Començarem el primer article d’aquest any fent referència al logo que veieu a l’esquerra i que tots, petits i grans, coneixem abastament en aquesta època en que tauletes i telèfons intel·ligents s’han convertit en un típic regal de Reis… Efectivament, és el logo que podem trobar a IPhones i IPads. I que té a veure aquesta poma amb les matemàtiques us preguntareu? Doncs molt, ja que aquesta fruita va ser triada com a símbol pels creadors de la casa Apple en record d’un dels més grans matemàtics del Segle XX, Alan Turing.
Turing és va suïcidar menjant-se una poma emmetzinada amb cianur perquè no suportava els maltractes i el menyspreu d’una societat, la de la seva època, que no tolerava l’homosexualisme i aquesta poma mossegada és a hores d’ara una dels símbols més coneguts del món.
I ara ve la segona pregunta, perquè els fabricants d’Apple van considerar que Turing era prou important com per convertir-lo em símbol dels seus productes? Doncs ras i curt perquè aquest senyor és el pare de la informàtica i de la intel·ligència artificial… Ah! i a més a més va ajudar a guanyar la II Guerra Mundial als aliats en participar en la creació dels programes i les màquines que van aconseguir trencar els codis secrets alemanys.
La raó de la tria de l’any 2012 per recordar la seva figura és que enguany es celebren els 100 anys del seu naixement a Maida Vale, un districte residencial de Londres.
L’adjectiu rodó s’utilitza sovint quan parlem de les característiques i qualitats d’un vi, i els propietaris de Gratavinum, un celler situat a Gratallops, al Priorat, han volgut fer-nos saber que el seu vi ho és d’una forma ben original, posant la fórmula de la longitud de la circumferència a l’etiqueta de les seves ampolles.
Doncs per si no teníem prou ara ha sortit un grup de fanàtics de les noves tecnologies que han tingut una idea d’allò més original i curiosa, fer que milers o milions, això dependrà de l’èxit de la proposta, de mòbils toquin la mateixa musiqueta el dia 11 a les 11 hores i 11 minuts. Si la idea us fa el pes podeu anar a 
Aquesta reflexió ve a tomb d’un article que vaig llegir al setembre del 2010 a la revista Science & Vie, degana de la divulgació científica a França, l’article anomenat Le cri des animaux a été mis en équation explicava com dos científics americans, James Gillooly i Alexander Ophir, havien creat un model matemàtic que era capaç de derivar els crits de qualsevol animal de la seva massa i del seu metabolisme. Explicaven que la massa de la bestiola i la seva temperatura corporal determinaven la freqüència del so, el seu ritme (crits per segon) i la seva durada. Aquest descobriment encara es feia més interessant si tenim en compte que ens podia servir per predir els sons d’animals extingits… Quedem doncs a l’espera de sentir ben aviat els crits de cacera d’aquests animalons d’ungles llargues i cervell considerable que són uns dels protagonistes principals de la saga de Jurassic Park, els velociraptors.