Si la pel·lícula, tal com vam comentar a l’article anterior, ens permet introduir dos temes interessants a l’hora de contribuir al desglaç entre els adolescents i les matemàtiques, la pàgina web del film ens fa anar una mica més enllà en oferir-nos, entre altres temes, un parell de jocs i un tutorial sobre els jocs no cooperatius.
El darrer ens permet ampliar l’anècdota del grup de joves que volen lligar amb la noia rossa, tot analitzant les diverses situacions que es poden plantejar quan dos competidors s’enfronten sense saber com actuarà l’altre. Pel que fa als jocs ens trobem amb dos exemples que requereixen una bona dosi de lògica, el Blackout, on hem d’aconseguir que totes les fitxes mostrin la mateixa cara i Codebreak, on haurem de descobrir la xifra utilitzada en la creació d’un el codi, tots dos prou engrescadors.
Arxiu d'etiquetes: recursos
A Beautiful Mind – la pel·lícula
A l’article del 7 de febrer vam esmentar tres de les pel·lícules que en la darrera dècada han convertit les matemàtiques en actrius amb força pes en l’argument. La més antiga i més famosa en tant que americana i oscaritzada és la que avui es converteix en protagonista de l’article aprofitant el seu passi per tv3 el proppassat divendres dia 26 de febrer.
A banda dels seus valors artístics, que aquí no comentarem, té un bon aprofitament a classe per tal com ens mostra dos usos de les matemàtiques que no acostumem a comentar ni a primària ni a l’ESO, la codificació i descodificació de missatges secrets i el seu ús com eina per a estudiar relacions, comportaments i estratègies socials, dos temes molt atractius durant l’adolescència. És possible que penseu que de tots dos es fa una presentació anecdòtica, però no és aquest tipus de presentació el que pot afavorir que la canalla de 10 a 16 anys comencin a mirar les matemàtiques amb una altra mirada? I no pot aquesta nova mirada fer-les més atractives i interessants?
Rebutjar la contribució d’una pel·lícula per superficial seria com valorar Nature i Science i menysprear Muy Interesante. Una demostració d’elitisme vàlid per a la nostra autoestima, però erroni si volem que les matemàtiques en el primer cas i les ciències en aquest darrer exemple siguin realment populars.
Suma amb 3 sumands
Després de treballar amb els daus, el següent pas pel que fa a la suma de tres números, és la fitxa que podeu veure aquí sota. Els sumands ja són més grans ja que poden arribar a un valor de 14, però la canalla fa els càlculs veient les quantitats a sumar, cosa que facilita les operacions malgrat tenir un limitació de dos minuts per columna.
Així com en la recombinació numèrica no calia insistir gaire, aquí ens caldrà fer entre 4 i 6 columnes per aconseguir que un alt percentatge d’alumnes aconsegueixi arribar al 80% d’encerts que considerem és el límit per considerar assolit aquest ítem.
Repte del març
Ja tenim aquí el primer repte que us presenta el bloc i tal com us vaig dir és un repte relacionat amb la geometria. Per resoldre’l recordarem com treballaven aquest apartat els antics grecs, un poble que no tenien ni els nostres números, ni sabien sumar, restar, multiplicar o dividir com ho fem nosaltres.
Doncs bé, com que els números els hi posaven moltes dificultats tractaven de resoldre els seus problemes de manera gràfica amb regle (més que un regle era un tros de corda) i compàs, i aquestes i un llapis per dibuixar segments, seran les úniques eines que podràs fer servir per resoldre aquest repte. Per tant la calculadora ben amagada i res de fer operacions en un bocí de paper.
Fixa’t en aquesta curiosa estrella formada per 6 triangles i un hexàgon. Com pots veure a simple vista la longitud del costat dels triangles equilàters de la figura és el doble de la longitud dels costats de l’hexàgon regular del centre de la figura.
Quina fracció de l’àrea total acolorida a la figura representa l’àrea de l’hexàgon?
Si et sembla que et saps la resposta fes-la arribar a la teva tutora. Si ets alumne de 5C contesta utilitzant l’opció afegir un comentari.
Suma de daus
Després d’una o dues sessions (en funció dels resultats) de recomposició numèrica passem a la suma d’unitats. A cicle superior, que és el que ens ocupa, ens saltem la suma de dues unitats i passem directament a la de tres, càlcul que tenim esglaonat en tres fases.
La primera la realitzem amb daus. Els nens juguen per parelles, un dels dos llença tres daus i tots dos han de calcular la suma mentalment, el primer a dir la resposta correcta s’anota un punt. El següent cop llença els daus l’altre membre de la parella i així de forma rotatòria durant un període de 5 a 10 minuts.
