“Ad Tarraconem III: Tarraco, Hispaniae Citerioris caput”

L’emperador August va residir un període de temps a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco, en la qual va deixar la seva empremta. Aquest va ser adoptat pel gran dictador de la república romana Juli Cèsar, donant-li el nom de Caius Iulius Caesar Octavianus. El 16 de gener de 27a.C., per aclamació del Senat el seu nom oficial va quedar fixat com Imperator Caesar Augustus, de manera que es va convertir en el primer emperador romà, que governaria durant 41 anys mantenint les instruccions republicanes, però superposant la seva voluntat a la llei, tot i que va finalitzar amb segles de guerres civils i va iniciar una era de pax Romana (pau romana), prosperitat i grandesa.
Pel que fa a la POLÍTICA EXTERNA, en la península ibèrica va haver-hi una forta reestructuració l’any 27 a.C per part de l’emperador August, que va dividir Hispània en tres províncies: Hispania Citerior Tarraconensis (Tarraconense), Hispania Ulterior Lusitania (Lusitània) i Hispania Ulterior Baetica (Bètica). Va donar la capitalitat de la primera a Tarraco (Tàrraco), que va quedar sota la seva màxima autoritat. Las primeres eren províncies imperials, mentre que la tercera era una província senatorial.
August residí alguns anys a Tàrraco i d’ençà d’aquell moment es multiplicaren les transformacions urbanístiques de la ciutat. Els límits de la Tarraconense van ser modificats en el segle 12 a. C., en incorporar les zones de galaics i asturs procedents de la província Lusitània i la zona minera al voltant de Castulum, procedent de la província senatorial Bètica. El seu caire militar originari va donar pas a una gran ciutat. L’objectiu d’August amb aquesta reorganització va ser el d’aconseguir que totes les tropes romanes d’Hispània estiguessin sota comandament d’un sol Llegat Imperial, el de la Tarraconensis, i que les principals fonts de riqueses, estiguessin sota el control directe de l’administració imperial, amb un fàcil accés marítim cap a Itàlia i Roma, llocs més importants i destacats de l’imperi romà.

Mapa de la Península Ibèrica amb la divisió provincial durant el mandat d’August [Font: larioja.com]

La capital de la Tarraconense o Hispània Citerior era Tàrraco, l’actual ciutat de Tarragona. Els romans l’urbanitzaren seguint models grecs i com que la ciutat, envoltada sempre de muralles, estava allargassada damunt el turó, organitzaren mitjançant terrasses els seus desnivells. Poc després, entre el 12 i el 6 aC, va convertir la vella via Hercúlea en la Via Augusta, que portava a Barcino (Barcelona) pel nord, i a Dertosa (Tortosa) i Valentia (València) pel sud. Així doncs, va anar unificant províncies.
Després de la mort d’August l’any 14 dC, l’emperador va ser recordat i van edificar estàtues i temples en el seu honor. Tàrraco va ser de les primeres ciutats que van construir un monument en honor d’aquest emperador.

La POLÍTICA INTERNA d’August es basava a tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics i obres que embellien la ciutat. August, per tal de guanyar-se la plebs, organitzava panem et circenses (‘pa i jocs de circ’), és a dir, que distribuïen gratuïtament blat i diners, i a més oferien jocs de circ i d’amfiteatre. La ciutat experimenta una gran millora en els seus serveis, infraestructures, ampliant el fòrum municipal, construint temples d’adoració, s’encunya moneda… A més es creen, amplien i decoren els edificis necessaris per a la vida d’una gran ciutat. Per tant, apareixen el fòrum provincial, el circ, l’amfiteatre, l’aqüeducte, la basílica judicial i molts altres edificis i habitatges residencials.
Per exemple, el teatre de Tàrraco va ser construït al voltant del fòrum provincial de Tàrraco, que era un conjunt monumental immens, constituït per dues grans places on se situaven els principals edificis administratius, religiosos i culturals. En el teatre es representaven obres teatrals del període clàssic. També hi ha l’arc de Berà, arc de triomf que va ser construït durant el mandat d’August i que està situat per sobre de la Via Augusta, commemorant una victòria militar en aquella ciutat.

Estàtua de marbre de l’emperador August [Museu del Louvre. París]

El culte a l’emperador i el llatí van començar a esborrar les arrels dels ibers i van quallar les modes de Roma tant en economia, com en política, dret i religió.

Andrea Martínez Serrano
1r de batxillerat

20 thoughts on ““Ad Tarraconem III: Tarraco, Hispaniae Citerioris caput”

  1. Teresa Devesa i Monclús Post author

    L’Andrea ens ha descrit el moment àlgid de la història de la ciutat, quan aquesta esdevé capital d’una de les províncies més occidentals de l’imperi. És aquesta l’època més coneguda de la ciutat, la que ens descriu l’Annia en el seu article.

  2. Thaïs

    Avee!
    Molt bona explicació de l’Andrea. M’agradat molt la separació que ha fet en la seva exposició, perquè ha sapigut simplificat i ha sapigut ser molt concisa amb la informació.
    Valeee!!

  3. Saraa.

    Ave!
    La presentació de l’Andrea ha estat molt bé i l’article també perquè, com ja s’ha comentat a classe, ha separat la Història externa i la Història interna.
    I ha quedat molt clar la importància que va tenir Tarraco!

  4. Ana Rosa

    Molt bé Andrea!
    M’agrada el teu article i has fet molt bé l’exposició.
    No hi han dubtes, desde el meu punt de vista. Es veu clarament la divisió de l’article que aixó ajuda a l’hora d’estudiar el tema.
    Enhorabona!!:)

  5. andreaa

    AVE
    Molt bé andrea ho has terballat molt bé i l’esxposició m’ha deixat molt bon sabor de boca, tinc ganes ja d’anar a Tàrraco.
    VaLEE

  6. Ariadna Jiménez

    Ave !
    Jo voldria felicitar a l’Andrea per la seva exposició, la veritat és que ha sigut concisa i ben estructurada.

    Del seu article cal destacar que la divisió entre política externa i la política interna, com al llibre, ajuda a tenir les ideas més clares.

    Vale!

  7. Paula Navarro

    Molt bé per el comentari de la Andrea.
    Aquest article inclou la història interna i la història externa de l’època de l’Imperi, on va governar August.
    Això em sebla una eina molt pràctica per estudiar, ja que com hem dit a classe, al llibre surt estructurat així, i ens facilita l’estudi.
    S’ha organitzat moltbé, i m’agrada com està estructurat.
    Ha parlat d’un periode clau en la història de Tarraco.

    Felicitats Andrea per el teu article i la teva exposició a la classe!

    vale!!!!

  8. Edgar Baena i Marc Cortes

    Ave!

    Molt bona la explicació i sobretot la forma de estructurar la exposició separant el text en dos parts, politica interior i exterior, tal com ho fa el llibre.

    La teva exposició oral a classe no ens ha deixat cap dubte sense resoldre, espero que demà et surti igual o millor!

    Valee!

  9. knarik

    Hola!

    Andrea lo has explicado muy bien, eso de enrollarte y explicar cosas se te da bien :). Me gustado tu manera de exoplicar con en el libro de texto de latin que tenemos.Y en la politica interna la manera de animar a al pueblo era darles comida, dinero y cosas asi para ganarse la confianza del pueblo.

    Me gustado tu explicacion Andrea.

    Adeu! 🙂

  10. Annia

    Ave!
    Primer de tot, Andrea t’ha sortit molt bé la presentació. Has explicat les coses d’una manera molt clara i entenedora.
    La veritat és que com hem dit això que has fet d’estructurar la política en interior i exterior està molt bé, ja que, això t’ha facilitat les coses a l’hora d’explicar i que nosaltres ho poguem entendre i també a l’hora d’estudiar. Molt bé m’agradat.
    El que m’ha sorprés del teu tema, és el fet de que August fos adoptat, perquè no ho sabia i el fet, també de que August també fes les gestions necessàries per poder engrandir el seu imperi i com tenia content a tota aquella gent que a ell li interessava.
    Crec que era un persona basntant intel·ligent apart de governant.
    Ara hem d’esperar que demà ens sabem explicar sense nervis ni vergonyes debant de tota la gent.
    Vale!

  11. Carlos Cuevas Agraz

    Ave!!
    Andrea gran exposició!
    Com ha dit la Teresa, tot a quedat molt més clar gràcies a que ho has dividit tot en politica interna i politica externa; això s’agraeix a l’hora d’estudiar!
    Respecte al contingut históric, Has explicat concretament la era “post Iulius Caesar”, és a dir, l’època de després del dictador Juli Cèsar(Que jo hauré d’explicar demà).
    August, com bé has dit, era el fill adoptiu de Juli Cèsar i va ser un emperador molt i molt important en la Àtniga Ròma, per no dir el més ja que, com tu has dit, va dividir Hispania en tres províncies:
    “Hispania Citerior Tarraconensis, Hispania Ulterior Lusitania i Hispania Ulterior Baetica”.
    Bueno, només dir que demà ja anem “ad tarraconem”, i que per fi podrem veure tot aquest seguit de monuments histórics relacionats amb l’Antiga Ròma que hi ha a Tarraco!

    Vale!!

  12. Laia Molina

    Hola!
    Jo tinc un dubte, en aquella ècopa no estaria mal vist que governés com a hereu, una persona que no és de sang biològica? i més sent l’hereu del propi imperi?

  13. Thaïs

    Avee!
    no m’he pogut estar de conetstar a la Laia.. i nom´s voliadir què a llarg de la història molts governadors importants han “adoptat” a un noi el qual acaben convertint en “heroi”.. A mi em recorda a Tristàn per exemple.
    Valee!

  14. Teresa Devesa i Monclús Post author

    D’això es tracta, Thaïs, d’anar responent els dubtes dels altres i anar aprenent entre tots. La resposta a la pregunta de la Laia la tindrem quan ens endinsem al món imperial, que no es pot confondre amb el monàrquic, on la sang és molt més important. Però us llenço un repte: investigueu el tema dels emperadors adoptius, recordeu per exemple el context històric de la pel·lícula Gladiator? Què volia fer Marc Aureli amb la successió? Per què Còmmode odiava tant Màxim, anomenat més tard l’Hispà?
    En fi, esbrineu el mecanisme de l’adopció a Roma, sobretot entre les famílies imperial, i expliqueu-nos-ho en un comentari o, per què no?, en un article.

  15. Laura G

    Hola!
    A la peli de Gladiator, Marc Aureli volia adoptar a Màxim perquè creia que ell ho podia fer millor que Còmmode, i per això aquest últim li tenia tant odi.
    Ja Juli Cèsar va adoptar a Octavi August, el seu hereu.

  16. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Molt bé, Laura. A vaure qui estira més del fil del tema de l’adopció en genral i entre els emperadors, en concret.

  17. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Ad Tarraconem”

  18. Maria Popovich

    Salve!

    Molt bona exposició i mol interessant, de com destaques allò interessant de la historia de Tarraco separant les dues diferents histories i que servir molt bé per estudiar pels examens de la Selectivitat.

  19. Paula Cortés

    Salve!
    Molt bon comentari, amb una estructura bastant clara i amb la informació necessària. Com a element a destacar, destacaria que Octavi August fos adoptat, no ho sabia!
    El proper dijous 29 d’Octubre tenim la visita a Tárraco i precisament em toca explicar aquest personatge de la historia romana i aquest article m’ha sigut molt útil!
    Vale!

  20. Dina

    Salve!

    Enhorabona per l’article!
    Em sembla molt interessant i curiós en alguns aspectes ja que nosaltres hem tractat recentment a Octavi August. Em sembla curiós perquè per exemple no sabia pas que era adoptat. En canvi si sabia que va tenir content sempre el seu exèrcit, amb abundants pagaments, i el seu poble, amb jocs magnífics.
    També cal dir que d’August es destacava que en els seus escrits parli d’ell mateix en tercera persona, cosa que resulta curiós, no?

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *