Durant la Repùblica, tres homes amb grans ambicions veien les seves carreres polítiques estaven bloquejades per culpa del senat i van decidir enfrontar-s’hi amb una tàctica. Crassus, Cèsar i Pompeu van fer un pacte en secret formant un triumvirat (primus triumviratus), que va durar del 60 al 53 aC, amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar. L’aliança va ser segellada pel matrimoni entre Pompeu i Júlia, que era la filla de Cèsar.
Crassus era un dels homes més rics de Roma, Pompeu gaudia d’una gran influència i prestigi entre la població romana gràcies a les seves destacades victòries en l’àmbit militar i Cèsar va començar a destacar en la vida política després de ser nomenat pontífex màxim i líder dels populars. Unint tots aquests poders van fer possible aquest pacte.
Marcus Crassus. Bust anònim de Crassus que es troba al Museu del Louvre, París
Després de la mort de Crassus, el 53 aC, Cèsar parteix a la conquesta de la Gàl·lia i Pompeu es queda a Roma, on estreny els seus llaços amb el bàndol senatorial per tal de defensar el sistema republicà.
La Segona Guerra Civil romana (Secundum bellum civile) (49-45 aC) va ser un gran conflicte político-militar de la República, en la qual van intervenir una sèrie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial, encapçalat per Pompeu, amb el popular, liderat per Cèsar.
Gneus Pompeius. Bust anònim de Pompeu fet de marbre que es troba al Museu d’Arqueologia Clàssica de Cambridge [Font: Web del Museu]
L’any 49 a.C. Cèsar és rebutjat pel senat com a governador de la Gàl·lia i, per revenjar-se, entra a Itàlia amb les seves legions sense autorització del senat i provoca una guerra civil, en la qual Pompeu comanda en contra seu l’exèrcit del senat. És en travessar el riu Rubicó, en direcció a Roma, que pronuncia la famosa frase Alea iacta est.
Pompeu va haver de fugir de Roma cap a Grècia i Cèsar es va assentar a Roma, i a partir d’aquí es van esdevenir les batalles més importants:
- La batalla d’Ilerda, 48 a.C. Cèsar derrota a Hispània les tropes fidels a Pompeu
- La batalla de Farsàlia, 48 a.C. Victòria aclaparadora de Cèsar sobre Pompeu
- La batalla de Zela, 47 a.C. Victòria de Cèsar sobre el rei Farnaces que va eclipsar les anteriors victòries orientals de Pompeu. Per explicar-la al senat, va utilitzar la coneguda expressió Veni, vidi, vici.
- La batalla de Munda, 45 a.C. Batalla final a Hispània en què Cèsar derrota definitivament els fills de Pompeu, que havia estat assassinat a Egipte l’any 48 aC.
Iulius Caesar: Bust anònim de Juli Cèsar que es troba al museu d’Història d’art de Viena
Finalment, Cèsar acaba amb la vida de tots els seguidors de Pompeu, agafa més poder encara i, amb el recolzament de la plebs, aconsegueix nomenar-se dictator perpetuus.
Marc Cortés
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Cal dir que aquest article és el resultat de la revisió de la feina del Marc. Com que el temps ens apremia i necessiteu tenir-ho a punt per a l’examen, he refet gran part del text perquè pogueu tenir tota la informació que necessiteu.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Rei publicae finis - Dramatis personae”
Hola
Vaya tela con el Cesar,
que fort que era! M’agrada com esta fet el text, perque explica molt be, m’ha agradat aixo de posar les frases en llatí, en la época i batalles, per situar-se mes o meng quan les va dir.
Mes o meng, poc a poc em vaig situant a l’epoca, gracies a tota la informació.
Ave!
Els noms de Crassus, Cèsar i Pompeu tenen gran importancia a l’etapa de la República.
De la manera que esta estructurat el text, deixa les idees principals clares, de cara a l’examen va molt bé.
Gràcies Marc i Teresa 🙂
Vale!
Moltes gràcias Alissa i Ariadna! Però sense l’ajuda de la Teresa aquest text no hauría agafat aquesta forma.
