Acabo de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de Mark Twain, i us vull donar un cop de mà tot recomanant-vos també aquest interessant i esborronador documental sobre el conqueridor assassinat:
Gaby
Idus de març de MMX
August de Prima porta (20 aC). Museus Vaticans, Roma. [Font: Viquipèdia]
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Octavius Augustus, com ja sabeu, va ser el primer emperador romà al segle 27a.C. Amb la mort de Juli Cèsar i una vegada acabada la República, Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat o Alt imperi. Dominava totes les institucions de l’Estat (Senat, magistratures i els comicis), com ja va passar a la monarquia, i ràpidament va obtenir el control civil, militar i religiós. La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma.
INTRODUCCIÓ
Nebot i hereu de Cèsar, Gai Juli Cèsar Octavià (Roma 23 de setembre 63 aC – Nàpols 19 d’agost de 14 dC) s’imposà a la Tercera Guerra Civil Romana que hi hagué després de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins l’any 27 aC no rebé el títol de princeps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
EL SEU PERÍODE
El començament del govern de’Octavi August va ser el 2 de setembre de l’any 31 aC, el fi del seu comandament es va donar el 19 d’agost de l’any 14 dC i va tenir com a successor Tiberi. Es va fer públic el testament de Cèsar i es va reconèixer que Octavi seria el seu hereu. Amb 18 anys va ser menystingut pels seus rivals, principalment per Marc Antoni, que el tractava de nen petit, però això no va semblar frustrar-lo, ja que va buscar el suport entre els veterans de Cèsar i va remarcar la seva condició d’hereu. Va guanyar simpaties en impulsar el compliment del que va dictar Cèsar en el seu testament sobre el apartat diners, que era que repartirien la fortuna obtinguda per César entre el poble i els soldats, diners que Marc Antoni pretenia quedar-se. Entre els seus primers passos era molt important mantenir el caràcter diví del seu pare adoptiu. Octavi, aprofitant la baixa popularitat que tenia Marc Antoni entre els partidaris de Cèsar a causa dels seus abusos i els seu apropament al senat, va guanyar la seva primera victòria. Aleshores Antoni va acusar Octavi de conspirar contra ell i organitzar el seu assassinat; Octavi en va demanar proves i començaria així un enfrontament entre els dos.
Al cap d’un temps Octavi volia incrementar el seu poder per venjar la mort del seu oncle, Cèsar. Per altra banda, podia complaure els desitjos de venjança dels veterans de Cèsar. Per aquesta raó va començar una sèrie de persecucions i una matança contra els republicans, anul·lant l’amnistia als assassins de Cèsar. També va distribuir els diners del tresor al seu exèrcit i això va fidelitzar encara més el seus soldats.
L’aliança de Marc antoni amb Cleòpatra va acabar d’allisar el camí d’Octavi cap al poder.
FONTS
Andrea Salas
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.
No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.
La selecció consta de 4 fragments:
En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA
La Margalida ens va proposar en el Moodle de llatí de primer un viatge virtual en el temps, és a dir, d’anar a la Roma antiga i explicar-ne el nostre viatge com si fossim Cleòpatra, Juli Cèsar o un esclau. Acostumats a compartir-ho tot amb els altres cursos de llatí del l’IES Cristòfol Ferrer i de fora, especialment, amb els companys de l’Albéniz de Badalona, hem decidit de fer-los públics i comentar tots plegats quins són els encerts, oblits i equivocacions de cada un dels nostres relats. La Lida ha comptat en la nota que ens ha posat els referents del món romà estudiat a classe i les faltes d’ortografia i d’expressió (aquí un xic ja corregides). Què n’opineu vosaltres? Sigueu sincers i no us deixeu portar per les relacions personals que teniu amb els autors i autores d’aquests relats. Gaudiu de la lectura i us agraïm el comentari per endavant.
|
Any: |
|
||
|
Duració: |
|
||
|
País: |
|
||
|
Director: |
|||
|
Guió: |
Joseph L. Mankiewicz, Ranald MacDougall, Sidney Buchman |
||
|
Música: |
Alex North |
||
|
Fotografia: |
Leon Shamroy |
||
|
Distribució: |
Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Roddy McDowall, Martin Landau, Robert Stephens |
||
|
Productora: |
20th-Century-Fox
|
L’argument de la pel·lícula tracta sobre la història de la reina més famosa d’Egipte al llarg de tot el temps. Com a filla del faraó Ptolemeu XII, Cleòpatra es va convertir en reina a la mort del seu pare. Es casà amb el seu germà Ptolemeu XIII, que aleshores tenia uns deu anys. Desitjava restaurar la grandesa d’Egipte però una rivalitat l’enfrontà al seu germà i es refugià a Síria.
