Abans que el seu nom fos una constant a les revistes i notícies pels seus afers amorosos amb un jugador de futbol català, abans que les seves cançons sonessin a totes les festes pel seu ritme ballable, inclòs abans que il·luminés a les càmeres amb el seu cabell daurat, Shakira va ser una noia morena, senzilla i simpàtica, una noia apassionada per la cultura. En un moment donat, els tòpics i temes de les lletres van mutar (cap a pitjor o millor, però van canviar sens dubte) i van adquirir un caire més fàcil potser, però als seus primers àlbums, calia consultar llibres d’història i filosofia per gaudir en plenitud de la seva envejable capacitat d’escriptura. I és que podem trobar diversos referents culturals, i fins i tots grecoromans, a aquests dos primers àlbums de la seva joventut: -Paul Sartre, Karl Marx, Venus, Mart, etcètera. Però en aquest apunt vull recalcar una cançó en concret inclosa al seu primer àlbum: Vuelve.La cançó narra un melodiós lament escrit per una jove que troba a faltar el seu amant. Abans d’explícitament demanar que torni d’allà on és (però clarament lluny d’ella), compara la seva sensació de buit amb la de certs personatges històrics (la majoria grecs o romans) que van patir situacions semblants. Personalitats com Tiberi i Alexandre Magne, i fets importants com el Partenó són mencionats, entre d’altres
[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/jdE66n72n7U[/youtube]
en un mauseleo de cristal
seca hasta los huesos por llorar
y muerta como puede estar
Tiberio en su guacal
toda en ruinas como el Partenón,
sola como terminó Colón,
pálida como una Mona Lisa,
amargada como un limón,
arrugada como acordeón.
Como la Esfinge cuando perdió
su nariz
como Alejandro Magno sin
su espada y sin su dardo,
como un pobre cristino en
pleno imperio romano.
Busco algo que pueda contestar
porque estoy cansada de pensar
como es que transcurren los segundos
y yo sobrevivo este diluvio universal.
Sin mas esfuerzo la explicación
aparece en un viejo cajón
y en menos de una sola fracción
vuelve a vivir y se viste de verde
el corazón
[coro/chorus:]
Vuelve, vuelve
Vuelve, vuelve
Que mi vida se desliza por un cano,
que mis pies de estar
parados tienen callos.
Ya no sé como decirte que
te extrano
y ya en estas he pasado
más de un anño.
[coro/chorus]
Que mi barca se está
hundiendo en el lodo,
que de angustia me he
mordido hasta los codos.
Que mi mundo esta vacío y
aburrido,
que me muero por tenerte
aquí conmigo.
Qui és l’Esfinge i com va perdre el seu nas? Per què esmenta l’emperador Tiberi, Alexandre Gran o el Partenó en comptes d’esmentar altres referents clàssics relacionats amb l’enyor de l’estimat absent?…