Mil petons i cent més després!

rosa1.jpg

Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.

Catul V

Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,

i el xiu-xiu dels vells massa seriosos

considerem-lo del valor d’un as.

El sol pot pondre’s i tornar a sortir:

a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,

ens tocarà dormir una nit perpètua.

Fes-me mil petons i cent més després ,

després mil més, després els cent segons,

després fins a mil més i després cent.

Després, quan molts milers ens n’haurem fet,

els embolcallarem per no saber-los,

no fos que un malastruc pugui envejar-nos

en saber que hi ha hagut tants de petons.

(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)

Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?

En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?

Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?

I a cantar-lo?

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

63 thoughts on “Mil petons i cent més després!

  1. andrea martinez serrano

    ave!
    Catul, un dels primers poetes romans que van tenir problemes amb la llei per escriure el que sentia, ara l’ estudiem i ens enamora amb les seves paraules.

    UN PETÓ

  2. lina

    Ave lida! No he pogut evitar emocionar-me al llegir aquest poema de Catul, ja que simplement es Preciós. Pel que he vist aquest poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, ja que quan arribi la mort, l’unic que els quedara serà el record.
    m’encanta lida!

  3. Margalida Capellà Soler Post author

    LESBIA HOY

    A vivir y a gozar, que son dos días
    y uno sale nublado, mi Catulo.
    Pasemos del acoso de chismólogos:
    sus ladridos no valen medio euro.
    Se enciende cada día el espectáculo.
    Nuestros focos, en cambio, firman breves
    contratos con la luz. Y luego llega
    el apagón molesto de la muerte.
    Dame mil besos, hazme mil caricias,
    te haré luego otras mil, y luego ciento,
    dame un millón de besos, luego otro,
    diez mil abrazos, mil noches enteras.
    Que sean tantos que a los paparazzi
    les revienten las cámaras de fotos.

    Carpe amorem d’Aurora Luque

  4. Pingback: Regala, regala petons | El Fil de les Clàssiques

  5. Pingback: Del “Vivamus, mea Lesbia,” de Catul al “Carpe diem” d’Horaci | Tòpics horacians arreu

  6. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Catul

  7. SOUKAINA

    Bonum diem,
    Aquest poema és molt bonic , segons el que he llegit el poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, l’unic que els quedara serà el record.

  8. Marta Roman

    Bonum Diem!
    M’ha agradat molt aquest poema, el poeta li diu a la seva estimada que l’amor s’ha d’aprofitar i que només hi haura el record després de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *