Mostra tots els articles de jsolano

Lectura i escriptura de nombres

 Alumnes primària  Alumnes secundària  Adults: Pares / Mestres

La lectura i escriptura de números són uns temes molt tractats als primers nivells de primària, però van quedant arraconats substituïts per operacions i problemes segons anem saltant d’un curs a un altre. Malgrat tot mai no acaben de desaparèixer perquè les dimensions de les quantitats pugen de forma paral·lela als nivells i això fa impossible deixar-lo totalment de banda. Així per exemple ens trobem que la primera unitat de cinquè tracta precisament de la lectura i escriptura dels números naturals.
Per revisar aquest tema us proposem quatre enllaços, els dos primers, D’aquí i d’allà de la sèrie Aventura’t amb l’ortografia i el segon, El nom dels nombres, són més de llengua que de matemàtiques, ja que es centren en l’escriptura dels cardinals i dels ordinals dels números i es limiten a quantitats petites, fet lògic quan el que interessa són les normes ortogràfiques i no les matemàtiques. Els altres dos, Sistema de numeració decimal i Identificar nombres són ja totalment recursos matemàtics.
Sistema de numeració decimal, un quadern virtual de Sebastià Mora Masot, contempla el números fins a 10 xifres i per tant s’ajusta força a les exigències de cinquè. El darrer, Identificar nombres, és un senzill test que ens permet autoavaluar-nos i on haurem de triar l’opció correcta entre les quatre que ens oferirà l’ordinador.

Ens en sortirem?

adul

Avui comença un nou curs i un altre cop haurem de convèncer als nostres alumnes que les matemàtiques són interessants, útils, divertides i fàcils. No sí si ens en sortirem amb els tres primers objectius, però pel que fa al darrer, la facilitat, potser haurem de deixar-ho córrer en alguns casos.
Aquesta afirmació ve a tomb d’una notícia que el Daily Telegraph va publicar el dia 10 d’agost i que tenia com a títol una afirmació ben rotunda que podríem traduir com “n’hi ha que neixen negats per a les mates”. Aquesta conclusió fruit d’un estudi realitzat per un grup de psicòlegs de la John Hopkins University de Baltimore la trobareu més desenvolupada a Developmental Science i en forma de breu podcast a Scientific American.

Adreces embolicades

totestres

Les dues primeres funcions dels números són comptar i ordenar i un exemple habitual de la segona el trobem en la numeració de les nostres cases. Els números comencen per un extrem del carrer i la sèrie continua fent ziga-zaga, senars a un costat, parells a l’altra, fins arribar al seu final.
Aquest sistema, que és l’habitual a Europa i que s’ha expandit també a Austràlia, Nova Zelanda i alguns països de Sudamèrica, no és però el que segueix una conegudíssima ciutat del nostre continent. Es tracta de Venècia, que fa servir un sistema numèric organitzat per Sestieri (districtes) i no per carrers, que fa parar bojos als milers de turistes que la visiten cada any. No confieu aquí en trobar el número 1 en començar un carrer, ni en veure un canvi de numeració en entrar en un altre. Limiteu-vos doncs a ignorar-los o a valorar la bellesa d’unes xifres ben sovint mig esborrades sobre unes façanes escrostonades pel temps i la humitat.
Deixeu-vos sorprendre també per la magnitud d’unes xifres que no té res a veure amb la llargada dels carrers, sinó amb un sistema que fa que, també en l’aspecte matemàtic, Venècia sigui una ciutat especial.

Entreteniment matemàtic a La Vanguardia

totestres

Avui fa exactament un mes que La Vanguardia va encetar una sèrie d’entreteniment matemàtic anomenada El Cervell Matemàtic. Les activitats que la formen són proposades per la Societat Catalana de Matemàtiques i han estat extretes de les proves Cangur. Tal com diu la presentació que podeu trobar al diari del 24 de juliol, per resoldre-les, més que càlculs i fórmules, que són dues coses que potser no acaben de lligar amb l’estiu, cal tenir enginy i intuïció. Aquests reptes continuaran apareixent de forma diària fins al proper 4 de setembre, és a dir que podem gaudir-ne durant tot el període vacacional.
L’únic comentari negatiu que fem al passatemps és que no és accessible per internet i per tant us heu de fer cada dia amb el diari.

