Daily Archives: 9 maig 2011

Un tastet d’Odissea

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca.

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca

JOMA

Una pregunta del nostre últim examen de Grec 2, es mereix, una reflexió més profunda ja que fa molt de temps que vàrem llegir l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació Les aventures d’Ulisses.

En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Qui són els feacis? Identifiqueu els noms propis dels primers deu versos del cant VI de l’Odissea i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. Per cert, l’estada d’Ulisses al país dels feacis quin paper cabdal juga en la trama de tota l’Odissea?

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles

Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar  a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.

A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb  les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser  un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.

Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.

Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!

Valèria

5è Educació Primària

Lisístrata fins als nostres dies

Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.

Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.

LISÍSTRATA fins als nostres dies

Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.


[Font:wikipedia]

Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.


[Font: flickr]

L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.

La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.

La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.

L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.

El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.

A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.

Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.

L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.

Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.

El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.

FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA

Guió: Aristòfanes

Dissenys: Estanis Aboal

Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak

Producció: Orfeó Badaloní

Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.

Direcció: Albert López Vivancos

Assaig Lisístrata al Zorrilla

screnner01screnner02screnner03screnner04screnner05

Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.

Marina García
1.2.
Grec i Llatí