Narracions de mites clàssics: Quae fabula est?

Nosaltres com a proposta de treball de lectura de Narracions de mites clàssics, hem decidit fer-vos un dibuix per a què esbrineu de quin mite tracta aquesta transformació.

Qui es va transformar en això? Per què ho va fer? Podríeu explicar el mite? En quina constel·lació es va convertir el protagonista d’aquest mite? Què opineu d’aquesta relació homosexual? Per cert, d´on prové aquesta paraula? Eren habituals aquestes relacions a l’Antiga Grècia? I les relacions pederastes?

Respecte a aquest quadre, qui el va pintar? Cap a quin any? Amb quina tècnica el van fer? On està actualment exposat?

Clàudia Cazaux i Elisa Moya, 1r BATX. C

27 thoughts on “Narracions de mites clàssics: Quae fabula est?

  1. Aina Barnat

    Salve! 😀

    Aquest és el mite de Ganimides en el que Júpiter deixa de ser un ésser i es transforma en una àliga per tal d’atrapar a Ganimides ja estava enamorat d’ell. I una vegada atrapat se’l va endur a l’Olimp on encara ara roman allà. 
    He buscat informació i per el que he vist Ganimides esta transformat en la constel·lació d’Acuari.
    En la meva opinió penso que Jupiter com tots els éssers senten atracció per algun sexe, en el cas d’ell i d’alguns deus per ambdós, crec que aquest mite fa que en aquella època encara que fos antiga sigues un pel més modernitzada, suposo que el fet que fossin els deus,(un exemple a seguir), homosexuals o bisexuals, seria per mentalitzar al poble de que lo important en una persona no és l’aparença física sinó que hi han més coses.
    Respecte a la provinença de la paraula “homosexual” he trobat:
    “Homo” = prefix que significa”igual”.
    “Sexo” = genero, característica biològica de la especie.

    “Homosexualitat” = tendència a tenir sexe amb una persona del mateix sexe.

    Suposo que aquestes relacions no serien molt habituals, encara que hagi dit que intentessin mentalitzar al poble, crec que no ho hauran fet.

    En relació al quadre és obra de Antonio da Correggio i és anomenat “Ganímedes raptat per l’àguila” fet entre els anys 1531- 1532. Està realitzat en oli sobre llenç, està Museu d’Història de l’Art de Viena, Àustria. 

    Vale!

  2. Aina Barnat

    Salve! 😀

    Aquest és el mite de Apol·lo i Dafne.
    El quadre l’ha pintat Giovanni Battista Tiepolo, es pot trobar en el museu del Louvre a França.

    He trobat un poema de Francisco de Quevedo d’aquest mite

    Bermejazo Platero de las cumbres
    A cuya luz se espulga la canalla:
    La ninfa Dafne, que se afufa y calla,
    Si la quieres gozar, paga y no alumbres.
    Si quieres ahorrar de pesadumbres,
    Ojo del Cielo, trata de compralla:
    En confites gastó Marte la malla,
    Y la espada en pasteles y en azumbres.
    Volvióse en bolsa Júpiter severo,
    Levantóse las faldas la doncella
    Por recogerle en lluvia de dinero.
    Astucia fue de alguna Dueña Estrella,
    Que de Estrella sin Dueña no lo infiero:
    Febo, pues eres Sol, sírvete de ella.

    Un article que he trobat sobre Apol·lo i Dafne és
    http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol%C2%B7lo-i-dafne-de-bernini/

    Vale!

  3. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Quae metamorphoses sunt?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *