[Font: El rincón de susu]
Dins del labernit d’Horta hi vivien tres nimfes d’aigua que despertaven amb les primeres gotes de rosada. Sortien a jugar pels passadissos entre les fulles per poder ballar al ritme de la suau i tendra melodia del seu fregament. Eròtia, la nimfa del canal romàntic, rossa de cabells llisos i brillants, la més juganera de totes, sempre incitava les seves germanes a un joc sense fi. Cridava Musiva, la nimfa del gran estany del pavelló neoclàssic, morena de cabells rinxolats i pell bruna, per amagar-se de Crènia, nimfa de la font romàntica, pèlroja i pigada, a qui no agradava quedar-se sola i s’espantava de no tornar-les a trobar.
A Èol li agradava sentir les seves rialles i jocs, però tanta juguesca, crits i excitació, irritaven l’oida, l’estómac i el cervell d’un déu tant airat com ell. Coneixedor del secret de les nimfes, per aturar la bogeria del joc va bufar un cop de vent fortíssim i va mig aixugar els seus cabells. En aquell moment elles van començar a desfilar ràpidament cap a les seves aigües. Mai perdrien la frescor de la seva eterna juventut, si mantenien molls els seus cabells. A la sortida del sol, Èol ja havia bufat i les nimfes marxaven àgilment als seus benvolguts racons de descans. Els passadissos del laberint d’Horta, guarden l’esperit d’Eròtia, Musiva i Crènia, la frescor, la juguesca, les seves rialles i la pau d’un vent suau que refresca els qui hi passegen.
Idoia Garay
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz
Uau! M’ha encantat!
És una història preciosa! Felicitats Idoia! 😀
Salve Idoia!
És una història molt maca =)! Tens una gran imaginació i saps com transmentre aquestes idees per escrit perfectament.
Molt bon article! 😀
Felicitats, Idoia! Has trobat una veu que recrea perfectament la dels relats mitològics i que, com ells, sedueix.
Ave!
Es molt maca la història, m’ha agradat moltissim!!
Enhorabona!
Hola
És un article curt però m’agradat molt, és molt imaginatiu la britat. Moltes felicitats idoia!!
Ave!! buaa Idoa quina imaginació
es una història Molt bonica!!!!!!!!!!!
Ave!!
Quina bona història!!
Es veu que tens una imaginació sorpenent, jo mai haguès pogut imaginar això de la eterna joventut i tot això.
Molt bon treball Idoia, segueix així^^
Vale!!
molt bé. té el ressò de les històries mítiques més antigues. el llenguatge està força ben triat i el to és molt adequat.
al principi pot semblar que estàs davant dels àngeles-de-charlie i penses”i ara per on sortirà” però a partir del punt i apart resols perfectament amb el càstig diví i actualitzes fins el present quan parles del vent suau . xula xula!
Ave!
M’ha agradat molt la història!Enhorabona!
Vale!!
Felicitats! Tot i que es un relat curt, es molt bonic i interessant! He triat el teu entre d’altres, perquè m’ha agradat molt el títol, i sempre em deixo portar per els títols ja que trobo que són una part molt important del que serà l’historia.
Respecte les nimfes i les descripcions que has fet, felicitar-te de nou ja que mentre anava llegint-les era com si una dolça melodia pausada, m’anés acompanyant de fons. No se si és perquè tinc la imatge de les nimfes com a personatges tendres i bonics o per la descripció detallada i clara que ens as fet. Només he de dir-te enhorabona perquè per un moment m’has fet transportar-me fins i tot, al laberint.
Fins aviat!
Salve!
Molt bona història, m’ha encantat la narració! És important que és una història lleugera i no es fa pesada, ja que és bastant breu.
Al ser una narració tant curta, no m’ha trasmés gaire cosa. Però ha sapigut com fer per a que a persona que u llegeix vulgui continuar fent-ho i la veritat és que m’encanta quan tracta el tema de l’amor. No està gens malament!!
Salve!
Encara que és una història bastant curta, no m’ha costat gens imaginar-me l’escena i a sobre és bonica.