Actualment, gràcies a la incansable tasca de persones com Lluís Segarra, gairebé cap mestre té necessitat de ser convençut de les bondats del càlcul mental, però a la nostra societat encara hi ha massa persones que enyoren les llargues sessions de càlcul escrit d’èpoques anteriors i voldrien que continués sent prioritari tant sobre el càlcul mental com sobre l’ús correcte i reflexiu de la calculadora. Per això, quan un diari amb una gran divulgació, com és el cas de La Vanguardia publica un article on canta les excel·lències de realitzar operacions sense més ajuda que les nostres neurones ens felicitem i ens en fem ressò, ja que l’article permet fer arribar aquestes idees fora de l’univers pedagògic.
L’article que comentem i que lloa les virtuts dels comptes de la vella és ¿Para que sirve el càlcul mental hoy? !Ay; esas cuentas de la vieja! i va aparèixer a la secció Estilos de vida el propassat 2 d’octubre.
Arxiu d'etiquetes: notícies
Sobre calculadores i calculadors
Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Una de les dèries de la nostra canalla és poder fer els exàmens de matemàtiques amb calculadora. Si els diem que faran una prova amb aquest estri deixen anar un sospir de satisfacció ben convençuts de que això suposa un aprovat automàtic. Quan arriba la prova però, els alumnes descobreixen ràpidament que la relació entre màquina i nota és nul·la i que pitjar botons no allibera a les neurones de cap esforç.
El comentari ve a tomb d’una notícia que he sentit aquest matí al programa El Món a Rac1 i que feia referència a uns càlculs fets per dos diaris, L’Avui i El Periódico. Escolteu-la i veureu com il·lustra perfectament el fet de que és el calculador i no la calculadora el que assegura la correcció de la resposta.
Paper higiènic matemàtic
Llegir el diari acostuma a ser un exercici de masoquisme, però de tant en tant hi ha notícies que, potser per ser intranscendents i curioses alhora, ens arrenquen un somriure. Un exemple seria la que abans d’ahir 27 de setembre apareixia al diari El Mundo i on ens assabentàvem que un empresari portuguès, Paulo Pereira da Silva, es dedica a crear paper higiènic amb mil-i-un dissenys diferents.
Us preguntareu la causa de la aparició d’aquesta notícia en aquest bloc, doncs és ben senzilla, un dels papers que fabrica conté expressions i fórmules matemàtiques i és per tant ideal per dos tipus de persones ben diferents, els entusiastes de les matemàtiques, que ja no caldrà que se’n portin un llibre o una revista al lavabo i els que les odien i podran deixar anar tota la seva ràbia en fer ús del paper.
Moments of Genius
Si sou clients mínimament fidels d’aquest bloc haureu vist que durant l’estiu estic alternant la publicació de la documentació que sobre càlcul mental hem elaborat a l’escola amb llibres, sèries, revistes o documentals que tractin les matemàtiques des d’un punt de vista que, a banda de formar-nos i informar-nos, tinguin un to que s’adigui amb les dates estiuenques. Seguint amb aquesta línia avui us presento una sèrie radiofònica emesa per Radio4, una emissora que forma part de la BBC i que és altament recomanable.
Là sèrie Moments of Genius – Turning points in the history of science ha ofert a tot un seguit de personatges com ara científics, polítics, músics, periodistes… parlar d’un moment de la història de la ciència que considerin realment brillant. En aquestes pàgines ens limitarem. com podeu imaginar, als que estan relacionats amb les matemàtiques, tot i que us aconsellem que feu un cop d’ull a l’índex i en visiteu alguns més.
La BBC, a diferència dels nostres mitjans de comunicació, permet incloure en qualsevol bloc el codi de molts dels seus programes i és per això que us puc oferir les imatges d’introducció a la sèrie on Marcus de Sautoy presenta el programa.
Brian Eno, productor musical, tria parlar del Joc de la Vida, ideat pel matemàtic John Conway al 1970. Un joc que els que vau introduir-vos a la informàtica a l’època de Commodores, Ataris i Spectrums, recordareu de ben segur.
Carol Vorderman, presentadora de televisió, ens parla d’Ada Lovelace, la genial matemàtica que amb Charles Babbage va posar, al segle XIX, els fonaments de la computació.
Finalment, Marcus du Sautoy, aquí la presentació del personatge és sobrera, ens parla de com Euclides va arribar a descobrir que el nombre de primers és infinit.
La “roja” i els números vermells
Les retallades aprovades pel Congrés de Diputats el dia 27 de maig fan que, fer números, sigui cada dia que passa un fet més habitual. Avui en farem nosaltres, però com les altres vegades que he tractat temes que es poden considerar mes propis de la política i de l’economia, faré els mínims comentaris personals i em limitaré a exposar les xifres. En aquest cas una ordenació decreixent de quantitats que van aparèixer a les pàgines d’esport de La Vanguardia just un dia abans de la retallada, el dimecres dia 26.
Les quantitats fan referència a les primes que rebran els jugadors de diverses seleccions per guanyar el mundial que a partir del dia 11 de juny es celebrarà a Sud-àfrica.
