El curs passat vàrem llegir A la recerca d’una pàtria i enguany, hem treballat l’Eneida i acabem de llegir el cant II de l’Eneida de Virgili, tal com està prescrit a les PAU Catalunya. Aquí teniu un dels personatges que surten esmentats en aquest cant II, es tracta de la princesa troiana Cassandra.
Camila Pérez López
2n batx. llatí
La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:
Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.
Maria
Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.
M’ha semblat molt interessant i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:
La pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.
A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.
Alissa Komarova
1r Batxillerat grec i llatí
De la lectura d’un article sobre la platja de Kiotari a l’illa grega de Rodes, n’he fet aquest poema que us presento aquí i en el mapa poètic de Grècia.
KIOTARI
Petites ones llisquen pel cristall de l’aigua,
l’escuma deixa cenefes blanques
en el llenç blau, satinat del mar.
Platja de Kiotari, a l’illa de Rodes,
amb olor salobre de temps passat,
-el Colós dormint al fons dels segles-
en un matí obert de bat a bat.
Platja de Kiotari, somiada,
amb xarxes de llum engabiant els ulls,
on dormien cansats Rodos i Hèlios,
tot just infantada l’illa al mig del mar.
Pepita Castellví
Coneixeu l’origen mitològic de l’illa de Rodes? Amb quina de les set meravelles relacioneu aquesta illa? Algun dels set savis era considerat rodi? Què en sabeu de Rodos i Hèlios? On situaríeu geogràficament Rodes? Té alguna relació amb la nostra Roses?, etc.
PEPITA
Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.
Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…
L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?
I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…
I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?
Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?
Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!
TERESA
El català està d’enhorabona cada vegada que es tradueix un text de la literatura, el pensament o la ciència universal. Aquest és el cas d’Utopia, de Thomas More, que acaba de ser traduïda del llatí al català per Joan Manuel del Pozo.
More va ser un personatge cabdal en l’Anglaterra del segle XVI, un visionari que proposava una societat diferent basada en la desaparició de la propietat privada, que esdevindria comunitària, i els diners. I tot això ho posava per escrit en llatí, la llengua culta del moment. Com es pot suposar, la seva gosadia en proposar un món ideal li va costar la mort per decapitació per ordre d’Enric VIII, un rei de sobres conegut pels seus excessos en tots els àmbits.
Thomas More (1527) de Hans Holbein el Jove. Frick Collection (Nova York)
Utopia és el nom de l’illa inventada on el filòsof ubica la seva societat ideal: justa, igualitària, lliure, tolerant… Tan innovadora és la seva proposta que es veu en la necessitat de crear un nou mot a partir dels termes grecs (com si no?) οὐ (“no”) i τόπος (lloc). A partir d’ell, el mot s’ha anat incorporant a la majoria de llengües. Podríeu dir quin és el significat actual d’aquest terme i quina relació guarda amb el seu origen etimològic?
Busqueu informació sobre l’autor i les seves influències clàssiques. Comenteu també el sentit de l’ús del llatí per un autor britànic del segle XVI, tot contextualitzant-lo en el marc de l’evolució de la llengua llatina.
I un petit consell, per acabar, aquesta vegada de part meva:
Perseguiu l’utopia de tant en tant, si us plau, que la joventut és el moment ideal per fer-ho!
TERESA
No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…
“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.
Andrea Sala
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Ille est Oriolus (Uri), sed quoque “alias Deka” est, ob eam rem singularis est.
Hodie, Iovis dies, Pridie Kalendas Ianuarias MMX, dies natalis est.
Feliciter! Feliciter! Feliciter!
ΧΡΟΝΙΑ ΠΟΛΛΑ!
ANFF