HammerFall és un grup de Power Metal èpic provinent de Göteborg (Suècia), format l’any 1993. Aquest grup és influenciat per Helloween i Stratovarius, entre d’altres citats pel grup en diverses entrevistes.
Quin referent clàssic trobem al títol de la cançó? Què significa? Quan s’utilitza? Us agraden les cançons instrumentals?
“Do notForget” (No ho oblidis) és l’àlbum d’estudi debut de la cantant i compositora nord-americana DemiLovato. L’àlbum va ser llançat el 23 de setembre de 2008 als Estats Units. Lovato va escriure la majoria de les cançons de l’àlbum amb els JonasBrothers, els quals es van encarregar de la producció al costat- de John Fields.
Sabríeu dir quin tòpic literari hi ha en aquesta cançó?
There’s a man dying on the side of the road, Won’t make it home tonight. He was driving fast on his cellular phone, that’s how he lived his life. And while he was hangin’ by a thread these were the final words he said
My girl turns sweet sixteen today, she’s beautiful, so beautiful. It might get rough sometimes but I hope she keeps her faith (hope she keeps her faith) I wish I grabbed a chance to say to her Life is too short so take the time and appreciate
There’s a women crying on the kitchen floor, She got a call tonight. Now she’s trembling outside her daughter’s door Walks in and holds her tight Wondering how and where to start, Is there a way to shield her heart?
My girl turns sweet sixteen today, she’s beautiful, so beautiful. It might get rough sometimes but I hope she keeps her faith. (hope she keeps her faith) I wish I grabbed the chance to say to her Life is too short so take the time and appreciate
Any but a loving way It heard along the way don’t be afraid to open up And use the time you have before it fades Show your love today
My girl turns sweet sixteen today, she’s beautiful, so beautiful. it might get rough sometimes but I hope she keeps her faith (hope she keeps her faith) I wish I grabbed chance to say to her Life is too short so take the time and appreciate. Life is too short so take the time and appreciate.
PedroSubercaseauxGarcía de l’Horta va néixer a Santiago el 17 d’abril de 1978, millor conegut pel seu nom artístic Pedro Piedra, és un músic i compositor xilè.
Sabríeu dir on es troba el tòpic literari en aquesta cançó?
Las niñas quieren verse bien, verse bien. Independiente quien esté o no esté. Plumas de pavo real, que les enseñará, tarde tras tarde van buscándolas.
Si encuentras algo que cuidar, cuidalo, Si es un juguete nada más, es mejor ! y ¿Cómo vas a actuar cuando no sepas ya quien te acompañara a caminar la eternidad? Estamos lejos del hogar y es imposible regresar al día que nos vió salir.
Las niñas quieren verse bien, verse bien Aunque no sepan para quien, para quien. No hacen nada más, cumplen con su misión de ser el tiempo y vas mirándolas.
Mucha desilución, para disimular buscar a alguién que cure de noche tu mal.
Las cosas pasan sin saber, sin saber. No hacen nada más, cumplen con su misión de ser el tiempo, y vas mirándolas.
Mi sombra pide libertad, ver el sol. Y no masturbes más su paz, porfavor.
Las niñas quieren verse bien, verse bien. Aunque no sepan para quien, para quien. Lo tienen todo en orden y bajo control se desesperan otra vez.
Plumas de pavo real,que les enseñará, tarde tras tarde van,van buscándola. Llegamos lejos del hogar y fue imposible regresar al día que nos vió salir.
Las niñas quieren verse bien, verse bien Aunque no sepan para quien, para quien. No hacen nada más, cumplen con su misión de ser el tiempo y vas mirándolas.
Pedropiedra es va instal·lar al mig musical amb una variació del concepte “faci-ho vostè mateix”. És un nou corrent que pren forma amb la frase “tots en un mateix”, segons sembla ser la consigna del treball del músic i productor PedroSubercaseaux. El seu estil es va allunyar del hip-hop, i Pedropiedra va operar com multiinstrumentista en cançons que semblen tocades per una banda, però les pistes electròniques, veus, teclats, bateries i baixos van ser creats i registrats per la mateixa persona.
Sabríeu dir quin tòpic apareix en la cançó?
En el día que nací, El doctor se confundió, Dijo que yo era retrasado.
Mi mamá se lo creyó, Pobre casi se murió, Menos mal estaba equivocado.
Luego fui creciéndome, Puse inteligente, en el colegio estaba un año adelantado. No había mas que hacer que estar ahí sentado.
Que fácil era antes, llegar volando hasta el planeta Marte, Atravesando el cielo en una nave, dibujada.
Si no te despertaste, después de que vinieron a avisarte, Por disfrutar lo bueno de quedarte, en la cama, es el sueño.
Una inteligencia dormida, que sueña con vivir el día pero que no puede despertar, es el sueño. Una inteligencia dormida, que sueña con vivir el día pero se resiste a despertar.
En el día en que morí, el cura se confundió, dijo que yo era un gran hombre. La familia me lloró, mirando una fotografía hicieron un brindis en mi nombre. Solo me repito que a veces es fácil olvidar de donde vienes y quien eres. Yo se lo que hice bien yo se lo que hice mal.
Tibia esta la cama el sol, pega en la ventana tengo sábanas pegadas en la cara. No me quiero levantar, no me quiero trabajar, no quiero saber nada de nada. Tráeme un espejo a ver si puedo reconocer a ese viejo que me esta mirando. Antes era como yo pronto seré como el.
Que fácil era antes, llegar volando hasta el planeta Marte, Atravesando el cielo en una nave, dibujada.
Yo quiero despertarme, antes de que tú vengas a avisarme, Y disfrutar lo bueno de salirme de la cama, es el sueño.
Una inteligencia dormida, que sueña con vivir el día pero que no puede despertar, es el sueño.
Una inteligencia dormida, que sueña con vivir el día pero se resiste a despertar
“SomewhereOnlyWeKnow“-en català: ‘Un lloc que només nosaltres coneixem’- és una cançó de la banda anglesa Keanei el seu tercer single comercial. No obstant això és considerat el primer de l’era Hopes andFears en ser la primera cançó d’aquest disc.
I walked across an empty land I knew the pathway like the back of my hand I felt the earth beneath my feet Sat by the river and it made me complete
Oh! Simple thing where have you gone I’m getting old and I need something to rely on So tell me when you’re gonna let me in I’m getting tired and I need somewhere to begin
I came across a fallen tree I felt the branches of it looking at me Is this the place, we used to love Is this the place that I’ve been dreaming of
Oh! Simple thing where have you gone I’m getting old and I need something to rely on So tell me when you’re gonna let me in I’m getting tired and I need somewhere to begin
And if you have a minute why don’t we go Talking about that somewhere only we know? This could be the end of everything So why don’t we go Somewhere only we know? (Somewhere only we know)
Oh! Simple thing where have you gone I’m getting old and I need something to rely on So tell me when you gonna let me in I’m getting tired and I need somewhere to begin
And if you have a minute why don’t we go Talking about that somewhere only we know? This could be the end of everything So why don’t we go So why don’t we go
This could be the end of everything So why don’t we go Somewhere only we know? Somewhere only we know? Somewhere only we know?
Sabríeu dir quin tòpic literari hi ha en aquesta cançó?
“El tiempo en lasBastillas” és una de les cançons més populars del cantautor xilè Fernando Ubiergo. Aquesta balada va marcar l’enlairament de la carrera musical d’Ubiergo el 1978, quan amb ella va aconseguir el primer lloc de la competència internacional del XIX Festival Internacional de la cançó de Vinya del Mar.
Sabríeu dir on està el tòpic literari en aquesta cançó?
Dicen que el tiempo guarda en sus bastillas las cosas que el hombre olvidó lo que nadie escribió aquello que la historia nunca presintió.
Y vuelan las gaviotas a la tierra trayendo la vida que han robado al mar ¿A quién le importará que las gaviotas vuelen la historia del mar?
Guarda el tiempo en las bastillas unas cuantas semillas que entrega una canción pero hay un lugar donde el olvido floreció.
Guardan polvo las bastillas, el tiempo unas semillas, quizá una canción ¿pero quién guardará las cosas que no son de Dios?
Y buscan las hormigas por la tierra migas, migas hasta hacer un pan ¿A quién le importará que las hormigas miguen su propia verdad?
Y nace esta canción desde el cemento, una flor que en el desierto morirá y el canto de un zorzal se perderá en el ruido de la gran ciudad
Guarda el tiempo en las bastillas unas cuantas semillas que entrega una canción pero hay un lugar donde el olvido floreció
Guardan polvo las bastillas, el tiempo unas semillas, quizá una canción pero hay un lugar donde el olvido floreció
Guarda el tiempo en las bastillas unas cuantas semillas que entrega una canción ¿pero quién guardará las cosas que no son de Dios?
Los guardians del Pont és la nova banda de Quim Mandado (cantant, baixista i líder de Sangtraït) amb el bateria Martín Rodríguez i el guitarrista Joan Cardoner. El trio empordanès inclou en el seu segon treball ‘Sancta Sanctorum’ La mirada de Medusa i Camí d’Hiperbórea.
Diuen que era molt formosa, de bellesa fresca i clara. Que era Sa Sacerdotessa al Temple d’Atena on va seduir el déu del Trident i l’Oceà.
Diuen que per castigar-la, la deessa la va transformar en un ser monstruós: de senglar els ullals, serps com a cabells i desterrà a Hiperbórea.
Innocent, va ser víctima de déus. Rivals enfrontats però dissentits. Els seus ulls són fanals de llum mortal. Si et veu estàs perdut, en pedra et convertiràs.
Molt l’han volgut degollar, però encara no hi ha herois que hagin retornat del país llunyà, més enllà del Nord, on diuen que hi té la seva cova.
Innocent, va ser víctima de déus. Rivals enfrontats però dissentits. Els seus ulls són fanals de llum mortal. Si et veu estàs perdut, en pedra et convertiràs.
Dentro de algún tiempo estarás acabada Metida en tu casa, haciendo la colada, Nadie te dirá “muñeca ven conmigo” Dónde iras cuando no tengas un amigo, Tarde ya comprenderás por qué te digo: Pisa el acelerador… gasta las ruedas Pisa el acelerador… hasta que puedas Pisa el acelerador… siéntete viva Pisa el acelerador… no estés cautiva Mientras tenga gasolina tu motor Pisa el acelerador… Desconfía de quien te diga “ten cuidado” Sólo busca que no escapes de su lado, Antes de que te aniquilen sus reproches Déjalo que duerma y a la media noche Sal por la ventana, pon en marcha el coche y Pisa el acelerador… es estupendo Pisa el acelerador… salir corriendo Pisa el acelerador… sal disparada Pisa el acelerador… de madrugada Pasa de mirar por el retrovisor Y pisa el acelerador. Cuando la ceremonia de vivir se te empiece a repetir, Si en la película de ser mujer estás harta de tu papel, Pisa el acelerador… márchate lejos Pisa el acelerador… es mi consejo Pisa el acelerador… huye del nido Pisa el acelerador… qué divertido Rompe el código de la circulación Y pisa el acelerador. De dónde vienes eso qué más da, sólo importa a donde vas, ¿Qué haces ahí, tirada en el arcén?, venga, atrévete a correr Pisa el acelerador… písalo nena Pisa el acelerador… vale la pena Pisa el acelerador…con desenfreno Pisa el acelerador… es muy ameno Pisa el acelerador… písalo fuerte Pisa el acelerador… que tengas suerte Pisa el acelerador… no te despidas Pisa el acelerador… vive tu vida Pisa el acelerador… con entusiasmo Pisa el acelerador… hasta el orgasmo Pisa el acelerador… no te resistas Pisa el acelerador… a la autopista Pisa el acelerador… ven!, que te espera Pisa el acelerador… la carretera Pisa el acelerador… ponte las pilas Pisa el acelerador… da la barrila Pisa el acelerador… con osadía Pisa el acelerador… hoy es tu día.
Joan Manuel Serrat farà el 18 de febrer de 2015 cinquanta anys de carrera! Aquesta cançó pertany a l’àlbum anomenat “En tránsito” de Joan Manuel Serrat, publicat al maig de l’any 1981. Va ser un dels àlbums més polític del cantautor català, ja que els temes comporten una càrrega explícita de compromís i crítica social.
Yeah, I was in the dark I was falling hard With an open heart I’m wide awake How did I read the stars so wrong?
I’m wide awake And now it’s clear to me That everything you see Ain’t always what it seems I’m wide awake Yeah, I was dreaming for so long
I wish I knew then What I know now Wouldn’t dive in Wouldn’t bow down Gravity hurts You made it so sweet Till I woke up on On the concrete
Falling from cloud Crashing from the high I’m letting go tonight Yeah, I’m falling from cloud
I’m wide awake Not losing any sleep I picked up every piece And landed on my feet I’m wide awake Need nothing to complete myself, no
I’m wide awake Yeah, I am born again Out of the lion’s den I don’t have to pretend And it’s too late The story’s over now, the end
I wish I knew then What I know now Wouldn’t dive in Wouldn’t bow down Gravity hurts You made it so sweet Till I woke up on On the concrete
Falling from cloud It was out of the blue, I’m Crashing from the high I’m letting go tonight Yeah, I’m ready to go, I’m I’m falling from cloud
I’m wide awake Thunder rumbling Castles crumbling I am trying to hold on God knows that I tried Seeing the bright side But I’m not blind anymore I’m wide awake I’m wide awake
Yeah, I’m falling from cloud It was out of the blue, I’m Crashing from the high You know I’m letting go tonight Yeah, I’m ready to go, I’m I’m falling from cloud I’m wide awake I’m wide awake I’m wide awake I’m wide awake I’m wide awake
En la lletra de la cançó hi trobem dos tòpics clàssics: furor amoris (‘vaig estar a les fosques/caient amb força/amb un cor obert’) i l’altre éscarpe diem, no explícit en la lletra, però es veu clarament perquè diu que obre els ulls després d’una espiral d’amargura i torna a viure la vida, sense perdre el temps.
En el vídeo es veu com la cantant, vestida amb un peple, va entrant a un laberint com el de Minotaure. Més tard, es troba amb dos Minotaures mentre recorre el passadís d’un hospital.
Què simbolitza la trobada amb els minotaures? T’havies fixat en els referents clàssics?