Arxiu d'etiquetes: Cicle troià

Troy, de Sinéad O’Connor

Sinéad O’Connor va néixer a Dublín el 8 de desembre de 1966. És una cantautora irlandesa que es va fer famosa per la seva extraordinària veu i les seves composicions. És guanyadora d’un premi Grammy.

Troy és una cançó escrita i gravada per Sinéad O’Connor, el primer single del seu àlbum de debut de 1987, The Lion and the Cobra. En 2002 es va fer  una altra  versió dance de la cançó.

sinéad o'connor troy
Sinéad O’connor troy

 

Troia va ser una ciutat importat dins la mitologia ja que va formar part de l’obra de La Ilíada atrbuïda a Homer. Segons La Ilíada, el príncep Paris de Troia va raptar a Helena de Grècia, la dona més bella , i Melenau de Esparta, el seu marit, va convocar als grecs,  els quals van emprendre la guerra contra els troians. Aquesta guerra va ser la trobada de molts dels grans herois. Així dons Troià es va convertir en un camp de guerra entre grecs i troians.

[youtube]https://youtu.be/0c4v7fp5GC8[/youtube]

  • En aquesta cançó surt un personatge mitològic molt important. Sabríeu dir quin?
  • Per què es va donar la guerra de Troia? Com va acabar?
  • Quins herois van formar part de la guerra de Troia?
  • Per què creieu que la cançó es diu Troia?

Abigail Quiñones

2n Batx. Humanístic

 

Més referents clàssics en la música metal

A mi m’agrada molt la música metal i escoltant-la me n’he adonat dels referents clàssics que utilitzen. M’ajudeu a trobar-ne més? Per començar teniu aquí les meves cançons amb referents clàssics:

Megadeth – Elysian Fields

La cançó de “Camps Elisis” pertany a l’àlbum “Youthanasia” de Megadeth en el qual la paraula Youthanasia es compon de dues paraules Youth (joventut) i euthanasia (del grec εὖ i θάνατος) eutanàsia vol dir una tranquil·la mort sense dolor. La qual cosa, Youthanasia significa mort “no dolorosa” de la joventut.
Camps Elisis, en grec antic: Ἠλύσια πεδία (Elísia Pedia) “camps” o “planes del lloc aconseguit pel raig”. És una de les denominacions que rep la secció paradisíac de l’inframón (l’Hades, els Inferns o la Ultratomba); el lloc sagrat on les ànimes immortals dels homes virtuosos i els guerrers heroics han de passar l’eternitat en una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits, per contraposició al Tàrtar (on els condemnats sofrien eterns turments).

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=fin4bIV0R2M[/youtube]

lyrics:
Uneasy feeling, burning out my eyes
I hope the end is less painful than my life
I stand on trial before the gods
On judgement day
A blink of an eye between
The cradle and the grave

One last look at visions of flesh
The last best hope of man on Earth
Pontius Pilate still washing his hands
The world don’t want to be saved
Only left alone

Elysian Fields…
We are storming the heavens
We raise the swords and shields
We ascend to our destiny
To the Elysian Fields

Soaring to the sun
With blood upon their wings
Superstitious dust left twisting in the wind
Man still has one belief,
One decree that stands alone
The laying down of arms
Is like cancer to their bones

Lletra en castellà
Sentimiento incómodo, apagando mis ojos
Espero que el fin sea menos doloroso que mi vida
De pie en el juico ante los dioses
En el día del juicio
Un guiño entre
La cuna y la tumba

Un último vistazo a las visiones de carne
La última esperanza de un hombre en la Tierra
Poncio Pilato aun se lava las manos
El mundo no quiere ser salvado
Déjalo en paz

Campos Elíseos…
Estamos irrumpiendo en los cielos
Levantamos las espadas y escudos
Subimos a nuestro destino
A las Campos Elíseos

Alzándose al sol
Con sangre sobre sus alas
El polvo de la superstición queda dando vueltas en el viento
Al hombre aun le queda algo en que creer
Un único decreto
Deponer las armas
Es como un cáncer en sus huesos

 

Un altre tema del mateix àlbum és “Blood Of Heroes”, en el qual també es parla sobre la mitologia i immortalitat dels herois.
Aquí us deixo la cançó i la seva lletra:
[youtube]https://youtu.be/8P7USGiEG54[/youtube]

Lletra en castellà
Caminando firmes, déjennos decirles
Los mejores abandonados para morir
Y ahora estamos en una misión
Bien, ¡Adelante a toda máquina!
Mis legiones, cuando cometemos el crimen
Dejamos clara una cosa
Para madrugar a la hora
Y revelar que “a la hora” es tarde

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Un Ángel en nuestro bolsillo, el Diablo de nuestro lado
No iremos a ningún lado porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca mueren, ellos nunca mueren

Hemos recorrido cada cerro
Perseguido por todos los callejones
Pero si intentas detenernos
Conseguirás ser apuñalado por la espalda

Damas y caballeros, todavía estamos vivos
Por un pelo, ahora es hora de la matanza
Abróchense los cinturones, es hora de recorrer los cielos
Es hora de ser inmortal, porque los héroes nunca mueren

Todavía vivos, sangre de héroes
Nunca jamás mueren, ellos nunca mueren
Sangre de héroes

El grup de heavy metall Barón Rojo té un cançó anomenada “El gladiador”, en la qual es compara el futbol amb els antics gladiadors. El gladiador era un combatent armat que entretenia el públic en l’Antiga Roma en confrontacions violentes i mortals contra altres gladiadors, contra animals o contra condemnats a mort. Encara que alguns gladiadors combatien per voluntat pròpia, la majoria eren esclaus o condemnats, que eren entrenats en condicions molt dures i estaven socialment marginats i segregats.
Aquí us deixo la cançó on es pot apreciar clarament el referent:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=ADrvzc8h2ac[/youtube]

Lletra:
Una estrecha habitación
de una casa vecinal
hay un chico que
finaliza un ritual.
Sus gestos tienen precisión
haciendo honor a la ocasión
porque son las tres
de un domingo y él
va a una mística reunión
Cuando sale del portal
marcha con seguridad
al encuentro de sus amigos cómplices
Agrupado en formación
y con nueva identidad
toma posesión del estadio mágico
Ahora se siente bien
ahora podrá gritar
oh rey fútbol mi señor
que se haga tu voluntad
Embriagado de poder
que la masa le otorgó
su agresividad se desborda sin sentir
no se para a meditar que se puede provocar
la avalancha que hoy sería trágica.
El grado de su pasión
depende del marcador,
oh rey fútbol mi señor
concede el ansiado gol
Es tan feliz
al compartir ese momento
Por fin la ofrenda se consumó
el mundo es un gran balón
entrando hasta la res
Por fin llegó la tranquilidad
los héroes saludan ya
a un campo puesto en pie.
Piensa que es un gladiador
que en combate intemporal
puede ser capaz de morir o de matar
No termina su misión
cuando pitan el final
porque siempre habrá un torneo más
Vuelve a casa el gladiador
y se acuesta sin cenar,
el domingo irá
a una nueva lid.
Marcar, vencer, ganar…

WarcryEl guardián de Troya

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1DfFI7n9xts[/youtube]

El que parla en aquesta cançó és Hèctor. Parla d’una dona, Hèlena, i al regne al que es refereix que va condemnar, Troia.
Hèlena era l’esposa de Menelau, però es va escapar amb Paris a Troia.
El fet que en la cançó digui que no ha triat aquesta situació ni l’entén és perquè ell no entén l’amor entre Paris i Hèlena, així com que ell no va acceptar el segrest, ja que ho va fer Paris pel seu compte.
La idea que es troba en les paraules “Sóc el guardià, la clau de la meva ciutat, el que dins vulgui entrar barallarà amb mi…” és que Hèctor era un príncep de Troia al que se li va encarregar la defensa de la ciutat.
Quan diu que molt va durar la batalla es refereix al fet que el setge a Troia dur 10 anys i quant al cor venjatiu es refereix a Aquil·les, que va voler venjar la mort de Pàtrocle.
El valor que té la destinació en aquesta cançó és que ell sap que d’enfrontar-se a Aquil·les morirà però així i tot, per la seva ciutat ell s’enfronta Aquil·les.
Al final, el protagonista de la cançó mor a les mans d’Aquil·les. Príam, el pare d’Hèctor, va ser degollat per Neoptòlem , fill d’Aquil·les,  al costat d’un altar del palau de Troia, o bé  al costat de la tomba d’Aquil·les. El seu cadàver va quedar insepult.
Andròmaca, la dona d’Héctor, va marxar com a esclava i concubina de Neoptòlem a l’Epir; allí li va donar tres fills i després es va casar amb Hel·len, el seu cunyat, que també havia estat portat a aquesta regió. Se suposa que va morir anciana.
Astíanax o Escamandri, fill d’Hèctor i Andròmaca, va morir en ser llançat pels grecs, encara nen, des d’una de les torres de Troia.

Warcry Alejandro (Alexander the great)
Alejandro III de Macedònia Va néixer en Pella, Macedònia, en el 356 a. de C. i va morir en Babilònia en 323 a. de C. Rei de Macedònia les conquestes del qual i extraordinaris dots militars li van permetre forjar, en menys de deu anys, un imperi que s’estenia des de Grècia i Egipte fins a l’Índia, iniciant-se així l’anomenat període hel·lenístic (segles IV-I a. de C.) de l’Antiguitat.
Aquí us deixo el vídeo sobre aquest personatge:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gQNQd0Kaxgg[/youtube]

Traducció
Que duro fue todo lo alcanzado lo conquistado
Luché hasta el fin, para darte otra gran victoria
fui general como tantos otros dispuesto a todo
confié en mi rey.
Y ahora, tras tantas batallas me acusas de traición
así es como me pagas mi lealtad
me desprecias, me degradas, me condenas sin perdón
que los dioses te quieran perdonar
No lo haré yo.
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Alejandro, medio mundo conquistó
nadie duda de su genio y su valor
pero junto a él había muchos mas…
ningún hombre solo puede reinar
ni un día mas
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal
Quien me iba a decir lo que iba a pasar
quien me iba a decir que ibas a cambiar
dime cuando tu cambiaste el bien por el mal

Metallica – …And Justice for All

Aquesta cançó titulada igual que l’àlbum fa referència a nocions de la injustícia política i jurídica, com es veu a través del prisma de la guerra, el discurs censurat i política arriscada nuclear. I en la caràtula de l’àlbum es pot apreciar a Iustitia, Justitia o Senyora Justícia, la deessa romana de la justícia, que és equivalent a les deesses gregues Themis (llei divina). És una al·legòrica personificació de la força moral en els sistemes judicials. Les escales de la justícia representa la veritat i la mentida.
En la imatge es pot observar amb els ulls embenats. La bena dels ulls representa l’objectivitat, en el qual la justícia és o ha de ser infligida amb objectivitat, sense temor ni favor, sense importar els diners, la riquesa, el poder o la identitat, la justícia i la cega imparcialitat.
A la seva mà dreta, la Justícia es veu que té una espasa que està orientada cap avall. Aquesta espasa representa el càstig. Aquesta espasa es manté per sota de les escales per demostrar que les proves i els tribunals sempre es duu a terme abans de càstig.
Aquí us deixo el vídeo amb la lletra:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=1NEP0GE0SY0[/youtube]

Traducció
Pasillos de la justicia pintados verdes
El hablar del dinero
Los lobos de la energía sitiaron tu puerta
Oírlos el acechar
Pronto satisfarás su apetito
devorar

El martillo de la justicia te machaca
Dominar
El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices

No puedo creer
No puedo creer el precio que pagas
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Apatía su piedra el caminar
Tan insensible
Animosidad profunda ocultada
Tan engañando
A través de tus ojos sus quemaduras de la luz

El esperar encontrar
Inquisición que te hunde
Con mentes que alzapriman

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagar
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Señora Justice ha sido violada
Asesino de la verdad
Rolls del sello burocrático tus labios
Ahora adentro te hacen
Su dinero la inclina las escalas otra vez

Hacer tu reparto
¿Apenas cuál es verdad? no puedo decir
No puede sentirse

El último en vanidad
Explotar su supremacía
No puedo creer las cosas que dices
No puedo creer
No puedo creer el precio que pagamos
Nada puede ahorrarte

Se pierde la justicia
Se viola la justicia
Se va la justicia
Tirar de tus secuencias
Se hace la justicia

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

No buscar ninguna verdad
El ganar es todo
Encontrarlo tan severo
Verdad tan
Tan verdadero

Iron Maiden – Powerslave
Powerslave, (esclau del poder) és el cinquè àlbum d’estudi de la banda britànica de heavy metall Iron Maiden publicat el 1984. La portada presenta a Eddie the Head (la mascota de Iron Maiden) com l’estàtua enorme d’un faraó.

Aquí us deixo la cançó Powerslave…
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TzrfJsIQNrg[/youtube]

Traducció
Dentro del abismo caigo – el ojo de Horus
Dentro de los ojos de la noche – viéndome ir
Verde es el ojo del gato que resplandece – en este templo
Entra el Osiris resuscitado – resuscitado nuevamente

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Cuando vivía esta mentira – el miedo era mi juego
Las personas me habrían adorado y se habrían arrodillado
Así que traigan sangre y vino tinto
Para aquel que me suceda
Porque el es un hombre y un Dios
Y él morirá también

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

Ahora estoy congelado pero un fantasma vive en mis venas
Silencia el terror que reinó – esculpido en piedra
El cascaron de un hombre hecho Dios preservado – miles de generaciones
Pero abre las puertas de mi infierno
Y atacaré desde mi sepultura

Dime por qué tengo que ser un esclavo del poder
No quiero morir, soy un Dios,
¿Por qué no puedo vivir para siempre?
Cuando el creador de la vida muere
Todo alrededor se transforma en basura
Y en mi última hora
Estoy esclavizado al poder de la muerte

…Esclavizado al poder de la muerte

La cançó, titulada igual que l’àlbum, explica la història d’un faraó al que li ha arribat la seva hora i de qui davant la impotència dels seus poders enfront de la mort escoltem un fosc lament. L’àlbum ja de per si planteja un context bastant egipci i mitològic.
En la primera línia “The Eye of Horus” té un significat especial en la cultura egípcia. Per als egipcis l’ull d’Horus o wedjat (el “complet”) era un poderós símbol de protecció que a més proveïa saviesa, salut i prosperitat. Horus, era un dels més importants déus de l’antic Egipte, un déu solar, sovint representat com un falcó, l’ull dret del qual era el Sol i l’esquerre la Lluna. Horus era fill de Osiris (Déu del inframón) i Isis (Mare deessa). Osiris va ser assassinat pel seu propi germà el malvat Set (Déu de la nit), davant la qual cosa, Horus lluito contra Set amb l’objecte de venjar al seu pare, aconseguint al victòria però perdent un ull en el procés. L’ull va ser restaurat per la màgia del déu de la saviesa i de la lluna, Thoth, i gràcies a això Horus va poder renéixer a Osiris en el inframón. D’allí que en la cançó també trobem la frase: “Enter the risen Osiris, risen again” (Entra alçat Osiris, aixecat de nou).

Què n’opineu? Si trobeu més referents clàssics en la música metal, ajudeu-nos a engrandir la discoteca metal amb referents de L’emprempta d’Orfeu?

Andrea Gómez de Blas

2n Batxillerat Humanístic

Sabina i la mitologia en les seves cançons

La mitologia no només es troba representada en els llibres, sinó que també la podem trobar en la música. En aquest cas, vull comentar la coneguda cançó de Joaquim Sabina: ”Y nos dieron las diez.
Aquesta va ser una polèmica cançó, però no precisament pel seu missatge, sinó que per la semblança amb la cançó ”Ojos de gata” de Enrique Urquijo, ja que les dues primeres estrofes són exactament iguals! Realment no va ser cap plagi, sinó que Sabina i Urquijo compartien una bona relació d’amistat i Sabina li va escriure el text de la cançó en un tovalló, i finalment, per un mal entès cadascú va publicar les cançons en diferents àlbums!
El tema de la cançó té una certa similitud amb el mite que van protagonitzar Ulisses i Penèlope.

El mite d’Ulisses i de Penèlope ens parla sobre la separació d’aquest matrimoni durant el termini de la guerra de Troia i la tornada d’Ulisses a Ítaca (L’Odissea) i representa la lleialtat i la fe del matrimoni.

Ulisses i Penèlope estaven casats, i tenien un fill, Telèmac. Quan es va cridar Ulisses per lluitar a la guerra de Troia, el Laertíada no volia deixar la seva jove esposa i el seu fill per anar a una guerra que preveia de llarga durada; de manera que va fingir estar boig. L’astut Ulisses tenia l’esperança que això el feia incapaç per lluitar. Però Palamedes era més astut encara, i va agafar el fill d’Ulisses simulant de malmetre’l  i això va provocar una ràpida reacció d’Ulisses per salvar el seu fill, donant a entendre que no estava boig. Després de tot es va haver d’unir a la flota que va partir cap a Troia.

La guerra de Troia es va perllongar durant deu anys, però quan per fi Ulisses va aconseguir iniciar la seva tornada a casa, se li van interposar més obstacles durant el viatge de tornada. Va haver de superar nombroses proves i temptacions, i durant algun temps el van seduir els encants de la maga Circe, de la bella nimfa Calipso i de la princesa Nausícaa. Però, per sobre de tot, en la seva ment sempre estaven presents la seva dona i el seu fill; i encara que el va portar deu anys, finalment va aconseguir completar el seu viatge a casa.

Mentrestant, Penèlope es va mantenir en l’esperança que el seu estimat espòs tornés amb el seu fill. Durant la seva absència es van presentar molts pretendents a Ítaca i va haver de trobar una manera de rebutjar els pretendents, per la qual cosa va prometre que, un cop hagués acabat de teixir un sudari per al seu sogre, en triaria un d’ells per casar-s’hi. No obstant això, tot i que treballava intensament en el seu teixit durant el dia, de nit desfeia secretament la feina que havia fet durant el dia, de manera que mai no completava la seva tasca.

Encara que era difícil seguir creient en el retorn d’Ulisses després de vint anys, Penèlope va mantenir la seva fe i lleialtat, i va ser recompensada amb el definitiu retorn del seu marit i la seva feliç reunió. Penèlope simbolitza la proverbial fidelitat femenina.

Bé, la cançó Y nos dieron las diez de Sabina, com d’altres, ens tracta un tema similar al del mite: l’amor, i els obstacles d’aquest. Els dos enamorats han de separar-se i això els hi causa dolor.
El final de la cançó, en canvi, no coincideix amb el del mite, ja que a la cançó ens diu que ell no acaba trobant  la noia del bar després d’una llarga cerca pel seu poble, però en el mite Ulisses i Penèlope sí que s’acaben retrobant i acaben els seus dies feliços.

Aquí us deixo la lletra completa de la cançó i us convido a reflexionar (no us oblideu de comentar) sobre la seva similitud amb el mite:

Fue en un pueblo con mar
una noche después de un concierto;
tú reinabas detrás
de la barra del único bar que vimos abierto
-“cántame una canción
al oído y te pongo un cubata”-
-“con una condición:
que me dejes abierto el balcon de tus ojos de gata”-
loco por conocer
los secretos de su dormitorio
esa noche canté
al piano del amanecer todo mi repertorio.
los clientes del bar
uno a uno se fueron marchando,
tú saliste a cerrar,
yo me dije:
“cuidado, chaval, te estas enamorando”,
luego todo pasó
de repente, su dedo en mi espalda
dibujo un corazón
y mi mano le correspondió debajo de tu falda;
caminito al hostal
nos besamos en cada farola,
era un pueblo con mar,
yo quería dormir contigo y tú no querías dormir sola…
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.
nos dijimos adios,
ojalá que volvamos a vernos
el verano acabó
el otoño duró lo que tarda en llegar el invierno,
y a tu pueblo el azar
otra vez el verano siguiente
me llevó, y al final
del concierto me puse a buscar tu cara entre la gente,
y no halle quien de ti
me dijera ni media palabra,
parecia como si
me quisiera gastar el destino una broma macabra.
no había nadie detrás
de la barra del otro verano.
y en lugar de tu bar
me encontré una sucursal del banco hispano americano,
tu memoria vengué
a pedradas contra los cristales,
-“se que no lo soñé”-
protestaba mientras me esposaban los municipales
en mi declaración
alegué que llevaba tres copas
y empecé esta canción
en el cuarto donde aquella vez te quitaba la ropa
y nos dieron las diez y las once, las doce y la una
y las dos y las tres
y desnudos al amanecer nos encontró la luna.

Quines altres cançons de Sabina tenen referències Clàssiques (mitològiques, literàries,tòpics literaris, locucions llatines…)?

Laia Costa,

1r Batxillerat Humanístic

 

 

Ulysses de Franz Ferdinand

Χαίρετε!

Fa un parell de dies va ser Santa Cecília i és va celebrar el dia de la Música i avui porto una cançó de Franz Ferdinand. Un grup de música  indie format a Glasgow el 2001, carregada d’influències del punk i l’art-rock. I us ensenyo aquesta cançó de Franz Ferdinand titulada “Ulysses”

 

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=31sZ9xZr_Ew[/youtube]
Well I sit and hear sentimental footsteps
Then a voice say, “Hi, so?
So what you got, what you got this time?
Come on, let’s get high”

Come on, Lexo, what you got next-o?
Walk twenty-five miles-o
Well I’m bored, I’m bored
Come on, let’s get high

Come on, let’s get high
Come on, let’s get high, high

Well I found a new way
I found a new way
Come on, don’t amuse me
I don’t need your sympathy

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

Am I Ulysses? Am I Ulysses?
No, but you are now boy
So sinister, so sinister
But last night was wild

What’s the matter there? Feeling kinda anxious?
That hot blood grew cold
Yeah, everyone, everybody knows it
Yeah, everyone, everybody knows it
Everybody knows it

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
I’ve found a new way, baby

La, la-la-la-la
Ulysses
I’ve found a new way
Well, I’ve found a new way, baby

Oh, oh then suddenly you know
You’re never going home
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never, you’re never, you’re never
You’re never going home

You’re not Ulysses
Baby, no, la-la-la-la, hoo hoo hoo
You’re not Ulysses, hoo hoo hoo
La-la-la-la, hoo hoo hoo

Fa referència a Ulisses que va ser el fill de Laertes i d’Anticlea. Era rei de l’illa d’Ítaca i de la d’Dulici. Va ser un príncep astut i prudent, i que a la guerra de Troia va contribuir al triomf dels grecs amb la seva astúcia. En intentar tornar d’aquella expedició a casa, per reunir-se amb la seva esposa Penèlope i el seu fill, Telèmac, es va trobar amb una sèrie de contratemps que el va portar estar allunyat de la seva família durant 20 anys, els quals van donar lloc a les famoses aventures d’Ulisses, on el guerrer lluita contra les adversitats per poder tornar a casa.
Què en sabeu sobre l’Odissea i la Ilíada? En quines altres cançons actuals trobem Ulisses? En quines òperes?…

Mariona Cava i Ruiz, alumne de Clàssiques de 1r de Batxillerat

L’Odissea dels Catarres

Els Catarres també tenen una cançó intitulada Odissea en el seu nou disc BIG BANG.  Primer era una cançó dedicada a la gent que viatja i coneix altres cultures, però després han incorporat la gent que vol viure coses noves: començar una empresa, tenir un fill… La cançó diu que pots fer-ho sense por i que sempre tindràs al costat els que t’estimen.

Quines referències clàssiques hi trobeu? Per què creieu que li han posat el nom d’Odissea? Quina relació té amb l’Odissea d’Homer? Què és una odissea?  Quina és la seva odissea?

Oualid Anzaoui

1r Batxillerat Grec

Penélope de Nach

Com podem observar, en els temes d’algunes cançons de rapers espanyols, trobem relacions entre els missatges de les seves lletres i el que simbolitzaven els personatges dels antics relats grecs i romans.

Podem trobar algunes cançons, com ara Penélope, del raper Ignacio Fornés Olmo, que és un MC espanyol inicialment conegut com a Nach Scratch i actualment conegut com a Nach.


En el seu tema, ajusta a una història real i ocorreguda en el present, el personatge de Penèlope, de l’Odissea. Aquesta, simbolitza la força de voluntat que Penèlope, la dona d’Ulisses, va tenir per esperar al seu marit durant 20 anys, mentre aquest tornava de la guerra contra Troia. Aquesta cançó fa referència a aquesta força.

Aquí us deixem la lletra de la cançó:

(Nach)

Siempre fue una muchacha bella,
soñaba como cada niña, cada noche con coger alguna estrella,
ella es Penélope, su nombre a pocos importa,
no es lo que cuenta si su cuerpo está en venta y su falda es corta.
Oficio antiguo como la injusticia, y no hay cura,
cada tarde se despierta, espera la ciudad a oscuras,
mientras se viste, un pequeño espejo murmura,
delata arrugas de amargura, gajes de una vida dura.
Hace la calle alerta en el silencio de una acera incierta,
se siente muerta mientras un coche se acerca,
Penélope, ya no te preguntas por qué,
incluso hace tiempo que el Sida dejó de preocuparte.
Tanta espera no te deja recordar quien eras,
pierdes la noción del tiempo en ese club de las afueras,
poco a poco empiezas a comprender
que no eres la mitad de la mujer que fuiste ayer.
Penélope.

(Estribillo – Noe)

Penélope, con su bolso de piel marrón,
y sus zapatos de tacón,
espera en una esquina,
ella es Penélope.

(Nach)

La veía en un supermercado, compraba verdura y pescado,
nadie se fijaba en ella cuando pasaba a su lado,
su silencio en este tiempo y su mirada en el pasado,
una pasión adolescente con el hombre equivocado.
El daño infringido, el beso resultó ser fingido,
y su corazón que doma herido y perdido,
él no supo afrontar su realidad,
y escapó como un soplo en la oscuridad.
Y se quedó sola con un bebé y sola,
bebé que llora en la cuna, nada hay más importante ahora.
La vida cambia pero yo no cambiaré,
yo lucharé por mi bebé, me las arreglaré,
aún confío en la fortuna y en la alegría también,
mi cabeza está muy alta y sé que todo saldrá bien.
Si usted me da el trabajo seré su representante,
tengo aguante y un hijo al que sacar adelante,
no me diga que necesita alguien más elegante,
mire, no soy esa niña quinceañera que se la chupa al gerente.
No sé si me entiende señor empresario, que necesito un salario,
que casi no tengo ropa ni armario,
no sé si me entiende señor comisario,
lo difícil que es ser pobre y conseguir el pan diario.
En medio de qué, el tedio al no poder tener,
ni tan sólo un espacio para así poder crecer,
tus amigas que te escuchan pero, qué pueden hacer?,
tienen bastante con su vida y el saberla resolver.
Soledad solitaria en tu estomago, días extraños,
24 horas ya no dan para ningún sueño,
(nadie más me hará daño), nadie más te hará daño,
no tendrás dueño, da igual que pasen los años.
Pero Penélope elige no aceptar el ultraje,
y aún mantiene el coraje, que esta vida le exige,
mujer con empuje que inspira ternura y sueños,
un corazón muy grande para un mundo tan pequeño.

(Estribillo – Noe)

Penélope, con su bolso de piel marrón,
y sus zapatos de tacón,
espera en una esquina,
ella es Penélope.

Sabríeu dir on se cita explícitament l’actitud de Penèlope? Creieu que s’ha aconseguit exitosament la voluntat de l’autor de la cançó?

Rebeca Barroso García i Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

Tales of brave Ulysses de Cream

Aqui us deixo una cançó del grup de rock Cream dels anys 60′, dedicada a Ulisses. Quins personatges mitològics hi trobem? Amb quina part de les aventures d’Ulisses podem relacionar aquesta cançó?

You thought the leaden winter would bring you down foever,
But you rode upon a steamer to the violence of the sun.

And the colors of the sea blind your eyes with trembling mermaids,
And you touch the distant beaches with tales of brave Ulysses:
How his naked ears were tortured by the sirens sweetly singing,
For the sparkling waves are calling you to kiss their white-lace lips.

And you see a girl’s brown body dancing through the turquoise,
And her footprints make you follow where the sky loves the sea.
And when your fingers find her, she drowns you in her body,
Carving deep blue ripples in the tissues of your mind.

The tiny purple fishes run laughing through your fingers,
And you want to take her with you to the hard land of the winter.

Her name is Aphrodite and she rides a crimson shell,
And you know you cannot leave her for you touched the distant sands
With the tales of brave Ulysses: how his naked ears were tortured
By the sirens sweetly singing.

The tiny purple fishes run laughing through your fingers,
And you want to take her with you to the hard land of the winter.

Traducció:

Pensaves que el gris hivern et defraudaria per sempre
però vas cavalcar sobre un vapor cap a la violència del sol …

I els colors del mar
enceguen els ulls amb tremoloses sirenes
I toques les platges distants
Amb els contes del brau Ulisses
Com les seves nues orelles van ser torturades
per les sirenes que cantaven dolçament
perquè les vibrants onades t’estan trucant
a besar els seus llavis laceados de blanc

I veus el cos bru d’una noia
Ballant a través del blau turquesa
i les seves empremtes et fan seguir
cap on el cel fa l’amor al mar
I quan per fi els teus dits la troben
ella t’ofega en el seu cos
esculpint prufunds solcs blaus
en les profunditats de la teva ment

Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits
I tu vols emportar amb tu a la dura terra de l’hivern

El seu nom és Afrodita
I cavalca en una cloïssa Carmesí
I saps que no pots abandonar-
perquè vas tocar les sorres distants
dels conte del Bravo Ulisses
Com les seves orelles nues van ser torturades
per les sirenes que cantaven dolçament …

Els peixets de color porpra es riuen a través dels teus dits
I vol emportar-te a la dura terra de l’hivern .

Xènia Serra Gaxas
2n Batxillerat C
Grec i Llatí

Barca nova per a Odisseu de Venus iacta est

Venus iacta est és l’àlias de la Mar Márquez, en el seu projecte musical solitari. És una cantant catalana, i mescla el pop amb música folklòrica.

El videoclip de Barca nova per a Odisseu,  està creat a partir d’imatges de principis i mitjans del segle XX. A les imatges s’hi poden veure diferents maneres de vida d’aquella època:  manifestacions en contra de la guerra i del racisme als Estats Units,  el primer pilot que aconseguí creuar l’oceà Atlàntic sense fer escales, militars, multitud de gent divertint-se al parc d’atraccions, mestresses de casa…

[youtube]http://youtu.be/1gSShJ4a04Y[/youtube]

Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova, amor meu 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova 

Cada cop que surto al carrer 
Podria ser 
El darrer que moro als teus ulls 
Cada cop que moro als teus ulls 
Tinc ben segur 
Que és això el que he vingut a fer 

No ens tornarem a veure fins la nit 
Espero que el dia et vagi molt bé 
Que quan ens retrobem acabem aviat al llit 

Que no te m’enganxis amb la gent 
Que siguis valent per acceptar 
El bo i dolent de cada moment 

Cada cop que surto al carrer 
Podria ser 
El darrer que moro als teus ulls 
Cada cop que moro als teus ulls 
Tinc ben segur 
Que és això el que he vingut a fer 

Que a dins teu tot romangui fort i serè 
Mentre afora s’esfondra l’univers 
I que tornis a casa, que tornis 
Satisfet i amb ganes de més 

Me’n vaig amb bon vent i barca nova 
Me’n vaig amb bon vent i barca nova, amor meu 
Me’n vaig amb bon vent, me’n vaig amb bon vent 

Acompanya’m a la porta 
Acomiada’m al llindar 
Acompanya’m a la porta 
Acomiada’m al llindar 
Acomiada’m al llindar

Quines referents clàssics hi heu detectat? Quina relació té aquest Odisseu amb el protagonista de l’Odissea d’Homer? Per què creieu que s’ha posat aquest nom artístic en llatí? A partir de quins referents? Com és realment l’expressió llatina?

Maria Cancio

4t ESO Llatí opt.3

“Helen and Cassandra” de Al Stewart

Al Stewart és un cantant, compositor i músic del folk-rock escocés.  Aquesta canço pertany al cicle troià i crec que podríem establir un paral·lelisme amb el gènere grec de l’èpica. Què n’opineu.

According to the myths and legends
At the fringes of our memory
Paris stole the queen of Sparta
And carried her across the sea
As they fled, he never dreamt
That he held the world in his grip
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

From Mycenae comes Agamemnon
And the Greeks of the city-states
Laden with their bronzen weapons
They’re waiting at the Trojan Gates
As the arrow flies and Achilles falls
Does she raise the wind to her lips?
Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

It’s funny how the story lingers
It’s probably a myth of course
A whisper in the ear of Homer
Perhaps there never was a horse
She could have turned the head of Paris
With the gentle sway of her hips
Helen, the face that launched a thousand ships

Oh Cassandra, what did you know
You who bring bad news wherever you go
You had the gift to see the future
From Apollo so it’s said
And he made no one believe you
When you would not share his bed
Oh Cassandra, what did you see
As you walked the lonely road of your certainty
Gazing at the ruined city
That your warnings could not save

Oh Cassandra, so still and so graveCassandra
The Bronze Age kingdoms tumble
The cities fade one by one
The walls of Mycenae crumble
The Dark Age has begun
And the truth is lost in the ancient dust
Yet the memory forever persists
Of Helen, the face that launched a thousand ships
Helen, the face that launched a thousand ships

Com podeu veure aquesta cançó està plena de referents clàssics sobretot de la Ilíada.  Sabeu qui és Cassandra? I Helèna?  Trobeu algun altre referent clàssic?

Irina Balart
2n Batx. Grec