Arxiu d'etiquetes: comentaris

1 = 3

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

mathcurse1Déu n’hi do la bestiesa que serveix de títol d’aquest article. Això és un bloc de matemàtiques? Si els mestres diuen aquestes bajanades es fàcil entendre el perquè dels resultats de l’informe Pisa. Bé, calmem-nos i passem a explicar el perquè de 1 = 3.
El causant d’aquesta afirmació és el llibre la portada del qual veieu a la imatge, Math Curse. El títol em va cridar l’atenció i ràpidament el vaig triar per a l’apartat de Riem amb les matemàtiques, tot i que aquest cop farem més un gest de sorpresa davant l’enginy de l’autor que un somriure.
La paraula curse es pronuncia exactament igual que course i aquí rau la gràcia del joc de paraules. Mentre que la primera significa maledicció, la segona es pot traduir per curs o plat (no l’objecte físic, sinó el primer plat, segon plat…). Resumint, que en sentir (no llegir) el títol del llibre ens trobem que pot significar tres coses diferents… o potser la gràcia és acceptar que significa les tres coses alhora, totes ben matemàtiques, això sí.

+ Ah (+)

O per fer el títol de l’article més entenedor, més sobre la tria del nom Ahmes. Tal com vam comentar en començar el bloc Ahmes era un escriba que va copiar un document més antic, no el va crear, fet que ell mateix deixa molt clar en el papir. Doncs bé, aquest fet també va determinar la tria del seu nom com a capçalera del bloc. L’autor d’aquestes línies, com faria un escriba, no aporta res, no crea, només cerca, tria, ordena, presenta i de vegades gosa comentar. No espereu doncs innovacions, ni descobertes, ni grans aportacions. Hi ha unes clares limitacions que troben recer i justificació a la famosa màxima de Montaigne que ens assenyala la inutil·litat de redire plus mal ce qu’un autre a réussi à dire mieux avant lui, Un pensament que hauríem de tenir ben present abans de convertir els nostres silencis en paraules.

Saben matemàtiques les tonyines?

Si us agraden les matemàtiques i la tonyina no esteu d’enhorabona. La justificació de la segona part de l’afirmació és molt clara, sembla ser que el número d’individus d’aquesta espècie s’està reduint considerablement. Ara bé… i la primera part de la frase, la que fa referència a les matemàtiques, què hi fa aquí?
Doncs ho sabrem si parem atenció a una notícia que ahir al vespre, cap allà 1/4 de deu, vaig sentir al programa La nit a RAC1. Comentaven que molt cuiners francesos retiraran la tonyina de les seves cartes per que -i transcric literalment- segons Greenpeace només queda el 15% de la població mundial de tonyines. Abans de sentir-ho hagués jurat que al nostre planeta hi havia el 100% de la població mundial de tonyines, però ara tinc un dubte, on és l’altre 85%? A un altre planeta del sistema solar? O potser volien dir que actualment hi ha un 15% dels exemplars que hi havia fa 10 o 20 anys?
Decididament les tonyines i les matemàtiques no gaudeixen de gaire bona salut.

Riem amb les mates

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Si en un exercici d’emparellament de paraules trobem matemàtiques a la columna de l’esquerra i riure i plorar a la de la dreta, és molt possible que relacionem mates amb plorar… i per que no surten les opcions mal de cap, depressió, maltractament psicològic…
Com que ja sé que és molt difícil convèncer a moltes persones del contrari aniré afegint imatges, acudits o històries que ens facin veure que aquesta àrea del saber també ens pot provocar rialles o si més no un lleuger somriure.
Què us sembla la curiosa afirmació sobre les fraccions que enceta aquest apartat?
funny01

Ahmes (Ah+)

Si la rateta protagonista de Firmin (llibre molt recomanable) va passar anys i anys pensant en quina podia ser la frase inicial de la seva història, just és que un humà, un tipus de bestiola amb algunes connexions neuronals més, dediqui també una estona a pensar el títol del bloc que tot just pretén encetar.

Podríem haver partit de l’obvietat i haver triat Matemàtiques al Cèsar August, però era un nom mancat de misteri i erudició. A una societat on la imatge i la originalitat són tant importants calia anar una passa més enllà. Una possible idea era regirar per la història d’aquesta branca del saber per tal de trobar un nom prou curt i un punt exòtic i Ahmes s’ajustava a aquest paràmetres. Ahmes, l’escriba que va copiar un document més conegut com a Papir de Rhind i que amb una antiguitat de més de 3.650 anys és un dels document matemàtics més importants de l’Antic Egipte. A banda el seu nom es prestava a convertir-se en Ah+, una poca-soltada amb una certa coartada matemàtica que, com les cançons de l’estiu, no marxava del cap un cop havia aparegut.