Us proposo que poseu en pràctica els vostres coneixements de mitologia amb aquest qüestionari iconogràfic. Intenteu identificar els personatges o l’escena representada en cada diapositiva i exposeu-ne tota la informació que pugueu. Recordeu que de les divinitats n’hem de saber el nom grec i llatí, la genealogia, els atributs i la simbologia.
No us n’esteu, si en sou capaços, de fer un comentari de les diferents representacions des del punt de vista de la Història de l’art. Identifiqueu l’autor o, si més no, el seu estil? Potser podreu dir el títol d’alguna de les obres? Voleu destacar algun detall tècnic d’una d’elles?…
[slideshare id=2379865&doc=mitologiaweb-091029182836-phpapp01]
[Si voleu veure la presentació més ampliada, cliqueu aquí.]
Per acabar, podeu contemplar una visió més lúdica de la mitologia a Els déus se’n van de marxa. Sabeu respondre les preguntes? Hi reconeixeu algú?
Καλὴ τύχη!!!
TERESA
Teresa, crec que el vídeo Els déus se’n van de marxa es mereix ser inclòs en aquest apunt (que a la vegada va a parar al nostre vodpod) velis nolis (suposo que tots i totes, després de la trobada del dimecres al Parc del Laberint, heu reconegut la Teresa!)
També us recomano un apunt estiuenc fet a El Fil de les Clàssiques per Neus Jordi al qual vaig afegir un slide d’imatges divines que ens poden anar bé ara que als dos centres treballem la unitat 3 del llibre Grec 1 de Teide.
hola!
Els mites cosmogònics són els que parlen sobre l’origen de l’univers intentant explicar-lo.
Els mites olímpics són els que parlen de les coses que els passen als déus majors, els que viuen en l’Olímp.
Foto 4: es pot observar a Zeus al centre de la imatge junt amb altres deus passant-s’ho bé al Olímp.
Foto 5: es pot observar una estatua de Zeus aguantant a cada ma dreta una nimfa i a la ma esquerre un bastó acabat amb una figura d’un águila.
Ostres, era bastant complicat… però ho intentaré:
MITES COSMOGÒNICS -> són aquells que parlen de la creació del món, on apareixen Úreanos, Gea, Cronos, Rea…
1)CASTRACIÓ D’ÚRANOS -> Cronos castra al seu pare
2)CRONOS DEVORA ALS SEUS FILLS -> Cronos els devora tant bon punt neixen perquè sap que un el destronarà. Rea va poder salvar a Zeus i li va donar una pedra perquè se la mengés. Li senta malament i treu tots els altres fills, com es veu a la imatge 3.
ELS DÉUS OLÍMPICS -> són els fills de Cronos i Rea (de 1a generació) i els de segona són els descendents dels de la primera. Podem trobar-los al mont Olimp i són Zues, Hera, Hestia, Posidó…
4) els déus olímpics junt al mont Olimp
5) Zeus en el seu tro amb la vara de sobirà i Nike en la seva mà
6) Eros junt amb els seus pares Afrodita i Ares
7) violació de Dànae, fecundada per la pluja d’or de Zeus
8)Gala fent d’Afrodita en el seu naixement? 9)Ganímedes raptat per Zeus en forma d’àliga
10)Hestia, la deessa de la llar
11)La deessa Atena, dea de la saviesa que porta l’escut que ajudarà a Perseu en el seu viatge. És una de les imatges que vaig fer servir per crear el vestuari d’Atena en el còmic d’ Arachne
12)Dionís, déu del vi
13)Hermes, el déu missatger. Disposat a volar amb les sandàlies alades per portar un missatge.
14)Naixement d’Afrodita de l’aigua del mar. Crec que el quadre era de Botticelli
15)Persèfone?
16)No es veu bé. És Posidó raptant a una ninfa?
Mites cosmogónics – Són els mites que expliquen la creació de l’univers, alguns dels deus que surten són ????
(Caos) i ??(Gea).
2- A la segona fotografia veiem a ?????? (Cronos), deu del temps, menjan-se un dels seus fills perque no el puguesuin succeir, però, gracies a la ajuda de la seva dona ???, ???? es va poder salvar, ja que li va donar una podra en comptes de al seu fill.
3- A la tercera fotografia veiem a ??? donan una pedra lligada en un mantell a ?????? fent veure que és ???? perque pogui sobreviure.
Deus olimpics i fotografia 4 – Els deus olimpics són els deus de la segona generació que es troben a l’Olimp, una muntanya que els grecs deien que els deus estavan alla perque no veien el final d’aquesta, ho tapava un cumul de nubols. Cadascun dels deus tenen uns atributs i una simbologia, com per exemple ????, els llamps i el poder absolut.
