El somni d’un dos d’octubre

2 d’octubre del 2007

Estimat diari, un dia més t’escric, però avui no és per explicar-te com m’ha anat el dia, sinó la nit.

Vaig adormir-me als volts de les onze. Va costar-me, perquè tenia molt mal de cap, però a la fi ho vaig aconseguir. De cop i volta vaig aparèixer al laberint, al preciós laberint. Era ple de fulles vermelles i un lluminós sol de tardor proporcionava aquella escalforeta tan acollidora. Jo mirava i mirava i no veia ningú al meu voltant. Volia saber que hi feia allà, sola, envoltada d’aquells camins tan complicats del laberint. Caminava sense rumb, fins que vaig arribar a una placeta amb una estàtua de marbre de Cupido molt bonica que obria pas a quatre camins diferents. El déu portava a la mà un sobre vermell. Vaig mirar a banda i banda i, en no veure ningú, el vaig agafar. Dubtava si obrir-lo o no, però vaig decidir-me a veure el que contenia. Amb molta cura vaig mirar-ne el contingut i vaig trobar una nota que deia: “Segueix el camí de pètals de rosa, confia en mi com ho va fer Psique amb Cupido i sabràs qui sóc”.

Psique rebent el primer petó de Cupido. François Gerard

"Psique rebent el primer petó de Cupido". François Gerard

Jo dubtava si seguir-lo o no, ja que no sabia a qui anava adreçada aquella carta, però la meva tafaneria va poder-hi més i vaig seguir el camí de pètals. Estava sorpresa, no sabia per què passava tot allò, no sabia per què estava seguint aquell camí, no sabia el que m’esperaria al final, però alguna cosa dintre de mi em deia que estava fent bé, que era al lloc adient. Continuava caminant fins que, penjat d’una branca dels arbustos del laberint, vaig tornar a trobar un altre sobre vermell com l’anterior. Aquest deia: “Ja som més a prop l’un de l’altre”.

Encara més sorpresa que abans, continuava caminant amb la incertesa de qui podia ser aquella persona que deixava tots aquells sobres i, el més important de tot, per a qui estaven escrites aquelles notes, per a mi?

Vaig tornar a trobar una altra nota, on es podia llegir: “Continua, no t’aturis, perquè voldrà dir que estàs confiant en mi, no te’n penediràs.” Aquell “no te’n penediràs”, em va provocar una mica més de curiositat de saber què és el que m’hi trobaria. Vaig seguir endavant, doncs, fins que vaig trobar-me en un descampat on només hi havia un llorer, d’on penjava un altre sobre vermell. Vaig córrer fins a aquell sobre i vaig obrir-lo amb més ganes que els anteriors. “Tanca els ulls i compta fins a deu.”, deia.  Vaig començar: “un, dos, tres…, sis” i de sobte vaig notar que algú m’agafava les mans i em xiuxiuejava: “No els obris, confia en mi, sempre he volgut fer això i sé que tu també.” I em va fer un petó, el petó més meravellós que mai m’havien fet abans.

Vaig voler saber qui era aquella persona que s’havia pres totes aquelles molèsties, vaig obrir els ulls i vaig despertar-me.

Annia García
1r Batxillerat
IES Isaac Albéniz

37 thoughts on “El somni d’un dos d’octubre

  1. Laura Torrent Garcia

    Ave!
    Aquest article és molt interessant, m’ha agradat molt! Té una certa relació amb la història de Psique i Cupido. M’ha proporcionat molta curiositat, alfinal ni m’enrecordava que era un somni.
    Vale!

  2. Sabina Cervero

    M’ha encantat la història, és preciosa. A més trobo que és una molt bona manera de relacionar-ho amb la història de Pisque i Cupido.

    És un relat molt intrigant i amb un final molt sorprenent. Moltes felicitats per l’article 🙂

  3. balart.irina1120

    M’ha agradat molt aquest article, trobo que és un somni molt bónic, inspirat en Psique i Cupido. La història de Psique i Cupido em va agradar molt, penso que a vegades val més quedarte amb el misteri que no ser massa curiós.

  4. Clara Trullenque

    Ave!
    Què bonica, m’ha agradat moltíssim! Però suposo que igual que a tu i igual que a tots, m’hagués agradat saber qui és aquest personatge final que et fa el petó!
    Llàstima que només fos un somni i s’acabés…

    Vale! 😀

  5. cecilia

    Salve!
    L’enhorabona per aquest article, aquests temes que l’escrit rondeja ja estan més que utilitzats, i és molt difícil a hores d’ara, parlar d’amor i no donar voltes sobre els mateixos clàssics. En la meva opinió, qui ha escrit aquesta petita historieta, ha sabut captivar al lector, i amb l’ús de la retòrica li ha donat un punt metafòric que barreja els referents clàssics de bona manera. I per mi, els finals oberts com aquest, són els millors ja que donen llibertat per imaginar el que vulguis.
    Vale!:D

  6. Eva Serrano

    Salve! M’ha agradat molt la història, està molt ben escrita. Realment com la Yasmina crec que el final és adient… encara que al acabar-la de llegir sempre dóna rabia que no es sàpiga qui és el personatge però li dóna un toc misterios i d’interés a la història.

  7. gomez.luque2011

    Que bonica la història, pero no m’ha agradar quedarme amb la intriga de saber qui era, encara que ens ho podem imaginar, si hi ha final per aquesta història, l’hem de saber!!! jajajaja
    A qui no li agradiaria que ens pasés això d’aquesta història?… jajajaja

    Salve:D!

  8. aida.alvarez1220

    Salvee!
    Quina historia mes interesant, i a la vegada molt intrigant. Molt chulo aquest article.

    valee

  9. Alícia Roure

    Slave 🙂 !
    Molt interessant aquest article, m’ha encantat, enhorabona!!
    El relat està molt ben escrit i es manté la intriga fins al final, de fet, mai es desvela qui és l’autor d’aquest joc de sobres.
    VALE 😀

  10. Mar Cruz Viladoms

    Xaipe!
    Aquesta és la recreació que més m’ha agradat… Que bonica i que ben redactada… M’ha agradat moltíssim tot, i sobretot, com sabia utilitzar les paraules perfectes perquè tot ho fos. Com la majoria de persones que hem llegit això, m’ha deixat amb intriga… Quina llàstima no poder saber-ne el final…

  11. Irene Sanz

    Salve!

    És un relat preciós! La intriga ha estat més forta que jo i no podia parar de llegir-lo! M’ha agradat el fet que tingui aquest final obert; és molt especial. Tot i que a tots ens hagués agradat qui era!

  12. Jennifer

    Salve!
    Que romàntica aquesta historia, m’ha agradat molt , està molt ben escrita felicitats! Jo crec que el final és adient encara que et deixa amb l’intriga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *