Arxiu d'etiquetes: notícies

Matemàtiques i prediccions electorals

general, ,

secadu

Aquests dies a banda d’un positiva florida de bolets que el fred pot esguerrar, hi ha un altres especimens no vius que floreixen pertot arreu, és tracta de les enquestes. L’època electoral crea un ambient molt benéfic per a l’existència d’aquest ésser del qual trobem exemplars ben diversos com és el cas dels que han aparegut als jardins del CIS i del CEO. Les diferències entre els uns i els altres, deixant de banda les habilitats culinàries dels departaments que les elaboren, deixen ben clares les incerteses i limitacions que arrossega qualsevol estadistica. Per això és molt interessant, tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista social, que algú a banda de la tradicional recollida de dades, crei un algorisme amb uns resultats que s’acostin més a la realitat que els estudis estadístics tradicionals.
Això és el que ha aconseguit Nate Silver amb les eleccions americanes. De la seva troballa, a banda de la premsa anglosaxona, se n’ha fet ressó La Vanguardia a l’article
Nate Silver, el fenómeno matemático que predijo las victorias de Obama.

Un tractament més aprofundit del tema el trobareu a FiveThirtyEight, el bloc que des de l’any 2008 redacta el nostre crack de les estadístiques, del qual encara podem afegir una altra anècdota, va ser el seu interès infantil pel beisbol el que el va portar a les matemàtiques i concretament a l’estadística.

El Nobel d’economia a dos matemàtics

general

secadu

Fa un parell d’anys a l’article Medalla Fields i Premi Abel, vam comentar la inexistència d’un premi Nobel de matemàtiques i els dos guardons que el substitueixen. Que aquest premi no existeixi no significa però que molts matemàtics no hagin rebut el Nobel per les seves aportacions a altres camps i avui en podem trobar dos exemples. És tracta d’Alvin E. Roth y Lloyd S. Shapley que avui mateix acaben de guanyar el Nobel de Economía.
Roth i Shapley no han sigut però els primers matemàtics a rebre aquest premi en l’apartat d’economia, aquest honor li correspon a Jan Tinbergen que ho va aconseguir en una data tan llunyana com el 1969. El més conegut però és, sense cap mena de dubte, John Forbes Nash, el protagonista de la pel·lícula Una ment meravellosa que va obtenir aquest premi el 1994.

2012, any Alan Turing

general, , ,

totestres

Començarem el primer article d’aquest any fent referència al logo que veieu a l’esquerra i que tots, petits i grans, coneixem abastament en aquesta època en que tauletes i telèfons intel·ligents s’han convertit en un típic regal de Reis… Efectivament, és el logo que podem trobar a IPhones i IPads. I que té a veure aquesta poma amb les matemàtiques us preguntareu? Doncs molt, ja que aquesta fruita va ser triada com a símbol pels creadors de la casa Apple en record d’un dels més grans matemàtics del Segle XX, Alan Turing.
Turing és va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur perquè no suportava els maltractes i el menyspreu d’una societat, la de la seva època, que no tolerava l’homosexualisme i aquesta poma mossegada és a hores d’ara una dels símbols més coneguts del món.

I ara ve la segona pregunta, perquè els fabricants d’Apple van considerar que Turing era prou important com per convertir-lo em símbol dels seus productes? Doncs ras i curt perquè aquest senyor és el pare de la informàtica i de la intel·ligència artificial… Ah! i a més a més va ajudar a guanyar la II Guerra Mundial als aliats en participar en la creació dels programes i les màquines que van aconseguir trencar els codis secrets alemanys.

La raó de la tria de l’any 2012 per recordar la seva figura és que enguany es celebren els 100 anys del seu naixement a Maida Vale, un districte residencial de Londres.

Les matemàtiques dicten sentència

general,

secadu

Que les matemàtiques siguin capaces d’explicar i predir els fenòmens físics del món que ens envolta és una cosa que no ens sorprèn, tot i que potser hauria de fer-ho tal com ja vam comentar en l’article Utilitat i bellesa de les mates. Ara bé que puguin fer-ho amb el comportament humà comença a semblar-se a la bruixeria i per tant ens crida més l’atenció.
Doncs bé avui, a la pàgina 42 de La Vanguardia i amb el títol de Les matemàtiques s’avancen al jutge, tenim un exemple d’aquest fet. El redactor de la notícia ens informa que un algorisme creat per Roger Guimerà i Marta Sales, investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, aconsegueix un percentatge d’encerts del 87% a l’hora de determinar com votarà qualsevol jutge del Tribunal Suprem dels EUA. Si tenim en compte que experts col·legues juristes arriben al 69%, queda clar que la fiabilitat de l’algorisme és remarcable.

Ens en sortirem?

general,

adul

Avui comença un nou curs i un altre cop haurem de convèncer als nostres alumnes que les matemàtiques són interessants, útils, divertides i fàcils. No sí si ens en sortirem amb els tres primers objectius, però pel que fa al darrer, la facilitat, potser haurem de deixar-ho córrer en alguns casos.
Aquesta afirmació ve a tomb d’una notícia que el Daily Telegraph va publicar el dia 10 d’agost i que tenia com a títol una afirmació ben rotunda que podríem traduir com “n’hi ha que neixen negats per a les mates”. Aquesta conclusió fruit d’un estudi realitzat per un grup de psicòlegs de la John Hopkins University de Baltimore la trobareu més desenvolupada a Developmental Science i en forma de breu podcast a Scientific American.

Entreteniment matemàtic a La Vanguardia

general,

totestres

Avui fa exactament un mes que La Vanguardia va encetar una sèrie d’entreteniment matemàtic anomenada El Cervell Matemàtic. Les activitats que la formen són proposades per la Societat Catalana de Matemàtiques i han estat extretes de les proves Cangur. Tal com diu la presentació que podeu trobar al diari del 24 de juliol, per resoldre-les, més que càlculs i fórmules, que són dues coses que potser no acaben de lligar amb l’estiu, cal tenir enginy i intuïció. Aquests reptes continuaran apareixent de forma diària fins al proper 4 de setembre, és a dir que podem gaudir-ne durant tot el període vacacional.
L’únic comentari negatiu que fem al passatemps és que no és accessible per internet i per tant us heu de fer cada dia amb el diari.

Fermat al logo de Google

general,

secadu

Si avui, cosa molt probable, heu fet servir el Google per fer alguna de les vostres cerques, us haurà sorprès veure que el logo tradicional ha estat substituit per la il·lustració que podeu veure al final del text. La imatge representa el conegudíssim darrer teorema de Fermat i quan passem per sobre ens fa una simpàtica aclucada d’ulls en reproduir la famosa frase del matemàtic justificant la seva no demostració.
Per completar l’homenatge a aquest genial personatge veureu que si cliqueu sobre el doodle, el cercador us obrirà un llistat de pàgines referides a en Fermat. Una simpàtica manera de celebar el 410è aniversari del seu naixement.

Els crits del animals en una equació

general, ,

totestres

Quan a classe estudiem el volum, la capacitat i la massa, magnituds que acostumen a presentar-se unides o si més no en temes consecutius, ho fem relacionant-les amb piscines, dipòsits, roques… és a dir objectes inanimats, però mai o ben poques vegades les lliguem a éssers vius.
scienceetvie1Aquesta reflexió ve a tomb d’un article que vaig llegir al setembre del 2010 a la revista Science & Vie, degana de la divulgació científica a França, l’article anomenat Le cri des animaux a été mis en équation explicava com dos científics americans, James Gillooly i Alexander Ophir, havien creat un model matemàtic que era capaç de derivar els crits de qualsevol animal de la seva massa i del seu metabolisme. Explicaven que la massa de la bestiola i la seva temperatura corporal determinaven la freqüència del so, el seu ritme (crits per segon) i la seva durada. Aquest descobriment encara es feia més interessant si tenim en compte que ens podia servir per predir els sons d’animals extingits… Quedem doncs a l’espera de sentir ben aviat els crits de cacera d’aquests animalons d’ungles llargues i cervell considerable que són uns dels protagonistes principals de la saga de Jurassic Park, els velociraptors.
Si voleu conèixer amb més profunditat la descoberta ho podeu fer consultant Math Models Predict Animals’ Natural Calls o From crickets to whales, animal calls have something in common. L’article de la revista francesa no està disponible per internet.

Peixos matemàtics

general,

totestres

Recordeu l’anunci que fa temps va fer la Caixa on s’hi feia referència a la curta memòria dels peixos? L’anunci va quedar tant imprès a les nostres neurones que ara sovint parlem de memòria de peix quan fem referència a algú que, com l’autor d’aquest bloc, oblida fàcilment les coses.
mosquitofishSi fem cas però de les notícia que us comento en el present article, haurem de modificar considerablement la valoració que fem de les capacitats intel·lectuals dels peixos. No us podria dir si aquest grup de vertebrats tenen problemes de memòria, però sembla clar que les seves aptituds matemàtiques són més que notables. Si les voleu conèixer llegiu l’article Los peces, tan buenos como los universitarios en cálculo matemático que va aparèixer el dia 17 de gener al diari ABC i si el tema us fa gràcia i voleu aprofundir una mica més podeu anar a l’article original de Christian Agrillo, Laura Piffer i Angelo Bisazza de la universitat italiana de Padova, Large Number Discrimination by Mosquitofish.