Així com els mites fundacionals i les llegendes d’època monàrquica que hem analitzat anteriorment (Ròmul i Rem, Egèria, Rapte de les sabines, Horacis i Curiacis, violació de Lucrècia…) tenien l’encant d’allò llunyà, fantàstic, extraordinari…, el període convuls que dóna fi a la República impressiona per la força mateixa de la realitat. Ambició, poder, traïció, passió, bellesa, s’entrellacen en esdeveniments reals i personatges de carn i ossos, que no tenen res a envejar als seus avantpassats mítics.
La llista de noms de personatges que hi van deixar la seva petja podria ser molt llarga, però aquí teniu una selecció de moments estel·lars:
- CICERO (106-43 aC) – Catilinae coniuratio (64 aC)
- Primus triumviratus – Secundum bellum civile: Crassus, Caesar et Pompeius
- IULIUS CAESAR dictator – Assassinat el 44 aC: Dictator Iulius Caesar
- Secundus triumviratus – Tertium bellum civile: Lepidus, Octavius et Marcus Antonius.
- I finalment arriba l’imperi! OCTAVIUS AUGUSTUS imperator est. (27 aC)
- A tot aquest bé de Déu de personatges masculins afegim-hi una sola dona, encisadora i misteriosa, que no es resigna al seu paper secundari de reina d’un país conquerit: CLEOPATRA, pulchra Aegypti regina.
![]()
[Font: Viquipèdia]
Investigueu sobre aquests personatges i aquests esdeveniments i intenteu fer-ne una explicació clara en forma de definició. Recordeu que no es tracta de copiar la informació, sinó reelaborar-la.
Digueu-me també el significat del llatinisme que dóna títol a l’article i expliqueu termes com coniuratio, triumviratus i bellum civile.
TERESA





L’altre dia a Castellà estàvem estudiant “las Coplas” de Jorge Manrique i m’estava llegint el llibre per subratllar-lo i vaig trobar: “ la pérdida de los bienes temporales que conlleva la muerte provoca en el poeta una evocación nostálgica en la que se aprovecha el tópico del Ubi Sunt? (dónde están?). La sencillez predomina tanto en el lenguaje como en la forma métrica…”
