Arxiu d'etiquetes: comentaris

Unes gotes d’humor als problemes

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Un sistema senzill de millorar tant l’actitud dels alumnes davant dels problemes com l’encert en la seva resolució és presentar-los de forma i manera que els siguin més atractius o tinguin més sentit. La primera opció s’aconsegueix bé fent-los protagonistes de la historia que explica l’exercici, bé presentant-los un enunciat original i humorístic que faci divertida la seva lectura.
pigpetit
Aquest és el camí que ha triat Homeschooling-Paradise.com a l’apartat Free Singapore Math Problems en redactar uns enunciats en forma de textos una mica poca-soltes però que aconsegueixen fer-nos somriure. Per tal que valoreu si voleu visitar aquesta web o no fer-ho, us poso la traducció d’un dels problemes que ens presenten.

Paula Porqueta, Sandra Porcassa i Enriqueta Porcota son tres truges que volen dedicar-se al ballet i el primer que han fet ha estat començar una molt severa dieta a base de sucs. La Paula ha begut 36 litres de suc, la Sandra s’ha empassat 23 litres menys que la Paula i l’Enriqueta, que frisa per ser tan esvelta com la Barbie, ha begut 5 litres menys que la Sandra. Quant litres de suc s’han begut entre les tres?

Reduccio del dèficit

adul

Avui és un d’aquests dies en que el contingut de l’article és d’economia i política i només el fet de presentar un seguit de números li dóna el caire matemàtic que exigeix el bloc. Per tant ens tornarem a limitar a les xifres i el text serà inexistent. Els valors numèrics que us ofereixo van sortir fa just una setmana a La Vanguardia i també es van comentar a la tertúlia del programa de ràdio El Món a RAC1. Mireu bàsicament dues columnes, la primera i la darrera, i estareu d’acord que ben sovint les xifres diuen més que qualsevol editorial o comentari.

Àmbit Dèficit actual Deficit acceptat Punts de reducció Percentatge de la reducció exigida
Catalunya 3,9 1,3 2,6 66,67%
Espanya 9,2 6,3 2,9 31,52%

8 dies d’or (!)

totestres

Deu dies després de que hagi acabat la interessant promoció que podeu veure a la foto, continuo sense treure’n l’entrellat. Com pot haver vuit dies d’or, d’argent o de qualsevol metall, que aquí no rau el problema, entre el dia 1 d’abril i el 17 del mateix mes.
8diasdeoro
Normalment quan es presenta un exercici que parla d’un treball, oferta, malaltia, etc… i es donen unes dates d’inici i final, el dubte o millor dit l’error, és limita a una petita diferència ja que molts alumnes, presos de l’atac de calculitis que pateixen un bon nombre d’estudiants, s’hi llencen a fer una resta que en aquest cas seria 17 – 1 = 16 i dedueixen que l’oferta, la malaltia o la feina ha durat 16 dies quan la resposta correcta és 17. Ara bé que en aquest cas es parli de vuit dies és una cosa que no puc comprendre.
Suposo que els creadors de la publicitat deuen saber la resposta i no perdo l’esperança que algun dia la facin pública.

Alex Bellos & Andy Riley

Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

Andy Riley, guanyador de dos BAFTAS, és un conegut ninotaire anglès que ha il·lustrat el llibre Alex’s Aventures in Numberland (Alex en el país de los números : un viaje al maravilloso mundo de las matemáticas) i són aquestes il·lustracions les que podeu veure anant a MisterAndyRiley.com, la seva web. La pàgina només ens permet veure’n tres, una bona excusa per comprar el llibre.
Si, per fer economies, opteu per la solució de anar-lo a buscar-lo a la biblioteca ho teniu una mica magre ja que segons Argus, el catàleg de les biblioteques públiques de Catalunya, només hi ha un parell d’exemplars que es troben a les biblioteques de Lloret de Mar i Ripoll. Curiosament, a la base de dades esmentada hi trobareu un altre Alex Bellos, autor de Pelé : memorias del mejor futbolista de todos los tiempos, en aquest cas no heu de patir ja que d’aquesta obra hi ha 22 exemplars escampats arreu del país, un fet molt il·lustrador dels nostres interessos i del nostre pregon amor per la cultura i la ciència.

andyriley

De lleis i tants per cents

secadu

Quan els percentatges surten als diaris acostumen a formar part de la publicitat, l’economia o la política. El que comentem avui però, no entra en cap d’aquestes categories sinó que forma part d’una història la lectura de la qual ens pot deixar de pasta de moniato. La va explicar i comentar Quim Monzó el dimarts dia 8 de març a La Vanguardia i ens demostra com uns tants per cents molt baixos tant poden portar-nos a la presó com evitar-ne l’entrada. La propera vegada que algú ens pregunti sobre la utilitat de les matemàtiques a la vida real podrem utilitzar aquesta anècdota com a exemple. Que l’exemple entri a la categoria de tràgic, divertit o esperpèntic és un tema que haurà de decidir cada lector.

Velocitat infinita?

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Avui, en mirar La Vanguardia per Internet i trobar-me la foto que podeu veure a l’esquerra, no he pogut resistir la temptació de fer un segon article sobre el famós canvi de velocitat a autopistes i autovies.110manresa
Com podeu veure, per tal de modificar el dos central i convertir-lo en un u, han enganxat un rectangle que dóna al contingut del senyal un aire fraccionari, i això fa que, tot i que sabem que la intenció de l’autor és canviar el 120 original per un 110, també podem interpretar-ho com a 1/0, una fracció altament perillosa, tant per a la vida dels conductors, com per al consum i la contaminació.
Els que han nascut entre ordinadors i calculadores saben que aquesta divisió porta a diversos missatges d’error: #DIV/0! als fulls de càlcul i Math Error a les calculadores, però els que vam veure aquesta fracció per primer cop a un batxillerat ja molt llunyà, encara recordem que ens van dir que el resultat era igual a infinit. És aquesta la nova velocitat permesa a les autopistes? Doncs Déu n’hi do amb el consum energètic que ens espera quan tothom pitgi l’accelerador a fons amb la tranquil·litat de saber que mai estarà per sobre de la velocitat permesa.

1 € i 30 cm

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Una de les espifiades més habituals que fem quan parlem de magnituds, quantitats i unitats, no és realment matemàtica sinó lingüística. Parlo de la confusió entre dues paraules, en aquest cas el nom de dues unitats que es denominen del forma semblant. Això és el que li va passar a en Jordi Basté el proppassat divendres al parlar del preu de la benzina… O potser no, em pregunto si quan va parlar d’un euro i trenta centímetres no estaria informant-nos del recorregut que podrem fer amb un euro de combustible si el preu del barril de petroli es continua enfilant gaire temps més al mateix ritme que ho ha fet les darreres setmanes.

Rendibilitat de l’AVE

adul

Per quart cop des que vaig engegar el bloc faig referència a un tema que, a banda d’altres, té una vessant econòmica. Com sempre he fet anteriorment em limitaré a exposar un conjunt de dades numèriques sense cap conclusió, recordem que estem a un bloc de matemàtiques i no a un d’opinió.
Les dades de la taula, que indiquen el número de viatgers de tres línies d’alta velocitat, són extretes de l’article La España Radial publicat a La Vanguardia el dia 19 de desembre.

Línia Tokio – Osaka: 100 milions
Línia Paris – Lyon: 25 milions
Línia Madrid – Sevilla: 9,2 milions

Permeteu-me, això si, acabar amb una frase de l’economista Germà Bel que també podeu trobar a l’esmentat article i que dóna tot el sentit a les xifres anteriors.
Para recuperar la inversión realizada, una línia de alta velocidad de 500 km debe transportar al menos nueve millones de pasajeros al año.

Numberplay – New York Times

secadu

A l’anterior article vam recomanar un còmic com a regal de Nadal per als amants de les matemàtiques. Per als que en èpoques de crisi tanqueu la butxaca i nuplaycerqueu com a lectura per a aquests dies alternatives més econòmiques, us proposo un opció interessant i entretinguda i que no us costarà ni un cèntim, un seguit d’articles del New York Times.

Aquest diari és, probablement, el que més ha aparegut en el bloc i aquest fet té una doble causa. Per una banda una qualitat indiscutible que el permeten ser, des de fa anys, el diari més ben valorat del nostre planeta. Per l’altra, la importància que aquesta publicació dóna a les matemàtiques, tant en la seva versió impresa com en la electrònica.

Concretament parlarem d’una secció que va néixer el 26 d’abril d’aquest any i apareix amb regularitat setmanal i que ofereix exercicis, entreteniments, enigmes i reflexions diverses relacionades amb l’univers matemàtic, es tracta de Numberplay i per tal que pugueu accedir fàcilment als seus continguts us penjo un enllaç genèric a la secció que us permet llegir els paràgrafs inicials dels darrers articles i també el corresponent a Living to Eat or Eating to Live? L’últim article publicat aquest any, ja que inclou un llistat exhaustiu de tots els articles d’aquest apartat publicats durant el 2010.

Les sumes de l’Alicia

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

Durant els darrers dies de la campanya electoral els candidats dels diversos partits van anar passant pel programa El Món a RAC1 i van fer les seves travesses sobre els resultats electorals. Com el bloc és de matemàtiques deixarem de banda la política i el possible nivell d’encert dels diversos caps de partit i ens fixarem en una suma.
Abans ens cal una dada però, el número de diputats del parlament català. Informació que, precisament aquestes setmanes hem vist al llibre de medi, 135 diputats.
Ara passem a repassar la travessa de l’Alícia Sánchez-Camacho i mirem el total de diputats que li dóna la seva tria, 132. N’han desaparegut 3. La pregunta que ens fem és si l’error és cultural o matemàtic, és a dir, si desconeix el número de parlamentaris o no controla bé les sumes. Malament en tots dos casos, però si és la segona opció mala cosa per a temps de crisi i d’economia pel pedregar. Tindrà el seu “jefe” de Madrid els mateixos problemes amb els números?

Partit Diputats
CiU 59
PSC 30
ERC 13
PP 16
ICV – EUiA 11
Ciutadans – Ciudadanos 3
Total 132