Aquí teniu un nou exercici d’anàlisi iconogràfica. A partir de la lectura de Vaixells negres davant Troia de Rosemary Sutcliff, intenteu definir els conceptes que apareixen en aquesta presentació i comentar amb detall les representacions d’episodis mitologia heroica que hi apareixen.
Ja veieu que les peripècies dels humans, sota la sempre voluble mirada dels déus, també ha inspirat als creadors belles obres d’art de tots els gèneres i estils!
TERESA
Dins del labernit d’Horta hi vivien tres nimfes d’aigua que despertaven amb les primeres gotes de rosada. Sortien a jugar pels passadissos entre les fulles per poder ballar al ritme de la suau i tendra melodia del seu fregament. Eròtia, la nimfa del canal romàntic, rossa de cabells llisos i brillants, la més juganera de totes, sempre incitava les seves germanes a un joc sense fi. Cridava Musiva, la nimfa del gran estany del pavelló neoclàssic, morena de cabells rinxolats i pell bruna, per amagar-se de Crènia, nimfa de la font romàntica, pèlroja i pigada, a qui no agradava quedar-se sola i s’espantava de no tornar-les a trobar.
A Èol li agradava sentir les seves rialles i jocs, però tanta juguesca, crits i excitació, irritaven l’oida, l’estómac i el cervell d’un déu tant airat com ell. Coneixedor del secret de les nimfes, per aturar la bogeria del joc va bufar un cop de vent fortíssim i va mig aixugar els seus cabells. En aquell moment elles van començar a desfilar ràpidament cap a les seves aigües. Mai perdrien la frescor de la seva eterna juventut, si mantenien molls els seus cabells. A la sortida del sol, Èol ja havia bufat i les nimfes marxaven àgilment als seus benvolguts racons de descans. Els passadissos del laberint d’Horta, guarden l’esperit d’Eròtia, Musiva i Crènia, la frescor, la juguesca, les seves rialles i la pau d’un vent suau que refresca els qui hi passegen.
Idoia Garay
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Avui les Muses m’han inspirat per a tots vosaltres que compartíeu aquest bloc, una magnífica teranyina clàssica, i que entusiasmeu a grans i a joves en l’amor envers el saber, creant coneixement a la xarxa, aquest poema que espero que sigui del vostre grat.
ARACNE
Una teranyina d’argent
ha teixit l’aranya
està filant raigs de lluna
i espurnes de brillants estels.
Volta la roda del sol
i fila fila l’aranya,
ara ho fa amb fils vermells
agafats a trenc d’alba.
Enxarxa amb amples filats
la boira del temps que s’escapa
i fila segles i segles
que guarda en un cabdell.
Aracne, fila que fila.
estira el fil del saber.
Pepita Castellví
![[Font: http://www.astrosafor.net]](http://i585.photobucket.com/albums/ss292/aracnebucket/Novembre%202009/1.png)
La partícula geo– o ge- que a les nostres llengües actuals utilitzem com a prefix, sufix o infix prové de la paraula grega que apareix escrita en la il·lustració.
Si en grec trobem aquest mot en majúscula sabrem que es parla de la deessa Gea,una divinitat cosmogònica que representa la terra i que és considerada una dea mare que va néixer a partir del Caos. En canvi, si trobem la paraula en minúscula ens referim al seu significat general: “terra”.
En provenen paraules actuals com:
I en aquesta taula podem observar les diferències i les semblances en diferents llengües.
| Català | geometria | geologia | geografia | hipogeu | perigeu | apogeu |
| Castellà | geometría | geología | geografía | hipogeo | perigeo | apogeo |
| Gallec | xeometría | xeoloxía | xeografía | hipogeu | perigo | apoxeo |
| Alemany | geometrie | geologie | geographie | gruft | perigäum | höhepunkt |
| Portguès | geometria | geologia | geografia | hipogeu | perigeu | apogeu |
| Francès | géometrie | géologie | géographie | hypogée | périgée | apogée |
| Italià | geometria | geologia | geografia | ipogeo | perigeo | apogeo |
| Anglès | geometry | geology | geography | hypogeum | perigee | apogee |
Si comparem els mots de la taula anterior, podrem observar la semblances que hi ha entre ells. Tots son neologismes per composició, ja que estan formats per dues arrels o temes grecs, i això ho veiem en la repetició contínua dels mateixos ètims en totes les llengües.
Algú coneix els altres ètims que componen aquests neologismes?
Andrea Martinez Serrano
1.2 Batxillerat
2 d’octubre del 2007
Estimat diari, un dia més t’escric, però avui no és per explicar-te com m’ha anat el dia, sinó la nit.
Vaig adormir-me als volts de les onze. Va costar-me, perquè tenia molt mal de cap, però a la fi ho vaig aconseguir. De cop i volta vaig aparèixer al laberint, al preciós laberint. Era ple de fulles vermelles i un lluminós sol de tardor proporcionava aquella escalforeta tan acollidora. Jo mirava i mirava i no veia ningú al meu voltant. Volia saber que hi feia allà, sola, envoltada d’aquells camins tan complicats del laberint. Caminava sense rumb, fins que vaig arribar a una placeta amb una estàtua de marbre de Cupido molt bonica que obria pas a quatre camins diferents. El déu portava a la mà un sobre vermell. Vaig mirar a banda i banda i, en no veure ningú, el vaig agafar. Dubtava si obrir-lo o no, però vaig decidir-me a veure el que contenia. Amb molta cura vaig mirar-ne el contingut i vaig trobar una nota que deia: “Segueix el camí de pètals de rosa, confia en mi com ho va fer Psique amb Cupido i sabràs qui sóc”.
"Psique rebent el primer petó de Cupido". François Gerard
Jo dubtava si seguir-lo o no, ja que no sabia a qui anava adreçada aquella carta, però la meva tafaneria va poder-hi més i vaig seguir el camí de pètals. Estava sorpresa, no sabia per què passava tot allò, no sabia per què estava seguint aquell camí, no sabia el que m’esperaria al final, però alguna cosa dintre de mi em deia que estava fent bé, que era al lloc adient. Continuava caminant fins que, penjat d’una branca dels arbustos del laberint, vaig tornar a trobar un altre sobre vermell com l’anterior. Aquest deia: “Ja som més a prop l’un de l’altre”.
Encara més sorpresa que abans, continuava caminant amb la incertesa de qui podia ser aquella persona que deixava tots aquells sobres i, el més important de tot, per a qui estaven escrites aquelles notes, per a mi?
Vaig tornar a trobar una altra nota, on es podia llegir: “Continua, no t’aturis, perquè voldrà dir que estàs confiant en mi, no te’n penediràs.” Aquell “no te’n penediràs”, em va provocar una mica més de curiositat de saber què és el que m’hi trobaria. Vaig seguir endavant, doncs, fins que vaig trobar-me en un descampat on només hi havia un llorer, d’on penjava un altre sobre vermell. Vaig córrer fins a aquell sobre i vaig obrir-lo amb més ganes que els anteriors. “Tanca els ulls i compta fins a deu.”, deia. Vaig començar: “un, dos, tres…, sis” i de sobte vaig notar que algú m’agafava les mans i em xiuxiuejava: “No els obris, confia en mi, sempre he volgut fer això i sé que tu també.” I em va fer un petó, el petó més meravellós que mai m’havien fet abans.
Vaig voler saber qui era aquella persona que s’havia pres totes aquelles molèsties, vaig obrir els ulls i vaig despertar-me.
Annia García
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
La Gemma, la becària de Zenit S.A i estava segura de que era la que realitzava els millors informes de comptes de l’agència barcelonina.
La Penèlope, la secretària de direcció, gaudia de la fama de ser la que millor realitzava els informes de comptes i tothom a l’empresa l’admirava en la seva feina, tot i que a ningú li queia bé, excepte la cap de l’agència, la Mònica.
Un dia, la Gemma va tenir la seva gran oportunitat, la Mònica li havia encomanat un informe de comptes de l’últim mes perquè la Penèlope estava malalta i no la podia localitzar.
La becària va ben aprofitar aquell regal i va fer el millor informe que ningú de l’agència havia vist mai.
Quan la Penèlope va tornar, es va trobar que tothom parlava del famós informe i de com n’era de simpàtica la Gemma. Ella no ho suportava i va voler comprovar l’habilitat de la noia enviant-li l’últim informe que li havia encomanat la seva estimada Mònica.
Quan va rebre l’informe de part de la Gemma, es va adonar realment que aquella becària era millor que ella, i que aviat podria prendre-li el lloc de treball.
Va donar l’informe a la Mònica dient-li que era seu, suposant que aquesta es sorprendria tant que l’ascendiria a directora adjunta ja que les dues tenien una relació molt més que professional.
Finalment, va ser així, i la Penèlope va ascendir la Gemma per poder encomanar-li informes setmanals, mensuals i anuals.
La Gemma va estar fent informes fins als 65 anys, quan es va jubilar i va ingressar en una clínica psiquiàtrica.
Joel Beltran
Llatí 4rt IES Cristòfol Ferrer
Recordeu l’article publicat el curs passat sobre l’Exeo de SEAT? Podeu dir-me què significava el nom d’aquest últim model de la marca espanyola? És una de les poques vegades que no ha utilitzat topònims espanyols per anomenar els seus cotxes…
Doncs ara la Carla ens fa arribar una revista automobilística on es pot comprovar que la marca Lancia utilitza referents clàssics per a la majoria dels seus models. Podeu dir-me l’origen del seus noms: Ypsilon, Musa, Delta, Thesis, Phedra?
Lancia Musa (Font: Pàgina oficial Lancia.es)
He aprofitat per fer un repàs de la revista pel meu compte i he trobat també el Ford Focus, Dacia, Audi, Alfa Romeo, Skoda Octavia i Fabia, Hyundai Matrix, Nissan Micra, Opel Signum, Reanult Clio Campus, Volkswagen Eos, etcètera. I el súmmum es trobar el Volvo Kinetic, Momentum, Summum…
Per cert, podeu dir-me quins dos llatinismes he utilitzat en aquest article?
TERESA
Antonio Cànova
Eros és el déu de l’amor en la mitologia grega; on era el déu responsable de la luxúria, l’amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu equivalent en la mitologia romana era Cupido, també conegut com Amor. Eros és el fill d’Ares i Afrodita.
El romà Apuleu (segle II) ens explica a la part central de les seves Metamorfosis o Ase d’or (Asinus aureus) el primer conte de la literatura occidental, la història de Psique i Cupido que comença així i que us recomano que llegiu:
“Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tingueren tres filles…”
Psique era la menor i més bella de tres germanes, filles d’un rei d’Anatòlia. Afrodita estava gelosa de la bellesa de la mortal, doncs els homes estaven abandonant els seus altars per a adorar en lloc seu una simple dona, i així va ordenar al seu fill Eros que la fes enamorar-se de l’home més lleig del món, llançant-li una fletxa d’or oxidat. Però el mateix Cupido es va enamorar de Psique, va llançar la fletxa al mar, la va raptar i la hi va portar volant fins al seu palau.
Per a evitar la ira de la seva mare, una vegada va tenir Psique en el seu palau, Cupido es presentava sempre de nit, en la foscor, i va prohibir a Psique qualsevol indagació sobre la seva identitat. Cada nit, en la foscor, s’estimaven. Una nit, Psique va explicar al seu estimat que trobava a faltar les seves germanes i volia veure-les. Cupido va acceptar, però també li va advertir que les seves germanes voldrien acabar amb la seva sort. Al matí següent, Psique va estar amb les seves germanes, que li van preguntar, envejoses, qui era el seu meravellós marit. Psique, incapaç d’explicar com era el seu marit, ja que no l’ havia vist mai, titubejà i els va explicar que era un jove que sempre estava de cacera, però va acabar confessant la veritat: que realment no sabia qui era.
Així, les germanes de Psique la van convèncer perquè a la meitat de la nit encengués un llum i observés el seu estimat, assegurant-li que només un monstre voldria ocultar la seva veritable aparença. Psique els va fer cas i va encendre un llum per a veure el seu marit. Una gota d’oli bullint va caure sobre la cara de Cupido dormit, que es va despertar i va abandonar, decebut, la seva amant.
Quan Psique es va adonar del que havia fet, va pregar a Afrodita que li retornés l’amor de Cupido; però la deessa, rancorosa, li va ordenar realitzar quatre tasques, gairebé impossibles per a un mortal, abans de recuperar el seu amant diví. Com quart treball, Afrodita va exigir a Psique que anés a buscar un cofre d’Hades. Quan va aconseguir arribar allí, Persèfone, deessa de la ultratomba, li va dir que el que hi havia en el cofre era només per a Afrodita. Psique, temptada pel poder que podria donar-li el que hi havia en aquell cofre, va oblidar que la curiositat ja havia arruïnat una vegada la seva vida, i el va obrir, però en comptes de trobar poder, va trobar un somni etern. Psique va caure en l’herba, adormida per a tota l’eternitat. Cupido, finalment s’ apiadà de la seva estimada i la va rescatar. Temps després, Afrodita i Psique van fer les paus, i van romandre juntament amb Cupido a l’Olimp.
Núria al Parc del Laberint explicant el mite, representat a la cúspide del pavelló neoclàssic
Núria Yela
1r batx. llatí i grec
IES Cristòfol Ferrer
Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements de mitologia amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges o l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. Recordeu que de les divinitats n’hem de saber el nom grec i llatí, la genealogia, els atributs i la simbologia.
No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…
[slideshare id=2379865&doc=mitologiaweb-091029182836-phpapp01]
[Si voleu veure la presentació més ampliada, cliqueu aquí.]
Per acabar, podeu contemplar una visió més lúdica de la mitologia a Els déus se’n van de marxa. Sabeu respondre les preguntes? Hi reconeixeu algú?
Καλὴ τύχη!!!
TERESA
Dànae
Segons la mitologia grega, Dànae era filla d’Acrisi i d’Aganipe. Acrisi, per mitjà de l’oracle es va assabentar que el seu nét el mataria. Va decidir tancar Dànae en una cambra de perdra, més tard va ser seduïda per Zeus, transformat en pluja d’or i d’aquesta unió va nèixer Perseu. Acrisi va ficar Perseu i Dànae en una arca i els va llançar al mar. Zeus, va fer arrossegar l’arca fins a l’illa de Sèrifos i la va trobar Dictis. Aquest els porta davant el rei Polidectes. El rei la pren per esposa acollint Perseu, que és educat al temple de Minerva.
Acrisi va emprendre el camí per reclamar-los, quan es va assabentar on es trobaben. Perseu va prometre al seu avi que mai el mataria. Polidectes va morir per culpa d’una tempesta. Van tenir lloc els jocs fúnebres: Perseu va llançar el disc, que el vent va portar fins al cap d’Acrisi, i el va matar. Per voluntat dels déus, Perseu va acabar matant Acrisi. Posteriorment Perseu va marxar a Argos on va regnar.
Adaptació del text d’Higini, Faules, 43. Font de la traducció: Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).
Rapte d’Europa, el relat segons Ovidi
Júpiter, anomenat Zeus en mitologia grega pren l’aparença d’un toro blanc i es posa enmig dels vedells, magnífic d’aspecte. El seu color, certament, és el de la neu. La musculatura del coll és ferma, les banyes són petites, qualsevol diria que han estat treballades a mà, molt lluents. Sembla pacífic. Europa queda admirada en veure que és tan bonic, que no amenaça d’atacar-la. A priori, tot i veure’l tan dòcil, té por de tocar-lo; després, s’hi acosta i li posa flors a la boca blanca. A Zeus li agrada i li fa petons a les mans; Fa saltirons en l’herba verda i frega el seu llom de neu en la sorra roja; i després de treure-li poc a poc la por, ofereix el pit a la noia perquè li faci copets amb la mà, o les banyes perquè les envolti amb garlandes de flors fresques. La princesa s’asseu damunt l’esquena del toro; i aleshores el déu, a poc a poc, va començar a allunyar-se de la terra i del litoral. La noia té por i es gira a mirar la costa; amb la mà dreta s’agafa ben fort a una banya, l’altra la té posada damunt el llom; els seus vestits ondulen al vent. Zeus se l’havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revela la seva identitat i fan l’amor. De la seva unió van nèixer Minos, Ramadant i Sarpedó Zeus la va cedir a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casa i obté la sobirania sobre l’illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.
Adaptació de les Metamorfosis d’Oividi. Font de la traducció: Mites, art i literatura:un treball interdisciplinari a les aules.
(Si vols veure el text en llatí clica aquí).
El rapte d’Amfitrite
Pertany al grup de les filles de Nereu i Dóride, les Nereides. Posidó la va raptar quan ella estava un dia amb les germames, a prop de la illa de Naxos. També es diu que Posidó l’estimava des de feia molt temps, però que per por la jove el va rebutjar i es va ocultar en les profunditats de l’Oceà, més enllà de les Columnes d’Hèracles. No obstant això, va ser descoberta pels dofins, i conduïda per aquests enmig d’un solemne seguici a Posidó, qui la va fer la seva esposa. Amfitrite ocupava al costat del déu del mar el mateix paper que Hera al costat de Zeus i que Perséfone amb el déu dels morts. Sol ser representada envoltada de nombroses divinitats marines.
Jéssica Llavero
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz
