![]()
Aquests dies a banda d’un positiva florida de bolets que el fred pot esguerrar, hi ha un altres especimens no vius que floreixen pertot arreu, és tracta de les enquestes. L’època electoral crea un ambient molt benéfic per a l’existència d’aquest ésser del qual trobem exemplars ben diversos com és el cas dels que han aparegut als jardins del CIS i del CEO. Les diferències entre els uns i els altres, deixant de banda les habilitats culinàries dels departaments que les elaboren, deixen ben clares les incerteses i limitacions que arrossega qualsevol estadistica. Per això és molt interessant, tant des del punt de vista matemàtic com des del punt de vista social, que algú a banda de la tradicional recollida de dades, crei un algorisme amb uns resultats que s’acostin més a la realitat que els estudis estadístics tradicionals.
Això és el que ha aconseguit Nate Silver amb les eleccions americanes. De la seva troballa, a banda de la premsa anglosaxona, se n’ha fet ressó La Vanguardia a l’article
Nate Silver, el fenómeno matemático que predijo las victorias de Obama.

Un tractament més aprofundit del tema el trobareu a FiveThirtyEight, el bloc que des de l’any 2008 redacta el nostre crack de les estadístiques, del qual encara podem afegir una altra anècdota, va ser el seu interès infantil pel beisbol el que el va portar a les matemàtiques i concretament a l’estadística.




Aquesta reflexió ve a tomb d’un article que vaig llegir al setembre del 2010 a la revista Science & Vie, degana de la divulgació científica a França, l’article anomenat Le cri des animaux a été mis en équation explicava com dos científics americans, James Gillooly i Alexander Ophir, havien creat un model matemàtic que era capaç de derivar els crits de qualsevol animal de la seva massa i del seu metabolisme. Explicaven que la massa de la bestiola i la seva temperatura corporal determinaven la freqüència del so, el seu ritme (crits per segon) i la seva durada. Aquest descobriment encara es feia més interessant si tenim en compte que ens podia servir per predir els sons d’animals extingits… Quedem doncs a l’espera de sentir ben aviat els crits de cacera d’aquests animalons d’ungles llargues i cervell considerable que són uns dels protagonistes principals de la saga de Jurassic Park, els velociraptors.
Si fem cas però de les notícia que us comento en el present article, haurem de modificar considerablement la valoració que fem de les capacitats intel·lectuals dels peixos. No us podria dir si aquest grup de vertebrats tenen problemes de memòria, però sembla clar que les seves aptituds matemàtiques són més que notables. Si les voleu conèixer llegiu l’article