Aparentment, l’exercici sembla massa simple ja que la suma més difícil que pot sortir és 6 + 6 + 6, però realment no ho és tant i considerem el joc interessant per dos motius. En primer lloc els inputs visuals tenen tres punts d’origen, els tres daus, cosa que els obliga a tenir una visió atenta i panoràmica. En segon, en no haver números, sinó punts, tornen a treballar les contel·lacions i la seva resposta tant pot ser fruit d’un càlcul seqüencial amb suma de números, com d’un de global, o més possiblement d’una barreja de tots dos.
Les mates al quiosc
Durant els primers anys d’un segle hi ha la tendència a dir que la nova època que s’enceta serà el segle d’alguna cosa o altra, preferentment la utopia o la bajanada que en aquell moment estigui més de moda. Jo no gosaré afirmar que aquest serà el segle de les matemàtiques, em conformaré amb una afirmació més modesta, les mates estan sortint de l’armari, i un cop han sortit es passegen ufanoses per tot arreu fins arribar al quiosc i posar-s’hi al costat de l’Hola, el Muy Interesante i el National Geographic. Sí, les matemàtiques han arribat al quiosc o això és el que pretén la col·lecció El mundo es matemàtico, dirigida per Claudi Alsina (tota una garantia) i formada per 30 volums.
I en aquesta dèria popularitzadora de les mates l’esmentada editorial té companyia ja que el Butlletí d’educació d’aquesta setmana (número 68) s’ha unit a la festa recomanant un llibre de matemàtiques, Simetria: Un viaje por los patrones de la naturaleza de Marcus du Sautoy
Se us hagués passat pel cap fa 10 o 20 anys que això seria possible algun dia? Decididament les matemàtiques han sortir al carrer i ho han fet per quedar-s’hi, un fet del qual tots ens hem de felicitar.
Laberint
Hola, em dic Víctor i aquest és el meu laberint. Podeu imprimir-lo i fer-lo. Segur que us encantarà.
Repte del març – el repte treu el nas
Ja som a la darrera setmana de febrer i ja treu el nas per sota dels llençols el repte de març. Teniu raó en dir-me que no es veu gaire cosa (un parell de triangles, potser? Una estrella?), però és que encara té tota una setmana per treure`s les lleganyes, dutxar-se, pentinar-se una mica i mostrar-se en pantalla. Prengueu doncs paciència i aneu engegant els vostres cervells… Ah! Una pista, com que al mes de març començarem la geometria us puc dir que el repte pertany a aquesta part de les mates.
Recomposició numèrica
Tots coneixeu sense cap mena de dubte els fulls de rapidesa de càlcul del Lluís Segarra, doncs bé, els que jo us aniré presentant al bloc podríem dir que en són una mica fills. La idea que ha portat a la seva creació ha sigut l’encreuament entre dos objectius: u, potenciar la velocitat en el càlcul mental i dos, fer-ho en base a una seqüenciació molt pautada i detallada elaborada durant el curs 2008-09 a la comissió de matemàtiques. Això darrer comporta que la col·lecció de cicle superior, que és la que us oferiré, estarà formada per un número considerable de fulls.
Avui us presento el primer, que com podeu veure consisteix en fer la recomposició numèrica d’un número de quatre xifres a partir de les unitats, desenes, centenes i unitats de miler que el formen, totes elles presentades de forma desordenada. Tenint en compte que, en presentar o repassar els naturals, els llibres de text acostumen a treballar molt la descomposició, però no el procés invers, he considerat que seria la primera feina a fer.
Mates i cinema
Al llarg de la nostra vida laboral hem vist com els companys que feien ètica, socials, història, medi, ciutadania, etc… Podien recórrer al cinema per tractar alguns temes del currículum d’una forma més engrescadora i animada. Fins i tot a física podíem remenar entre les obres de ciència ficció per tal d’il·lustrar tant continguts totalment ortodoxes com teories que entraven més en el camp de la fantasia, però que feien bo de discutir a classe (qui no ha gaudit parlant amb els alumnes dels forats negres, dels forats de cuc o de l’hiperespai?).
A matemàtiques però, ho teníem força més pelut. Darrerament però, la cosa ha millorat força. En la dècada que s’acabarà aquest desembre hem vist un mínim de tres pel·lícules on les matemàtiques no han sigut precisament un punt marginal i secundari de l’argument. A beautiful Mind del 2001, La habitación de Fermat del 2007 i Los crímenes de Oxford del 2008… i no oblidem la sèrie Numbers que mereix unes paraules a banda en un proper comentari. Esperem que aquest fet no sigui una moda passatgera i que també a les classes de matemàtiques puguem fer ús d’aquest mitjà que Riccioto Canudo va batejar el 1911 com a setè art.