A la fotografia 4 podem observar a tots els deus olimpics, ????, assegut i tots els altres deus olimpics al seu voltant, ???? asseguda i mirant a ????, Heros, amb la seva flama del amor, volant per sobre de ????..
Fotografia 5 – ???? (Júpiter) assegut al seu tron, simbolitza el poder absolut de tots els deus de l’olimp, fill de Cronos i Rea… Continuara..
foto 1: el titol de l’obra es la castració d’Uranos (Giorgio Vasati). Aquest mite explica com Cronos va castrar al seu pare Uranos per que la seva mare Gea s’ho va dir. De la sang de Uranos al ser castrar van nèixer les fúries ( deesses de la venjança) i els gegants. De l’escuma dels seus genitals va nèixer Afrodita (la deessa de la bellesa).
foto 2: Es pot observar a Cronos o Saturn en llatí, cruspint-se als seus fills. El mite explica que per evitar ser destronat Cronos es menjava tots els seus fills, ja que un oracle li havia dit que un d’ells el detronaria, fins que un dia va nèixer Zeus i la seva mare farta de veure com morien tots els seus fills va amagar Zeus de Cronos i a aquest últim el va enganyar donant-li una pedra embolicada per a que se la menjes pensant-se que era el seu fill.
Els mites cosmogònics i olímpics.
Els mites cosmogònics són aquells que parlen sobre l’origen de l’univers, en canvi els olímpics són aquells que estan en el Olímp.
La primera imatge crec que es la castració d’Uranos.La Castració d’Úranos és de Giorgio Vasari (1555-1159).
Aquest mite explica que Uranos va ser castrat per Cronos, ja que la seva mare, anomenada Gea s’ho va dir. De la sang d’Úranos caiguda sobre la Terra van néixer les Erinis o Fúries -horroroses deesses de la venjança- i els Gegants, mentre que de l’escuma provocada pels genitals llençats al mar sorgí la deessa Afrodita.
La segona imatge és Cronos, devorant als seus fills.
Saturn devorant el seu fill, Francisco de Goya, Museo del Prado, Madrid
Aquest mite tracta sobre Cronos, que succeí el seu pare en el poder suprem de l’univers, l’exercia també despietadament: tancà els seus germans al Tàrtar, l’indret més profund de la terra, i, assabentat d’un oracle segons el qual seria sotmès per un dels seus fills, anà devorant tots els fills que engendrava amb la seva germana Rea.
En la 4 imatge ens trobem amb tots els Déus de l’Olímp amb Zeus al mig.
Bones!
Mites cosmogònics:són aquelles històries de deus que representen els origens del món.Com Caos, Gea, Uranos…
Les imatges:
1. Podems obserbar a Uranos i a Cronos.
2. és una pintura que representa el deu Cronos, engolint un dels seus fills per evitar ser detronat, per aquest motiu es menjabaals seus fills al neixer.
3. represent a Rea enganyant a Cronos, donant-li una pedra embolcallada de bolquers, per poder salbar a un dels seus fills, Zeus, que anys més tard destronaria al seu pare.
deus olímpics: són 12 divinitats menors que representan cadascun una qualitat humana, sentiment, etc.
4.magnífica imatge de tots els deus de l’ olímpics encapcelats pel deu de deus, Zeus.
5. Zeus assegut al seu tro.
6 i 7 ?
8.pintura de Picasso on és pot veure representada AFrodita.
9 i 10?
11. Atena daeesa de la sabiduria
12. Baco, deu del vi, festa i deshinibició.
13.Hermes, deu viatjer.
14.Afrodita, dea de la bellessa.
15. Persèfone filla de Demèter, de Dante Gabrielli Rosseti
16. Posidó, deu dels mars, raptant a una noia.
Aixó es l’ únic que se, fins al moment.
Hola!
Mites cosmogònics són aquells que descriuen com es forma l’Univers.
1)Uranos i Cronos, 2)representa a Cronos, 3)representa a Rea enganyant a Cronos.
Deus Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l’Olimp i cadascú repreentava un sentiment humà.
4)tots els deus Olímpics , 5)Zeus , 6)Eros amb els seus pares Afrodita i Ares, 7)violació de Dànae, 8)Afrodita-Pintura de Picasso, 9)Ganímedes raptat per Zeus, 10)Hestia , 11)La Deesa Atena , 12)Baco, deu del vi , 13)Hermes, deu viatjer , 14)Afrodita dea de bellessa , 15)Persèfone filla de Demetèr , 16)Posidó deu dels mars.
M’he passat molt de rato..!
Un bon Slideshow, Margalida. Ja has vist que he incorporat Els déus se’n van de marxa.
Veig que tots sou uns entesos en mitologia. Alissa, l’estona que t’hi has passat ha valgut la pena; Sara i Jéssica, us felicito per haver trobat el títol i l’autor d’alguna de les imatges, sobretot la de Vasari, que no és tan conegut com Saturn devorant el seu fill de Goya, sé que us vau ajudar en la tasca de recerca; Carla, una resposta molt completa, tu també has identificat l’obra de Botticelli; Edgar, m’agrada molt que ja hagis adquirit l’hàbit d’escriure en grec, però recorda que, de moment només podem escriure en grec al Fil. Andrea, m’alegro que final ment ho puguessis fer.
Si voleu comprovar les vostres respostes, podeu consultar la presentació comentada.
Salve Lida!
*La imatge 2, és un cuadre de Francisco de Goya; que representa a Cronos devorant els seus fills.
*La imatge 7, és de el pintor Gustav Klimt; aquesta imatge representa el pasatge en que Zeus es converteix en pluja d’or.
*La imatge 8, és un cuadre de Dalí, en aquest es veu a Gala, la seva mussa.
*La imatge 14, és de un dels cuadres més famosos de Botticelli i representa el naixement de Venus.
No he pogut reconeixer més autors.
Per cert el video de “Els deus s’en van de marxa” molt divertit i amés les disfresses estan molt ben fetes, cadascu’n porta també un simbol que identifica el dèu ( Apol·lo directament ha posat el nom a lira xDD).
Valee! 😀
Hola 🙂 Aquests són els que he trobat. Seguiré imbestigant.
1-El quadre és de Giorgio Vasari i representa la castració d’Urà a mans de Cronos
2- És un quadre de Goya i representa a Cronos devorant els seus fills.
3-Rea va enganyar Cronos, donant-li una pedra envoltada en bolquers que aquest es va empassar sense desconfiar-ne. És un relleu grec d’època hel·lenística i l’autor és Pelike.
6-Representa un nadó que fou amagat a Creta, on el nodrí la cabra-ninfa Amaltea , fins que Zeus, ya adult, lluità contra son padre i els altres Titans. No he trobat l’autor de l’obra.
13-El quadre representa Hermes i és de Giambologna
14-És un quadre de Botticelli i representa el naixement de Venus.
Cristina, cal aplicar el que hem estudiat i una de les coses més bàsiques és definir correctament les divinitats!
Hola!!!!
Primer de tot he de dir que el vídeo dels déus se’n van de marxa és boníssim! Sobretot el principi en què diu: La revista “Ave!” i “Quid mihi dicis?”.
Com que tothom ha posat ja les respostes dels quadres definiré els déus que surten al vídeo tal com hem après amb la Teresa.
1. El primer déu que veiem és Zeus, Júpiter en llatí. És fill de Cronos i Rea i és el déu del cel i del poder absolut. Els seus atributs són l’àguila, el ceptre i el llamp.
2. La segona deessa és Hera, Juno en llati, que és la muller de Zeus. Hera és filla de Cronos i Rea i és la deessa del matrimoni. Es representa amb el paó i la diadema. Per aquesta raó les dones casades duien diademes.
3. És Posidó, Neptú en llatí. És fill de Cronos i Rea i és el déu del mar i els terratrèmols. Els seus atributs són el trident i el cavall.
4. És Demèter, Ceres en llatí, filla de Cronos i Rea. És deessa de l’agricultura i la fecunditati els seus atributs són les espigues de blat, el falç i el narcís.
5. És Apol·lo, Apol·lo en llatí o Febus, és fill de Zeus. És el déu de la bellesa i les belles arts i per aquesta raó se’l representa amb una lira, fletxes, el Sol i llor.
6. És Afrodita, Venus en llatí. És filla de Zeus i és la deessa de la bellesa i de l’amor. Els seus atributs són la petxina, el colom i la poma d’or.
7. És Ares, Mart en llatí. És fill de Zeus i Hera i és el déu de la guerra. Els seus atributs són el casc i les armes.
8. És Àrtemis, Diana en llatí. És filla de Zeus i és la deessa de la caça i la castedat. Els seus atributs són l’arc, el buirac, la lluna creixent i el cérvol.
9. És Dionís, Bacus en llatí. És fill de Zeus i és el déu del vi i la festa. És representat amb el tirs, la flauta, el timbal i la pantera.
10. És Atena, Minerva en llatí. És filla de Zeus i és la deessa de la saviesa i la guerra. Els seus atributs són les armes, l’òliba, l’olivera i l’ègida.
11. Representa l’episodi en què Paris ha d’escollir la més bella de les tres deesses i donar-li la poma d’or. És la causa de l’inici de la guerra de Troia. Les tres deesses que haurien d’aparèixer són Afrodita, Hera i Atena. En la imatge en lloc d’aparèixer Hera, hi apareix Àrtemis.
