Carpe diem de Phineas i Ferb

Aquí us deixo una cançó de la sèrie de Phineas i Ferb anomenada Carpe diem. Aquesta cançó és la que tanca la segona temporada d’aquesta famosa sèrie i el capítol on es troba s’anomena: “La Muntanya Russa, el Musical“.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=7FGZfiUDcAE[/youtube]

Esperem que hagin gaudit la funció,
esperem que hagi estat un final bo,
però aquí hi ha una lliçó, tant de bo no soni a consell,
però alguna cosa cal compartir, encara que sigui obvi cal dir,
que cada dia és un dia especiaaal.

No cal una montaaaaña russa (muntanya),
només cal saber aprofitar
caaada dia (cada dia), buscant la vida fer diferent,
prenent l’oportunitat que t’animiii,
doncs cada dia nou és i cal Carpe diem,
uuuuuuuuu uuuuuuuuuu uuuuuuuu u.

No cal una montaaaaña russa (muntanya),
només cal treure profit,
caaaaada dia, el moment ideal és aquell present,
prenent l’oportunitat que t’animiii,
un dia nou sempre és, i cal Carpe diem,
uuuuuuuuuu uuuuuuuuuu uuuuuuuuuuuu,
un dia nou sempre és, anem Carpe diem,
uuuuuuuuuu uuuuuuuuuuu,
un dia nou sempre és, Carpe dieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeem.
(prrrrrrrrrr).

Què penseu de la cançó, us ha agradat? Creieu que és un bon títol per aquesta cançó?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec

Beatus Ille en la música

Com hem estat treballant Horaci i la seva pervivència, hem trobat que aquestes dues cançons  de Puntos de sutura i de El último de la fila, estan sense fer a l’Empremta d’Orfeu i les hem decidit fer per tal de tenir-ho tot lligat i ben relacionat. Pel que fa a El Último de la Fila podem dir que  va ser un grup de pop-rock espanyol format per Manolo García i Quimi Portet. Va néixer a Barcelona sobre la dècada de 1980. Manolo García participava en un grup anomenat “Los Rápidos” i Quimi Portet havia creat un grup anomenat “Kul de Mandril”. Comencen tocant cançons de “Los Rápidos” i no és fins al 1985 que decideixen fundar “El Último de la Fila” i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tota Espanya i una abundant discografia. Quimi Portet va posar el seu gra de sorra el 1987 en l’eclosió del rock català i enregistrà el seu primer disc en solitari, Persones estranyes, compost per ell mateix i produït pels dos membres d’El Último de la Fila. En relació a Puntos de sutura podem dir que és un grup força extravagant però no hem trobat gaire més d’ells, són bastant desconeguts.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=grKiMHYPXGw[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KtJp94InryY[/youtube]

La cançó de El último de la fila és només instrumental i per tant no té lletra i la de Puntos de sutura, desgraciadament, no hem pogut trobar la lletra, com ja hem dit, els coneix poca gent, però la semblanca que tenen les dues és que s’anomenen Beatus ille.

Amb quina oda horaciana relacionem aquestes cançons? Argumenta-ho.

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Llatí

Souzou Forest de Vocaloid

Souzou Forest (想像 フォレスト – Souzou Foresuto – Bosc de la Imaginació). és una cançó original de Vocaloid, pertanyent a la Saga Kagerou Project i tracta sobre Marry, que és una noia que viu en una casa en el profund d’un bosc, ella no pot sortir ja que la seva mare, una dona meitat medusa i meitat humana, li va explicar que si mirava a algú als ulls el petrificaria.

La seva mare va morir en utilitzar el seu poder sobre uns nois que estaven maltractant a Marry, i aquesta última no va tenir més remei que viure sola.

Un dia, Seto troba la casa i truca a la porta. Marry nerviosa, intenta amagar-se, però ensopega i el noi obre la porta i la veu.

Ella espantada li diu que si la mira als ulls, podria convertir-lo en pedra, però ell creu que ella es refereix a la seva por a les altres persones i li respon que el també havia viscut amb por i la encoratja a deixar aquesta por enrere. És llavors que Marry s’adona que tot i quan el mira als ulls, ell no es torna de pedra.

Al final Seto li dóna una caputxa a Marry, i així és com ella s’uneix al Mekakushi-dan.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yz8Z9FnZpUQ[/youtube]

Cançó en romaji:

Natsu kaze ga nokku suru
Mado o akete miru to
Doko kara ka mayoikonda tori no koe

Yomi-kake no hon o oki
“Doko kara kitan dai” to warau
Mekakushi shita mama no gogo san-ji desu

 Sekai wa angai shinpuru de
Fukuzatsu ni kaiki shita
Watashi nante dare ni rikai mo sarenai mama

 Machi hazure, mori no naka, hitome ni tsukanai kono ie o
Otozureru hito nado inai wake de.

 Me o awasenaide!
Katamatta kokoro, hitori-bocchi de akiramete
Me ni utsutta mono ni ando suru hibi wa
Monogatari no naka de shika shiranai
Sekai ni sukoshi akogareru koto kurai
Yurushite kuremasu ka? 

Tantan to nagaredashita
Umarete shimatta rifujin demo
Angai jinsei nande.
Watashi no naka ja.

 Nee nee, toppi na mirai o
Souzou shite fukuramu sekai wa
Kyou ka ashita demo
Nokku shite kurenai desu ka?

 Nante mousou nanka shite
Soto o nagameteiru to
Totsuzen ni kikoete kita no wa shaberi-goe

 Nomi-kake no haabu tii o
Tsukue-juu ni makichirashi
“Dou shiyou…”
To doa no mukou o mitsumemashita.

 “Me o awaseru to ishi ni natte shimau”
Sore wa ryoushin ni kiita koto
Watashi no me mo sou natteiru you de

 Monogatari no naka nanka ja itsumo
Kowagarareru yaku bakari de.
Sonna koto shitteru wake de.

 Tonton, to hibikidashita
Nokku no oto wa hajimete de
Kinchou nante mono ja
Tarinaku kurai de.

 Nee nee, toppi na sekai wa
Souzou shiteru yori mo
Jitsu ni kantan ni doa o
Akete shimau mono deshita.

 Me o fusagi uzukumaru sugata ni
Sono hito wa odoroite
“Me o miru to ishi ni natte shimau”
To iu to tada waratta

 “Boku datte ishi ni natte shimau to
Obiete kurashiteta
Demo sekai wa sa, angai obienakute
Iin da yo?”

 Tantan, to narihibiita
Kokoro no oku ni afureteta
Souzou wa sekai ni sukoshi naridashite

 Nee nee, toppi na mirai o
Oshiete kureta anata ga
Mata mayotta toki wa
Koko de matteiru kara. 

Natsu kaze ga kyou mo mata anata ga kureta fuku no
Fuudo o sukoshi dake yurashite miseta.

Traducció:

La brisa de l’estiu toca ,
i quan intento obrir la finestra
[ Escolto ] la veu d’un au perduda en algun lloc

Vaig posar el llibre a mig llegir a un costat
Somrient vaig dir : ” ¿ D’on has vingut ? “
Amb els meus ulls tapats , a les 3 de la tarda .

En un món sorprenentment simple
i complex , jo era l’estranya …
sense que pugui arribar a comprendre

Fora de la ciutat , dins del bosc , cap persona visita aquesta
casa fora de la vista de les persones

No facis contacte visual !
Amb el cor endurit , em vaig rendir davant la solitud
Cada dia veient [ m’alleugereixo amb ] coses que es reflectien en els meus ulls
Només sabent el que està en les històries
[ Si ] anhelo una mica el món ,
Em perdonaràs per això?

Feblement va fluir
Encara que en aquesta irracionalitat , jo vaig néixer en ella
Inesperadament és la meva vida , la que està dins del meu .

Ei , Ei , no serà que l’enorme món
en què m’imagino un futur salvatge
sigui avui o demà
toqui la meva porta ?

Quin engany m’estic fent
Veient l’exterior
Tot d’una, havia escoltat algú parlant

Vaig vessar a l’escriptori
el meu te d’herbes a mig beure
Vaig pensar “què faig ? … “
El vaig veure darrere la porta .

” Mira a qualsevol als ulls i es convertirà en pedra “
Això és el que va escoltar dels meus pares ,
sembla que els meus ulls són els mateixos
Sempre hi ha alguna cosa en la història
que és per tenir-li molta por .
Això és el que jo sé .

Tap, tap, va ser l’eco que va fer
És el primer so de toc [ a la meva porta ]
Tal so no era suficient
Ei , Ei,
El que m’imaginava és un món salvatge
De fet , va ser una cosa molt fàcil obrir la porta

Ajupint la mirada , tapant-me els meus ulls
aquesta persona estava sorpresa ,
vaig dir : “Si et miro , et convertiràs en pedra “
[ encara que ] ell simplement va riure

” Fins i tot si jo em converteixo en pedra , tinc por de viure amb això”
Però, el món no estaria millor no tenir por d’això ?

Tan , tan , resonava l’eco
i es va desbordar dins del meu cor
la imaginació del món i va ressonar una mica d’això

Ei , Ei , Em vas ensenyar sobre un futur salvatge
quan jo em perdi una altra vegada

Estaràs esperant-me aquí

El vent de l’estiu , va venir avui també
amb la roba i caputxa que tu
em vas donar , la vaig deixar moure suaument en el vent .

On es troba el referent mitològic que apareix en aquesta cançó i quin famós personatge apareix en el vídeo? Coneixíeu aquesta cançó o alguna altre cançó del grup Vocaloid?

Xènia Serra
2n Batxillerat C
Grec i Llatí

En el Muelle de San Blas de Maná

En veure aquest article de Maná, ens va sorprendre, Maná és un grup que ens agrada molt i que tingués referents ens va sobtar i vam decidir continuar l’apunt, que ja estava encetat per una alumna de l’Isaac Albéniz de Badalona. Hem de dir que el va decidir fer arran d’un comentari d’Aracne relacionat amb el mite de Fil·lis i Demofont.

Maná és una banda de pop rock que canta en castellà. Fundada l’any 1987 amb el nom de ‘Sombrero Verde’ i canviat posteriorment a ‘Maná’ pel seu significat en polinesi d’ “energia positiva”. El quartet de nacionalitat mexicana està format per Fernando Olvera (veu), Juan Diego Calleros (baix), Alejandro González (bateria) i Sergio Vallin (guitarra).

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=AjOmL_rEu8Q[/youtube]

“Ella despidió a su amor
El partió en un barco en el muelle de san Blas
él juró que volvería
y empapada en llanto ella juró que esperaría..
miles de lunas pasaron
y siempre ella estaba en el muelle
esperando..
Muchas tardes se anidaron
se anidaron en su pelo
y en sus labios
Llevaba el mismo vestido
y por si él volviera no se fuera a equivocar.
Los cangrejos le mordían
su ropaje, su tristeza y su ilusión..
y el tiempo se escurrió
y sus ojos se le llenaron de amaneceres
y del mar se enamoró
y su cuerpo se enraizó
en el muelle
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Su cabello se blanqueó
pero ningún barco a su amor le devolvía,
y en el pueblo le decían
le decían la loca del muelle de san Blas.
Y una tarde de abril
la intentaron transladar al manicomio;
nadie la pudo arrancar
y del mar nunca jamás la separaron.
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Sola en el olvido
Sola con su espíritu
Sola con su amor el mar
Sola
sola en el olvido
sola
sola con su espíritu
sola
sola con su amor el mar
sola
en el muelle de san Blas
Se quedó
Se quedó
Sola, sola
Se quedó
Se quedó
con el sol y con el mar
Se quedó ahí
Se quedó hasta el fin
se quedó ahí
se quedó en el muelle de san Blas
Sola, sola, sola”

Aquests referents que trobem a la cançó són el mite de Fil·lis i Demofont i la història d’Ulisses i Penèlope.

El mite de l’ametller ens explica la història de Fil·lis i Demofont. Fil·lis era la princesa de Tràcia i Demofont el príncep d’Atenes. Els dos es van enamorar i es van prometre de seguida. Demofont enyorava Atenes i se’n va anar amb la promesa de tornar a Tràcia amb la seva estimada. Fil·lis, en veure que passava el temps i Demofont no arribava,  va morir d’amor. A la seva tomba va créixer un ametller sec, sense cap fulla. Quan Demofont va arribar i va veure la seva estimada morta, es va posar a plorar mentre abraçava l’ametller que havia crescut a la seva tomba. Fil·lis és va alegrar de veure que el seu estimat havia tornat i perquè se’n adonés que encara l’estimava, va cobrir les seves branques de petites flors blanques i roses. Al cap del temps a l’ametller li van sortir fulles verdes i va produir les ametlles, com a fruit del seu amor.

També està relacionada amb la bonica història d’Ulisses i Penèlope ja que la protagonista de la cançó es va quedar esperant el seu amor, igual que Penèlope espera Ulisses, però amb una diferència, la protagonista es queda sola mentre que Ulisses torna i mata tots els pretendents.

Justifica amb exemples per què tracta d’aquest mite. Ho sabíeu abans? Què en penseu d’aquest mite? I del d’Ulisses i Penèlope? Penseu què és encertada la comparació?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C Grec

Ítaca d’ Anabalón

Fent referència al poeta contemporani grec Konstantinos Kavafis, podem veure que molta gent ha fet traduccions dels seus poemes i com alguns cantants les han adaptat en forma de cançons. Aquest és el cas del poema de Kavafis “Ítaca”, el qual ha estat traduït per més d’una persona i adaptat en cançons com és l’exemple que segur que coneixeu d’aquest mateix poema adaptat per Lluís Llach, “Ítaca“. Doncs en Lluís Llach va quedar captivat per la poesia de Kavafis i els poemes que més li agradaven els va adaptar ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba.

La versió que seguidament us presenten va ser traduïda pel professor de la Universitat de Xile Miguel Castillo Didier, llicenciat en llengua Grega. La lletra la va interpretar Patricio Anabalón, qui ha realitzat una brillant musicalització dels principals poetes grecs, poemes representats en el seu disc “Ítaca”. El disc és un viatge per més de 27 segles de poesia grega, partint de Safo, del segle VII A.C., passant per Kavafis i fins i tot dos premis Nobel: Seferis i Elytis. “Ítaca” a més a més és el primer treball en llengua castellana de musicalització de poesia grega.

Seguidament deixem el poema original “Ítaca” escrit per Kavafis en grec, la seva llengua materna:

Poema original de Kavafis

 

I aquí us deixem el vídeo de la cançó “Ítaca” de Patricio Anabalón:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NtkAV0UPCVA&feature=player_embedded#![/youtube]

 

Sabíeu que la cançó, tant d’en Lluís Llach com la de Patricio Anabalón, anomenada “Ítaca” té aquesta història al seu darrere? Sabeu de cap altre grup de música que utilitzi ‘”Ítaca” en les seves cançons?

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batx. C  Grec

Kuusou Mesorogiwi, Yousei Teikoku

Aquesta cançó obre l’anime “Mirai nikki” (Diari del futur). Amano Yukiteru és un noi solitari que gasta tot el seu temps escrivint un diari en el seu mòbil, des del punt de vista d’un espectador, i parlant amb el seu “amic imaginari” que apareix com a “Deus ex Machina”; Déu del temps i espai. Un dia, Deus resulta no ser només un amic imaginari sinó realment un Déu que, a més de Yukiteru, onze persones més també podien veure i escoltar; aquest ésser diví crea un Joc de supervivència, en el qual li ha donat un diari predictiu del futur a cadascun dels participants elegits. Les regles del joc són simples, els dotze propietaris de diaris han de matar-se entre ells i l’últim que sobrevisqui es convertirà en el nou successor al tron ​​de Déu, ja que aquest s’està morint.

Lletra en japonès:

Consentes dii Juno Jupiter Minerva Apollo Mars Ceres

Mercurius Diana Bacchus Volcanus Pluto Vesta Venus

Madoromi no fuchi de mabuta ni tayutau

Musou no kami no yuuga ni hohoemi shi wo kudashi

Jikuu wo suberu inga no kusari wa karamidasu

Kami no ataeshi kuusou PROGRAM

Saa, EIN ZWEI DREI kasanari au

Saa, EIN ZWEI DREI shi wo kawashite

Shoumetsu no yuugi ni kogareru kiseki wo ubau

SURVIVAL GAME

Rasen no you ni

Consentes dii: Juno Jupiter Minerva Apollo Mars Ceres

Mercurius Diana Bacchus Volcanus Pluto Vesta Venus

Utakata no mirai kakikaeru you ni

Kuusou tsunagu rinne no NOISE ga nariwataru

Jikan wa yugami inga no kiritsu wa kuzuresaru

Kami no ataeshi keishou PROGRAM

Saa, EIN ZWEI DREI tsuranari au

Saa, EIN ZWEI DREI shi wo furikitte

Shoumetsu no yuugi ni aragau kiseki ni idomu

ERASER GAME

Mugen no you ni

Kami no ataeshi karakuri PROGRAM

Saa, EIN ZWEI DREI kasanari au

Saa, EIN ZWEI DREI shi wo kawashite

EIN ZWEI DREI tsuranari au

Saa, EIN ZWEI DREI shi wo furikitte

Shoumetsu no yuugi ni kogareru kiseki wo ubau

SURVIVAL GAME

Rasen no you ni

Airen naru boukansha

Kogareru seishi yori mo tooku

Saihate naru hakoniwa de

Owari no nai kiseki ga aru to

Shinjiteta

Traducció en espanyol:

Us invoco Juno, Júpiter
Minerva, Apol·lo, Mart, Ceres
Mercuri, Diana, Bacus
Vulcà, Plutó, Vesta, Venus

Només sé que no ho vaig somiar
Ni tampoc va ser un Déjà Vu

Encara que no vulguis el Déu dels Somnis
Decideix qui viu o mor- aquí
I les seves cadenes de l’espai- i temps
Formen la creu en la que has de morir

Només som titelles~ de Déu
Al son de l’últim adéu

Així que un, dos i tres
Aferra’t a la llum
Anem, un, dos i tres
Mor o arrisca’t

No estem sols
Ho comprens?
I no és un joc de dolor, cridaré
Jo viuré!
I espero no perdre…

Us invoco Juno, Júpiter
Minerva, Apol·lo, Mart, Ceres
Mercuri, Diana, Bacus
Vulcà, Plutó, Vesta, Venus

Es inevitable morir
Però no voler rendir-se

La mort i el renéixer són un cicle
Que en fantasies habiten en mi
De què em serveix suplicar-li al destí
Si fins i tot el temps va deixar d’existir

Només som titelles de Déu
Al so d’un últim adéu

Anem, un, dos i tres
Arrenca cap a la llum
Anem, un, dos i tres
Només allibera’t

No estem sols
Ho comprens?
Tard o d’hora d’aquest joc infernal
Em burlaré!
Sigui fantasia o no…

[Som~preses
Sense res~postes]

Només som titelles~ de Déu
Al so d’un úl~tim adéu

A~ixí que un, dos i tres
Aferra’t a la llum
Anem, un, dos i tres
Mor o arrisca’t

Anem, un, dos i tres
Arrenca cap a la llum
Anem, un, dos i tres
Només allibera’t

No estem sols
Ho comprens?
I no és un joc de dolor, cridaré
Jo viuré!
I espero no perdre…

Què treus veient des de fora
Com la teva vida se’n va amb una espera

En algun punt fora d’aquesta esfera
Vaig creure que hi havia un miracle perpetu… cosa que no era

Quins referents mitològics trobem en la cançó? Heu localitzat la  frase que està en llatí? A més del japonès, quin altre idioma trobem? En l’argument d’aquest anime  us parlem que el personatge que és un déu apareix com a “Deus  ex machina”, en què consisteix aquest mecanisme tan utilitzat en  el teatre grec?

Andrea Balart, Irina Balart i Xènia Serra

Llatí

2n Batx.C

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL