Juli Cèsar, un gran conqueridor assassinat

Acabo de llegir en El Fil de les Clàssiques la interesant tasca que avui us mana la Margalida, un reportatge sobre la mort de Juli Cèsar tot partint del relat de Mark Twain, i us vull donar un cop de mà tot recomanant-vos també aquest interessant i esborronador documental sobre el conqueridor assassinat:

Gaby
Idus de març de MMX

14 thoughts on “Juli Cèsar, un gran conqueridor assassinat

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltes gràcies, Gaby! Segur que els serà d’un gran ajut!

  2. you

    Hola lida !!!!
    – Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar ,el nom Caesar voldria dir «tallat
    -va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial Roma. »
    -Va ser cap de la religió de l’Estat (pontifex maximus), però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.
    – Juli Cèsar va neixer el 12 de juliol aC
    -La família Júlia era descendent, segons la tradició, d’Ascani fill d’Enees i nét de Venus .
    -Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual , després per un període indefinit però curt i després per deu anys , fins que finalment, el, va ser nomenat dictador vitalici.- Cèsar era a més el cap de la religió de l’Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).
    Assassinat
    Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L’honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (rei), un títol que, com a republicans, odiaven. L’any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi , Bucilià i Marc Juni Brutus , van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.
    -Ara buscare mes informació sobre la seva mort que va ser un fet molt important que va fer portar molts dubtes!!

  3. sere eloisa velasquez chala

    Juli Cesar va ser un militar polític que va cambiar la republica de Roma.Procedia de les families mes antigues de Roma i va rebrer una educacio con mestre de Grec.

    Com la seva familia exercia la politica no li va ser tant complicat entrar en ella;va rebrer recursament de les plebes sudvencionant festes i obres publiques,amb tots aquest treball va anar acrecentant el seu prestigi en els diferents cargos que va ocupar: questor (69), edil (65), gran pontífic,pretor,i propretor de la Hispania Ulterior. 🙂

    De tornada a Roma va aconseguir un gran exit politic per haver unit dos liders rivals,Craso i Pompeyo;Al any seguent Cesar va ser elegit consul i les seves medides que va adaptar va enriquerir la seva popularitat:va esparti lots de terra entre veterants y parats, va aunmentar els controls sobre els gobernadors provincials i va donar publicitat a les discusions del Senat.La ambició política de César anava mes allá i,buscant la base per obtendre un poder personal absolut, es va fer concedir por cinc anys -del 58 al 51- el control de varies provincies (Galia Cisalpina, Narbonense e Iliria).

    Craso va murir durant una expedició contra els partos i la rivalitat entre César i Pompeyo no va encontrar frens, una vegada morta Julia.

    PRIMERA PART DEL COMENTARI,DESPRES FARE LA SEGONA…

  4. Alissa Komarova

    Holaa!
    doncs si, crec que el video em servira d’un gran ajut.
    M’agradan molt els videos d’història, pero com que ara estic en classe de Llatí no em donarà temps veurel sencer.
    EL dia da vaga o dema el mirare!
    He vist un troç i m’agrada!

    Gracies Gaby!

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    Així m’agrada que reserveu els documents interessants per moments de lleure i també per compartir-los amb els pares i els avis!

  6. sere eliosa velasquez chala

    Quan va pasar el río Rubicón -que marcava el límit del seu jurisdicció-, César va inicial una guerra civil de tres anys (49-46) en la que va resultar visturios:va conquistar primer Roma e Italia;Despres va invadir Hispania; y finalment es va dirigir a l’Orient, on es havía refugiat Pompeyo.perseguint a Cesar,va arribar a Egipte,on va aprofitar per intervenir en una disputa sucesoria de la família faraónica, tomant partit a favor de Cleopatra («Guerra Alejandrina»).

    Asesinat Pompeyo en Egipte, César va seguir la lluita contra els partidaris. Primer va haver de vencer al rey del Ponto, Pharnaces, en la batalla de Zela, que va definir com famosa sentencia veni, vidi, vici;despres va derrotar els últims pompeyistes que resistían en África i els propis fill de Pompeyo en Hispania. Vencedor en tan llarga guerra civil, César va acallar els descontents repartint dádives y recompenses durant les celebracions que va organizar en Roma per la victoria. Una vegada propietari de la situació, César va acumular cargs i honors que fortalecien el seu poder personal: cónsul per deu anys, prefecto de les costums,suprems del ejércit, pontífic máxim,dictador perpetuo i emperador con dret de transmisió hereditaria,si be va rechazar la diadema reial que li va oferir Marco Antonio. El Senat va ser reducits a un mero consell del príncep.Establir aixi una dictadura militar disimulada per la aparença de acumulació de magistratures civiles.

    juli César va murir asesinat en una conjura dirigida per Casio y Bruto, que li va impidir completar els seves reformes; no obstant, va deixar terminades algunes,com el camvi del calendari ,una nova llei municipal que concedía major autonomía a les ciutats o el reasentamient com agricultors de les mases italianes proletarizades;li va deixar tot el seu net i sucesor, Octavio Augusto.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Sere, el proper dia t’ajudaré a corregir aquest text. Recorda-m’ho.

  8. sere eloisa velasquez chala

    Ok Lida es que com no se molt catalá`,he escrit com e me ocurrien les coses.

    perdona Lida 🙂

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    Dilluns, et donaré un cop de mà, Sere. De mica en mica n’aprendràs!

  10. sere eloisa velasquez chalas

    Juli Cèsar va ser un militar polític que va canviar la república de Roma. Procedia de les famílies més antigues de Roma i va rebre una educació grega.

    Com la seva família exercia la política no li va ser tant complicat entrar en ella; va subvencionar festes i obres públiques i va anar incrementant el seu prestigi en els diferents àmbits que va ocupar: questor , edil, gran pontífic, pretor i propretor de la Hispània Ulterior. 🙂

    De tornada a Roma, va aconseguir un gran èxit polític per haver unit dos líders rivals, Cras i Pompeu. L’any següent Cesar va ser elegit cònsol i les mesures que va adaptar va enriquir la seva popularitat: va repartir lots de terra entre veterans i aturats, va augmentar els controls sobre els governadors provincials i va donar publicitat a les discusions del Senat. L’ambició política de Cèsar anava més allá i, buscant la base per obtenir un poder personal absolut, es va fer concedir per cinc anys -del 58 al 51- el control de vàries províncies (Gàl·lia Cisalpina, Narbonense i Ilíria).

    Cras va morir durant una expedició contra els parts i la rivalitat entre Cèsar i Pompeu no va trobar límit, una vegada morta Júlia.

    PRIMERA PART DEL COMENTARI, DESPRÉS FARÉ LA SEGONA…

  11. sere eloisa velasquez

    Le doi las gracias al Frances y a la You por haberme ayudado a corregir unas falta que tenia en el texto de Julio César.

    muchas gracias chicos….

    🙂

  12. Laia Muñoz Osorio

    Gai Juli Cèsar va néixer el 100 aC i va morir el 44 aC. Va ser un gran polític i militar romà que va significar la transició política de la república a l’imperi romà.

    Juli Cèsar des de molt jove va tenir ambicions polítiques, volia arribar fins a la cúspide del poder romà. A partir del seu cursus honorum va esdevenir un gran militar i conqueridor, com Alexandre el Gran, i descobrir noves terres fins aleshores desconegudes. Però no només va ser reconegut en els camps de batalla, sinó també en el religiós (proclamat Flamen Dialis, i més endavant Pontífex) i en el polític (proclamat prètor i després cònsul).

    Juli Cèsar va participar en diverses campanyes militars i batalles com ara a Hispània (70aC), a les Gàl·lies (49aC) i a la Segona Guerra Civil Romana (49-45 aC).

    L’origen de la Segona Guerra Civil romana fou provocada per la mort de Cras, (cònsul romà juntament amb Cèsar i Pompeu) en la guerra contra els parts (53 aC a Carres) i l’estança de Cèsar a les Gàl·lies. Llavors Pompeu, que es quedà a Roma mentre Cèsar era fora, es va fer amb el poder. Tots tres formaven part del triumvirat de la República romana. L’any 52 aC, Pompeu es va proclamar consul sine collega.

    El problema va ser quan Cèsar va tornar a Roma i en trobar-se amb noves lleis, va desobeir-les: la guerra civil havia començat.

    La guerra es va desplaçar a totes les regions romanes: Hispània, Gàl·lia, Grècia, Nord d’Àfrica, Egipte…

    Una de les batalles es va donar a Ilerda (Lleida) i per aquest motiu rep el nom de “batalla d’Ilerda”. L’any 49 aC, les tropes cesarianes i pompeianes es van trobar a Ilerda i van lluitar des del 30 de juliol al 2 d’agost del mateix any.

    En aquells moments de la Guerra Civil, Pompeu i els seus homes es trobaven força perduts i els comandants pompeians a Ilerda (Afrani i Petrei) no van trigar en rendir-se.

    Paral·lelament a la batalla d’Ilerda, Pompeu es va refugiar a Egipte on va ser assassinat pels propis egipcis. Tanmateix, Cèsar no estava d’acord amb l’assassinat de Pompeu, ja que Pompeu com a ciutadà romà mereixia uns drets encara que fos el seu enemic, així que es presentà allà. A Egipte conegué Cleòpatra i l’acceptà com a reina egípcia. La segona guerra civil va acabar amb la victòria de Juli Cèsar, que es va proclamar dictador vitalici i que va concentrar tots els poders del Senat.

    L’any 44 aC Juli Cèsar fou assassinat per una conspiració dels altres senadors i llavors esclatà la Tercera Guerra Civil romana (43-42 aC). Aquest conflicte va enfrontar els pro-Juli Cèsar i els assassins d’aquest. Acabaria amb la formació del segon triumvirat format per Octavi (el nebot de Cèsar), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

    En quant a l’obra literària de Cèsar, podem dir que fou un gran escriptor i orador. Cèsar va escriure sobre astronomia, la religió a la Roma republicana, la llengua llatina i sobre els conflictes bèl·lics que va viure en persona (Comentaris de les Guerres de les Gàl·lies i Comentaris de la Guerra Civil).

  13. Pingback: Emaze sobre Juli Cèsar | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *