Després de dues setmanes dedicades a com omplir les hores de lleure de manera entretinguda i formativa, tornem als documents de la comissió, i per fi comencem el càlcul pròpiament dit i ho fem amb la suma i la resta de números naturals.
Si sou clients mínimament fidels d’aquest bloc haureu vist que durant l’estiu estic alternant la publicació de la documentació que sobre càlcul mental hem elaborat a l’escola amb llibres, sèries, revistes o documentals que tractin les matemàtiques des d’un punt de vista que, a banda de formar-nos i informar-nos, tinguin un to que s’adigui amb les dates estiuenques. Seguint amb aquesta línia avui us presento una sèrie radiofònica emesa per Radio4, una emissora que forma part de la BBC i que és altament recomanable.
Là sèrie Moments of Genius – Turning points in the history of science ha ofert a tot un seguit de personatges com ara científics, polítics, músics, periodistes… parlar d’un moment de la història de la ciència que considerin realment brillant. En aquestes pàgines ens limitarem. com podeu imaginar, als que estan relacionats amb les matemàtiques, tot i que us aconsellem que feu un cop d’ull a l’índex i en visiteu alguns més.
La BBC, a diferència dels nostres mitjans de comunicació, permet incloure en qualsevol bloc el codi de molts dels seus programes i és per això que us puc oferir les imatges d’introducció a la sèrie on Marcus de Sautoy presenta el programa.
Brian Eno, productor musical, tria parlar del Joc de la Vida, ideat pel matemàtic John Conway al 1970. Un joc que els que vau introduir-vos a la informàtica a l’època de Commodores, Ataris i Spectrums, recordareu de ben segur.
Carol Vorderman, presentadora de televisió, ens parla d’Ada Lovelace, la genial matemàtica que amb Charles Babbage va posar, al segle XIX, els fonaments de la computació.
Finalment, Marcus du Sautoy, aquí la presentació del personatge és sobrera, ens parla de com Euclides va arribar a descobrir que el nombre de primers és infinit.
Que aquesta dita pogués ser una perfecta il·lustració de com el producte de dos negatius és un positiu, és una cosa que mai se m’hauria acudit. Com tampoc m’hagués passat mai pel cap que un diari pogués dedicar a la divulgació de les matemàtiques una sèrie de 15 capítols.
La sèrie de que us parlo, anomenada Steven Strogatz on the Elements of Math va ser publicada entre els mesos de gener i maig del present any al New York Times Opinionator blog i cobreix de forma breu però completa els diversos conjunts numèrics, la geometria, l’àlgebra, els transfinits…
Se suposa que una part dels dos mesos d’estiu els hem de dedicar a formació i llegir aquests articles és una bona manera de millorar els nostres recursos matemàtics. Més exemples com el que obre l’article, nous enfocaments de fets que considerem trivials i diverses anècdotes curioses i divertides ens arrencaran somriures, ens faran pensar i ens ajudaran en les nostres futures classes i en acabar la lectura veurem com l’autor ha aconseguit plenament el seu objectiu: donar una segona oportunitat de conèixer i estimar les matemàtiques a tots aquells que van aprendre a odiar-les a l’escola.
Un cop treballats els números anteriors i posteriors el següent contingut que vam considerar van ser les seriacions, tant les progressives com les regressives. Aquest és el resultat.
[scribd id=32755818 key=key-txsb86v9t2vvkvfw0gc mode=list]
Els documents d’aquesta sèrie no aniran acompanyats de gaires comentaris. La seva finalitat i la seva estructura ja van ser exposades en el moment de presentar l’índex i per tant em limitaré a penjar-los fent, com a molt i només en el cas que ho consideri imprescindible, una petita introducció.
Avui penjo l’article número 100, un número que, i deixeu-me pecar d’immodèstia, no assoleixen un bon grapat dels més de 19.000 blocs que hostatja a data d’avui l’Xtec. Toca doncs celebració i la faré donant les gràcies a dos col·lectius, un molt limitat però important, el de les persones que han col·laborat aportant els esborranys o les idees d’alguns dels articles. L’altre, més nombrós, el format per tots els que hi han entrat algun cop al bloc, hagin deixat o no comentaris (més de 280). Gràcies a tots ells.
I després dels agraïments anem per feina, passem a les mates que és el nostre tema, però fent-t’ho també d’una manera especial. Aprofitant que l’article és el cent us ofereixo aquesta quantitat escrita en alguns dels sistemes de numeració que han existit al llarg de la història. Si veure aquests símbols us desperta el cuquet i voleu aprofundir en l’escriptura del números al llarg de la història us recomano el llibre de Georges Ifrah Historia universal de las cifras, una autentica meravella i un dels llibres que em va fer despertar la curiositat per les matemàtiques. Si tireu més cap a internautes que cap a rates de biblioteca la recomanació aniria cap a les segúents webs:
Com que som a l’estiu i els materials de càlcul mental que vam començar a publicar ahir no s’adiuen amb la frescor que busquem aquests dies, els anirem alternant amb articles amb continguts més agradables, con ara suggeriments de lectura.
Un dels gèneres literaris que té més requesta quan tenim uns quants dies de tranquil·litat, i ara amb les vacances en venen bastants, és la novel·la negra. Avui us proposo que llegiu un llibre que malgrat no ser d’aquest gènere té un títol que ens podria portar a pensar el contrari.
Es tracta d’Asesinatos matemàticos, de Claudi Alsina, que no fa referència però a cap tipus d’homicidi, si de cas podríem dir que l’única protagonista de les seves pàgines que queda maltractada i està al caire de la defunció són les pobres matemàtiques.
Si sou dels que us agrada saber algunes coses d’un llibre abans de comprar-lo, el podeu trobar comentat a la secció Tendències de l’edició en paper de La Vanguardia del dia 28 de juny, malauradament no us puc posar l’enllaç per a poder llegir l’article perquè no hi ha versió internet del text. Per compensar-ho us deixo el de Blog de Libros i el de l’editorial que el publica, Ariel.
Tal com havia comentat el dia 17 de maig, ara que ja som al juliol i hem acabat el suggeriments de feina per a l’estiu, començo a penjar els documents actualitzats de la seqüenciació del càlcul mental.
Ja sé que fa una certa mandra estar de vacances i consultar aquests fulls. Per animar-vos penseu en els que encara passarem tres setmanes més a l’escola, a més a més el ritme de publicació serà força lent i us deixarà estona per badar i relaxar les neurones.
L’ordre de publicació serà el marcat per l’índex que va inaugurar la sèrie, per tant el primer document s’ocupa del dictat numèric i el reconeixent de quantitats.
Acabo avui finalment, que tampoc no és qüestió de matxucar a la canalla, la sèrie sobre possibles feines estiuenques i ho faig fent referència a les que presenten les editorials que fem servir a cicle superior.
Després d’anys de limitar-se a oferir els recursos només als mestres, algunes editorials comencen a obrir-se a tothom creant pàgines amb materials diversos plenament oberts al públic. És el cas de Barcanova, que a la pàgina batejada amb el nom d’EspaiBarcanova i triant l’opció activit@ts món ens permet accedir a diverses menes d’exercicis interactius tant de llengua, com de matemàtiques.
No vull acabar sense recordar-vos que el llibre de matemàtiques disposa d’un CD que també us permet revisar de forma entretinguda els temes que hem vist durant el curs. I ara sí de forma definitiva… Bones vacances!