Viuamus mea Lesbia, atque amemus,
rumoresque senum seueriorum
omnes unius aestimemus assis!
Soles occidere et redire possunt;
nobis cum semel occidit breuis lux,
nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille, deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.
Catul V
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
considerem-lo del valor d’un as.
El sol pot pondre’s i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s’apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després ,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan molts milers ens n’haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
(trad. J.I. Ciruelo i J. Juan Edhasa,1982)
Què us ha semblat aquest poema de Catul? Quin sentiment descriu? És un bon regal per Sant Jordi?
En quin temps i mode estan les formes verbals següents: uiuamus, amemus, aestimemus, sciamus, possit, sciat?
Us atreviu a recitar-lo o bé a cantar-lo?
Basia d’Eléonor:
Morgan Freeman llegeix en Catul V, “Vivamus mea Lesbia atque amemus”, in Latin
Bueno, cada dia s’apropa més el dia de Sant Jordi i es nota cada vegada més en l’ambient i en el fil de les classiques també!
El poema pel meu gust és una mica massa bastant empalagós ja que ho diu tot massa expressiu sense utilitzar hiperboles, metafores, antitesis, hiperbatons, en resum tot el que ens diu el Bernardo!
I com diria l’Eugenio, es gratis de posar!
Pero bueno, saber una cosa més en llatí mai esta de més aixì que tot sigui benvingut!
Vale!
OHHHHHH! que maco el poema!
Jo vull que em facin un poema així aquest 23 d’Abril!
Compara el Sol amb la vida de les persones, Catul ens vol dir que el Sol torna a sortir sempre, però en canvi a nostalres ens il·lumina una llum que és la nostra vida, i algun dia aquesta llum s’apaga que es quan morim.
Vol donar-li milions de petons a la seva estimada, i després d’això quedar-se amb ella com si fos un secret l’amor que senten els dos.
MOLT MOLT BONIC.
vale!
Al Cristòfol Ferrer sí que recitarem o cantarem aquest poema un altre cop per Sant Jordi. A veure si el podem compartir amb tots vosaltres a Aracne.
Alguns comentaris m’han arribat a l’ànima. Ai, Amor!
Que tingueu una bona diada de Sant Jordi!
A la vida de les persones hi ha moments per tot, per a l’amor i per al desamor, però creieu-nos a les profes, que portem al darrera la càrrega de l’experiència: us queden molts moments per viure i la clau està en aprofitar al màxim els bons i superar el dolor dels dolents amb l’esperança dels bons que vindran.
No sé si m’explico, però s’acosta Sant Jordi i la literatura ens fa reflexionar i tirar endavant!
Nosaltres llegirem una selecció de poemes, però després de la passió de Catul, que em satisfà veure que ja heu treballat abans, llegirem algun poema del “Remedia amoris” i l'”Ars amandi” d’Ovidi, i tot arreglat…
Si em doneu permís, publicaré aquest poema per a la nostra primera entrada de Sant Jordi. És tan intens i diu tant en tants pocs versos! És el primer poema que vaig llegir a classe en començar el curs i els va arribar a l´ànima. Gràcies, Catul.
I tant, Jordi, tot teu! Per cert per molts anys i que tingueu una molt bona diada. Tenim pendent el Google maps! Aquests dies vaig de bòlid!
Gràcies, Lida. Que la passeu també vosaltres amb tota l´alegria del món. No t´amoïnis que ja farem camí. Una abraçada.
Feliç Sant Jordi per partida doble: per la teva onomàstica i per la festa de la lectura!!!
Gràcies, Teresa! Ha estat un recital càlid i feliç. Els nois s´ho mereixen tot i més. Una abraçada
I tant, Jordi, que s’ho mereixen tot! Per molts anys, de nou!
ave!
Catul, un dels primers poetes romans que van tenir problemes amb la llei per escriure el que sentia, ara l’ estudiem i ens enamora amb les seves paraules.
UN PETÓ
Ave lida! No he pogut evitar emocionar-me al llegir aquest poema de Catul, ja que simplement es Preciós. Pel que he vist aquest poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, ja que quan arribi la mort, l’unic que els quedara serà el record.
m’encanta lida!
No us perdeu aquest muntatge audiovisual del poema: http://www.youtube.com/watch?v=dh-bAxrKcuM
LESBIA HOY
A vivir y a gozar, que son dos días
y uno sale nublado, mi Catulo.
Pasemos del acoso de chismólogos:
sus ladridos no valen medio euro.
Se enciende cada día el espectáculo.
Nuestros focos, en cambio, firman breves
contratos con la luz. Y luego llega
el apagón molesto de la muerte.
Dame mil besos, hazme mil caricias,
te haré luego otras mil, y luego ciento,
dame un millón de besos, luego otro,
diez mil abrazos, mil noches enteras.
Que sean tantos que a los paparazzi
les revienten las cámaras de fotos.
Carpe amorem d’Aurora Luque
Audite: http://www.munduslatinus.de/arena/musica/catullus/catull_5_seite.php
Pingback: Regala, regala petons | El Fil de les Clàssiques
Bellísimo ese montaje con la poesía leída, muy conmovedor. Catulo es mi poeta preferido. Saludos cordiales.
Muchísimas gracias, Isabel, y feliz año. Mi más sincera enhorabuena por tu trabajo y especialmente por La muhacha de Catulo.
Pingback: Del “Vivamus, mea Lesbia,” de Catul al “Carpe diem” d’Horaci | Tòpics horacians arreu
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Catul
Bonum diem,
Aquest poema és molt bonic , segons el que he llegit el poeta li diu a la seva estimada que l’amor es té que aprofitar al màxim, l’unic que els quedara serà el record.
Bonum Diem!
M’ha agradat molt aquest poema, el poeta li diu a la seva estimada que l’amor s’ha d’aprofitar i que només hi haura el record després de tot.