Tal com vam fer amb els decimals, també els articles anteriors dedicats als polígons han de patir una esporga a causa del canvi de llibre i els que han sobreviscut són els que us poso tot seguit.
Polígons: conceptes elementals.
Polígons: elements, característiques i classificació.
Triangles i quadrilàters.
Dibuix de polígons.
I com que no ens hem de limitar a viure de rendes tot pescant allò que encara és útil del que vam fer fa temps, us afegeixo un parell d’enllaços per complementar els anteriors. Tots dos pertanyen a la pàgina personal de Sebastià Mora Masot, que treballa a l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix.
El primer, Els quadrilàters: Comparació d’un paral.lelogram amb un trapezi i un trapezoide, ens permet reflexionar sobre les propietats d’aquestes figures a partir de la seva manipulació.
El segon, Base i altura d’un paral·lelogram, ens permet veure quines característiques de l’altura canvien i quines són inalterables si modifico la posició dels vèrtexs del paral·lelogram.

Un fet empipador i no inusual quan cliquem als enllaços dels articles del bloc amb una certa antiguitat, és descobrir que la pàgina a la qual volíem anar no apareix en pantalla. Per evitar-ho la millor opció és llistar uns quants links que remetin a pàgines similars amb l’esperança que passat un cert temps alguns siguin encara funcionals.
Això és el que fem avui amb els geoplans, a banda de recuperar un article anterior, Un geoplà molt complet, afegeixo tres links nous que tot seguit us comento.
Investigating Geometry Concepts on GeoBoards, on a banda del tauler tradicional en trobarem un d’isomètric.
La pàgina inicial de l’enllaç anterior, 4.2 Investigating the Concept of Triangle and Properties of Polygons.
El geoplano, on podreu triar entre dues mides, una matriu de 10×10 i una altra de 15×15.

Tot i que no tractarem les figures en 3D fins a la unitat número 7, fem un petit avançament aprofitant que ja heu fet una mira de papiroflèxia a classe quan heu fet les grues per l’arbre dels desitjos. A més a més com que aviat encetarem un nou any no és mala idea construir un calendari.
Els enllaços que us presento tot seguit us permetran fabricar-ne un amb formes polièdriques. Un dels més vistosos (mireu foto) és el que té forma de dodecàedre, podreu trobar un primer model a 2015 Dodecahedron Calendar Cardstock Models i un segon a Dodecahedron Calendar.
Si voleu optar per d’altres figures, trobareu un ample ventall de formes ben variades a Origami Calendars on teniu més de deu opcions, i si us agraden uns volums més arrodonits, visiteu Calendars for 2015 on a més de políedres trobareu figures de revolució.

A finals de novembre vam descobrir com era de fàcil crear figures amb un o dos eixos de simetria amb paper i tisores. Per aconseguir-ne un n’hi havia prou amb plegar el paper per la meitat i retallar fent una forma qualsevol, per aconseguir-ne dos plegàvem dues vegades amb plecs perpendiculars i tallàvem.
Els problemes vam començar quan us vaig dir que em féssiu figures amb tres o més eixos de simetria, el desastre va ser total. Posteriorment vam veure que el problema no era tant gros, calia recórrer als polígons regulars, un triangle en tenia tres, un quadrat quatre, un pentàgon cinc…

Ara reprenem el problema i el repte que us plantejo és el següent: seríeu capaços de dibuixar, fotografiar o trobar per internet figures planes que sense ser triangles tinguin tres eixos de simetria, o quatre sense ser quadrilàters, o cinc sense ser pentàgons?
Un missatge a les mames i papes que vulguin ajudar. No podeu fer servir objectes o éssers tridimensionals com ara el cuc o la garota, ja que en aquests casos estaríem parlant de plànols de simetria i no d’eixos. Limitem-nos a les figures planes, recordeu que els vostres fills fan cinquè.

Dediquem algunes estones d’aquests dies de vacances a caçar simetries i a veure qui en troba més. Bon Nadal a tothom!

Ah! Se m’oblidava! Una petita pista. El Nadal és l’època de l’any en que és més fàcil trobar les respostes a aquesta activitat.

La segona construcció gràfica que ens presenta la tercera unitat del llibre és el traçat de la mediatriu d’un segment. En aquest cas deixem de banda escaire i cartabó i fem anar el compàs. Aquí tens un parell de vídeos per si no recordes les passes a fer.
El primer, acompanyat d’una pàgina imprimible, és a Perpendicular bisector of a line segment de Math Open Reference, mentre que el segon el trobem a Line Segment Bisector, Right Angle de Math is Fun.

El dibuix de rectes perpendiculars i paral·leles sembla fàcil quan es veu explicat a la pissarra. Malauradament però, quan ens toca agafar regle, escaire i cartabó, totes aquests estris comencen a girar i girar i no ens acabem de decidir sobre com els hem de posar per poder-les dibuixar. Podem trobar una explicació a les pàgines 44 i 45 del llibre, però no hi ha res com uns bons vídeos per entendre el procediment de dibuix.
El primer que us penjo pertany a les pàgines d’Aula Taller.es dedicades a l’ensenyament de tecnologia a ESO i batxillerat.

La segona animació correspon a Using a Ruler and Drafting Triangle i ens ensenya a fer una paral·lela o una perpendicular en un punt determinat.