Precious time is slipping away
but you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
It doesn’t matter what route you take
sooner or later the hearts going to break
no rhyme or reason, no master plan
no nirvana, no promised land
Because, precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Say que sera, whatever will be
but then i keep on searching for immortality
she’s so beautiful but she’s going to die some day
everything in life just passes away
But, precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Well this world is cruel with its twists and its turns
but the fire’s still in me and the passion it burns
i love her madly ‘til the day i die
‘til hell freezes over and the rivers run dry
Precious time is slipping away
you know she’s only queen for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray
precious time is slipping away
Precious time is slipping away
you know you’re only king for a day
it doesn’t matter to which god you pray because
precious time is slipping away
Precious Time és una cançó del músic nordirlandèsVan Morrison publicada en l’àlbum de 1999 Back on Top. És una cançó amb un ritme ràpid i una lletra introspectiva que relata el pas inexorable del temps. Ens recorda dos tòpics de dos poetes romans, el tempus fugit i el carpe diem de Virgili i Horaci respectivament:
Sed fugit interea, fugit inreparabile tempus … Virgili, Geòrgiques III, 284
… dum loquimur, fugerit invida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero. Horaci, Odes I, 11, 7-8
En El Fil de les Clàssiques trobareu un magnífic apunt sobre aquests éssers marins que amb la seva veu dolça atreien els navegants i, quan els seus vaixells s’acostaven perillosament a la costa, naufragaven i les sirenes els devoraven. Des de l’Odissea d’Homer, mig dones, mig ocells, han atret a homes i mariners de tots els temps i encara ens sedueixen; això sí han canviat de forma i en un moment determinat es confongueren amb les nereides i ara són més aviat dona-peix.
Aquí em limito a afegir les cançons amb aquest referent de les sirenes, no tractades en El Fil de les Clàssiques, i si en trobeu més, que segur n’hi ha i n’hi haurà, ja ho sabeu: ens ho deixeu en comentari!
A lady with a violin playing to
The seals
Hearken to the sound of calling
Who tied my hands to
The wheel?
The zodiac turns over me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see
I tied myself to the wheel
The winds talk to my sails,
Not me
(come to me)
Somewhere there my fate
Revealed
I hear but how will I see
Una señora con un violín que juega a los sellos
Escucha el sonido de llamada
¿Quién ató mis manos a la rueda?
El zodiaco me vuelca
(viene a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar,
pero como van a yo ver
Me até a la rueda
los vientos se dirigen a mis velas, No a mí
(vienen a mí)
Me entero de q mi destino esta revelado en algun lugar
pero como van a yo ver
Robert, Le chant des Sirènes:
[youtube]https://youtu.be/OvXJfz8D0Aw[/youtube]
Dans les flots de nos larmes
Où nous vivons en peine
Âmes surs, âmes seules
Nous sommes les sirènes
Loin des rivages, des hommes
L’eau salée nous enchaîne
Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui ne vois
Que celles qui ont des jambes
Entends-tu ma voix qui monte?
Vers toi qui regardes
A la place d’écouter
Ne vois pas mes écailles de poisson
Si jolies
Mais qui ne te plaisent pas
Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes pour toi
Écoute le chant des sirènes
Écoute le chant des sirènes
C’est ma voix
Entends-tu les jambes de ma voix
Qui courent vers toi
Et se nouent autour de toi?
Entends-tu les jambes de ma voix
Qui dansent pour toi
Et te garde au creux de moi?
Ressens-tu l’étreinte de ma voix
Longue voix vêtue de bas de soie?
Sangtraït: La lluna i el navegant:
[youtube]https://youtu.be/5NBIAvkEX7E[/youtube]
Perseguint la lluna plena
mentre fuis sobre el mar
sento el cant d’una sìrena
m’està cridant.
Caic genolls a terra,
estic suplicant
que no vull ser una altra pedra
enmig del mar … amb l’ànima morta.
Tornada:
Cants que venen de lluny
d’allà on el mar cai dins de l’espai.
Cants que endocen l’esprit
i et fan tancar els ullas
camí de la mort
Cants de bressol
que em fan somiar
que sóc el rei
d’un horitzó
que mai s’acaba.
Va caient la lluna plena
neix la llum sobre el mar.
Ja no hi ha cants de sirena,
tant sols realitats.
surt l’allva vermella
i em miro les mans,
un anell i una cadena
surten del mar … i em lliguen amb ella.
Héroes del silencio, La sirena varada:
[youtube]https://youtu.be/IyCw0DabDsk[/youtube]
Y me he enredado siempre
entre algas,
maraña contra los dedos.
cierras la madeja
con el fastidio del destino,
y el mordisco lo dan otros;
encías ensangrentadas,
miradas de criminales,
a grandes rasgos,
podrías ser tú.
echar el ancla a babor
y de un extremo la argolla
y del otro tu corazón.
mientras tanto, te sangra.
y el mendigo siempre a tu lado,
tu compañero de viaje.
cuando las estrellas se apaguen,
tarde o temprano,
también vendrás tú.
duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar,
dedicarte un sueño,
cerrar los ojos
y sentir oscuridad inmensa,
entregado a una luz,
como un laberinto de incertidumbre.
esquivas la pesadilla.
y sobrevolar el cansancio
y en un instante,
en tierra otra vez.
el miedo a traspasar la frontera
de los nombres,
como un extraño.
dibuja la espiral de la derrota
y oscurece tantos halagos,
sol, en la memoria que se va…
y duerme un poco más,
los párpados no aguantan ya,
luego están las decepciones
cuando el cierzo no parece
perdonar.
sirena, vuelve al mar,
varada por la realidad.
sufrir alucinaciones
cuando el cielo no parece
escuchar.
El cantautor italià Francesco de Gregori també és seduït per les sirenes a Il canto delle Sirene:
El canto del loco i els petons i la seva connexió amb les clàssiques el vàrem conèixer en El Fil de les Clàssiques
El canto del loco és un grup espanyol, l’ estil del qual és el Pop-rock. Aquest grup va ser creat l’any 1994 pel gran Dani Martín amb un altre artista, que poc temps després va abandonar el grup. Després de la seva carrera en tots aquest anys, el 2005 va llençar el seu quart disc anomenat ‘’Zapatillas’’, que va vendre 421.000 còpies i va ser el disc amb més èxit d’aquell moment. En aquest mateix disc, entre d’altres, s’incrementava una cançó anomenada ‘’Besos’’.
En aquesta cançó explica el propi cantant la seva passió per fer petons, petons i més petons.
Això fa referència a que, un poeta romà anomenat Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llatí) tenia la necessitat de demostrar l’amor per la seva estimada, l’amor per Lèsbia. Aquest nom literari correspon en la realitat a Clàudia Clòdia, germana del tribú de plebs Publi Clodi Pulcre, que quan era governador de la Gàl·lia l’any 62 aC, es va implicar a casa de Gai Valeri Catul, on va conèixer Clòdia. Catul es lliura apassionadament de l’amor que sent per Lèsbia amb desesperacions i ruptures entre mig.
En el poema de Catul V, hi ha un fragment on es veu clarament la referència que té amb la cançó ‘’Besos’’ del Canto del Loco. En el fragment on diu: ‘’Fes-me mil petons i cent més després, després mil més, després els cent segons, després fins a mil més i després cent. Després, quan molts milers ens n’haurem fet…’’ es mostre la relació dels petons que també fa referència el Canto del loco amb el seu fragment que diu així: ‘’Lo bueno y lo que importa está en los besos. Y eso es lo que quiero, besos.Todas las mañanas me despierten besos, sea por la tarde y siga habiendo besos, luego por la noche hoy me den más besos pa cenar’’. En definitiva, es pot veure clarament la relació i la passió que expressen per donar petons a la seva estimada tant El canto del loco com Catul, volent dir que és igual la resta, que l’important són els petons i els petons i més petons.
Això fa referència a un poema que vaig conèixer gràcies a El Fil de les Clàssiques un Sant Jordi d’un poeta romà anomenat Gai Valeri Catul (Gaius Valerius Catullus en llatí). Aquest poeta, tenia la necessitat de demostrar el seu amor que sentia per la seva estimada, l’amor per Lèsbia. Aquest nom literari correspon en la realitat a Clàudia Clòdia, germana del tribú de la plebs Publi Clodi Pulcre, que quan era governador de la Gàl·lia l’any 62 aC, es va implicar a casa de Gai Valeri Catul, on aquí va conèixer a Clòdia. Catul es lliura apassionadament de l’amor que sent per Lèsbia amb desesperacions i ruptures entre mig.
Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
En el poema de Catul V, hi ha un fragment on es veu clarament la referència que té amb la cançó ‘’Besos’’ del Canto del loco. En el fragment on diu: ‘’Fes-me mil petons i cent més després, després mil més, després els cent segons, després fins a mil més i després cent. Després, quan molts milers ens n’haurem fet…’’ es mostra la relació dels petons que també fa referència el Canto del loco amb el seu fragment que diu així: ‘’Lo bueno y lo que importa está en los besos. Y eso es lo que quiero, besos.Todas las mañanas me despierten besos, sea por la tarde y siga habiendo besos, luego por la noche hoy me den más besos pa cenar’’. En definitiva, es pot veure clarament la relació i la passió que expressen per donar petons a la seva estimada tant El canto del loco com Carul, volent dir que és igual la resta, que l’important són els petons i els petons i més petons.
Sólo por un beso: Aventura (CUPIDO): vid. Aracne fila i fila.
Aventura – Solo por un beso
Aventura és un grup de l’estil de música anomenat ”Bachata” format a Estats Units. El grup està format per quatre artistes ( Anthony Santos, Lenny Santos, Max Santos i Henry Santos). Tenen una cançó anomenada ”Solo por un beso” que té dos principals referents importants que cal destacar:
El primer és la referència al déu de l’amor Cupido amb les fletxes:
Viviendo en un sueño salido del mar Donde una leyenda nos cuenta Que un caballo alado surgió Y su magia fue eterna Veloz como el viento sus alas abrió Un manto de nubes su vuelo envolvió Y en la noche brilló Como brilla una estrella Y busca su destino Mas allá de la realidad Donde reinan los héroes Y no existe el mal Corazón de leyenda Hijos del Dios del Mar Y una triste mortal Que con su sangre al morir Se convirtió en realidad Y ahora vive sumido en un sueño Del que nunca podrá despertar Un mortal quiere hacerse su dueño Darle caza y poderle domar
Pegasus – Allman brothers band
Aquest es un grup de Rock, on el seu origen es EEUU, mes concretament Macon (Georgia). Aquest grup es va formar l’any 1969, on després d’uns anys, va ser nominada en varies revistes com el millor grup de Rock d’Estats Units durant un llarg període de temps. Han obtingut premis com ”Discos de Oro” i ”Discos de platino”. L’últim treball que van treure va ser a l’any 2001, amb un conjunt de set artistes integrants del grup que van retornar a tocar les fibres dels seus seguidors permanents de tota la vida.
Tenen una cançó anomenada Pegasus; En la mitologia grega, Pegàs és un dels éssers fantàstics més coneguts en la mitologia grega. Ell és un diví cavall alat diví en general de color blanc. Ell és engendrat per Posidó, en el seu paper de cavall-déu, i va parir la Medusa. Ell era el germà de Crisaor, nascut en un part sola quan la seva mare va ser decapitada per Perseu. Va ser capturat per l’heroi grec Belerofont prop de Pirene font amb l’ajuda d’Atena i Posidó. Pegasus permet a l’heroi muntar-lo per derrotar un monstre, la Quimera, abans d’adonar-se de moltes altres vulnerabilitats.
Un hambre atroz recorre el alma de un animal que un día encerraron en un lugar para que nunca escapara el animal mitad humano su hambre sació devorando la juventud que le ofreció un rey malvado sabes muy bien que es el castigo de un Dios algo que nunca podrá detener la humanidad de tu ser Este es mi reino que encierra mi libertad este es mi reino del que nunca pude escapar Un joven audaz pensó en matarlo por conquistar el corazón de una mujer y conseguir sus encantos Burlo al guardián del laberinto atravesó su frontera y su valor y liberó su destino Hoy es el día la muerte te hará libre al fin y aunque desees luchar por vivir hoy tu destino es morir
El músico de Saragossa Enrique Bunbury ha compost en el seu disc Pequeño Cabaret Ambulante “Alicia expulsada al país de las maravillas” amb reminiscèències del conte d’Alícia al país de meravelles però amb trets mitològics.
A la segunda estrofa esmenta: el hilo, el laberinto, al minotauro i a Teseo. Trobem aquí l’heroi atenès Teseu quan surt sa i estalvi del laberint amb l’ajut del fil d’Ariadna, filla del rei Minos de Creta i germana del Minotaure, després de donar-li mort, un monstre, meitat home, meitat toro.
Alicia sortilegio de babia en el fondo del espejo Alicia ni supone ni piensa con la luna por cerebro
Alicia en su pensamiento tirando del hilo de su enredo Alicia en el laberinto sin minotauro me llama: ¡Teseo!
Alicia es siempre tan breve que ya ha terminado Alicia dice que te quiere cuando ya te ha abandonado
Alicia expulsada al país de las maravillas para Alicia hoy es siembre todavía
Alicia, viajando entre lunas de charla con musarañas Alicia tejiendo las nubes con tela que nunca se acaba
Alicia es siempre tan breve que ya ha terminado Alicia dice que te quiere cuando ya te ha abandonado
