Author Archives: alarioxtecblocs

About alarioxtecblocs

Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.

Els meus viatges per Grècia

En aquest treball us ensenyo els llocs que vaig visitar quan vaig ser a Grècia, i us recomano que, si en teniu la possibilitat d’anar-hi, encara que sigui uns dies, ho feu, perquè s’ho mereix. Espero que, si em feu cas i hi aneu, visiteu aquests llocs i gaudiu dels fantàstics paisatges grecs com ho vaig fer jo.

El costat romà de Sabadell

Aquest cap de setmana, mentre estava al Facebook, vaig rebre una imatge compartida, aquesta:

Em va encuriosir, i, com que tinc intenció de fer el treball de recerca sobre aquest tema, vaig anar fins a Sabadell, concretament a la Sanvitxeria Sbd, a prop de la catedral, on vaig conèixer alguns dels integrants d’Arraona romana, un grup de persones que es reuneixen de tant en tant per a fer activitats relacionades amb els romans (excursions, visites, recreacions històriques…). Allà vam parlar amb Jordi Solé, autor del llibre “La conspiració de Tàrraco“, amb el qual va guanyar, fa poc, el premi Nèstor Luján 2013, que ens va explicar la seva visió de la novel·la històrica, cosa que va propiciar un debat, que es va allargar fins la nit.

En la meva opinió, crec que va ser una vetllada molt interessant, ja que vaig poder aprendre coses que no sabia (a més d’adonar-me que em queda molt per llegir) i, sobretot, que les converses s’havien de limitar a Roma, que si no…

Us convido que visiteu el seu grup de Facebook, on sempre pengen coses molt interessants sobre aquest tema, i on tothom a qui agradin els romans hi té cabuda.

La veritable importància de l’exèrcit romà

La cultura bèl·lica romana és un recurs molt utilitzat en el cinema actual, com per exemple a les pel·lícules La legió de l’àguila (2011), Centurió (2010), El rei Artur (2004), Àtila, rei dels huns (2001) o Gladiator (2000). Però l’exèrcit romà va més lluny d’aquest visió espectacular i romàntica, ja que ser un soldat romà no comportava, només, batalles impressionants i aventures, sinó que eren moltes més les seves tasques i funcions:

  • Combatre i sotmetre els exèrcits enemics.
  • Construir infraestructures (carreteres, ponts, fortificacions…).
  • Controlar els camins i garantir-ne la seguretat.
  • Escortar personatges importants.
  • Crear una economia productiva al seu voltant.
  • Introduir la llengua i la cultura als autòctons.

L’exèrcit romà era una màquina de guerra, perfectament disciplinada, que va conquerir tota la Mediterrània, des dels àrids deserts de Síria fins a les boiroses terres de Britànnia, i va estendre la cultura i la llengua llatines per tots els seus dominis.

Però aquest no sempre va ser la massa homogènia de legionaris que coneixem, sinó que, durant la Monarquia i la major part de la República, les hosts llatines les formaven ciutadans de “classe mitjana”, concretament els que tenien una renda suficient com per comprar armament propi. Això creava diferències entre uns i altres, així que la infanteria es dividia en tres tipus d’unitats (triarii, principes i hastati).  

Això es va acabar quan Gai Mari va fer la seva reforma, en la qual les classes pobres van poder accedir al reclutament, i, com que no es podien permetre l’equipament necessari, se’ls el proporcionà, a canvi de descomptar-ne el valor a la paga.

Aquesta mateixa reforma va canviar totalment la manera de fer de l’exèrcit, ja que des d’aquell moment, el legionari rebia una paga (uns 225 denaris a l’any) a canvi d’uns anys de servei (uns 25, tot i que va anar variant, desgraciadament per als legionaris, sempre a més) i, quan es llicenciaven, rebien terres als territoris envaïts o un premi en metàl·lic, cosa que afavoria a la colonització d’aquestes noves províncies.

Va ser, precisament, aquesta colonització el que va fer que es fundessin nombroses ciutats al llarg de l’Imperi, unes començant de zero i unes altres a partir de campaments permanents de les legions, ja que el seguici que arrossegaven aquestes s’anava establint al voltant de la fortificació, mentre creava un nucli urbà civil. Així van néixer ciutats que ara coneixem com Empúries, Lleó, Mèrida,i Tarragona, per exemple.

Per tant, són moltes les conseqüències del pas de l’exèrcit romà per les nostres terres, i es pot dir que sense aquest, ara no seríem el que ara som.

Arnau Lario

1r Batxillerat

Un didàctic passeig portuari

Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?

ARNAU LARIO DEVESA

4t ESO

Treball sobre l’Imperi Romà

Tal com havia anunciat en el meu últim comentari al bloc, us presento un nou article. Aquest cop és per mostrar-vos un treball que he fet per a l’escola, però que, en ser de temes clàssics, també presento al bloc.

Es tracta d’una presentació de power point que mostra el procés d’expansió de Roma des dels seus inicis. Com que és per a una expressió oral a classe, he adjuntat a cada diapositiva el que diria si estés a l’aula exposant el treball.

Qui em respon aquestes preguntes?

Qui va construir la primera muralla de Roma?

Quin any comença la República?

Quin any cau l’Imperi Romà?

Espero els vostres comentaris…


Arnau Lario Devesa
2n d’ESO

Sherlock Holmes i la deessa Diana

Ahir, llegint un llibre que m’havia comprat, vaig descobrir que la trama feia olor de clàssica. Un historiador d’un museu, expert en cultures antigues, mor assassinat dins el propi edifici. Sherlock Holmes i el seu inseparable amic Watson decideixen investigar el cas. Després de moltes aventures i perills, descobreixen que l’autor del crim és el terrible professor Moriarty, l’etern enemic de Holmes, i que aquest pretén apoderar-se del tresor que constitueixen les ofrenes que feien els romans a Diana al seu temple, que està situat al subsòl de Londres. Al final, la policia fa una batuda contra Moriarty i els seus ajudants, però el professor s’escapa.

Photobucket

A veure qui em respon aquestes preguntes:

De què era deessa Diana?

Quin tipus d’ofrenes es feien als déus?

Com s’anomenava Londres en temps dels romans?

Arnau Lario Devesa

2n d’ESO

Unes obres a Vilassar poden fer malbé la necròpolis romana

Ahir, tot llegint el diari “El Punt”, em vaig trobar de nassos amb aquest titular i em vaig posar a llegir-lo amb força curiositat, ja que no és una notícia que surti cada dia.

L’article parlava de les queixes del president del Centre d’Estudis Vilassarencs, Alex Serrano, sobre la construcció i ampliació de la piscina municipal de la vila, que podria destruir la suposada necròpolis que trobarien els obrers si excavessin el subsòl.

Una arqueòloga treballa en la necròpolis de Vilassar de Mar, al febrer del 2001.         Foto: T.M. (Font: El Punt)

“S’han trobat restes de parcel·les adjacents i també aquí es va recuperar un dels únics mil·liaris de l’època augusta”, explica un historiador local.

El Departament de Cultura diu que enviarà un arqueòleg a supervisar les obres per tal que les màquines perforadores no trinxin les restes arqueològiques clàssiques.

Crec que és important preservar el nostre patrimoni, tant històric con natural, i no destruir-lo per interessos econòmics d’algunes persones.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

Referències clàssiques en la literatura

Ahir, llegint un llibre clàssic juvenil, El presoner de Zenda, vaig trobar-hi una metàfora relacionada amb dos poemes clàssics molt famosos d’autors molt coneguts. L’autor de l’obra és Antony Hope, la col·lecció és ELS ARGONAUTES i és d’edicions Barcanova.

El llibre tracta sobre Rudolf, un noble anglès que marxa de la seva terra per assistir a la coronació del príncep de Ruritània, Rudolf III. Pel camí es troba amb el consellers i fidels servidors del príncep, que el porten davant el futur monarca per la seva increïble semblança amb ell. Aquella mateixa nit, el rival del príncep al tron, el duc Michael el Negre, l’enverina i el deixa inconscient. Això fa que el noble anglès es faci passar pel rei mentre està captiu, i viu moltes aventures, fins i tot s’enamora de la princesa Flàvia. Al final aconsegueix alliberar l’autèntic rei i ell se’n pot tornar a casa.

La referència és: “Em trobaria entre l’Escil·la d’allò més vulgar i la Caribdis de la indiscreció i crec que serà millor que em limiti estrictament al drama subterrani…” (pàg. 85). El protagonista pensa aquesta frase en el moment en què es troba envoltat d’enemics al castell on és empresonat el rei i l’estan empenyent cap al buit del fossar.

Què creieu que significa la metàfora?

Fins aviat,

Arnau Lario Devesa

2n ESO

L’Odissea d’Homer

Durant l’estiu que portem he estat llegint diferents versions de l’obra d’Homer, l’Odissea. Han passat per les meves mans diferents llibres com la edició de l’editorial Teide, Les aventures d’Ulisses, o l’edició de la col·lecció de moda entre els nens: Geronimo Stilton, d’edicions Planeta.

LLIBRES - GERONIMO STILTON: LAS AVENTURAS DE ULISES

Després de llegir fins a quatre versions diferents de l’Odissea, no he trobat gaires diferències, llevat de la versió de Geronimo Stilton on, en ser llegida per nens, l’autor utilitza un llenguatge més planer (per exemple, en lloc de dir “morir”, diu “perdre” o “desaparèixer”) i en tota la història no explica ni una  mort.

Arnau Lario Devesa

2n ESO

N.B.: