Han de ser les respostes d’un examen coherents amb la via real? Si, com jo, sou dels que penseu que sí, estareu d’acord amb el titular del diari El País del propassat divendres anunciant que, a les proves de la Consejeria de Educación de la Comunidad de Madrid equivalents a les nostres competències bàsiques, hi havia un problema sense solució.
Presentar un problema amb una resposta numèricament possible, però irreal a la vida quotidiana no ens ajuda a exigir als nostres alumnes coherència i lògica en les respostes. Com podem criticar-los quan es queden tan tranquils després de dir que un ciclista va a 500 km/h o que la superfície d’un plaça d’aparcament és de 400 cm² si nosaltres els hi posem un problema on diu que un nen ha obert un llibre entre les pàgines 49 i 50?

La composició i descomposició de forces, les pressions, les tensions… En una paraula, la mecànica, és una part de la física perfectament estudiada i amb una ferma i ben establerta base matemàtica. Per això és sorprenent que les torres d’alta tensió de les comarques gironines s’hagin plegat com si fossin de llauna arran de les nevades d’aquest més de març.
Si voleu una explicació lògica i científica del fet us aconsello que llegiu l’article torres doblegades del Diari de Girona, que explica de forma entenedora el perquè d’aquest curiós fet. Veurem que el desastre, com tots imaginem, és fruit d’una gasiveria econòmica que treballa amb marges de resistència massa ajustats i no, com era fàcil imaginar, d’uns càlculs matemàtics erronis.