Valee!
Ave!!
Gran article Marc! Es veu un article molt treballat amb moltes hores dedicades.
Amb la ajuda d’aquest article i de tot els altres, ens quedarà molt més clara la matèria, cosa que s’agraeix!
M’ha agradat molt com estan explicadas las batallas, de manera clara i precisa i sense molta extensió.
Aquest article me l’he llegit amb particular atenció perquè, d’alguna manera, va relacionat amb el tema que vaig parlar jo a Tarraco, que parlava molt sobre “Iulius Caesar”.
Bon treball Marc!
Vale!
Ave!!
Molt bona exposició Marc!!
Has exposat molt clarament i gairebé sense mirar al paper, t’ho sabias molt bé!
Com ja vaig dir en un comentari anterior, amb aquest article i aquesta exposició, quedan molt més clares tot el seguit de batalles i triumvirats. Bon treball!
Vale!!
Marc! Bona exposició.
Tots aquests articles i les exposicions a classe que fem ens ajuden molt a l’hora d’estudiar.
Tot queda molt més clar.
bon dia cortés!
Molt ben explicada aquesta alianssa, traició…
tan envolicada.
el que no entenc com pot ser que cesar entrega la seva filla julia a pompeu i despres s’ enfronten…¿?
que algu em podria respondre?
doncs res més, molt interesant els canvis que es pateixen politicament en la república.
valee
Ave!
Marcus mol bé, bon artícle i bona presentació.
La veritat és que he de dir que els romans varen ser llestos i van començar a excercir els triumbirats, ja que havien de fer alguna cosa després de la baralla de Catilina.
Podem veure clarament que la llei que governava era la del més fort i així va poder quedar-se Juli Cèsar.
M’he adonat que encara avui dia podem veure aquests ajuntaments polítics. Els tri-partits.
No sé m’ha agradat, crec que és un tema interessant.
Felicitats!
Vale.
Avee!
Molt bona exposició Marc, ens ajuda molt escoltar treballs com el teu per apprendre més de historia antiga!
Felicitats!
Valee!
Aquests articles d’història estan donant molt de sí.
Si en l’article de Ciceró felicitava la Thaïs per la seva referència a l’actualitat, crec que la teva comparació amb el tripartit, mot que comparteix un ètim amb triumvirat, és realment aguda. Qui em diu, però, d’on prove el segon ètim del mot “triumvirat”, que cal escriure bé, Annia, amb V?
Pel que fa a la teva pregunta, Andrea, ja que el marc no et respon, cal que tinguis en compte que el fet de lliurar una filla en matrimoni és simplement un pacte entre ciutadans, sobretot si serveix per segellar una aliança política. No pensis que es tracta d’un pare emocionat que lliura la seva estimada filla a un altre home. Per tant, si le aliances es trenquen, no passa res, o, en tot cas, es trenca també el matrimoni. Però l’emotivitat no hi té lloc, en aquests tràmits. Recordes que August també va lliurar la seva filla en matrimoni a Antoni i després es van divorciar?
Bona apreciació, Carlos, tots els esdeveniments d’aquesta època consulsa estan relacionats i m’agrada que aquests articles serveixin per contextualitzar la història de Tàrraco en el marc de l’evolució de la república i l’imperi romà en general.
Avee!
Contestant a la pregunta de la Teresa:
El triumvirat provenia de trium(tres) i vir(home). Era l’aliança de tres homes per al manteniment de l’ordre de l’Estat, es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les legions.
Els principals triumvirats foren el Primer Triumvirat de Pompeu, Crassus i Cèsar (60 aC) i el Segon Triumvirat (43 aC) de Marc Antoni, Lèpid, i Octavi.
Valee!
Ave!:)
La veritat es que està molt bé explicat i fàcil de recordar.Abans de tenir l’exàmen em vaig llegir uns quants artícles d’aracne sobre l’història de Roma, per saber més o menys una mica.
Bueno aquí el que podriem dir es que GAIUS IULIUS CAESAR conegut pels romans per Quintilis que en morir va adaptar el nom de “Juli”. Des del’ any 653 a.C.,fundació de Roma fins el seu assasinat, en el 15 de març de’ any 44 a.C., César es va convertir en el primer home que va tractar de salvar amb el seu geni una Roma que patia una greu crisi tant politica com social. Com politic va dissenyar l’Imperi Romà, com soldat va ser el més gran de tota l’Història, com escritor és el més gran de la llengua latina, com jurista va promolgar lleis en defensa del deret Romà, com astrònom va reformar el calendari amb 12 mesos i 365 dies. També va ser el que va romanitzar l’oest d’ Europa posant els criteris de la nostra cultura Occidental,entre alters coses.
vale!
Molt bona presentació ^_^ em sembla una informació concreta i clara, però jo crec que va es veia que hi hauria problemes amb els triumvirats: els homes per naturalesa intenten lluitar pels seus interessos, i si poden sortir afavorits d’eliminar la “competència” ho fan sense pensar en les conseqüències. Com passa amb totes les guerres…
Aquest article està molt ben fet i va molt bé per estudiar.
El triumvirat ve de “trium”, que vol dir tres i de “vir”, que vol dir home.
Crassus, Cèsar i Pompeu van ser els tres governants del triumvirat.
Uns problemes esconòmics i polítics van portar a la secundum bellum civile, que va ser del 49aC al 45 aC. Va ser un conflicte polític i militar molt important de la República.
Cèsar es va assentar a Roma, ja que Pompeu va haver de fugir cap a Grècia. Va haver quatre batalles importants, que són la de Ilerda, del 48 aC, la de Farsàlia, també del 48 aC, la de Zela, del 47 aC, i la de Munda del 45 aC.
Marina, ja sabeu que si teniu dubtes mentre estudieu, podeu deixar-los en comentari i us els respondré.
Com be diu el text, Crassus, Cèsar i Pompeu van fer un pacte en secret formant un triumvirat (primus triumviratus), que va durar del 60 al 53 aC, amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar. L’aliança va ser segellada pel matrimoni entre Pompeu i Júlia, que era la filla de Cèsar.
La Segona Guerra Civil romana (Secundum bellum civile) (49-45 aC) va ser un gran conflicte político-militar de la República, en la qual van intervenir una sèrie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial, encapçalat per Pompeu, amb el popular, liderat per Cèsar. Una obra semblant es Pharsalia o Bellum civile (Farsàlia) de Lucà.
Crassus fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l’antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.
Cèsar va ser un líder polític i militar de l’era tardo republicana.
Pompeu fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Ilerda té una relació important amb aquest període històric perquè allà es va produir la aclaparadora victòria de Cèsar sobre Pompeu.
El terme “primus triunviratus” és com es coneix a la aliança que van formar Juli Cèsar, Pompeu i Cras durant la etapa republicana de Roma. Aquesta aliança va durar 7 anys (60-53 aC), la codicia per aconseguir més poder va provocar l’enfrontament entre Pompeu i Juli Cèsar (Cras ja era mort) i la que coneixem com a “Secundum bellum civile” (49-45 aC) o segona guerra civil, va ser un gran conflicte militar i amb rerefons polític, Cèsar defensava el proletariat i Pompeu el Senat. L’enfrontament va començar quan Cèsar, fent cas omís de les ordres del Senat, travessa els Alps amb el seu exèrcit, això va provocar un enfrontament entre l’exèrcit Senatorial i el dirigit per Juli Cèsar. Els enfrontaments principals d’aquesta guerra són la Batalla d’Ilerda, on Cèsar venç les tropes de Pompeu i la Batalla de Farsàlia, on les tropes de Juli Cèsar van sortir clarament vencedores, aquest últim enfrontament va ser molt ben descrit a la obra “Pharsalia o Bellum civile” de l’escriptor èpic llati Lucà.
De la “Secundum bellum civile” podem treure dues expressions llatines molt conegudes, les dues fetes pel vencedor Juli Cèsar, la primera, “alae iacta est” la va fer quan va travessar el riu Rubicó amb les seves tropes a l’inici de la guerra. La segona expressió la va fer al Senat en referència a una altre batalla important de la segona guerra civil, la de Zela,quan va dir les paraules “veni, vidi,vici” referint-se a la victòria fugaç davant el rei Farnaces.
Salve!
És un text molt interessant que explica amb molta claredat els conflictes de l’època. Primus triumviratus va ser el primer triumvirat format per Crassus, Cèsar i Pompeu amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar., va durar del 60 al 53 aC. Secundum bellum civile fa referència a la segona guerra civil (49-45 aC) van esdevenir una serie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial (Liderat per Pompeu) amb el popular(liderat per Cèsar).Lucà va escriure Farsàlia, un llarg poema èpic sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.Pren com a temes fets històrics propers a la seva època i els narra d’una manera racional, sense la intervenció dels déus i atribuint als esdeveniments causes humanes o científiques. Els personatges més destacats van ser : Pompeu: un famós general fill de Gneu Pompeu Estrabó. Pompeu volia un poder legitimat pel senat, i va esdevenir al començament de l’Imperi el símbol ideològic del republicanisme constitucional. Un altre , Crassus , aristòcrata, general i polític de l’antiga república romana. Encara que era ric volia la glòria militar i va comandar la Batalla de Carrhae, contra els parts en la que va morir , juntament amb el seu fill i diverses legions. Per últim, César,líder polític i militar.Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d’escassa fortuna.
A causa de que Pompeu va haver de fugir de Roma cap a Grècia i Cèsar es va assentar a Roma, van succeir una sèrie de batalles una de les quals va ser la d’Ilerda, 48 a.C, ja que Ilerda Salve!
És un text molt interessant que explica amb molta claredat els conflictes de l’època. Primus triumviratus va ser el primer triumvirat format per Crassus, Cèsar i Pompeu amb la finalitat de governar junts a través del consolat de Cèsar., va durar del 60 al 53 aC. Secundum bellum civile fa referència a la segona guerra civil (49-45 aC) van esdevenir una serie de causes econòmiques, polítiques i personals que va enfrontar el bàndol senatorial (Liderat per Pompeu) amb el popular(liderat per Cèsar).Lucà va escriure Farsàlia, un llarg poema èpic sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu.Pren com a temes fets històrics propers a la seva època i els narra d’una manera racional, sense la intervenció dels déus i atribuint als esdeveniments causes humanes o científiques. Els personatges més destacats van ser : Pompeu: un famós general fill de Gneu Pompeu Estrabó. Pompeu volia un poder legitimat pel senat, i va esdevenir al començament de l’Imperi el símbol ideològic del republicanisme constitucional. Un altre , Crassus , aristòcrata, general i polític de l’antiga república romana. Encara que era ric volia la glòria militar i va comandar la Batalla de Carrhae, contra els parts en la que va morir , juntament amb el seu fill i diverses legions. Per últim, César,líder polític i militar.Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d’escassa fortuna.
A causa de que Pompeu va haver de fugir de Roma cap a Grècia i Cèsar es va assentar a Roma, van succeir una sèrie de batalles una de les quals va ser la d’Ilerda, 48 a.C, gràcies a que era un gran l’emplaçament estratègic i les seves possibilitats defensives : situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.En aquesta batalla César derrota les tropes fidels de Pompeu.
En aquest text trobem dos expressions que han tingut gran importància al llarg de la història , la primera és Alea iacta est, significa “la sort ha sigut llançada”.És una expressió de Juli Cèsar al moment de creuar el riu Rubicó,límit entre Itàlia i la Gàl·lia Cisalpina (província que el Senat Romà li havia assignat). Amb aquest pas, es va rebel·lar contra l’autoritat del Senat i va donar inici a la llarga Segona guerra civil romana contra Pompeu.
La segona expressió és Veni,Vidi,Vici , que significa literalment :vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer. És una locució llatina emprada per Juli Cèsar, l’any 47 aC en dirigir-se al Senat romà descrivint la seva victòria a la batalla de Zela.Amb aquesta expressió proclamava la seva victòria i va servir per recordar al senat la seva destresa militar.