Adéu!!
Molt bé, Carla. Hi havia hagut algunes respostes sobre aquest vídeo, però encara quedaven alguns serrells, com el tema de l’episodi de la imatge 11 i la identificació de la intrusa. Només hi trobo a faltar una cosa: podries dir el nom que tradicionalment rep aquest episodi mític?
Crec que aquest episodi mític tradicionalment s’anomena: El judici de Paris.
Efectivament, i tant!
Χαίρετε!
1. La primera imatge és un quadre de Giorgio Vasari i Cristofano Gherardi i data del 1560. Representa la castració d’Úran, déu del cel, per part d’un fill seu, el tità Cronos. Darrera d’Úranos, apareix una esfera que simbolitza l’Univers amb la terra al centre.
2. El segon quadre representa Cronos menjant-se el seu fill Zeus. Cronos era el déu del temps, però Zeus era el de la terra i l’aire.
3.Aquest baix relleu mostra Rea, que lliura una pedra envoltada de bolquers en lloc de Zeus. El relleu correspon a una mètopa del temple E de Selinunt i es titula Ζεύς γαμεῖ Ἥραν.
4.En aquest articλe, podem observar-hi un fresc que representa els déus de l’Olimp a la sala de la Ilíada del Palazzo Piti, obra de Luigi Sabatelli, pintor neoclàssic nascut l’any 1770 i mort el 1850. Podem veure Zeus, déu del cel i la terra, assegut damunt el seu tron. El pare dels déus i els homes (segons Hesíode) porta el ceptre a la mà esquerra. Al seu costat esquerre podem veure Hera, la deessa del matrimoni. La podem reconèixer per la diadema que porta al cap i que li cenyeix els cabells. A l’esquerra d’Hera, podem veure Mercuri, el déu de la missatgeria, el comerç i l’eloqüència. A l’esquerra d’Hera, veiem el déu Hermes, a qui reconeixem pel diví caduceu. Prop de l’extrem esquerre del quadre, observem Ares, el déu de la guerra. Davant el tro de Zeus, podem veure el seu germà Posidó, déu dels mars i els terratrèmols. El reconeixem pel trident. Volant pel cel, veiem Eros amb una torxa, símbol de la flamma amoris que els dards que aquest déu llançava. Prop de l’extrem dret superior del quadre, veiem Iris, dea dels somnis.
5.Aquesta estàtua, obra de Fidías, escultor atenès del segle V a.C. ens mostra Zeus assegut en un tron, amb la deessa alada Νίκη (Nique), personificació de la victòria. En una altre mà, el pare dels déus i els homes (segons Hesíode) du un bastó i, sobre d’aquest, una bola d’or amb una àliga daurada amb les ales esteses.
6. Aquest quadre de Rubens representa Zeus quan era un infant refugiat a Creta. Vivia allà per evitar que el seu pare Cronos el trobés. Com que aquest déu sabia que un fill seu l’acabaria destronant, menjava tots els seus fills. Al costat del déu, veiem la nimfa Amaltea que muny una cabra per donar-la-hi a Zeus. A la dreta d’aquesta, es pot observar un cureta. Segons Hesíode explica en la Biblioteca de relats mitològics, els curetes, armats, van custodiar Zeus durant la seva infantesa i, quan aquest déu va néixer, van protegir la criatura a una cova i colpejaven les llances amb el escuts perquè Cronos sentís el plor del nen acabat de néixer.
7.Aquest quadre es titula Dànae, i és obra de Gustav Klimt, pintor simbolista de la segona meitat del segle XIX-principis del segle XX: Zeus, en forma de pluja d’or, fecunda Dànae, que, pel que sembla, es troba tensa. Aquesta imatge que comento és la primera que no pertany al neoclassicisme, sinó al simbolisme.
8. Aquí ens trobem amb un altre quadre de Salvador Dalí, titulat “Leda atòmica”. En aquest quadre, veiem Leda nua i, al seu costat, l’àliga de Zeus. De la relació de Leda amb Zeus al costat d’un llac van néixer Helena i Clitemnestra.
9. Aquest quadre de Rubens (1636) ens mostra el rapte de Ganimedes per part de l’àliga de Zeus. Zeus és un déu olímpic i el pare de la resta de déus olímpics. Els seus atributs són l’ègida i l’àliga.
10. Aquesta estàtua representa Hèstia, la deessa grega de la llar.
11. Aquesta immensa estàtua representa la deessa Atena, esculpida per Fídias, al Partenó d’Atenes. Podem trobar la seva descripció a Decripció de Grècia, I, 24, 6-7 de l’historiador i geògraf Pausànias. La deessa porta un peple recobert de pà d’or, a la mà esuqerra un escut i, darrere d’aquest, una serp. De fet, tota l’estàtua està feta d’or i vori. Sobre el pit, la deessa du el cap de Medusa. Entre el cos i el braç esquerre, podem veure una llança. En ambdos braços, Atena porta uns quants braçalets, algun dels quals té forma de serp. Al peu de l’estàtua, es pot observar alguna oprocessó, probablement la de les Panatenees, que cada any se celebraven a Atenes.
12.Aquest quadre neoclàssic és de Goya i representa el déu Dionís. Com que Dionís era el déu del vi, porta una corona de fulles de vi i està menjant vi contingut en una copa. L’autor dels Fusellaments va representar el déu grec com un nen.
13. Aquesta estatueta, segurament de bronze, representa Hermes, déu de la missatgeria, el comerç i l’eloqüència, posat sobre un núvol. El déu porta un barret alat, unes sandàlies alades i el diví caduceu, amb el qual adormia i també guiava les ànimes dels morts.
14. Aquest quadre representa el naixement de Venus, i és obra de Sandro Botticelli. La deessa està col·locada sobre una petxina que navega sobre el mar. Aquest quadre pertany a l’estil renaixentista. Venus, com a deessa de la bellesa que és, està acompanyada de flors. A la platja, una nimfa s’espera per vestir Venus, la deessa de l’amor.
15. Aquest quadre és de Dante Gabriel Rossetti, pintor prerrafaelita anglès, i representa Pèrsefone menjant la magrana, fruit dels morts residents a l’Hades. Ja sabem que aquest mite explica les causes del cicle de les estacions.
16. Aquest quadre mostra el rapte de Persèfone per part d’Hades, que porta la corona de rei dels mars i els terratrèmols. El seu autor és Gian Lorenzo Bernini, un artista del Barroc, tal com s’aprecia en l’escultura, de gestos ben recargolats i dramàtics, de lluita.
Χαίρετε!
Χαίρετε!
1. En la primera imatge és representa la ” Castració de Uranos ”. Cronos es el seu fill i castra al seu pare.
2. Cronos devora al seus fills, ja que segon el oracle algun de ells el destronarà.
3. Rea li dona a Cronos una pedra fingint que aquesta es la seu fill recent nascut per a que se lo mengi.
4. —
5. Zeus en el seu tro amb la barra sobirà i la Nike en la seva mà.
6. —
7. Danae fecundada per la pluja d’or produïda per Zeus.
8. —
9. Ganimedes raptat per Zeus en forma d’àliga.
10. Hestia, la deessa de llar.
11. Atena
12. Dionís, déu del vi.
13. Hermes, déu missatger
14. Naixement de Afrodita dels genitals de Cronos. Quadre de Boticelli
15. Persefone amb la magrana
Χαίρετε!
Els mites cosmogònics són aquells que expliquen la creació de l’Univers.
1. Cronos castra el seu fill Uranos.
2. Cronos devora els seus fills perque no el destronin.
3. Rea, dona de Cronos, li ofereix una pedra envoltada de bolquers per salvar els seus fills.
Els dèus Olimps són els fills i néts de Cronos i Rea. Viuen al mont Olimp.
4. Tots els dèus Olimps al mont Olimp.
5. Zeus (Júpiter) al tro, després d’haver destronat al seu pare.
6. Eros amb Afrodita (Venus) i Ares (Mart), els seus pares.
7. Violació de Dànae.
8. –
9. Zeus transformat en àliga rapta a Ganímedes.
10. Hestia, deessa de la llar.
11. Atena, deessa de la saviesa.
12. Dionís ( Bacus), deu del vi.
13. Hermes, deu missatger.
14. Neixement d’ Afrodita.
15. Persèfone.
16. Posidó ( Neptú) raptant una doncella.
Xaipete!
Imatge 1. Representa una escena en què Cronos castra al seu pare Urà. És un fresc de Giorgio Vasari. Cronos, fill d’Urà i Gea, és el tità del temps, va ser rei dels titans i és el pare de Zeus. El seu atribut és la falç i el seu nom en llatí és Saturn.
Urà és el deu del cel, i un dels déus primordials de la mitologia grega. Fill de Gea i a la vegada marit, ja que el cel cobreix tota la terra, que seria ella mateixa. El seu nom en llatí és Caelus.
Imatge 2. Aquest quadre s’anomena <>. És de Goya i representa a Cronos menjant-se un dels seus fills. Ell se’ls menjava en el moment en què acabaven de néixer, per por a que el destronessin. Finalment Rea, cansada de que Cronos es menges tots els seus fills, cambiarà a Zeus per una pedra i aquest se la menjarà pensant-se que era el seu fill. Més tard quan Zeus va créixer, va lluitar i derrotar a Cronos.
Imatge 3. En aquesta observem el moment en què Rea li dóna la pedra a Cronos, mentre ell pensava que era el seu fill Zeus. Rea, filla d’Urà i Gaia, és una titànide.
Imatge 4. –
Imatge 5. Representa una escultura de Zeus. Ho podem interpretar gràcies al ceptre que porta i a l’àguila que hi ha a sobre. Zeus és el déu del cel i del poder absolut. El seu nom en llatí és Júpiter.
Imatge 6. –
Imatge 7. En aquesta imatge veiem a la deessa Afrodita (Venus). És la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Teòricament, es filla del déu Urà, ja que surt de la sang que cau al mar quan Cronos li talla els genitals a aquest.
Imatge 8. –
Imatge 9. Aquesta imatge ens mostra el rapte de Ganimedes per un àliga. Era una jove pastor troià d’una gran bellesa i va ser raptat per Júpiter, qui es va enamorar, per que així Ganimedes substituís a Hebe.
Imatge 10. Aquí observem la deessa de la llar representada en una escultura. El seu nom és Hèstia (Vesta).
Imatge 11. Aquesta imatge representa la majestuosa deessa Atena (Minerva). És la deessa de la saviesa, l’artesania i de la guerra( però el seu vessant estratègic). Com podem observar els seus atributs són: casc, llança, armadura, serp, mussol, gorgoneion, ègida i olivera.
Imatge 12. Aquest representa el déu Dionís (Bacus), déu del vi, la festa, la vinya, el teatre, els banquets i les orgies. Normalment surt representat amb raïm o una pantera negra.
Imatge 13. Aquí veiem el déu Hermes (Mercuri). Ell és el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literals i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents, del comerç, de l’astúcia dels lladres i dels mentiders.
Imatge 14. Aquest quadre representa el naixement d’Afrodita (Venus).
Imatge 15. Aquí podem veure a Persèfone (Prosèrpina). Ella és filla de Zeus i Demèter. Es va haver de casar amb Hades, i per això, va esdevenir dea dels inferns. Aquest quadre està pintat per Dante Gabriel Rosetti.
Imatge 16. –
Pingback: Carnestoltes, el rei dels poca-soltes | El Fil de les Clàssiques
Els mites cosmogònics són aquells que pretenen explicar la creació del món segons el μιθος.
1)
Quadre: La castració d’Úranos.
Autor: Giorgio Vassari.
Estil: manierisme.
Tècnica: fresc.
Personatges:
Úranos, Οὐρανός: en llatí Uranus fill de Caos; personificació del cel.
Cronos, Κρόνος: en llatí Saturn; fill de Úranos i Gea; tità que controla el temps.
Tal com indica el nom del quadre, representa una escena de la mitologia en què Cronos castra Úranos.Segons la Teogonia d’Hesíode, Úranos obligava Gea a retenir els seus fills en el seu ventre. Per venjar-se, Gea va tallar una falç i va demanar ajuda als seus fills, dels quals es va oferir Cronos. Amb la falç, Cronos va castrar Úranos i va llençar els seus genitals al mar.
2)
Quadre: Cronos devorant un fill.
Autor: Francisco de Goya.
Estil: romanticisme.
Tècnica: tècnica mixta, pintura a l’oli sobre guix, traslladada a llenç
Personatges:
Cronos, Κρόνος: en llatí Cronus; fill de Úranos i Gea; tità que controla el temps.
En aquest quadre observem com Cronos està empassant un dels seus fills, que seria un dels deus olímpics. Segons les fonts d’Apol·lodor, Cronos ingeria els seus fills per por que algún d’ells el destronès i li treiés el seu poder, tal com deia la profecia de Gea i Úranos.
3)
Obra: L’engany de Rea a Cronos.
Autor: (anònim) antics romans.
Estil: clàssic
Tècnica: relleu
Personatges:
Rea, Ῥέα: en llatí Rea; filla de Úranos i Gea; té poder sobre la terra; es representa en un carro arrossegat per lleons.
Cronos, Κρόνος: en llatí Cronus; fill de Úranos i Gea; tità que controla el temps.
Aquesta obra representa com Rea enganya Cronos per tal de salvar el seu fill Zeus. Dona a Cronos una pedra en comptes del nadó perquè se l’empassi.
4)
Obra: Olimp
Autor: Leonardo Montoya
Personatges:
Zeus, Ζεύς: en llatí Júpiter; fill de Cronos i Rea; atributs: àguila, ceptre i llamp; simbologia: cel i poder absolut.
Hera, Ἥρα; en llatí Juno, filla de Cronos i Rea; atributs: paó i diadema; simbologia: matrimoni.
Atena, Ἀθηνᾶ: en llatí Minerva, filla de Zeus; atributs: òliba, olivera, ègida; simbologia: saviesa, guerra, arts i oficis.
Apol·lo, Ἀπόλλων: en llatí Febus; fill de Zeus i Leto; atributs: lira, fletxes, Sol, llor; simbologia: bellesa i belles arts.
Àrtemis, Ἄρτεμις: en llatí Diana; filla de Zeus i Leto; atributs: arc, buirac, lluna creixent; simbologia: cacera i castedat.
Hefest, Ἥφαιστος: en llatí Vulcà; fill de Hera; atributs: martell, tenalles, enclusa; simbologia: foc i metalls.
Hermes, Ἡερμῆς: en llatí Mercuri; fill de Zeus; atributs: sandàlies, barret alat, caduceu; simbologia: comerç, missatgeria, eloqüència.
Ares, Ἄρες: en llatí Mart; fill de Zeus i Hera; atributs: casc i armes; simbologia: guerra.
Afrodita, Ἀφροδίτη: en llatí Venus, filla de Zeus; atributs: petxina, colom i poma; simbologia: amor i bellesa.
Demèter, Δημήτηρ: en llatí Ceres; filla de Cronos i Rea; atributs: espigues de blat, falç, narcís i plantes; simbologia: agricultura i fecunditat.
Persèfone, Περσεφόνη: en llatí Prosèrpina; filla de Zeus i Demèter; atributs: plantes; simbologia: mort i renovació.
Posidó, Ποσειδῶν: en llatí Neptú; fill de Cronos i Rea; atributs: trident i cavall; simbologia: mar i terratrèmols.
Hades, Ἅιδης: en llatí Plutó; fill de Cronos i Rea; atributs: gos Cèrber, tron, cornucòpia i flames; simbologia:reialme dels morts, fertilitat.
Hèstia, Ἑστία: en llatí Vesta; filla de Cronos i Rea; atributs: flama; simbologia: llar.
Doinís, Διόνυσος: en llatí Bacus; fill de Zeus; atributs: tirs, flauta, timbal, pantera; simbologia: vinya, vi, deliri místic.
Aquesta obra representa tots els déus olímpics reunits a l’Olimp.
5)
Obra: estàtua de Zeus en Olimpia (Grecia)
Autor: Fídies
Tècnica: escultura
Personatge:
Zeus, Ζεύς: en llatí Júpiter; fill de Cronos i Rea; atributs: àguila, ceptre i llamp; simbologia: cel i poder absolut.
És la figura divina de Zeus, el déu dels déus i dels homes. És representat en un tron, com símbol de poder. Amb la mà esquerra agarra el seu ceptre, i a l’esquerra sosté Niké, la deesa de la victòria.
6)
Obra: La juventut de Zeus
Autor: Jordaens Jacob
Tècnica: oli sobre llenç
Personatges:
Zeus (infant), Ζεύς: en llatí Júpiter; fill de Cronos i Rea; atributs: àguila, ceptre i llamp; simbologia: cel i poder absolut.
Amaltea, Ἀμάλθεια: ninfa
Aix: cabra
En aquesta obra podem veure representada la infantesa de Zeus, just quan Rea, la seva mare, el va amagar de Cronos a la illa de Creta. El nen diví és alimentat per la ninfa Amaltea, que muny la cabra Aix. Al costat d’ells hi ha un cureta que els salvaguarda.
7)
Obra: Danae
Autor: Gustav Klimt
Estil: Art nouveau
Tècnica: oli i or sobre llenç
Personatge:
Dànae (humana)
Zeus (pluja d’or)
El pare de Dànae la va tancar en una torre de bronze, ja que una profecia deia que el seu nét el mataria. Però Zeus es va colar en la torre transformat en una pluja d’or i va seduir Dànae. Així, ella va infantar l’heroi Perseu.
8)
Obra: Leda atòmica
Autor: Salvador Dalí
Estil: surrealisme
Tècnica: pintura a l’oli
Personatge:
Leda, Λήδα: (humana)
Zeus: (en forma de cigne)
Leda era una humana, esposa del rei Tindàreu. Un dia, mentre passejava a la vora d’un llac, va ser seduïda per Zeus, que s’hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s’allità amb el seu marit. Més tard, ella va posar dos ous: d’un van néixer Càstor i Pòl·lux i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tindàreu.
9)
Obra: El rapte de Ganímedes
Autor: Peter Paul Rubens
Tècnica: oli sobre llenç
Personatges:
Ganímedes: (humà)
Zeus: (àguila)
Aquesta obra manifesta una altra seducció de Zeus, aquest cop en un enfocament homosexual. Podem observar com el déu, transformat en àguila, rapta Ganímedes per mantenir relacions amb ell.
10)
Obra: Hera Campana
Autor: (anònim) copia romana en marbre original grec.
Tècnica: escultura
Personatge:
Hera, Ἥρα; en llatí Juno, filla de Cronos i Rea; atributs: paó i diadema; simbologia: matrimoni.
Aquesta estàtua és una representació de la dea Hera, esposa i germana de Zeus. Dels seus atributs apareix una diadema, a més en una mà sostè un ceptre reial i en l’altra una tassa.
11)
Obra: Atena Pàrtenos
Autor: Fídies
Tècnica: escultura
Personatge:
Atena, Ἀθηνᾶ: en llatí Minerva, filla de Zeus; atributs: òliba, olivera, ègida; simbologia: saviesa, guerra, arts i oficis.
És una estàtua d’Atena, feta de marbre i or. La dea es reconeix perquè porta una llança, un casc de guerra i un escut. A més, a la mà dreta sosté Niké, la dea de la victòria.
12)
Obra: Baco
Autor: Caravaggio
Tècnica: oli sobre taula
Personatge:
Doinís, Διόνυσος: en llatí Bacus; fill de Zeus; atributs: tirs, flauta, timbal, pantera; simbologia: vinya, vi, deliri místic.
El quadre és una representació de Dionís en la seva juventut. Els elements que l’identifiquen són el vi que ofereix en la seva mà esquerra, la fruita que l’envolta, i les vinyes que té al cap. La seva expressió també és molt característica: presenta un rubor de la seva embriaguesa, i la seva mirada i somriure són despreocupats i cordials, representant el déu com un personatge festiu i relaxat.
13)
Obra: El mercuri volador
Autor: Giovanni Da Bologna (Giambologna)
Tècnica: escultura
Personatge:
Hermes, Ἡερμῆς: en llatí Mercuri; fill de Zeus; atributs: sandàlies, barret alat, caduceu; simbologia: comerç, missatgeria, eloqüència.
És un representació del déu Hermes, que s’identifica gràcies al caduceu i casc alats, a més de les ales que té als turmells. Amb la mà esquerra asssenyala cap al cel, apuntant directament a Zeus, el seu cap.
14)
Obra: El naixement de Venus
Autor: Sandro Boticcelli
Estil: renaixement
Tècnica: temp sobre llenç
Personatges:
Afrodita, Ἀφροδίτη: en llatí Venus, filla de Zeus; atributs: petxina, colom i poma; simbologia: amor i bellesa.
Zèfir, Ζέφυρος: personificació del vent de l’oest.
Cloris, Χλωρίς: encarnació de la primavera.
Ninfa.
Aquest famós quadre presenta l’escena del naixment d’Afrodita. Segons la versió d’Ovidi, Venus va neixer a partir dels genitals d’Úranos, que van ser tallats per Cronos i llançats al mar. Afrodita va sorgir d’una petxina empesa per l’alè de Zèfir i acollida per Cloris i una ninfa que l’espera amb robes vermelles per vestir-la.
15)
Obra: Prosèrpina
Autor: Dante Gabriel Rossetti
Personatges:
Persèfone, Περσεφόνη: en llatí Prosèrpina; filla de Zeus i Demèter; atributs: plantes; simbologia: mort i renovació.
L’obra és una representació de Persèfone, ho podem suposar per la fruita que porta a la mà, i algunes plantes que s’observen de fons.
El quadre té un il·luminació fosca que ens recorda una de les simbologies de Persèfone, que és la mort, i amb alguns fragments de llum que sembla la esperança del renaixement, la renovació.
16)
Obra: El rapte de Prosèrpina
Autor: Gian Lorenzo Bernini
Tècnica: escultura
Personatges:
Hades, Ἅιδης: en llatí Plutó; fill de Cronos i Rea; atributs: gos Cèrber, tron, cornucòpia i flames; simbologia:reialme dels morts, fertilitat.
Persèfone, Περσεφόνη: en llatí Prosèrpina; filla de Zeus i Demèter; atributs: plantes; simbologia: mort i renovació.
Aquesta escultura representa el famós mite del rapte de Persèfone per Plutó. El déu dels morts es va enamorar de la dea i la va segrestar. Persèfone es va veure obligada a estar amb el déu a l’infern, mentre Demèter i Zeus la buscaven desesperats, ja que sense la dea a la superfície res no floria. Al final, Hades va accedir a un tracte: es casaria amb Persèfone i aquesta hauria de passar cada any sis mesos a l’inframón i sis mesos lliure a la llum del sol.
Fantàstic, Marta, un treball impecable! Tot i que algunes autories no són del tot correctes. A classe ho corregim.