Tag Archives: Llatí

Relació entre optatives: Música i Llatí

13 Replies

Després d’un comentari a un article d’una companya, la Teresa ens ha proposat que us parlem de la relació entre les optatives de 4t de l’itinerari humanístic, Música i Llatí. Vam començar amb les èpoques de la història de la música i ara estem aprofundint temari d’una d’elles: l’Edat Mitjana.

En aquesta època va ser el principi de l’escriptura sobre paper, Boeci i Cassiodor foren els qui van transmetre la teoria musical grega i romana a l’Europa medieval. En el principi de la música escrita, les lletres de les cançons eren de temes litúrgics i profans en la llengua llatina. Això era influència de la cultura que estava establerta, que feia que només es cantés als monestirs i esglésies.

Per això, els primers grans canvis de l’escriptura de la música els fan monjos com Hucbald, que comença a escriure línies que donaven l’entonació de la lletra; Guido d’Arrezo, que crea un tetragrama com a pauta, col·loca espais i línies l’entonació de les notes i crea els primers sistemes d’anotació proporcional amb durades establertes.

Photobucket

El papa Gregori I va influir molt en la manera de cantar la música de les esglésies d’arreu d’Europa. Després de la caiguda de l’imperi Romà, la unitat litúrgica cristiana es va descompondre en diferents ritus segons cada país. A causa d’això, a cada ritus es cantava una mateixa cançó amb les influències del seu país i Gregori I va enviar un petit grup de monjos a cada ritus i les va unificar en una de sola. Quan aquest mor, el cant pla passa a cant gregorià en honor seu.

Poc després la música va passar a altres estaments medievals, tant a nobles com a gent sense privilegi social. Els nobles es deien trobadors i trobadoritz (si era dona) i es diferenciaven dels joglars (els no privilegiats) per la seva cultura musical, que els permetia escriure-la; per això els joglars cantaven cançons dels trobadors.

Aquí us deixem una de les cançons que hem practicat a classe de Música, en llatí i amb part de les característiques que us hem anomenat abans.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-l9eZVE0Th4[/youtube]

L’últim que hem estudiat ha estat l’inici de la polifonia i de l’Ars nova, que se seguia cantant en llatí amb ritme i noves maneres d’escriure la música més semblants a com les coneixem actualment. Curiosament aquest nom té semblances amb un grup, Ars tunae, sobre el qual un ex alumne del nostre institut ens ha donat informació per complementar el nostre article. Moltes gràcies, Jordi.

Photobucket

Ars tunae són una banda de trenta músics, principalment de pols i pua, amb acordió, percussió i veus. El grup abraça diferents temes instrumentals amb molta varietat de tipus de música. Encara que el seu nom prové de la llengua llatina, els seus temes musicals i el mateix llenguatge no hi tenen gaire relació. El seu nom, Ars tunae, ens vol dir que dediquen el seu art a cantar cançons de les tunes, per això utilitzen el genitiu “-ae” que fa de complement del nom.

Sabeu què són les tunes? I d’on provenen?

Les tunes, o com es diu a Catalunya, estudiantines, són germandats d’estudiants universitaris que duen una combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals folklòrics. Fa un any els vam poder gaudir en un concert que van fer al Círcol Catòlic de Badalona per recaptar de diners per la lluita contra el càncer.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=uRM-r46rv5c[/youtube]

Aquí teniu la noticia en TV de l’actuació d’Ars Tunae al Gran Teatre del Liceu. Hi ha una mala pronunciació, ¿la sabríeu trobar?

A més d’això, si busqueu l’origen de les estudiantines, trobareu que, segons algunes versions, provenen de la tradició goliarda del segle XIII. Feu recerca sobre el tema i trobareu altre cop el llatí com a llengua musical. Qui eren els goliards? Quin recull de cants molts famosos pertanyen a aquesta tradició? Quina és la seva temàtica i les seves caràcterístiques? Això dóna per una altre article…

Júlia Bardera i Noemí Gallego

4tB

 

Ars amatoria: Hero i Leandre

30 Replies

Enguany, a classe de llatí, hem de llegir l’Ars amandi (Art d’estimar) d’Ovidi. Aquesta obra està plena de referències mitològiques que el poeta utilitza per exemplificar els seus consells. A continuació s’explicarà la referència que fa al vers 250 (Llibre II) que veureu entre claudàtors al vostre llibre.

