Monthly Archives: març 2009

Jàson i els argonautes

argonautas.jpg

Les aventures del viatge des de Iolcos fins a la Còlquida. 

Va començar per demanar consell a Argos, fill de Frixos i Argos, per indicació d’Atena, va construir el primer gran navili, l’Argo, capaç de dur a la Còlquida, és a dir, al fons del Pontus Euxí, Jàson i els companys que ell triés. Aquesta nau es va construir aviat, en el port de Pagués, a Tessàlia, amb fusta tallada en el Pelión, però la peça de proa era un tros d’alzina procedent de Dodona (el bosc on Zeus donava els seus oracles). Jàson va retenir a uns cinquanta. La primera escala va ser Lemnos, on no havia més que dones, doncs aquestes havien matat tots els homes, que els havien estat infidels a conseqüència d’una maledicció llançada per Afrodita. Les Lèmnies van ser amables amb els navegants, i aquests els van donar fills, fundadors d’una raça nova. Al passar per Samotràcia, els Argonautes es van fer iniciar en els misteris dels Cabirs, que se celebraven en l’illa. Després, penetrant a l’ Hel·lespont, van ser rebuts favorablement pels dolíons i el seu rei Cícic, en el país de Cícica. Es van fer a la vela, però el vent va girar durant la nit, i, abans de l’alba, estaven de nou amb els dolions, que no els van reconèixer, els van prendre per pirates pelasgos i van combatre amb ells. En el curs del combat, el rei Cícic va ser mort. Quan es va aixecar el dia, es van reconèixer, van quedar desolats, i Jàson va fundar uns jocs fúnebres en honor de Cícic. L’etapa següent va conduir els navegants a la costa de Mísia. L’Argo va arribar llavors entre els bebricis, el rei dels quals era Àmic, que obligava els viatgers a lluitar contra ell en pugilat. Va ser Pòl·lux qui va recollir el desafiament i va matar el rei, o, segons uns altres, li va fer prometre que es conduiria millor en endavant . A l’endemà, la tempestat va llançar l’Argo a la costa de Tràcia, en el país de Fineu. Aquest era un endeví cec, fill de Posidó, i els déus li havien afligit amb una maledicció singular. Cada vegada que volia menjar, les Harpies, dimonis alats, es precipitaven sobre ell, arrabassant els plats i tacant la resta.  Calais i Cetes, que eren alats, com fills d’un déu del Vent, es van precipitar en persecució de les Harpies, les van arribar i els van fer prometre, per l’Estigi, no importunar més a Fineu. Aquest, agraït, els va revelar l’avenir als Argonautes; els va aconsellar desconfiar de les Roques Cianes (les Roques Blaves), dites també Simplegades (les Roques que xoquen). Eren esculls que guardaven l’entrada al Pont Euxí, i, quan una nau volia passar, es precipitava un contra un altre, per a tancar el pas. Fineu va dir als Argonautes que, abans de franquejar-los, fessin una experiència: enviar per davant un colom, que volés a través del pas; si ella ho assolia, la nau podria seguir-la. Els Argonautes van seguir aquest consell. La coloma va aconseguir volar entre les dues roques, que no li van atrapar més que una ploma de la cua. Quan els esculls es van separar, l’Argo es va llançar a tota velocitat.

Les proves que va haver de superar Jàson

Jàson devia, abans de res, imposar el jou a dos toros de cascos de bronze, regal de Hefesto, que exhalaven foc pels nassos Després, amb ajuda d’aquest tir, havia de llaurar un camp i sembrar les dents d’un drac -el drac de Tebas-. Mai hauria pogut Jàson complir aquestes condicions si no li hagués ajudat la filla de Aetes, Medea, que havia sentit per ell una viva passió. Abans de res li va fer prometre que la prendria per dona i la duria A Grècia amb ell, i després, com era maga (igual que Circe, de qui era neboda), va lliurar a Jàson un bàlsam amb el qual havia de untarse abans d’afrontar els toros, i li va ensenyar el que havia de fer després. Jàson, degudament previngut, va assolir domar els toros, llaurar el camp, i, quan va haver sembrat les dents del drac, es va apressar a amagar-se, doncs de la terra llaurada sorgiria una collita d’homes armats, amb intencions hostils. Jàson, des del seu amagatall, va llançar enmig d’ells una pedra. Els guerrers es van acusar recíprocament d’haver-la llançat i es van matar entre si.

Alba Aguilera López, llatí 4rt

El rapte de Persèfone per a infants

Tal com us vam prometre en l’article en què la Carla us presentava Dafne convertint-se en llorer, aquí teniu un segon lliurament dels artistes de l’Albéniz.

En aquest cas es tracta d’un conte il·lustrat basat en el mite del rapte de Persefone confeccionat per la Cristina Maqueda (Grec 1r de batxillerat) i l’exalumne Santi Hernández. La Cristina ha fet aquesta composició com a complement d’un estudi sobre la vida dels nens a l’antiga Grècia que podeu trobar al Clàssics a la romana.

Abans del vídeo amb imatges del resultat final, us presentem el text perquè sigui més fàcil de llegir-lo.

Fa molt de temps, a l’antiga Grècia, hi havia una dea que és deia Demèter. Aquesta era la deessa de l’agricultura i s’encarregava que hi hagués menjar a la terra i sol al cel.

Demèter tenia una filla molt maca anomenada Persèfone. Cada matí, aquesta nena tan maca anava al bosc a jugar amb les seves amigues les nimfes, fins que un d’aquests matins va passar una desgràcia. La nena va veure una flor molt maca i es va allunyar d’on eren les seves companyes i, quan se’n va adonar, va veure que estava sola. Persèfone volia tornar amb les seves amigues,  però no aconseguia trobar el camí.

De cop i volta la terra es va obrir per la meitat i va aparèixer Hades, el déu dels inferns, del mig d’una fumerada grisa. Hades va començar a parlar amb la nena i li va dir que portava dies observant-la des de casa seva com jugava amb les seves amigues i que, com que era tan maca, s’havia enamorat d’ella. El déu li va demanar que vingués amb ell a casa seva, però Persèfone es va posar a plorar dient-li:

No vull marxar, si us plau, no te m’emportis…

Però Hades, que no tenia gaires sentiments, li va dir:

M’és ben igual el que tu vulguis, vindràs amb mi i prou!

Persèfone, plorant, li deia:

No vull marxar i deixar la meva mare sola, per favor deixa’m aquí…

Però Hades, sense escoltar-la, la va agafar i  se la va endur d’amagat. Les nimfes, les amigues de Persèfone, en veure que trigava tant, la van buscar per tot arreu i, com que no apareixia, van anar a avisar Demèter, la seva mare, que va estar nou dies i nou nits buscant la seva filla sense parar.

Passaven els dies i les nits i Persèfone no apareixia. Demèter estava molt trista i va deixar de fer la seva feina. Per tant, els humans no tenien ni menjar per alimentar-se ni sol per  il·luminar-se, fins al punt que molts van començar a morir de gana.

Llavors Zeus, el déu que manava per sobre de tots els déus, va ordenar a Hades que tornés Persèfone a la seva mare, perquè si no, tots els humans moririen. Hades, en sentir tot això, es va adonar de tot el mal que havia fet i va decidir tornar Persèfone a la seva mare.

Quan Hades va donar la bona notícia a Persèfone, es va posar molt contenta i es va preparar per tornar a casa. Però Hades va veure que Persèfone havia menjat una fruita del bosc prohibit de l’infern i això volia dir que ara ella tenia l’obligació de baixar dos cops a l’any a veure Hades, ja que en menjar-se aquella fruita una part d’ella havia quedat lligada a l’infern.

Aleshores Hades i Demèter van fer un pacte:

Persèfone passarà sis mesos dels dotze que té l’any, amb mi a l’infern – Va dir Hades.

Està bé, – va dir Demèter- però promet-me que els altres sis mesos els passarà a la terra amb mi.

D’acord – va dir Hades, no gaire content.

I així va ser com Hades i Demèter van decidir que Persèfone passaria dues temporades a l’any amb Hades i dues temporades a l’any amb Demèter, la seva mare.

Des d’aleshores tots els humans podem notar quan Persèfone és amb la seva mare i quan no, ja que quan Demèter està amb la seva filla el sol brilla i les flors surten i quan no, el cel plora i les plantes s’assequen.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/n9kp6o3JMy8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

  • Com ho veieu? Per a quina edat us sembla que pot ser utilitzat el conte?
  • Sabeu quin fenomen natural justifica mitològicament aquest episodi?

TERESA

Carnestoltes i les clàssiques al Cristòfol Ferrer

foto0773.jpg

La Laura Torrents, de 4rt d’ESO que no li han deixat fer llatí, però en vol fer, per Carnestoltes (per cert, d’on ve la paraula?) la vàrem poder veure disfressada pels passadissos del nostre institut.
Qui sap de què anava disfressada?
Què portava penjat al coll? Com es diu? Per què servia? Qui ho portava? Fins quan ho portaven?
Quins elements clàssics podem trobar en ella?
Fixeu-vos-hi bé!

Anna Salas Tarré 1r Batxillerat

Mamma mia!

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/XTCT6J2hO9M" width="450" height="350" wmode="transparent" /]

Quins déus hi heu reconegut? Quins altres referents clàssics hi ha en aquesta pel·lícula? Qui en busca la fitxa tècnica?

Pol Nóbrega 3r de Cultura clàssica

P.D.:
Voleu cantar Mamma mea en llatí?

I en grec antic?

[youtube]https://youtu.be/q5fA6dTnyrE[/youtube]

Cadme i Harmonia

Aquesta és la història de Cadme i la seva dona Harmonia que està inclosa en el llibre de Narracions de mites clàssics pàg. 46 i és clar és de les Metamorfosis d’Ovidi. Ja que hem de fer una traducció d’aquesta història millor que us la mireu, així us serà molt més fàcil traduir-la.

cadmelouvre.jpg

 

Cadme era el germà d’Europa. El seu pare li va dir que anés a buscar a Europa i que no tornès sense ella, ja que havia desaparegut i no sabien per què. ( L’havia raptat Júpiter.) Com Cadme no la va trobar enlloc, va decidir anar a l’oracle per saber què havia de fer. L’oracle li va dir que havia de fundar una nova ciutat on una vaca que no havia treballat s’assegués. Va anar seguint la vaca i allà on es va parar van començar a construir una ciutat. Cadme va demanar als seus servents que anessin a buscar aigua en un bosc dels voltants. Els servents en arribar al bosc van veure un drac que els va matar a tots. Cadme en veure que els seus servents no tornaven va anar a buscar-los. Quan va arribar, els va veure a tots morts i va veure el drac. Així que el va matar. Llavors Minerva se li apareix i li diu que allò li portarà molta mala sort.
Cadme i els seus homes funden la ciutat de Tebes. Ell es casa amb la filla del Sol, Harmonia. A partir de llavors, tota la seva família i ell mateix tenen molta mala sort. I també el seu nét que era Acteó ( que és converteix en cérvol en una altra metamorfosi, pàg. 36).
Al cap de molt de temps, pensa que la ciutat de Tebes li porta mala sort i decideix anar-se’n amb la seva dona. Arriba a una altra terra i s’adona que tot el que li ha passat ha estat perquè va matar aquell drac. Així que diu ” Si és així jo també em vull convertir en rèptil” i en aquell moment es va transformar en drac. En veure això la seva dona Harmonia va dir que ella també s’hi volia convertir per viure amb el seu espòs. Així que també va esdevenir drac i van viure feliços els dos junts en un bosc pròxim.

Mercè Rodoreda en un dels seus llibres “La meva Cristina i altres contes” un conte que es titula “La Salamandra” (vid. guia per treballar-lo). Aquest conte justament està inspirat en la història de Cadme. Tracta d’una noia que està enamorada d’un noi casat, però ella no ho sap. La gent del poble es pensa que és una bruixa i la volen cremar. Quan la noia està a la foguera, es converteix en una salamandra i fuig.

Sara Pèrez Hernández 2n Batx. Llatí i Grec.

Aprenem llatí amb Playmobil!

  • ALEA IACTA EST
  • CUM GRANO SALIS
  • IN DUBIO PRO REO
  • NUNC EST BIBENDUM
  • IN HOC SIGNO VINCES
  • NOLENS VOLENS
  • PECUNIA NON OLET
  • PLENUS VENTER NON STUDET LIBENTER
  • PRIMUS INTER PARES
  • FIAT LUX!
  • QUOD ERAT DEMONSTRANDUM
  • CARPE DIEM!
  • DE GUSTIBUS NON EST DISPUTANDUM
  • DUM SPIRO SPERO
  • PLUS ULTRA
  • REPETITIO EST MATER STUDIORUM

Totes aquestes expressions llatines les podeu trobar en el pergamí que porta el meu romà de Playmobil (si cliqueu a sobre es farà més gran). Em podríeu dir què volen dir, perquè jo encara sóc petita i no sé llatí. Moltes gràcies!

playmobil_patrici.jpg

Valèria