Espanya | 550.000 € |
Argentina | 520.000 € |
Anglaterra | 470.000 € |
França | 300.000 € |
Alemanya | 250.000 € |
Martin Gardner
Amb la mort de Martin Gardner diem adéu, possiblement, al més prolific creador de trencaclosques i jocs matemàtics del darrer segle. Molts el vam conèixer pels seus articles a Scientífic American (Información y Ciencia en la versió espanyola) on va escriure durant 25 anys. D’altres, per la ingent quantitat de llibres de divulgació que va publicar. Avui, per retre-li homenatge, un enllaço a tres articles que ens informen de la seva vida i la seva obra. El primer, Martin Gardner, Puzzler and Polymath, Dies at 95, va ser publicat al New York Times el dia 23 de maig. El segon, Martin Gardner, gurú de los juegos matemáticos, pertany al diari El País del 26 de maig. El darrer, Profile: Martin Gardner, the Mathematical Gamester (1914-2010) el podeu trobar i no podia ser d’una altra manera, a la revista on va esmerçar 25 anys de la seva vida.
Sangakoo a Catalunya Ràdio
En matemáticas, el arte de proponer problemas es mucho más estimulante que el de resolverlos.
Aquesta cita de Georg Cantor ens dona la benviguda a la web de Sangakoo, una web a la qual ja vam fer referència en l’article Problemes, resoldre o crear-ne?. Doncs bé, avui tornem a parlar-ne per oferir-vos més informació.
Aquest cop però no seré jo qui explicarà les nombroses virtuts de Sangakoo, sinó que em limitaré a posar-vos un enllaç al programa L’internauta de Catalunya Ràdio, el programa d’en Vicent Partal, també director de Vilaweb que, cada dissabte a les 3 de la tarda ens fa una passejada per la xarxa. L’enllaç correspon al dia 10 d’abril i ens ofereix una entrevista amb Enrique Gracián i Pere Monràs, impulsors d’aquesta plataforma matemàtica que ens permet aprendre a través de xarxes col·laboratives i que, tal com ells mateixos diuen, fa passar el compartir per davant del competir.
Si sou una mica impacients tingueu en compte que l’entrevista comença passats 14 minuts de l’inici de l’emissió.
Campió reusenc
Quan encara duren els ecos de la lliga dels 99 punts, les nenes miren embadalides Patito Feo i els xiquets volen imitar a Messi, fa il·lusió veure que hi ha adolescents amb altres interessos. Si a sobre el Diari de Tarragona se’n fa ressò dedicant-li un tros considerable de la seva portada el goig és complet. El protagonista de la notícia, Aleix Lascorz, és un campió diferent, ni esportiu ni mediàtic, matemàtic, el reusenc guanyador del concurs Fem Matemàtiques 2010.
Si voleu llegir les seves declaracions cliqueu a l’enllaç que ens remet a l’article Los problemas de matemáticas son los que nos podemos encontrar en la vida publicat al diari d’ahir.
Denis Guedj
Molts vam descobrir que les matemàtiques es podien convertir en la base d’una novel·la d’intriga amb El teorema del lloro, per això no podem passar per alt la notícia de la mort, fa pocs dies, de Denis Guedj, el matemàtic i historiador de les ciències francès, que amb els seus llibres de divulgació ha estat una de les persones que més ha contribuït a canviar la percepció que molta gent tenien de les matemàtiques.
Tant ell com la seva obra es mereixen un llarg comentari que deixo en mans de plomes més competents. Concretament us proposo que comenceu llegint l’article Denis Guedj trata las matemáticas como una historia de ficción, publicat al diari El País arran de la publicació en català i castellà del seu llibre més conegut, per passar tot seguit a Denis Guedj se soustrait del diari Liberation i Mort du mathématicien Denis Guedj al Le Figaro.
Problemes: resoldre o crear-ne?
En un article anterior vam comentar que les matemàtiques eren cada cop més visibles a la nostra societat, una idea que es confirma cada dia que un diari fa referència a algun tema purament matemàtic o que hi està relacionat. La setmana passada, per exemple, era La Vanguardia la que dedicava dues planes senceres, la 26 i la 27, de la seva secció Tendències a parlar-ne.
Mates, resolver el problema ens informava de tot un seguit d’eines que la xarxa posa al nostre abast per facilitar l’ensenyament de les matemàtiques. Un exemple es Sangakoo, una mena de xarxa social creada per Enrique Gracián on els estudiants participen de forma activa en l’aprenentatge alternant els papers de mestre i d’alumne, fet que justifica el títol del meu article. Un altre Geogebra, un programa que ens permet treballar la geometria, l’àlgebra i el càlcul.
A banda de les referències a aquestes noves eines també trobem a les planes esmentades, tot un seguit d’opinions interessants com ara la de que les matemàtiques s’han de centrar més en les competències i menys en les capacitats memorístiques o que han d’estar més lligades a un context que les faci més entenedores i menys abstractes. En resum, dues planes que suposen uns minuts de lectura plenament justificats.