Primerament veiem el fragment en l’original llatí:

militiae species amor est; discedite, segnes:
non sunt haec timidis signa tuenda viris.

nox et hiems longaeque viae saevique dolores
mollibus his castris et labor omnis inest.
saepe feres imbrem caelesti nube solutum,
frigidus et nuda saepe iacebis humo.
Cynthius Admeti vaccas pavisse Pheraei

fertur, et in parva delituisse casa.
quod Phoebum decuit, quem non decet? exue fastus,
curam mansuri quisquis amoris habes.
si tibi per tutum planumque negabitur ire,
atque erit opposita ianua fulta sera,

at tu per praeceps tecto delabere aperto:
det quoque furtivas alta fenestra vias.
laeta erit, et causam tibi se sciet esse pericli;
hoc dominae certi pignus amoris erit.
saepe tua poteras, Leandre, carere puella:

transnabas, animum nosset ut illa tuum.

El mite al qual es fa referència

Hero (Ἡρώ) era una sacerdotessa de la deessa de l’amor Afrodita (Ἀφροδίτη), Venus en llatí, filla de Zeus, representada per la petxina, la poma d’or i els coloms. Hero, que vivia a Sestos,  estava enamorada de Leandre (Λέανδρος), un jove d’Abidos, a la costa oposada de Sestos.

Photobucket

Mapa de Grècia editat per mi. En vermell la zona de Sestos i Abidos.

Per poder estar junts, Leandre cada nit creuava nedant l’estret que separava els dos amants. Per facilitar-li la tasca, Hero encenia un fanal que col·locava al punt més alt de la torre de casa seva a fi que servís de guia a Leandre. Una nit, però, quan Leandre estava nedant per trobar-se amb l’estimada, va esclatar una tempesta i el fanal s’apagà.

L’endemà, Hero trobà el cadàver de Leandre al peu de la seva torre i, empesa pel gran dolor i desconsol que sentia, s’estimbà des del damunt de la seva torre.

Photobucket

Relació entre el consell i el mite

El consell que dóna Ovidi per cuidar i mantenir l’amor (després d’haver-lo aconseguit gràcies als consells del Llibre I) és que, si de veritat els homes volen conservar l’amor i la seva estimada, han d’estar disposats a afrontar totes les dificultats que se’ls presentaran al llarg de la relació, així com ho fa Leandre, que creua cada nit nedant l’estret per trobar-se amb la seva estimada Hero.

Per això, l’amor és contemplat com un camp de batalla, ja que no és un camí planer i ple de flors i felicitat, sinó que molts cops serà un camí sinuós i ple d’entrebancs que s’han d’anar superant per mantenir la flama de l’amor viva.

Fonts clàssiques del mite i influència

El mite d’Hero i Leandre el veiem també a les Heroides d’Ovidi, on apareixen la carta que Leandre envia a Hero i la carta amb la qual ella li respon.

Val la pena, també, esmentar l’obra de Ben Jonson, contemporani oblidat de W. Shakespeare, Bartholomew Fair. S’hi representa una obra de titelles d’Hero i Leandre.

Què opineu del consell que dóna Ovidi? Amb l’ajut de la traducció i les indicacions del professor/a, intenteu analitzar el text original en llatí tal com ho faig jo amb la primera oració:

militiae species amor est – Aquesta és una frase copulativa que té com a nucli del sintagma verbal el verb sum. El subjecte és amor i té un atribut, species, que, alhora, té un complement del nom, militiae.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Lilium, -i

37 Replies

Seguint la proposta de la Margalida al Moodle de Llatí de quart, teniu aquí la meva flor, ja en coneixeu la meva devoció!

Quina declinació he seguit per fer aquest muntatge amb el mot lilium? La podeu escriure sencera. De quin gènere és lilium? En podeu fer la traducció a partir de l’àudio o del text llatí. Heu detectat algun error? Podeu afegir noves frases amb tots els casos del mot lilium? Animeu-vos i ompliu el bloc de flors i declinacions!

Andreu Punsola
4t ESO Llatí

Els déus de la cultura romana: Romani dei

63 Replies

Nosaltres hem fet aquest apunt sobre els déus romans, ja que pensem que no tothom els coneix o potser només saben els de la cultura grega. El nostre objectiu en aquest article és associar cada déu romà amb els déus grecs.

Després de mirar aquest Power Point, sabríeu respondre aquestes preguntes?

I. 1-  Qui era el déu dels morts? Sabríeu dir a qui va raptar?

I. 2- Quin déu portava ales a les sandàlies?

I. 3- Quina deessa va néixer armada? com va néixer?

I. 4- Què era el Panteó romà? i qui el formava?

I. 5- Qui perseguia per amor Dafne, la noia que es va convertir en llorer?

I. 6-  A quina deessa romana correspon Hèstia, la deessa grega?

I. 7- Digueu algun déu o deessa que no haguem mencionat en el Power Point.

I. 8- Ara ja esteu preparats per llegir en llatí, la tasca del Fil Moodle Romani dei:

Responde Latine:

II.1 Qui Uranus et Gaia sunt?
II.2 Qui Titanes sunt?
II.3 Quid fecerunt Titanes?
II.4 Qui Saturnus est?
II.5 Quid fecit Saturnus?
II.6 Qui Iuppiter est?
II.7 Quae regina dearum est?
II.8 Qui fabrorum deus est?
II.9 Quid Mercurius portat?
II.10 Quae Amoris mater est?
II.11 Quae Apollonis soror est?
II. 12 Quid facit Diana?
II.13 Quid facit Minerva?
II.14 Quae sunt deae Romanae?
II.15 Habent-ne Romani multos deos?

Andrea Balart
Irina Balart
1r Batxillerat Llatí i Grec

Llatí a la paret, tota una troballa arqueològica

1 Reply
Inscripció llatina paret

Fotografia Mercè & Coloma

Aquesta foto és la d’una troballa arqueològica… m’explico… La plaça de vendre del meu barri, el Ninot (Mallorca/Villarroel/Casanovas), està en fase de reformes aturades… a la paret del carrer Villarroel, quan van treure les parades que hi estaven encastades des de feia anys i panys (com cinquanta), van sortir restes curioses com aquesta inscripció en guix… ho vàrem veure per casualitat passejant amb la Coloma i la foto no és bona perquè és de mòbil senzill… L’error dóna testimoni que el nivell de llatí a un barri cèntric de Barcelona com és l’Esquerra de l’Eixample tampoc no era bo molts anys enrera…

Mercè Otero

Ad Augusta per Angusta

9 Replies

Fa unes quantes setmanes, van retransmetre pel canal La Sexta un anunci força peculiar. Aquest anunci donava ànims a l’Atlètic de Madrid, ja que volien arribar a un objectiu: Guanyar el partit de lliga amb el Reial Madrid. Van triar l’expressió Ad Augusta per Angusta per fer-ho i, per tant, he aprofitat que estem reballant l’últim apartat de llatinismes sobre aforismes i expressions proverbials per confeccionar aquest article i poder conèixer-ne un altre, a més d’ampliar la nostra cultura clàssica. He pogut saber que aquesta expressió la utilizen actualment els Mexicans com a lema d’una de les seves ciutats.

Photobucket

[Tall del anunci que promocionava l’Atlètic a la Sexta]

Aquesta expressió fa referència a l’època del Imperi, que va començar el 27 aC, quan August va agafar les regnes de Roma, després de la caiguda de la República. Com tots i totes sabem, August es va caracteritzar per fer moltíssims actes com ara: tornar la pau a Roma (Pax Romana), construccions monumentals (per aconseguir el beneplàcit de la societat) i els coneguts Panem et Circenses, entre d’altres. El seu objectiu era restaurar una mena de monarquia sense que el poble en fos conscient. Cal dir que ho va aconseguir gràcies també al cercle de Mecenas, els integrants del qual exaltaven la figura de l’emperador August. Aquesta exaltació de la seva figura es pot veure, per exemple, a l’Eneida de Virgili .

Us agrairia que m’ajudéssiu a respondre aquestes qüestions: Quin és el significat literal d’aquesta expressió? Quina pecularitat té sintàcticament? Creieu que està relacionada amb algun fet històric? Penseu que és apropiada per donar ànims a un equip de futbol?

Jordi Berdún Pérez  2.2

INS Isaac Albéniz

Inscripcions llatines molt més enllà de l’Imperi

7 Replies

Fa més d’un mes, els alumnes de 4rt d’ESO del INS Isaac Albéniz van fer un viatge a Londres. En una de les seves visites pels carrers de la ciutat anglesa, van trobar una inscripció en una de les façanes dels edificis. Aquest edifici està situat molt a prop del Museu d’Història i de Traflagar square. Com podeu veure, a la part superior (on se situa l’arquitrau) hi ha una inscripció en llatí que diu:

” Anno decimo Edwardi Septimi Regis Victoriae reginae cives gratissimi MDCCCCX ”
Photobucket

[Foto cedida per l’alumna Irene Berdún ]

Si ens centrem en l’anàlisi d’aquest edifici, podreu veure que està format per una gran façana amb tres gran portalades. Aquestes portalades estan decorades amb tres arcs de mitja volta sostinguts per sis columnes d’ordre jònic. A sobre d’aquestes columnes hi ha uns arquitraus decorats amb uns finestrons cecs, és a dir, sense vidre. És a sobre de tot això, que es troba la inscripció. Podríeu traduir-la per saber quin és el seu significat? Té alguna cosa a veure amb la història del Regne Unit? (Us podeu ajudar si llegiu la sinopsi de la pel·lícula W.E de la directora i cantant Madonna). A més, podríeu dir-me quin nom rep aquest edifici i quina importància té per a la ciutat?

Irene i Jordi Berdún Pérez

4rt ESO i 2n de Batxillerat

Antígona a la Viquilletra

17 Replies

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Antigoneleigh

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882
[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

[vimeo]http://vimeo.com/39110502[/vimeo]

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat