Arxiu d'etiquetes: notícies

Exercici Incorrecte?

adul

Han de ser les respostes d’un examen coherents amb la via real? Si, com jo, sou dels que penseu que sí, estareu d’acord amb el titular del diari El País del propassat divendres anunciant que, a les proves de la Consejeria de Educación de la Comunidad de Madrid equivalents a les nostres competències bàsiques, hi havia un problema sense solució.
Presentar un problema amb una resposta numèricament possible, però irreal a la vida quotidiana no ens ajuda a exigir als nostres alumnes coherència i lògica en les respostes. Com podem criticar-los quan es queden tan tranquils després de dir que un ciclista va a 500 km/h o que la superfície d’un plaça d’aparcament és de 400 cm2 si nosaltres els hi posem un problema on diu que un nen ha obert un llibre entre les pàgines 49 i 50?

L’algorisme del fer safareig

adul

Alguns matemàtics de la nostra època dediquen el seu temps a temes ben curiosos. Així per exemple, un grup de matemàtics italians han creat un algorisme que permet esbrinar la velocitat a la qual rumors i xafarderies s’escampen per les xarxes socials.
Malgrat que el primer que ens passa pel cap és “quina poca-soltada” o que “qui no té feina el gat pentina”, la cosa és seriosa i ho prova el fet que una companyia com IBM hagi subvencionat l’estudi amb la seguretat de trobar-li un ús pràctic i industrial.
Trobareu més informació sobre aquest curiós estudi a l’article L’algoritmo del gossip del Corriere della Sera.

Jaime Escalante

adul

Als mestres normalets ens costa convèncer els nostres alumnes que les matemàtiques no són una mena de purga de mal prendre. Per això no podem sinó admirar aquells que, com Lluís Segarra o Claudi Alsina, aconsegueixen el que sembla gairebé impossible, fer-les atractives.
Avui però no parlarem d’ells, sinó d’un altre exemple a seguir, Jaime Escalante. Un professor bolivià mort recentment, que va aconseguir enganxar a les matemàtiques els joves d’un institut del Comtat de Los Angeles que tenia com a principals “clients” joves hispans amb un alt fracàs escolar. Escalante a còpia d’anys i paciència va aconseguir elevar el nivell dels seus estudiants i aconseguir grans èxits en els College Board’s AP tests, unes proves determinants per al pas a la universitat. La seva fama el va convertir en protagonista d’un llibre i de la película Lecciones Inolvidables (Stand and Deliver) i a ser visitat pel llavors president del Estats units, Ronald Reagan.
Malauradament alguns mals costums com ara treballar massa hores i aconseguir que les seves classes fossin les més triades li va proporcionar un seguit d’enemistats gremials i sindicals que van acabar amb la seva tasca.
Si aquest resum us ha fet venir ganes de conèixer més el personatge i la seva feina consulteu la notícia de la seva mort (Jaime Escalante, Inspiration for a Movie, Dies at 79) al New York Times del propassat 31 de març

Alicia al país de les matemàtiques

adul

Que la coneguda obra de Lewis Carroll és un pou de sorpreses que ens ofereix múltiples nivells de lectura és un fet innegable. Encara recordo un article de divulgació científica que vaig llegir fa molts anys on Isaac Asimov il·lustrava el diferent comportament de les mol·lècules levògires i dextrògires amb l’obra Alícia, a través del mirall. Per tant que ara, aprofitant el nou boom de la història generat per la pel·lícula de Tim Burton, ens expliquin les relacions entre Alícia i les matemàtiques pot ser molt curiós, però no excepcionalment sorprenent
En l’article Algebra in Wonderland escrit per Melanie Bailey al New York Times del dia 6 de març se’ns explica com Charles Dodgson (autèntic nom de Lewis Carroll) era un home molt aferrat a la lògica, l’aritmètica i la geometria tradicionals, i que algunes de les noves aportacions matemàtiques de la seva època, com les arrels de nombres negatius i els nous conceptes topològics el trasbalsaven notablement.
La seva reacció davant d’aquests canvis va ser el sarcasme amb disfressa literària. Un sarcasme d’arrel matemàtica que va fer d’aquesta novel·la la seva millor obra. Idea que expressa a la perfecció el darrer paràgraf de l’article.
Without math, “Alice” might have been more like Dodgson’s later book, “Sylvie and Bruno” — a dull and sentimental fairy tale. Math gave “Alice” a darker side, and made it the kind of puzzle that could entertain people of every age, for centuries.

Quan el barat surt car

adul

La composició i descomposició de forces, les pressions, les tensions… En una paraula, la mecànica, és una part de la física perfectament estudiada i amb una ferma i ben establerta base matemàtica. Per això és sorprenent que les torres d’alta tensió de les comarques gironines s’hagin plegat com si fossin de llauna arran de les nevades d’aquest més de març.
Si voleu una explicació lògica i científica del fet us aconsello que llegiu l’article torres doblegades del Diari de Girona, que explica de forma entenedora el perquè d’aquest curiós fet. Veurem que el desastre, com tots imaginem, és fruit d’una gasiveria econòmica que treballa amb marges de resistència massa ajustats i no, com era fàcil imaginar, d’uns càlculs matemàtics erronis.

Les mates al quiosc

Durant els primers anys d’un segle hi ha la tendència a dir que la nova època que s’enceta serà el segle d’alguna cosa o altra, preferentment la utopia o la bajanada que en aquell moment estigui més de moda. Jo no gosaré afirmar que aquest serà el segle de les matemàtiques, em conformaré amb una afirmació més modesta, les mates estan sortint de l’armari, i un cop han sortit es passegen ufanoses per tot arreu fins arribar al quiosc i posar-s’hi al costat de l’Hola, el Muy Interesante i el National Geographic. Sí, les matemàtiques han arribat al quiosc o això és el que pretén la col·lecció El mundo es matemàtico, dirigida per Claudi Alsina (tota una garantia) i formada per 30 volums.
I en aquesta dèria popularitzadora de les mates l’esmentada editorial té companyia ja que el Butlletí d’educació d’aquesta setmana (número 68) s’ha unit a la festa recomanant un llibre de matemàtiques, Simetria: Un viaje por los patrones de la naturaleza de Marcus du Sautoy
Se us hagués passat pel cap fa 10 o 20 anys que això seria possible algun dia? Decididament les matemàtiques han sortir al carrer i ho han fet per quedar-s’hi, un fet del qual tots ens hem de felicitar.

En saben, de números?

Les operacions, la comparació, l’ordenació, els problemes… mai no han despertats pasions populars, però tard o d’hora tots ens n’hem sortit i per tant és lògic esperar que persones amb una sòlida formació universitària i que ocupen càrrecs d’alta responsabilitat, dominin aquests procediments i siguin competents en el seu ús.
Sorprèn doncs que els nostres polítics no siguin capaços d’aplicar aquests coneixements tant simples a l’hora de planificar les infraestructures. Quins costos té l’obra? = X. Quins guanys suposarà, previsiblement, per a l’economia? Y (els guanys socials també s’haurien de valorar) . Doncs bé, si Y > X es fa la infraestructura, si X > Y, no. Aquesta simple comparació de quantitats i aquest procés de raonament no s’han tingut en compte a l’hora de muntar una obra pretensiosa i enlluernadora però amb poc valor real com l’AVE, que l’únic que ha aconseguit és convertir tota la península en un barri de Madrid.
Si voleu aprofundir en aquest tema llegiu la notícia del Punt Què aporta el TAV a l’economia? que comenta la conferència del Germà Bel a la Cambra de Comerç. Si el fer-ho us motiva a voler conèixer millor l’abisme que separa el que la intel·ligència lògico-matemàtica aconsella de moltes decisions polítiques, us recomano els llibres del mateix Germà Bel, del Ramon Tremosa, del Xavier Roig, del Francesc Cabana, del Francesc Sanuy o del Xavier Roig.

Saben matemàtiques les tonyines?

Si us agraden les matemàtiques i la tonyina no esteu d’enhorabona. La justificació de la segona part de l’afirmació és molt clara, sembla ser que el número d’individus d’aquesta espècie s’està reduint considerablement. Ara bé… i la primera part de la frase, la que fa referència a les matemàtiques, què hi fa aquí?
Doncs ho sabrem si parem atenció a una notícia que ahir al vespre, cap allà 1/4 de deu, vaig sentir al programa La nit a RAC1. Comentaven que molt cuiners francesos retiraran la tonyina de les seves cartes per que -i transcric literalment- segons Greenpeace només queda el 15% de la població mundial de tonyines. Abans de sentir-ho hagués jurat que al nostre planeta hi havia el 100% de la població mundial de tonyines, però ara tinc un dubte, on és l’altre 85%? A un altre planeta del sistema solar? O potser volien dir que actualment hi ha un 15% dels exemplars que hi havia fa 10 o 20 anys?
Decididament les tonyines i les matemàtiques no gaudeixen de gaire bona salut.