Mostra tots els articles de jsolano

La “roja” i els números vermells

general,

adul

Les retallades aprovades pel Congrés de Diputats el dia 27 de maig fan que, fer números, sigui cada dia que passa un fet més habitual. Avui en farem nosaltres, però com les altres vegades que he tractat temes que es poden considerar mes propis de la política i de l’economia, faré els mínims comentaris personals i em limitaré a exposar les xifres. En aquest cas una ordenació decreixent de quantitats que van aparèixer a les pàgines d’esport de La Vanguardia just un dia abans de la retallada, el dimecres dia 26.
Les quantitats fan referència a les primes que rebran els jugadors de diverses seleccions per guanyar el mundial que a partir del dia 11 de juny es celebrarà a Sud-àfrica.

Espanya 550.000 €
Argentina 520.000 €
Anglaterra 470.000 €
França 300.000 €
Alemanya 250.000 €

Ridere di matematica

general,
Alumnes primària Alumnes secundària Adults: Pares / Mestres

De tots és conegut el tòpic, força proper a la realitat, que afirma que els italians són els reis del disseny, però possiblement no coneixem la gran categoria del seu humor gràfic. Un humor que no es limita a les figures polítiques o a l’actualitat sinó que s’estén a qualsevol acció humana, les matemàtiques incloses.
Una web molt interessant on, a banda de molts altres recursos, podem trobar desenes i desenes de dibuixos que ens faran somriure és Matematicamente, concretament els haureu de cercar a l’apartat anomenat Ridere di matematica.
Avui us presento un dels meus favorits, un acudit gràfic que uneix de forma equilibrada unes gotes de poesia amb un puntet “gamberro” i perdoneu-me el barbarisme, però trapella no m’acabava de fer el pes.

sumaportes

Martin Gardner

general

adul

martingardAmb la mort de Martin Gardner diem adéu, possiblement, al més prolific creador de trencaclosques i jocs matemàtics del darrer segle. Molts el vam conèixer pels seus articles a Scientífic American (Información y Ciencia en la versió espanyola) on va escriure durant 25 anys. D’altres, per la ingent quantitat de llibres de divulgació que va publicar. Avui, per retre-li homenatge, un enllaço a tres articles que ens informen de la seva vida i la seva obra. El primer, Martin Gardner, Puzzler and Polymath, Dies at 95, va ser publicat al New York Times el dia 23 de maig. El segon, Martin Gardner, gurú de los juegos matemáticos, pertany al diari El País del 26 de maig. El darrer, Profile: Martin Gardner, the Mathematical Gamester (1914-2010) el podeu trobar i no podia ser d’una altra manera, a la revista on va esmerçar 25 anys de la seva vida.

Sangakoo a Catalunya Ràdio

general,

secadu

En matemáticas, el arte de proponer problemas es mucho más estimulante que el de resolverlos.

Aquesta cita de Georg Cantor ens dona la benviguda a la web de Sangakoo, una web a la qual ja vam fer referència en l’article Problemes, resoldre o crear-ne?. Doncs bé, avui tornem a parlar-ne per oferir-vos més informació.
Aquest cop però no seré jo qui explicarà les nombroses virtuts de Sangakoo, sinó que em limitaré a posar-vos un enllaç al programa L’internauta de Catalunya Ràdio, el programa d’en Vicent Partal, també director de Vilaweb que, cada dissabte a les 3 de la tarda ens fa una passejada per la xarxa. L’enllaç correspon al dia 10 d’abril i ens ofereix una entrevista amb Enrique Gracián i Pere Monràs, impulsors d’aquesta plataforma matemàtica que ens permet aprendre a través de xarxes col·laboratives i que, tal com ells mateixos diuen, fa passar el compartir per davant del competir.
Si sou una mica impacients tingueu en compte que l’entrevista comença passats 14 minuts de l’inici de l’emissió.

Repte del juny

general,

priadu1

Avui comença el juny i per tant també arriba el darrer repte del curs. Un repte que ve marcat per dues circumstàncies. Primera, els pocs dies de classe que ens queden. Segona, les poques energies que ens resten i les poques ganes de pensar que es tenen quan el termòmetre s’enfila. Tot plegat fa que opti per una tasca molt més fàcil que les dels mesos anteriors, la que ja us vaig presentar ahir i que suposo que ja heu mirat.
I ara passem a la pregunta concreta. Quin és el número màxim de rectangles que puc arribar a crear amb la intersecció de dos rectangles de la mateixa mida? Fàcil, oi? Doncs apa, que heu de tenir la resposta abans no fem el darrer examen.
Abans d’acabar un suggeriment però, podeu fer-ho dibuixant amb un paper o podeu aprofitar l’enllaç al geoplà que us vaig posar el dia 9 de març.

Demà, nou mes i nou repte

general, ,

priadu1

rectang1Aquest cop començarem la preparació del repte amb una sèrie de preguntes força fàcils. Quants rectangles hi ha a la primera imatge de la dreta? No cal pensar gaire, oi? És ben clar que només hi ha un sol rectangle.

rectang2
Passem ara a la segona imatge. Quants en veus? Dos? … Hmmm… Em temo que aquest cop no has encertat, n’hi ha tres. Mira la següent il·lustració i podràs veure quins són.

Un de color blau rec1
Un de color lila rec2
Un de color verd
(una mica amagat, això sí)		 rec3

Has entès la petita trampa a l’hora de comptar? Si la resposta és afirmativa comences a estar preparat per a resoldre el repte del juny.

Són regulars?

general,

prima

Mentre buscava imatges per il·lustrar un proper article sobre arquitectura i políedres, m’he trobat a Wikimedia Commons els dos gifs animats que podeu veure a sota i he decidit fer-vos una pregunta. Són regulars aquests políedres? Per què? La resposta en un dels casos és molt clara, a l’altre, el que està format exclusivament per triangles, no tant. Pareu molta atenció, observeu tota la figura mentre gira i justifiqueu clarament la resposta.

geode_v_3_1
geode_v_3_1_duale

Daus i cartes combinades

general, ,

adul

L’últim joc per afavorir el càlcul mental amb quantitats petites combina un dau amb una carta i es juga en grups de quatre, una parella contra una altra parella.
A cada parella el jugador A té les cartes que li han pertocat en fer el repartiment, mentre que el B no en té. El jugador A treu una carta i llença un dau i diu en veu alta la suma, el producte o el quocient dels dos números que li han sortit. El jugador B, que recordem és del mateix equip, ha d’endevinar els dos valors obtinguts, per tant A ha de triar, si pot, un resultat que no deixi lloc a dubtes si vol que el seu equip guanyi.
Si B no l’encerta o triga més de un temps establert pel mestre en respondre, l’altra equip té l’oportunitat de provar sort. Qui l’encerta es queda la carta.
Quan s’acaba una ronda A i B intercanvien els papers. Exhaurit el temps que dediquem al joc, només cal comptar les cartes per a saber quins dels dos equips ha guanyat.