Les dues primeres funcions dels números són comptar i ordenar i un exemple habitual de la segona el trobem en la numeració de les nostres cases. Els números comencen per un extrem del carrer i la sèrie continua fent ziga-zaga, senars a un costat, parells a l’altra, fins arribar al seu final.
Aquest sistema, que és l’habitual a Europa i que s’ha expandit també a Austràlia, Nova Zelanda i alguns països de Sudamèrica, no és però el que segueix una conegudíssima ciutat del nostre continent. Es tracta de Venècia, que fa servir un sistema numèric organitzat per Sestieri (districtes) i no per carrers, que fa parar bojos als milers de turistes que la visiten cada any. No confieu aquí en trobar el número 1 en començar un carrer, ni en veure un canvi de numeració en entrar en un altre. Limiteu-vos doncs a ignorar-los o a valorar la bellesa d’unes xifres ben sovint mig esborrades sobre unes façanes escrostonades pel temps i la humitat.
Deixeu-vos sorprendre també per la magnitud d’unes xifres que no té res a veure amb la llargada dels carrers, sinó amb un sistema que fa que, també en l’aspecte matemàtic, Venècia sigui una ciutat especial.