Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Projecte Neptú 2013

Participants jornada

Guanyadors de la jornada Projecte Neptú 2013

El matí de divendres 8 de març de 2013 se celebrà a l’Auditori del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia la quarta edició del Projecte Neptú. El Projecte Neptú és una matinal que anualment aplega alumnes de batxillerat de les matèries de Grec i de Llatí dels instituts de l’Anoia junt amb els seus respectius professors i professores. Obrí l’acte el director del museu, Albert Tulleuda, en qualitat d’amfitrió i a continuació Teresa Puig i Ortiz, professora de llengües clàssiques a l’institut Antoni Torroja de Cervera i traductora al català de l’Ars Amandi ovidià (ed. La Magrana), oferí a l’alumnat una xerrada titulada Ovidi i L’Art d’estimar. En la conferència, relacionada amb el temari de Llatí per a les proves de la selectivitat, no només féu un repàs a la figura i l’obra del poeta romà, sinó que també comentà amb tot detall el contingut i l’estructura de l’Ars Amandi. Resseguí així mateix la tradició i l’empremta que aquest llibre de didàctica eròtica ha deixat en la literatura occidental. Després d’una pausa-esmorzar, els alumnes es distribuiren per grups a fi de relacionar-se amb nois i noies d’altres centres i respondre plegats un senzill qüestionari. Tot seguit participaren mantenint els mateixos grups en el concurs clàssic, tal vegada el moment més esperat de la matinal. Els joves anaren responent a preguntes de selectivitat a fi de posar a prova els seus coneixements i cada integrant del grup vencedor rebé un lot de llibresi com a premi; la resta de companys els dedicà el cant del Gaudeamus igitur a mode d’homenatge final. Hom constatà que enguany els alumnes exhibien un altíssim nivell de coneixements tant pel que fa a aspectes lingüístics com culturals. El concurs fou coordinat per les professores Teresa Palomas i Carme Subirà.

 

Xerrada de Teresa Puig "Ars amandi ovidià"

Participaren en la trobada fregant el centenar alumnes de Batxillerat pertanyents als següents centres educatius: Pere Vives Vich (Igualada), Joan Mercader (Igualada), Acadèmia Igualada (Igualada), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Guinovarda (Piera), Alexandre de Riquer (Calaf) i Antoni Torroja (Cervera). Les professores i professors encarregats tant d’organitzar l’aplec lúdico-formatiu com de col·laborar en la jornada foren Àngel González, Anna Maria Rica, José María Cózar, Carme Subirà, Rocío Cantero, Teresa Palomas, Laura Costa, Carme Ballester, Salvador Oliva i Teresa Puig. La xerrada de la matinal fou emesa en directe per internet a través de la xarxa de telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada al web del CECI (cecianoia.org), en l’apartat de videoconferències, per a tot aquell que tingui interès en visionar-la o escoltar-la. Projecte Neptú una vegada més (i ja en van cinc!) ha estat possible gràcies al grup de docents que s’hi ha implicat, gràcies a la Secció d’Estudis Clàssics del CECI (Prometeu Encadenat) i al propi Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada que hi donen cobertura tècnica i econòmica i gràcies també al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia que tan generosament ens brinda les seves esplèndides instal·lacions.

 

Salvador Oliva March (coordinador del Projecte Neptú)

Eos d’enrojolats dits feta cotxe!

 

De debò que sembla casual, però al carrer Comte d’Urgell de Barcelona pel tram que passo sovint hi ha dues cases de cotxes i, aquesta vegada a l’aparador, hi han posat aquest cotxe que porta el nom d’ “Eos”. Això diu molt de la cultura de la gent que es dedica a la comercialització i a la publicitat d’aquests cotxes en plena crisi i, fins i tot, penso que potser els pot resultar terapèutic aquest exercici d’humanisme…

Quines qualitats pot tenir aquest cotxe amb el nom d’ “Eos”?

És un cotxe lluminós.

És un cotxe que pot donar la volta al món.

És un cotxe que té molts “amants”.

És un cotxe que desitgen que duri molts anys.

No sé si això és veritat, però, si mireu com era i què feia Eos a la mitologia clàssica,  trobareu la justificació a aquestes afirmacions i encara podreu trobar altres qualitats a aquest cotxe.

 

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

Familia mea, gens mea: ego sum…

Ecce Familia mea, gens mea un any més!

A veure, si endevineu de qui és la família que ens presenta l’Imad? Qui ens la presenta?

En el Moodle, ja tenim la prestatgeria per acollir els vostres àlbums familiars o imperials, si opteu un any més per aquest format:

Discipuli discipulaeque 4t ESO Lingua Latina

Videte, audite et scribete: Hyacinthus

Salvete, condiscipuli condiscipulaeque

Finalment, us podem presentar el nostre treball de Flors i declinacions (lilium. -i; tulipa, -ae…). De quina declinació és hyacinthus? De quin gènere? Com ho heu sabut? Videte, audite et scribete!

Si pareu atenció a les imatges CC del nostres jacints i escolteu força, podreu escriure en llatí l’àudio del vídeo i declinar en tots els casos i nombres el mot jacint en llatí. Heu detectat algun error? Per cert, sabeu de quin personatge mitològic prové el nom de la flor del jacint? Trobareu el seu mite a la segona part de Narracions de mites clàssics!

Valete!

Gene Roballino
Alejandro Gago
4t ESO Lingua Latina

Vols saber els dialectes grecs!

El grec és una llengua amb més de tres mil anys d’història des dels primers testimonis en l’època micènica fins al grec modern!  Nosaltres  estudiem el grec clàssic, la base del qual és el dialecte àtic, que com a llenguatge literari va superar la resta, principalment en els segles V i IV aC per l’hegemonia política, social i cultural d’Atenes. Amb el pas del temps, el dialecte àtic va donar lloc a la llengua comuna o κοινή que fou la llengua oficial en temps d’Alexandre el Gran (segle III aC). Fins al segle III aC, però,  no hi hagué una llengua grega unificada (per raons geogràfiques i històriques) sinó una sèrie de dialectes amb elements comuns, uns derivats de la conservació d’un patrimoni originari i altres compartits. Vols conèixer aquests dialectes grecs i la seva ubicació geogràfica?

 

Què t’ha semblat la nostra feina que hem pogut fer gràcies al fet que la Margalida és l’autora del llibre? Quins dialectes té el grec? On es parlaven? Quins són els testimonis escrits de cada un? (Vid. Grec 1, ed. Teide pàgs. 34 i 35)

Yasmina Berkane i Paula Franco
1r Batx. Grec

Iter Romam

Després de fer-nos dentetes i d’haver estudiat les diferents ofertes per visitar la ciutat eterna, hem agafat el nostre mp3 i una guia amb quatre expressions per sobreviure en llatí, i hem recorregut Roma. Potestis cogitare antiquam Romam tam vivacem fuisse quam praesentem Romam? Tornats a casa (Domus propia domus optima!), de mica en mica, tindreu aquí els nostres viatges, no us oblideu de fer les recomanacions del que més us ha agradat al Google maps Curiositats romanes! Vale, Roma!

Discipuli discipulaeque

Sergio, Xavier, Victor, Jordi et Roger

“Ibers: no hi ha qui els entengui”

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota