andrea ha dedicat una diapositiva sencera a posar-los. També s’ha pujat la presentació a l’slideboom, que permet que els enllaços es mantinguin actius, tal com la Margalida va aconsellar al Carlos en el seu treball sobre els “ludi gladiatorii”. Tot i això, els enllaços de l’Andrea no es mostren actius. La propera vegada ja ho aniran millorant.
    Entre aquests enllaços es troben els dos articles d’El Fil dels quals ha tret idees i, sobretot, enllaços per afrontar el treball: Els efectes de l’amor i Musicant Safo

  6. Carla A.

    El treball i l’exposició em van commoure (encara que no ho semblés gaire), crec que quan un treball es fa des del cor els resultats són genials. Aquest és el cas, així que ENHORABONA!

    Per cert, vosaltres creieu que la falta de delicadessa de Catul era perquè ell era un home i havia de demostrar certa firmesa “viril” davant de la societat a l’hora d’escriure?

  7. Dani Costa

    Xairete!

    Felicitats per l’article, Andrea, la vida de Safo és molt interessant, i la teva recerca ha quedat clarament plasmada, els poemes tenen el seu punt eròtic i espiritual. Jo també li dedico un poema a Afrodita:

    Desperto submergit en un somni amb tu,
    el meu esperit s’omple de forces
    quan la teva llum il·lumina l’infinit,
    els cabells que cauen al teu pit,
    el seu perfum i el tacte dels teus dits,
    un petó ple d’adrenalina,
    imagina que tu no ets un somni
    ni jo sóc mortal sota els teus designis.
    Dani Costa

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Caram, Dani, teníem un poeta amagat entre els nostres internautes! M’agrada el teu poema i trobo encertat el ressò clàssic del darrer vers amb la seva referència la mortalitat enfrontada als designis divins.
    Ja que el voste company ha estat tan generós de regalar-nos un poema, proposo que doneu el vostre parer sobre la qüestió següent: A qui assimílaríeu més el seu estil poètic, a Safo o a Catul? Llegiu el poema, oblideu per un moment qui ho ha escrit i digue-nos el regust que us deixa…

  9. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I una altra pregunta més prosaica. El títol de l’article conté un llatinisme, me’l comenteu?

  10. Carla A.

    El poema em recorda a Safo, ja que ella portava els seus sentiments a l’extrem, expressats amb metàfores i hipèrboles. També no s’atura a demanar permís als déus, diu allò que sent i parla de “tu”, com si fos una figura pròxima.

    El llatinisme “versus” significa “contra” en sentit de reptar a algú. De fet, en anglès es fa servir molt per no repetir la paraula “against”.

  11. andrea martinez serrano

    Gracies per tots els comentaris, m’omple de satisfacció que el meu treball hagi mostrat com jo volia els sentiments que aquesta poetessa m’ha transmet.
    com ja li vaig dir a la teresa en la exposició m’ hauria agradat poder explicar-me amb més claretat, però jo a diferencia de Safo, encara hem queda molt per aprendre de mi mateixa per que els altres es puguin maravellar amb el meu treball (cosa que espero aconseguir).

    Per cert Dani, molt bonic el poema; gracies als deus que hi ha gent que s’ atreveix a escriure poemes d’ aquests temes i no tenen por a submergir-se en el mar del pensament poètic.
    M’encantaria se capaç…pero tinc massa respecte a la literatura o molt poca confiança en mi mateixa.

  12. Thaïs

    avee!
    Molt bon treball Andrea, m’haguès agradat escoltar i veure l’exposició, perquè per el que llegeixo ho vas fer molt bé i t’agradava molt el tema, és molt important això!
    vale

  13. Oriol Garcia

    Hola! Et felicito per aquest article, i t’explicaré el perquè. Safo a mi personalment m’encanta, ja que sempre explica les seves emocions a travès dels poemes, i sempre explica el que sent en cada moment, tan d’amor, d’odi, la passió, els sentiments en general. A mi m’agrada molt escriure, i sempre em desfogo amb l’escriptura i escrvint el que sento en cada moment. Aquesta es una manera que per a mi, és molt eficaç i em va molt bé, tant si tinc pensaments i sensacions negatives com positives.

  14. Irena

    Hola!:)

    L’artícle i el power point són fantàstics, segur que t’ha portat bastanta de feina.
    L’any passat em vaig assabentar del nom que porta aquesta illa grega, com bé has dit tu per l’amor netre dones “Lesbianisme”- Lesbos.
    Segons aquesta llegenda per Safo, va portar grans polèmiques pel treme “Lesbos” genitiu que serveix tant per indicar les nascudes en aquesta illa del mar Egeu i per les persones homosexuals. Això va donar a que es convoqués un Judici per acabar doncs amb aquesta broma pesada fa uns quants un parell d’anys.

    adéu

  15. Alisa Komarova

    Hola!
    M’agrada aquest poema es molt sexual i gràcies a él segurament s’han pogut estudiar algunes coses i s’ha analitzat molt!

    No existeixen gaires dades biogràfiques sobre ella, i només es coneixen alguns poemes i fragments extrets de citacions tardanes (tradició indirecta) i de papirs. De fet, pràcticament tot el que sabem de la seva vida ho deduïm dels seus poemes. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d’enraonies i rumors sobre la seva vida. Els seus poemes es recitaven i coneixien a l’Atenes del segle V aC. Més tard, a Roma, els poetes llatins lloen els seus poemes. Allà hi havia busts de la poetessa (cf. el discurs de Ciceró contra Verres, acusat de robar un bust de Safo). Ha estat probablement la poetessa més traduïda i més imitada de l’antiguitat clàssica.

  16. Annia

    Ave!
    Safo sembla que va causar gran conmoció entre tots. Com bé explica l’Andrea va ser un gran símbol de la feminitat, la sexualitat, sobre tot entre dones…
    Hem pogut veure que els seus poemes són tots molt lírics, tots parlen sobre les seves emocions, les seves sensacions i la seva manera de veure les coses usuals, de la vida quotidiana entre les noies.
    El que a mi em sembla extrany és que si és cert que s’enamorava a de les seves alumnes per a que les ensenyava a ser unes bones esposes?
    En estudiar Catul sabem que era un poeta que es ficava amb tothom, que a tots els feia burla i reia, és normal que sent Safo el punt d’atenció també passi el mateix.

  17. Anna Pardo

    Tot i que Safo és propiament un tema de grec, també és molt interessant la relació literària que s’estableix entre aquesta poetessa i altres literats llatins com Catul o Ovidi. És admirable que aquesta dona conseguís en aquella època ser reconeguda com a bona poetessa, ja que vivia en un temps en què els homes eren els que gaudien d’accés a la cultura, i recordem que tampoc tots. També és remarcable com els poetes llatins que esmenta el treball també es van insipirar en l’obra de Safo de Lesbos per crear les seves pròpies obres, fet que remarca que també existien persones sense prejudicis ni sentiments de discriminació cap a les dones i les seves meravellos creacions.

  18. Anna Pardo

    Per cert, el llatinisme que apareix al títol és verus i té com a significat: Contra, en oposició a (sovint abreviat vs.).

  19. natarov_ylia

    Salve!
    Molt interesant l’article de Safo, fins ara no sabia l’existencia d’aquesta poetessa. Ara els alumnes de segon de batxillerat estem estudian la lírica, principlament ens centrem en Horaci, però igualment tenen en comú aquesta expressió fluida de sentiments, de pensaments, reflexions… Felicitats per l’article ^^!

  20. Jordi Berdún Pérez

    Sincerament l’autor llatí Catul m’agrada. L’altre dia vam anar al TNC ( Teatre Nacional de Catalunya) per veure l’obra ”El Mercader de Venècia” del dramaturg Shakespeare. Al fons , on representava la casa del Jueu, havia alguns extrets de l’obra lírica de Catul. Tenia com a referència l’homosexualitat, ja que a ell se’l considerava d’aquesta ideologia sexual. Tal i com representa l’obra que vam veure, ja que l’Antònio té una romanç amb un dels seus millors amics.

    Després d’haver donat aquesta citació, he de facilitar el treball realitzar per l’Andrea Martínez, ja que està força treballat .

    Vale

  21. Margalida Capellà Soler

    Una molt bona observació, Jordi! Catul a l’escenografia de El mercader de Venècia del TNC!
    “En aquest mur destaquen unes inscripcions en llatí. Són textos de Gai Valeri Catul (segle I aC), un dels més grans poetes llatins. «Hem volgut ser més clàssics que els clàssics. Utilitzar un poeta llatí ens semblava molt interessant com a element de contrast en un muntatge com aquest.» Però per què Catul? Potser perquè se’l considera un gran poeta de l’amor? Potser pel caràcter homoeròtic d’alguns dels seus versos? «Sí, i no. Cal que ens ho preguntem? Estem massa pendents de fer maquinacions racionals tota l’estona. Aquesta escenografia està feta per alliberar la nostra part més sensorial, com quan escoltes una cançó pel mer plaer d’escoltar-la. No cal que ens preguntem sempre el perquè de les coses.» A les seves ordres, senyor Duran!” revista TNC
    Vid. Rafel Duran, director de El mercader de Venècia, TNC davant dels versos de Catul.
    Quins són, però, aquestes versos de Catul?

  22. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Margalida, vaig demanar als alumnes si els podien anotar, però diuen que estaven massa lluny, que no els veien bé… En fi, que m’he quedat amb les ganes de saber quina és aquesta selecció de què tothom parla. He intentar trobar-ho a la pàgina del TNC i d’altres, però enlloc he trobat que concretin els textos. Jo també estic interessada, doncs, a saber-ho. Si hi ha pistes…
    Gràcies Jordi per relacionar l’escenografia de la representació amb aquest article. D’altra banda veig que us ha servit per comprovar la importància del pòsit grec en la literatura llatina.

  23. Laia Muñoz Osorio

    Safo de Lesbos va ser una destacada poetessa lírica grega l’obra de la qual va servir d’inspiració per a futurs artistes d’èpoques diverses.

    A més a més de poetessa, Safo va fundar una escola on ensenyava les donzelles música, dansa i altres activitats femenines; amb l’objectiu de preparar-les pel matrimoni. Tot i així es creu que Safo en realitat s’enamorava de les seves alumnes i que els seus poemes estaven inspirats en aquestes últimes (d’aquí ve l’estreta relació entre l’illa de Lesbos i el concepte de “Lesbianisme”).

    La temàtica dels poemes de Safo tractava sobretot de l’amor (des del més pur al més passional)i de la vida quotidiana.

    Safo de Lesbos sovint es compara amb el poeta romà Gai Valeri Catul. No es estrany, de fet Catul s’inspira en Safo per composar un poema dedicat a la seva estimada Lèsbia. Ambdós poetes parlen d’un amor molt poderós que els arrossega i els atrau.

    Per últim pel que fa referència a l’estil, Safo mostra molta més delicadesa a l’hora de tractar les paraules que Catul. Potser aquesta delicadesa i dolçor femenines són les que eleven la personalitat de la poetessa grega. Però potser Catul va tenir molt més d’èxit que Safo a la seva època, a qui la seva condició de dona no va ajudar a consolidar-se com a artista.

    Personalment haig de dir que prefereixo Safo perquè trobo que té molt de mèrit que una dona grega arribés tan lluny en el món de les arts,també em commou la poca acceptació social i els seus severs judicis contra ella. És cert que Safo es mostra més delicada i dolça.

  24. Pingback: Safo de Lesbos | Literatura grega a escena

  25. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » La vie en rose d’Édith Piaf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *