El darrer enigma de la rua d’aquest any el pengem en honor de l’Ahmes, l’escriba que dóna nom al bloc. La versió que us presento és força fidel a l’original a excepció de la unitat de volum del blat. Ell no parlava de bols, sinó de hekats una unitat egípcia equivalent a 4,8 litres.
[scribd id=49970888 key=key-f9cyefz5xw87xw2rrro mode=list]
| Alumnes primària | Alumnes secundària | Adults: Pares / Mestres |
Per segon any consecutiu la nostra escola celebra la setmana de carnaval amb una rua d’enigmes. Durant els cinc dies d’aquesta setmana trobareu cada matí, tant al plafó de cicle superior com en aquest bloc, un enigma. Participeu i que la sort us acompanyi.
Començarem la rua amb un enigma ben fàcil i que no exigeix cap tipus de càlcul, diu…
Toca, molt sovint, el cul dels reis.
Ah! Un aclariment, no estem parlant dels reis d’orient sinó de reis de debó… em sembla que estic xerrant massa.
Aquest el títol de l’exposició que durant aquestes dues darreres setmanes hem visitat els alumnes tant de cicle superior com de cicle mitjà a la sala del CaixaFòrum de Tarragona.
La visita ens ha servit per aprendre que els números no van sortir com a bolets, ni van ser creats per uns éssers malèvols que volien fastiguejar als nens durant la seva vida escolar, sinó que van ser fruit de la necessitat que tenim els humans de comptar i ordenar.
Aquesta necessitat que, segons hem anat avançant en el coneixement de la natura ens ha anat demanant nous tipus de números per resoldre nous problemes, ens ha portat des dels naturals, el primer conjunt numèric que tots aprenem de ben petits, fins a uns números tant curiosos com els imaginaris… Tot i que aquests darrers no són de primària i no els hem entès gaire.
El proppassat dimecres parlàvem de la possibilitat d’introduir el números decimals a través de la plàstica i ahir comentàvem una llarga llista de sites que permeten imprimir fitxes. A la nostra escola no ens hem decantat ni per l’un ni per l’altre. Que el profe sigui un desastre des del punt de vista artístic fa difícil optar per la primer opció i, pel que fa a la segona, no podem dir que sigui precisament engrescadora. Calia doncs trobar una tercera via, que és la que il·lustra la foto que figura sota l’article. Hem arraconat els llibres i ens hem llençat de cap al món del consum, les ofertes nadalenques han envaït l’escola i els catàlegs publicitaris s’han convertir en els nous llibres de text. A partir d’ara els lots de Nadal, el dinar del dia 25 o les campanyes publicitàries es convertiran en exercicis i problemes.
Després d’imprimir, retallar, enganxar i pintar havíem acabat per fi la feina. El Sol ocupava gairebé tota la paret de dalt a baix, mentre que els planetes, sobretot els quatre terrestres, tel·lúrics o interiors eren veritables miniatures. Quedava ben clar que la nostra llar a l’espai és una pedrota petita i delicada que no podem malmetre.
Un cop fets tots els càlculs ens enfrontàvem a unes noves tasques. Buscar a internet fotos del planetes i imprimir-les just amb les mides que acabàvem de calcular. Llàstima que la impressora de l’aula era una làser en blanc i negre i el resultat no seria tant llampant com el que vèiem en pantalla.
Trobar una imatge ben bonica amb el Google era fàcil, n’hi ha a milers. Després havíem de retallar la imatge escollida arran del radi equatorial, tal com podeu veure a la imatge de sota. Per fer aquesta manipulació vam fer servir el Paint Shop Pro.
El següent pas era aconseguir que la nova amplada de la imatge, coincident amb el radi equatorial, tingués les dimensions que volíem. Per fer-ho vam recórrer a l’opció del PSP que determina la mida real de la impressió. Havíem de triar els centímetres com a unitat i introduir el valor calculat prèviament. Fixeu-vos en la part dreta de la imatge per saber on són aquests opcions.
A partir d’ara tot feia baixada. Només ens quedava imprimir, retallar les imatge i fer el mural per poder veure tot el Sistema Solar a Escala.
Les mides anteriors no ens servien, calia trobar d’altres més assenyades. Vam discutir-ho mentre érem a l’aula TIC i vam veure clar que per arribar a unes dimensions raonables havíem de dividir els valors del radi per un número bastant grandet, sort que les operacions les feia l’ordinador! Faltava pensar quin podia ser el més adient.
Després de parlar-ho durant una estona vam decidir dividir entre 6.378, d’aquesta manera el nostre planeta passava a tenir unes dimensions ben rodones, un centímetre de radi. Ara bé amb el Sol tindríem problemes, faria més de dos metres de diàmetre i hauríem d’enganxar dos trossos de paper d’embalar per a poder-lo dibuixar.