Fermat al logo de Google

secadu

Si avui, cosa molt probable, heu fet servir el Google per fer alguna de les vostres cerques, us haurà sorprès veure que el logo tradicional ha estat substituit per la il·lustració que podeu veure al final del text. La imatge representa el conegudíssim darrer teorema de Fermat i quan passem per sobre ens fa una simpàtica aclucada d’ulls en reproduir la famosa frase del matemàtic justificant la seva no demostració.
Per completar l’homenatge a aquest genial personatge veureu que si cliqueu sobre el doodle, el cercador us obrirà un llistat de pàgines referides a en Fermat. Una simpàtica manera de celebar el 410è aniversari del seu naixement.

3 minuts i 14 segons

totestres

Si l’anterior article ens demanava a banda d’un bon nivell d’anglès, uns quants minuts d’atenció, avui us penjo un petit vídeo ben curiós ja que s’acosta més a l’espot televisiu o al publireportatge que al documental. S’anomena 3 minutos i 14 segundos i si el mireu no us robarà gaire temps ni us demanarà cap esforç especial. Es tracta d’un curtmetratge creat per Marta Soria, Mireia Pérez i Ariadna Gaya. Els seus protagonistes són els números i vol ser un homenatge al centenari de la Real Sociedad Matemática Española.

Una breu història de les matemàtiques

adul

mathsradio4Agost un altre cop, el segon del nostre bloc, i per tant un altre període vacacional i una nova oportunitat per millorar el nostre nivell i els nostres coneixements. Per aconseguir-ho, aquest any us proposo la sèrie A Brief History of Mathematics emesa per BBC Radio 4 durant el mes de juny del proppassat any. La sèrie, que podeu descarregar i per tant sentir quan volgeu, va ser creada i presentada per Marcus de Sautoy, consta de 10 episodis de 15 minuts cadascun i està dedicada a les aportacions que tot un seguit de grans matemàtics han fet a aquesta ciència.

Qd’E 2011 – Atzar i estadística

priadu1

happy_sunBen pocs alumnes necessiten a primària revisar els conceptes i procediments d’atzar i estadística, ja que ens limitem a fer taules de freqüències, calcular les freqüències absolutes i relatives, esbrinar els valors de la moda, la mediana i la mitjana i representar les dades treballades amb gràfics força senzills. Podríem dir per tant que les úniques dificultats (i en el primer cas són més artístiques que matemàtiques) venen donades a l’hora de realitzar gràfiques i calcular mitjanes.
El llibre de Barcanova limita aquests continguts a un sol tema, el número 11, del qual no hem fet cap examen, per tant avui la llista d’enllaços i recomanacions serà més curta que als articles anteriors de la sèrie.

Estadística i probabilitat
Treballem amb gràfiques.
Quadern d’estiu 5 – Estadística.

Enllaços nous:
Si recorrem a l’Xtec i a l’Edu per tal de trobar enllaços d’aquest tema ens trobem que tots pertanyen a l’ESO. Com és lògic tenen apartats completament entenedors per als alumnes de sisè, però tenint en compte que aquest articles van bàsicament orientats als alumnes que han tingut dificultats amb l’àrea de matemàtiques m’he estimat més deixar aquest recursos de banda i centrar-me ens els que són totalment de primària, fet que ens porta a que us proposi només quatre enllaços, tots ells en castellà.

La secció librosvivos.net de l’editorial SM al tema Estadística y probabilidad ens presenta una sèrie de diapositives, moltes interactives, que ens porten de la mà al llarg de tot el tema i ajuden a comprendre’l en la seva totalitat.
També l’editorial Anaya a Unidad 14. Estadística ens ofereix un conjunt d’explicacions i activitats semblants a les anteriors.
El tercer enllaç, similar als anteriors, pertany a Tablas y Gráficos del Proyecto Agrega, un projecte que inclou al Ministeri d’Educació, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i a les comunitats autònomes.
El darrer és un vell conegut, Genmagic, que ens permet accedir a Interpreta gràfiques, Generador – Diagrames de barres i Generador – Gràfica de barres.

