Arran de la lectura de l’Ase d’or d’Apuleu hem fet una pila de Propostes de lectura, avui ens visita el seu adaptador, en Xavier Serrahima i li hem fet aquests punts de llibre en agraïment:
També podeu veure els nostres punts de llibre a Xavier Serrahima aquí.
Discipuli discipulaeque 4t ESO
Aquest és el resultat d’una faula inventada a petició de la professora de català de 2n ESO Mònica:
Què us ha semblat? Us ha agradat? Quin valor pretén transmetre? Us fa venir a la memòria alguna faula d’Isop? Quina? Per què? La dita final què vol dir? En quina expressió llatina troba l’origen?…
Mar Fúnez i Estela Bandera
2n ESO Català
Els alumnes de 1r de batxillerat, animats per la Lida, ens hem presentat a la Primera Edició del Concurs Odissea a Catalunya com podeu observar en aquest Google map dels centres i equips participants:
Mostra Odisea 2012 en un mapa més gran
En total, la nostra classe ha aconseguit set grups participants:
Aquests grups farem la seva primera intervenció en el concurs entre els dies 6 i 9 de febrer i, si tot va bé i tenim sort, participarem en el desempat local i la fase final durant els dies 15 i 29 de febrer.
Aquest concurs es fa per primera vegada a Catalunya després de portar set edicions a Galícia, cinc a València i dues a Aragó.
Es tracta d’un concurs de cultura clàssica que va adreçat a tots els alumnes de secundària, on els alumnes participem en un nombre màxim de tres concursants per grup. Es divideix en dues fases, l’autonòmica i l’estatal, amb el següent funcionament: Dins de les dates concretades s’ha d’accedir a la pàgina web oficial del concurs, i respondre a les preguntes formulades (aquestes seran tres més una d’especial).
Un cop fet els possibles desempats a Catalunya i tenir la classificació autònomica, hi ha un procediment semblant de manera estatal, i amb els participants guanyadors de cada territori. Amb això es celebrarà la fase final amb concursants de Galícia, València, Aragó i Catalunya.
Les bases del concurs que hem de tenir molt presents són les següents:
I. El concurs consistirà a respondre les preguntes que cada dia es publicaran a la pàgina web.
II. Podran participar-hi alumnes matriculats en els centres oficials d’ensenyament secundari de Catalunya el curs 2011/2012, format per equips de tres membres com a màxim. Aquests equips hauran de tenir un professor responsable. Un mateix professor pot ser responsable de diferents equips.
III. La inscripció dels equips es realitzarà entre els dies 11 i 3 de febrer de 2012, emplenant el formulari d’inscripció directament a la web del concurs. Una vegada enviat, cada equip rebrà al correu electrònic del professor responsable una clau per a concursar. Un cop començat el concurs no es podrà substituir cap dels components de l’equip.
IV. Els tres primers dies (6, 7 i 8 de febrer) sortiran publicades les tres primeres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica:
V. El quart dia ( dijous 9 de febrer) sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de la pregunta-pista, seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic els viatges de la literatura grecollatina.
VI. Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs.
VII. Nomès en cas excepcional d’avaria del sistema informàtic podran ser admeses les respostes per correu electrònic a l’adreça següent: correu.aplec@gmail.com, sempre i quan hi consti la clau, nom del grup i professor responsable.
VIII. Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més; per cada error es decomptarà 1 punt.
IX. No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la super-pregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.
X. En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules.
XI. Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, quedant automàticament invalides les que consten de més d’una paraula en la resposta.
XII. Quan es demani expressament la resposta en llatí, ha d’usar-se aquesta llengua i escriure la paraula en cas nominatiu singular /1a persona del singular si és verb, tal com es troba al diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’altra manera.
XIII. Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català. Qualsevol transcripció a altres llengües serà considerada com un error. Per a la transcripció de les paraules gregues en general i dels noms propis grecs poden consultar-se els enllaços que s’ofereixen a la secció de FAQ (preguntes freqüents).
XIV. Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs. No dubteu a consultar-les, perquè poden ser de molta utilitat i evitar errors innecessaris.
XV. Cada dia es publicaran al web les respostes correctes a les preguntes o superpregunta del dia anterior i l’ordre de classificació dels equips.
XVI. El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 10 de febrer de 2012, deixant aquest dia per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.
XVII. El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 13 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents:
XVIII. En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.
XIX. En cas d’empat a punts entre equips que optin als primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 15 de febrer.
XX. Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització.
XXI. En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs. S’aixecarà acta de tot el procés segons el model proporcionat per l’organització.
XXII. En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si s’escau, s’adjudicaran els premis inferiors.
XXIII. El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 16 de febrer, quedant aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
XXIV. El resultat final del desempat i, per consegüent, de la fase local del concurs, es coneixerà el divendres 17 de febrer.
XXV. Per a participar en la fase estatal, les diferents seccions hauran de comunicar a SEEC-Galicia les dades dels equips guanyadors de les seves respectives seccions abans del divendres 24 de febrer.
XXVI. Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre si en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 29 de febrer.
XXVII. Aquest desempat tindrà lloc en les dependències del centre guanyador o, si no és possible, en un centre designat per l’organització i vigilat per un responsable d’aquesta.
XXVIII. El resultat provisional es publicarà dijous 1 de març, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.
XXIX. El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 2 de març.
XXX. En la fase catalana el jurat estarà format per membres elegits de l’entitat organitzadora.
XXXI. En la fase estatal el jurat estarà format pels membres de les organitzacions participants (dos representants a determinar per cada secció).
XXXII. S’estableixen els següents premis:
XXXIII. S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:
XXXIV. El lliurament de premis de la fase catalana tindrà lloc en el marc del Festival Magna Celebratio de Badalona, que se celebrarà entre el 27 i el 29 d’abril.
XXXV. En cas de qualsevol reclamació o consulta, aquesta es dirigirà al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.
XXXVI. Les bases del concurs podran ser modificades per part de l’organització per causes de força major (temporals, avaria informàtica, etc.).
Bona sort!
Rocío Molina
1r Batx. Llatí Institut Premià de Mar
Dibuix de Hady Camara
Seguint el fil endegat pel Rubén i l’Oriol i seguit per l’Eric, l’Edgar nosaltres també farem un regal en llatí a la nostra mascota o al nostre animal preferit.
La Laia S. és d’intercanvi a Alemanya i s’ha afanyat a presentar-nos en Harry, el seu gos:
Discipuli discipulaeque
Ésser i traspàs fan un: tot muda i tot roman;
tots hi serem al Port amb la desconeguda.
(J.V. Foix)
Saps qui és J.V.Foix? Per què avui li retem homenatge? Quins referents clàssics s’amaguen darrere aquests versos foixians?
Al twitter AracneFil hem recomanat aquest article del doctor en Filologia hel·lènica i poeta Carles Miralles.
Homenatge blocaire pels 25 anys de la mort de J. V. Foix – 29 de gener de 2012
Margalida
Ecce Familia mea, gens mea!
Discipuli discipulaeque
A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons.
Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.
Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.
L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.
En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari. En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.
El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.
A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.
La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.
No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.
Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.
Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar
N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.
Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti
Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar
Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat
Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can Ferrerons, Jaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.
Salvete, aràcnids i aràcnides!
Avui escric aquestes línies a Aracne fila i fila per fer-vos pensar una mica. Ja sabeu que m’agraden els enigmes; però per bé que m’hi esforci no arribo a la sola de les sabates de Cleobulina de Lindos.
Em deixo de versos i la pregunta és:
Si jo us dic deu mil, què us ve al cap?
Tota una miríada! Algú ho havia de dir! Espero, però, no acabar com l’esfinx!
Gratias maximas omnibus,
Curate, ut valeatis !
Margalida
Les nimfes xisclaven, els sàtirs corrien embogits, tot plegat un veritable pandemònium.
I tot plegat per què?
Els homes, els semidéus es feien aquesta pregunta tot mirant la cara inescrutable de Zeus. Finalment, una hetera que passava va explicar l’origen del caos:
Sembla ser que l’avi Joaquim parlant amb el músic traci Tàmiris va fer una forta crítica a la música ambiental que solia tocar PAN. El comentari va arribar a oïdes del faune que va anar a trobar l’avi que sense embuts li va confirmar que la música només podia servir per avorrir mortalment els ramats d’ovelles que pasturaven per les valls de Quios.
I ja cansat li va arribar a dir a Pan que s’havia reencarnat en Arquíloc de Paros, mestre de la sàtira i amic d’Homer.
Ja amb la nova identitat va poder veure com Pan fugia fent uns saltironets ridículs, tot tocant la seva flauta desafinada. Va anar a queixar-se a Zeus, que ja estava assabentat de la baralla, i li va dir que no tenia raó i que si algú posava en dubte la seva paraula se les hauria de tenir amb el seu fill Mart, sempre disposat a la guerra. Pan va acotar el cap i escoltà la veu de Zeus que li recordà, tot referint-se a Arquíloc, les paraules d’Hesíode a l‘Ètica nicomaquea:
“TÉ ABSOLUTA SUPERIORITAT L’HOME QUE HO CONEIX TOT PER SI MATEIX”
Prohibida la reproducció. Copyright by J.V.V.
Joaquim Vilardebò