Tag Archives: Llatinismes

“Rei publicae finis – Dramatis personae”

Així com els mites fundacionals i les llegendes d’època monàrquica que hem analitzat anteriorment (Ròmul i RemEgèria, Rapte de les sabines, Horacis i Curiacis, violació de Lucrècia…) tenien l’encant d’allò llunyà, fantàstic, extraordinari…, el període convuls que dóna fi a la República impressiona per la força mateixa de la realitat. Ambició, poder, traïció, passió, bellesa, s’entrellacen en esdeveniments reals i personatges de carn i ossos, que no tenen res a envejar als seus avantpassats mítics.

La llista de noms de personatges que hi van deixar la seva petja podria ser molt llarga, però aquí teniu una selecció de moments estel·lars:

 

 

[Font: Viquipèdia]

Investigueu sobre aquests personatges i aquests esdeveniments i intenteu fer-ne una explicació clara en forma de definició. Recordeu que no es tracta de copiar la informació, sinó reelaborar-la.

Digueu-me també el significat del llatinisme que dóna títol a l’article i expliqueu termes com coniuratio, triumviratus i bellum civile.

TERESA

De què és sigla?

Coneixeu la marca d’aquest anunci? De quina expressió llatina és sigla? És idònea per a una marca esportiva? Sabeu, però, com és l’autèntica frase llatina de Juvenal? Segur que sí perquè ja hi ha al bloc almenys dos apunts. Si els trobeu, faciliteu-ne l’enllaç.

Gaby, un seguidor de El Fil

Absenta!

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

  • Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
  • Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf  th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

Ego sum panis vitae

Com ja deu ser tothom conscient els llatinismes estan a tot arreu! Sigui on sigui, ens acabarem trobant amb un llatinisme o expressió llatina, ho vulguem o no.  I això va passar l’altre dia, dimecres 16 de desembre, en una excursió de tutoria que vam fer a la Barcelona medieval. Vam visitar una mica la ciutat amb un guia, i en un mur de la capella del Santíssim Sagrament, al costat de l’església de Santa Maria  hi havia la següent frase en llatí:

Què significa? Algú és capaç de comentar-la? I no em refereixo només a la traducció literal, sinó també al significat! Quin tipus d’expressió llatina és i per què apareix en un mur de la ciutat de Barcelona?

 

 

Ego sum panis vitae

Ego sum panis vitae. Fotografia de Toni Moreno

Toni Moreno
1r de batx. llatí

El llatí em persegueix!

Últimament tinc la sensació de que m’estic tornant boja, trobo coses en llatí a tot arreu!

Veureu, començaré per LOST. D’aquesta sèrie de televisió ja sabíem que a la 5a temporada hi havia algun capítol en què es veia parlar en llatí, però és que a més, a la primera temporada hi ha un parell de capítols que tenen el títol en llatí, com són:

  • 1×03 Tabula Rasa, que vol dir literalment “taula plana”, però si li apliquem un significat més figurat vol dir “passar pàgina”.
  • I també el capítol 1×19 Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l’expressió grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós). Té el seu origen en el teatre grec i el romà, en el moment que una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l’escenari per resoldre una situació. Eurípides fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l’inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns critics creien que la grua era una invenció d’aquest tràgic. Per exemple, a Alcestes, l’heroïna epònima és salvada in extremis de l’Hades per Hèracles (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l’obra per un deus ex machina. A les Tesmofòries Aristòfanes parodia l’us excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d’una grua.

També estava un dia buscant informació sobre LOST en una web espanyola, vaig veure que hi havia un videojoc i quan em vaig posar a llegir-ho…VAIG TROBAR UN ALTRE LLATINISME. Aquest cop era Via Domus expressió en llatí que significa “el camí a casa”, en aquest sentit, escapar de l’Illa.

L’altre dia a Castellà estàvem estudiant “las Coplas” de Jorge Manrique i m’estava llegint el llibre per subratllar-lo i vaig trobar: “ la pérdida de los bienes temporales que conlleva la muerte provoca en el poeta una evocación nostálgica en la que se aprovecha el tópico del Ubi Sunt? (dónde están?). La sencillez predomina tanto en el lenguaje como en la forma métrica…”
Sembla ser que la cosa no acaba aquí, ja que per la televisió sembla que s’hagin posat tots d’acord i quan fan una notícia hagin de dir la paraula en llatí, tant sigui una notícia esportiva com de societat. A més, l’altre dia fent un debat a classe algú va dir: “Això es el súmmum”.
I l’últim cas que ara mateix recordo on vaig veure llatí, aquí vaig quedar ben parada! Estava en el Messenger quan de sobte vaig veure que algú tenia el Nick en llatí, com que era un conegut meu vaig preguntar-li pel Nick, i la seva resposta va ser una mica… absurda. En el seu Nick posava reductio ad absurdum i li vaig dir, “Com és que tens el Nick en llatí?” i em va respondre literalment: “Perquè queda més maco, mola més dir “reductio ad absurdum” que “reducción a lo absurdo”. En fi…

Vaja sembla que el llatí estigui de moda o alguna cosa per l’estil, és utilitzat tant amb funcions estètiques, com és el cas del Nick del Messenger, com per funcions de cultura…

Andrea Sala

1r batxillerat IES Isaac Albéniz

ZPU, ¿Qué piensas?

Avui ja me’n vaig de vacances de Nadal a Colòmbia i perquè no m’oblideu us deixo al bloc (que fa dies que no funciona) aquesta cançó de ZPU, amb el permís de la Margalida, per si hi veieu  referents clàssics.

Aquí hi trobareu la lletra!

 

 

Lina Velasco

1r de batx. llatí i grec

El llatí i l’esport

L’altre dia estava fent zapping i vaig trobar un canal on retransmetien el partit de bàsquet entre el Montepaschi de Siena i el Regal F.C Barcelona. De cop i volta el comentarista va dir: Benvinguts al pavelló Mens Sana de Siena!

Llavors vaig pensar que podria fer un article sobre això, ja que el “Mens sana in corpore sano” ha estat una de les expressions llatines que hem estudiat a classe i sobre la qual l’Andrea ha fet un article molt interessant.
Després de buscar informació em vaig trobar amb una grata sorpresa. No només el pavelló es deia Mens sana, sinó que el nom original de l’equip era Mens Sana Basket Siena i que, juntament amb altres modalitats esportives, formaven part de l’associació esportiva Polisportiva Mens Sana. Aquest club esportiu va ser fundat a l’any 1871 i és considerat com el més poderós i antic de tota Itàlia. Actualment el Mens Sana Basket Siena és el millor equip d’Itàlia i un dels millors d’Europa. Creieu que tots aquests mèrits són fruit del “Mens Sana” no com a nom, sinó com a filosofia dintre de l’equip? Sabeu d’alguna associació o club esportiu amb noms que provinguin del llatí?

Marc Cortés
1r batxillerat
IES Isaac Albéniz

Tempus fugit

magrana

TEMPUS FUGIT

Feréstega, la mossegada del temps
s’endú trossos de pell entre les dents,
les hores, els dies, corren amb fressa,
per fer-se cada vegada més petits.
Què queda de la dolçor vellutada del préssec
del verd humit de la matinada
de les roges postes de sol, o de l’albada?
On s’ha amagat la rialla fresca
la lluentor de la mirada…?
Només queden espurnes de cirera i magrana
Que s’escapen com l’aigua de les reixes dels dits.

Pepita Castellví

The Sounds, Phoenix…i el llatí

The Sounds és un grup suec, amb una música semblant al pop però amb una forta presència de sintentitzadors. Si parlo d’aquest grup és, principalment, perquè en el seu últim disc hi ha un munt de referències en llatí; començant pel nom del disc, “Crossing the Rubicon

. El Rubicó va ser el riu que marcava la frontera entre la Gàl·lia i l’Imperi Romà a l’any 49 a.C, i que Juli Cèsar es va veure obligat a creuar il·legalment. Algú sap dir quina expressió va dir just quan anava a creuar-lo i quan s’utilitza avui?
Amb aquest mateix nom, el grup va composar una cançó:

Però no acaba aquí: en un altre disc seu, “Dying To Say This To You”, apareix un altre cançó que porta com a títol una paraula llatina: “ego“.Ego, com ja sabreu, significa jo en català. Però encara que no s’utilitzi com a tal, hi ha altres paraules que utilitzen la paraula “ego” per a formar-se (com per ejemple egocentrisme, egoista, egòlatra…). Aquí us deixo la cançó per si la voleu escoltar.

Phoenix, un grup francès, també utilitza el llatí en les seves cançons. Igual que The Sounds també és un grup modern, que, utilitzant també sintetitzadors, distorsiona el rock en el qual es basa.

Armistice, una cançó del seu últim álbum (Wolfgan Amadeus Phoenix), és un llatinisme! Armistici, en català, és la pausa temporal d’un conflicte bèl·lic pactada per totes les parts.

Rome, com el seu nom ja fa ben evident, té bastantes referències clàssiques. La lletra de la cançó té moltíssimes referències a l’antiga Roma, encara que algunes estan una miqueta ocultes.

Així, doncs, podem dir que Phoenix semblen uns amants de les clàssiques, que aprofiten la música per portar-nos la cultura llatina al nostre dia a dia, igual que ho fa The Sounds.

Sabríeu dir altres grups que també utilitzen llatinismes o tinguin referències a les clàssiques en les seves cançons?

Toni Moreno
1r Batxillerat