Qd’E 2011 – Espai i forma

priadu1

happy_sunCom ja vam comentar a l’article anterior l’estructura del llibre de text ens obliga a repetir temes. Per exemple el tema cinc parla dels angles i ens trobem que, mentre la seva construcció i classificació pertanyen clarament a espai i forma, la seva mesura cau dins de… mesura (i perdoneu la repetició poc correcta lingüísticament de la mateixa paraula). Afortunadament la segona part del tema, la dedicada a les mesures de longitud, no presenta aquesta dualitat. Com podeu imaginar el fet que acabem de comentar fa inevitable la repetició d’alguns enllaços.
No oblideu que, a banda de les recomanaciosn d’aquest curs podeu trobar-ne algunes més a la mateixa sèrie del curs anterior, concretament a Quadern d’estiu 4 – Geometria.

Els angles. Mesures de longitud
Angles.
Examen del tema 5.

Enllaços nous:
Using a Protractor to Draw an Angle és una animació que ens explica clarament i pas a pas com dibuixar un angle.

Polígons i circumferència. Perímetre
Polígons: elements, característiques i classificacions.
Triangles i quadrilàters.
Dibuix de polígons.
Polígons estrellats.
Examen del tema 6.

Enllaços nous:
Cyberchase airlines builder ens proposa construir polígons amb un nombre determinat de segments i per tant ens permet investigar formes, perímetres i superfícies.
Els catorze fulls del document Dibuix tècnic per a cicle superior de primària ens ensenyen a dibuixar paral·leles, perpendiculars, mediatrius, bisectrius, polígons… un bon resum per revisar el traçat de tots aquests elements.

Unitats de superfície. Àrees.
Puzzles 2D.
Examen del tema 8.

Enllaços nous:
Una activitat que ara fem sovint a les classes quan tractem el tema de les superfícies és el tesel·lat. Si voleu experimentar i passar una bona estona amb aquestes figures que cobreixen en la seva total·litat una superfície, descobrireu que la xarxa ens proporciona un bon nombre d’enllaços.
Els tres que us proposo tenen en comú el fet de ser ben didàctics ja que en tots ells a partir d’un polígon regular i amb les manipulacions adients aconseguim crear una tesel·la que després es repetirà un cop i un altre fins a omplir tot el pla.
A Tessellate! ho aconseguim a partir de tres figures bàsiques: un triangle, un rectangle o un hexàgon. Nosaltres deformem la figura i l’ordinador fa el tesel·lat
La pàgina d’El Comecocos ens mostra la creació de la forma bàsica mitjançant una animació i després ens deixa la pavimentació a nosaltres, fet que ens exigirà treballar les rotacions.
La mateixa proposta: explicació i tesel·lació, la trobem a Le Blog mathématique d’ABC Maths quan cliquem a Pavage. En aquest cas però la figura és molt més complicada, concretament un dels típics llangardaixos d’Escher.

Geometria de l’espai. Volum i capacitat
Desplegant el cub.
Institut Freudenthal.
Calculem volums omplint dipòsits.
Examen del tema 9.

Enllaços nous:
A Migthy Math Calculating Crew trobarem un senzill joc que ens permet dir si el desplegament que veiem correspon o no a la figura mostrada. Per respondre haureu de triar entre Yes o No. És una mica limitat i no té gaires exemples però pot ser interessant com a primer exercici.
D’un nivell similar és Enrichment Nets.

Representacions i moviments en el pla
Jocs amb coordenades.
Jocs amb simetries.
Examen del tema 10.

Nous enllaços:
La Mud Representació i moviments en el pla és molt completa ja que a banda de les coordenades cartesianes i els moviments en el pla també inclou plànols, distàncies i escales.
I acabem amb la Unitat 6 de Mates TAC que malgrat estar pensada per a l’ESO ens pot oferir un bon número d’explicacions i activitats plenament aprofitables pels nostres alumnes.