Juli Cèsar (Rex Harrison) s’apoderà del palau de Ptolemeu XIII. Cleòpatra va tornar i el va seduir perquè l’ajudés a reconquerir el seu poder. Tingueren un fill, Cesarió, i visqueren a Roma fins que Cèsar va ser assassinat.
Després Cleòpatra es va convertir en esposa del general Marc Antoni (Richard Burton). El general Octavi va lluitar contra Marc Antoni i el derrotà. Marc Antoni es va suïcidar i Cleòpatra es va deixar mossegar per una serp i també va morir. El general Octavi va matar Cesarió i es va convertir en Emperador de Roma.
Amb un pressupost de tres milions de dòlars, Cleopatra s’ha convertit al llarg del temps en una pel·lícula veritablement famosa per la seva posició entre les tres pel·lícules més cares del món. Tenia una decoració molt àmplia i el vestuari era molt abundant. Aquesta filmació va començar a Londres l’any 1960. Elisabeth Taylor va acordar cobrar un milió de dòlars per interpretar el paper de Cleòpatra, però després va pujar a la quantitat de set milions de dòlars a causa dels retards que va haver-hi a l’hora de fer la pel·lícula. No creieu que és una bestiesa? Tot i així, l’actriu després va afirmar que aquella quantitat de diners la va demanar al director de la pel·lícula irònicament i aquest s’ho va prendre seriosament.
Al principi de la gravació, l’actriu i protagonista de la pel·lícula va començar a posar-se malalta durant un dels rodatges i va ser intervinguda d’urgències d’una traqueotomia. Per sort, els metges especialistes li van salvar la vida. La cicatriu de la intervenció es por observar en algunes escenes de la pel·lícula.
Com que la gravació va ser accelerada pels inconvenients que hi va haver, van portar el rodatge cap a Roma. L’actriu va compartir rodatge amb Richard Burton, que després va donar lloc a una relació finalment trencada. El fet que la maquíssima Elizabeth Taylor estés casada durant el rodatge de la pel·lícula va suposar tot un escàndol el seu romanç amb Richard i tots aquests rumors van generar disputes amb el Vaticà.
La pel·lícula va ser nominada a set premis Òscar i en va guanyar quatre: Direcció artística, vestuari, cinematografia i efectes especials. Va ser tan car el rodatge, que encara que hi van haver moltíssims espectadors a la taquilla, la productora Fox no va poder guanyar ni la meitat dels diners que havia invertit en ella.
Paula Navarro
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
CICERÓ va ser un orador, polític i filòsof llatí. Pertanyent a una família plebea, des de molt jove es va traslladar a Roma, on va assistir a lliçons de famosos oradors. Finalitzada la guerra civil, va iniciar la seva carrera d’advocat, per convertir-se aviat en un dels més famosos de Roma. Posteriorment, es va embarcar rumb a Grècia amb l’objectiu de continuar la seva formació filosòfica i política.
De tornada a Roma, va prosseguir la seva carrera política, i als tretze anys va aconseguir les més altes distincions. Va començar com a “quaestor” a Sicília el 76 aC. i el 70 aC. va acceptar defensar els sicilians oprimits per l’antic magistrat. La qual cosa el va fer molt popular entre els plebeus i va contribuir a consolidar la seva fama d’advocat.
Decidit partidari del republicanisme, admetia la necessitat d’un home fort per a dotar d’estabilitat a l’Estat. En un any va ser triat “aedilis”, en el 66 aC. “praetor”, càrrec des del qual va impulsar un acostament entre cavallers i senadors, i dos anys després va obtenir l’elecció de cònsol del Senat. Va plantar cara als populars, liderats per Cras i Cèsar, i va pdur a terme una de les batalles més dramàtiques i perilloses de la seva carrera: la seva oposició a la conspiració de Catilina.
Derrotat en les eleccions, aquest es disposava a promoure aixecaments per a instaurar una dictadura. Els quatre discursos (Catilinàries) pronunciats per Ciceró davant el Senat a fi d’aconseguir l’execució dels conspiradors formen la mostra més cèlebre de la seva brillant oratòria, de gran poder emotiu. La seva actuació va acabar en un exili anys més tard, quan Clodi va aconseguir el reconeixement d’una llei que sancionava amb la pena de mort tot ciutadà romà que n’hagués fet executar un altre sense el previ consentiment del poble.
Va regressar a Roma tot just un any i mig més tard, però en aquells dies la seva carrera política estava pràcticament acabada a causa de a la dictadura de César. Només quan aquest va ser assassinat, Ciceró va tornar a l’escena política per a promoure la restauració del règim republicà. Al principi va gaudir de poder i va aconseguir el perdó per als assassins de César. Ciceró es va trobar amb una forta resistència, a la qual va plantar cara verbalment amb les catorze Filípiques (són discursos polítics de Demóstenes contra Filip II de Macedònia).
Va intentar aliar-se amb Octavi, fill de Cèsar, contra Marc Antoni: després de la batalla de Mòdena, Octavi es va reconciliar amb Marc Antoni i va unir les seves forces amb les d’aquest i amb l’exèrcit de Lèpid per la formació del segon triunvirat (43 aC). Aquest mateix any, Ciceró va ser capturat i executat.
Detall del fresc Ciceró desemmascara Catilina. La pintura és obra de Cesare Maccari i es conserva al Palazzo Madama de Roma
La CONJURACIÓ DE CATILINA és un fet històric que va tenir lloc durant l’època republicana romana, més concretament el 63 aC. En l’obra de Cai Sal·lusti Crisp es relaten les dues conjures que va portar a terme Luci Sergi Catilina al capdavant d’un grup de militars i diferents aristòcrates romans.
Luci Sergi Catilina pertanyia a una família patrícia, encara que més endavant la seva família havia perdut el seu prestigi social i econòmic.
Va destacar per la seva carrera militar durant les guerres civils que van enfrontar Marius i Sila, tot combatent en les files d’aquest últim. Al costat de Sila va realitzar una carrera política ascendent, ocupant-se en el càrrec de “quaestor” durant el seu mandat dictatorial.
Va ser designat “praetor”, l’any 68 aC i després propretor d’Àfrica, lloc del que va regressar en l’any 66 aC, per ser acusat davant el senat per abusar del seu poder. Havent-se-li impedit accedir al consolat en l’any 65 aC, es creu que Catilina va organitzar dues conspiracions fallides per assassinar els candidats electes el mateix dia de la seva assumpció, prenent ells els seus llocs com cònsols.
Quan l’any 63 aC, Catilina va aconseguir presentar-se a las eleccions acompanyat de Cai Antoni Híbrida, va ser vençut per Ciceró i Antoni. Potser sota la protecció de Cèsar, va poder sortir innocent de les acusacions que van caure sobre ell pels delictes d’homicidi comesos durant la guerra civil en què va lluitar al costat de Sila. Enarborant la bandera de defensa de les classes populars, va reunir entre la seva gent tots els opositors polítics de Pompeu i del senat romà.
El pla consistia en l’assassinat de Ciceró fet el 7 de novembre de l’any 63 aC. No obstant això, Ciceró va ser alertat per Fúlvia, una dona de la noblesa, i va aconseguir salvar-se. Aleshores va acusar Catilina davant del Senat i l’acusat, després d’una reacció violenta, va fugir de Roma. En els següents comicis van ser triats cònsols Marc Tul·li i Cai Antoni, mentre Catilina seguia pensant plans contra Roma.
La conspiració a Roma va ser desastrosa, Catilina i Manli van ser declarats enemics de la República, quedant privats dels seus drets civils i sotmesos al dret de guerra. Les tropes de Catilina es van enfrontar amb les d’Antoni, que va lliurar el comandament de l’exèrcit a Marc Petreu. Aquest va ser l’últim combat de Catilina, que va morir després d’enfrontar-se a les tropes lleials a la República romana amb els pocs homes que li quedaven.
Conclusió: Clarament es veu que Ciceró i Catilina eren enemics perquè eren de bàndols contraris en la política i Ciceró va participar en la lluita contra la conspiració de Catilina.
Per ajudar-vos a estudiar, aquí teniu la presentació que he utilitzat per fer l’exposició. Espero que us serveixi per aclarir les idees.
[Per veure’l millor, podeu clicar aquí]
Ana Rosa Linger
1r Batx INS Isaac Albéniz
Durant la Repùblica, tres homes amb grans ambicions veien les seves carreres polítiques estaven bloquejades per culpa del senat i van decidir enfrontar-s’hi amb una tàctica. Crassus, Cèsar i Pompeu van fer un pacte en secret formant un triumvirat (primus triumviratus), que va durar del 60 al 53 aC, amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar. L’aliança va ser segellada pel matrimoni entre Pompeu i Júlia, que era la filla de Cèsar.
Crassus era un dels homes més rics de Roma, Pompeu gaudia d’una gran influència i prestigi entre la població romana gràcies a les seves destacades victòries en l’àmbit militar i Cèsar va començar a destacar en la vida política després de ser nomenat pontífex màxim i líder dels populars. Unint tots aquests poders van fer possible aquest pacte.
Després de la mort de Crassus, el 53 aC, Cèsar parteix a la conquesta de la Gàl·lia i Pompeu es queda a Roma, on estreny els seus llaços amb el bàndol senatorial per tal de defensar el sistema republicà.
La Segona Guerra Civil romana (Secundum bellum civile) (49-45 aC) va ser un gran conflicte político-militar de la República, en la qual van intervenir una sèrie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial, encapçalat per Pompeu, amb el popular, liderat per Cèsar.
L’any 49 a.C. Cèsar és rebutjat pel senat com a governador de la Gàl·lia i, per revenjar-se, entra a Itàlia amb les seves legions sense autorització del senat i provoca una guerra civil, en la qual Pompeu comanda en contra seu l’exèrcit del senat. És en travessar el riu Rubicó, en direcció a Roma, que pronuncia la famosa frase Alea iacta est.
Pompeu va haver de fugir de Roma cap a Grècia i Cèsar es va assentar a Roma, i a partir d’aquí es van esdevenir les batalles més importants:
Finalment, Cèsar acaba amb la vida de tots els seguidors de Pompeu, agafa més poder encara i, amb el recolzament de la plebs, aconsegueix nomenar-se dictator perpetuus.
Marc Cortés
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Durant els segles I i II a.C., Tàrraco va mantenir el seu caire militar fins que, l’any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l’estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco) per haver donat suport de tota mena al seu exèrcit. Tot això va portar a la seva victòria sobre Pompeu a la Guerra Civil i, en conseqüència, Tàrraco va ser anomenada Colònia romana. Aquest nomenament el va concedir Cèsar després de la seva victòria a Munda.
Una colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides. Els pobladors de les colònies romanes eren considerats ciutadans romans. En les colònies quedaven incloses els terrenys de propietaris locals, terrenys que formaven part de la colònia, i els ciutadans i ciutadanes gaudien dels drets de la colònia.
La ciutadania romana va anar estenent-se als magistrats de les colònies. A les de dret llatí (és a dir sense dret de ciutadania) els magistrats obtenien la plena ciutadania en acabar el seu mandat. Altres ciutats podien negociar el dret de ciutadania per separat.
Les colònies tenien una organització bàsicament igual a la dels municipis romans, però formades per ciutadans romans establerts en territori conquerit per l’Imperi Romà, és a dir, ciutats i ciutadans que depenien de Roma però no tenien dret de ciutadania.
Durant tot aquest període de la república romana, Tàrraco va ser proclamada capital de la “Hispania citerior”, que ocupava bona part de la península.
Carlos Cuevas
1r batxillerat INS Albéniz
Aquí us deixo un document amb la informació que he recollit sobre el personatge de Cleòpatra. És tan apassionant i intervé en tants moments de la història de Roma, que m’ha costat sintetitzar.
(Cliqueu aquí per llegir-ho còmodament)
A Cleòpatra se li ha atribuït una bellesa excepcional, no obstant això, gravats i dibuixos trobats donen testimoniatge que el seu encant radicava en la seva personalitat més que en el seu aspecte físic. Els escriptors romans parlen d’una Cleòpatra intel·ligent però no mencionen la seva bellesa. Cleòpatra com a símbol de bellesa a Occident es remunta a l’obra de William Sheakespeare.
El romanç de Cleòpatra amb Antoni ha estat idealitzat per escriptors, artistes i directors de cinema, però ha sigut sobretot el modern Hollywood qui ha anat alimentant la idea que Cleòpatra era una gran bellesa.
Dibuix tradicional basat en els relleus
L’actriu Elizabeth Taylor en el film “Cleopatra” de l’any 1963
L’egiptòloga Sally Ann Ashton, de la Universitat de Cambridge, ha realitzat aquesta reconstrucció digital a partir de la iconografia estudiada. [Font: web interesante]
I per acabar, no sé estar-me de remarcar algunes curiosittas que m’han cridat l’atenció al llarg del procés de recerca.
Sara Cañizares
1r batxillerat
INS Isaac Albéniz
L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.
La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.
La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.
El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.
Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat