Bust de Marcus Tullius Cicero (I aC). Museus Capitolins, Roma
CICERÓ va ser un orador, polític i filòsof llatí. Pertanyent a una família plebea, des de molt jove es va traslladar a Roma, on va assistir a lliçons de famosos oradors. Finalitzada la guerra civil, va iniciar la seva carrera d’advocat, per convertir-se aviat en un dels més famosos de Roma. Posteriorment, es va embarcar rumb a Grècia amb l’objectiu de continuar la seva formació filosòfica i política.
De tornada a Roma, va prosseguir la seva carrera política, i als tretze anys va aconseguir les més altes distincions. Va començar com a “quaestor” a Sicília el 76 aC. i el 70 aC. va acceptar defensar els sicilians oprimits per l’antic magistrat. La qual cosa el va fer molt popular entre els plebeus i va contribuir a consolidar la seva fama d’advocat.
Decidit partidari del republicanisme, admetia la necessitat d’un home fort per a dotar d’estabilitat a l’Estat. En un any va ser triat “aedilis”, en el 66 aC. “praetor”, càrrec des del qual va impulsar un acostament entre cavallers i senadors, i dos anys després va obtenir l’elecció de cònsol del Senat. Va plantar cara als populars, liderats per Cras i Cèsar, i va pdur a terme una de les batalles més dramàtiques i perilloses de la seva carrera: la seva oposició a la conspiració de Catilina.
Derrotat en les eleccions, aquest es disposava a promoure aixecaments per a instaurar una dictadura. Els quatre discursos (Catilinàries) pronunciats per Ciceró davant el Senat a fi d’aconseguir l’execució dels conspiradors formen la mostra més cèlebre de la seva brillant oratòria, de gran poder emotiu. La seva actuació va acabar en un exili anys més tard, quan Clodi va aconseguir el reconeixement d’una llei que sancionava amb la pena de mort tot ciutadà romà que n’hagués fet executar un altre sense el previ consentiment del poble.
Va regressar a Roma tot just un any i mig més tard, però en aquells dies la seva carrera política estava pràcticament acabada a causa de a la dictadura de César. Només quan aquest va ser assassinat, Ciceró va tornar a l’escena política per a promoure la restauració del règim republicà. Al principi va gaudir de poder i va aconseguir el perdó per als assassins de César. Ciceró es va trobar amb una forta resistència, a la qual va plantar cara verbalment amb les catorze Filípiques (són discursos polítics de Demóstenes contra Filip II de Macedònia).
Va intentar aliar-se amb Octavi, fill de Cèsar, contra Marc Antoni: després de la batalla de Mòdena, Octavi es va reconciliar amb Marc Antoni i va unir les seves forces amb les d’aquest i amb l’exèrcit de Lèpid per la formació del segon triunvirat (43 aC). Aquest mateix any, Ciceró va ser capturat i executat.
Detall del fresc Ciceró desemmascara Catilina. La pintura és obra de Cesare Maccari i es conserva al Palazzo Madama de Roma
La CONJURACIÓ DE CATILINA és un fet històric que va tenir lloc durant l’època republicana romana, més concretament el 63 aC. En l’obra de Cai Sal·lusti Crisp es relaten les dues conjures que va portar a terme Luci Sergi Catilina al capdavant d’un grup de militars i diferents aristòcrates romans.
Luci Sergi Catilina pertanyia a una família patrícia, encara que més endavant la seva família havia perdut el seu prestigi social i econòmic.
Va destacar per la seva carrera militar durant les guerres civils que van enfrontar Marius i Sila, tot combatent en les files d’aquest últim. Al costat de Sila va realitzar una carrera política ascendent, ocupant-se en el càrrec de “quaestor” durant el seu mandat dictatorial.
Va ser designat “praetor”, l’any 68 aC i després propretor d’Àfrica, lloc del que va regressar en l’any 66 aC, per ser acusat davant el senat per abusar del seu poder. Havent-se-li impedit accedir al consolat en l’any 65 aC, es creu que Catilina va organitzar dues conspiracions fallides per assassinar els candidats electes el mateix dia de la seva assumpció, prenent ells els seus llocs com cònsols.
Quan l’any 63 aC, Catilina va aconseguir presentar-se a las eleccions acompanyat de Cai Antoni Híbrida, va ser vençut per Ciceró i Antoni. Potser sota la protecció de Cèsar, va poder sortir innocent de les acusacions que van caure sobre ell pels delictes d’homicidi comesos durant la guerra civil en què va lluitar al costat de Sila. Enarborant la bandera de defensa de les classes populars, va reunir entre la seva gent tots els opositors polítics de Pompeu i del senat romà.
El pla consistia en l’assassinat de Ciceró fet el 7 de novembre de l’any 63 aC. No obstant això, Ciceró va ser alertat per Fúlvia, una dona de la noblesa, i va aconseguir salvar-se. Aleshores va acusar Catilina davant del Senat i l’acusat, després d’una reacció violenta, va fugir de Roma. En els següents comicis van ser triats cònsols Marc Tul·li i Cai Antoni, mentre Catilina seguia pensant plans contra Roma.
La conspiració a Roma va ser desastrosa, Catilina i Manli van ser declarats enemics de la República, quedant privats dels seus drets civils i sotmesos al dret de guerra. Les tropes de Catilina es van enfrontar amb les d’Antoni, que va lliurar el comandament de l’exèrcit a Marc Petreu. Aquest va ser l’últim combat de Catilina, que va morir després d’enfrontar-se a les tropes lleials a la República romana amb els pocs homes que li quedaven.
Conclusió: Clarament es veu que Ciceró i Catilina eren enemics perquè eren de bàndols contraris en la política i Ciceró va participar en la lluita contra la conspiració de Catilina.
Per ajudar-vos a estudiar, aquí teniu la presentació que he utilitzat per fer l’exposició. Espero que us serveixi per aclarir les idees.
[Per veure’l millor, podeu clicar aquí]
Ana Rosa Linger
1r Batx INS Isaac Albéniz
Aprofitant aquest article de l’Ana, us demano si recordeu alguna expressió llatina de Ciceró treballada a classe i us proposo que m’expliqueu el significat i el context d’aquestes dues, que provenen també dels seus discursos: “Quo usque tandem abutere,Catilina, patientia nostra?” i “Cedant arma togae”.
A més de tot el que demana la Teresa, jo també us recomano que passeu per aquí i ja veureu quina oradora que tenim al Cristòfol Ferrer. Ben aviat, tindrem, espero, un orador! Qui més s’hi anima?
Ohh! ja esta penjat.
Com m’ha costat fer aixó…
Ave!!
Interessant article Ana!! Sobretot, la part en la que has explicat la conjuració de Caterina, m’ha quedat molt més clar, bon treball!
He estat buscant i he trobat que, al tema 2, vem treballlar una expressió llatina de Ciceró:
“O tempora, o mores”, que literalment vol dir “Oh temps! oh costums!” i en extensió, vol dir un anyor als temps passats com a millors.
La frase “Quo usque tandem abutere,Catilina, patientia nostra?”, vol dir: “Fins quan, digues, Caterina, abusaràs de la nostra paciencia?
I la altre frase “Cedant arma togae”, és una locució llatina que vol dir literalment, ” Que las armas cedeixin la toga”, i és el primer hemistiqui de un vers de Ciceró en alabança propia, que recità en memória del seu consolat. Aquesta frase es sol utilitzar per expressar que el govern militar, representat per les armes, ha de donar pas al govern cívil representat per la toga.
Vale!!
Caterina? És home o dona? Com es diu realment, Carlos? Compte que més d’un any el seu nom ens porta disgustos als exàmens i a les PAU!
“Catilina”, sinó m’equivoco, és un home. Jo pensava que era una dona però la Teresa ens va explicar que era un home, si m’eqiuivoco corregeix-me.
Vale!!
Sí, Catilina és un home; però sempre els alumnes el confoneu amb Caterina o Catalina i per tant li canvieu el nom i el sexe. Compte!
Té raó la Margalida, l’error és molt freqüent, però després d’aquest article i del que hem comentat a classe, ja no teniu excusa per no saber-ho, Carlos… La Catilinae coniuratio és un episodi molt important de la història de Roma que ens trobarem sovint als textos perquè ha donat peu a importants textos literaris com les Catilinàries de Ciceró o la Conjuració de Catilina de Sal·lusti, obra esmentada per l’Ana a l’article.
Molt bé, Carlos. Amb aquesta feina ja tens avançada feina de la unitat 5, perquè aquestes aurea dicta s’hi inclouran. Aprofito per felicitar-te perquè aprofites la menor ocasió per aplicar en el teu discurs els llatinismes i frases llatines que estudiem. La Sara pot estar contenta del bon consell que li has donat en el seu article sobre Cleòpatra!
Gracies Teresa!
He anat comentant mentre descansava d’estudiar per l’examen de demà…
Bona nit i fins demà!
Anna!
molt bona explicacció i el resum que has explicat ens servirà a tot per esudiar ja que esta sintetitzada tot la informació tot i que n’ hi ha molta en aquest periode exacatament.
Puc dir que reconeixo perfectaemnt les magistratures de Ciceró, ja que va fer el “cursus honorus”.
Molt bon treball!!!
Avee!
Molt bona exposició de l’Ana! Ja sabíem alguna cosa sobre la CONJURACIÓ DE CATILINA i sobre Ciceró , però amb l’explicació sobre aquests temes i la seva relació ha quedat molt més clara.
Em sembla molt interessant saber coses de la corrupció en temps molt passats, ja què avui en dia tmbé es manté.
Felicitats!
Valee!!
Avee!
sobre el q ha comentat en Carlos sobre el sexe de Catilina, cal esmentar que molta gent ho pensava, per la semblança amb Catalina. A mi em va quedar molt clar desde el principi ja què una dona no es podia presentar com a consul ni fer eel cursus honorum(o això és el que se suposa)
VAle!!
Ave!!
Ana, bona exposició i, sobretot, molt bona presentació powerpoint! Aquest resum que havia a la presentació serà un gran ajut a l’hora d’estudiar el tema del “finis republicae”.
Vale!!
Ave!
Molt bé Ana, t’ha sortit bé. No t’has posat nerviosa ni res.
A més felicitats per la teva recerca, que sabem que no es gaire fàcil, però l’has pogut sintetitzar molt bé.
La veritat he de dir que jo mai he tingut massar clar les baralles i qüèstions entre Ciceró i Catilina i ara ja ho tinc més que clar.
En la vida de Ciceró podem veure amb claretat a una persona romana fent els pasos del “cursus honorum”, és un bon exemple.
Catilina pel que podem veure era una bona peça, ja que no el van permetre ser o arribar a ser cònsol, cosa que hem sembla molt bé ja que si des de que estava als baixos càrrecs del “cursus honorum” volia aprofitar-se del poder, que no el deixessin ser cònsol ni implantar la dictadura.
En conclusió, molt bon article!
Vale!
Ave! Bona feina Ana! 🙂
Gràcies a la teva explicació i el teu power point podem saber els aspectes més importants de “Rei publicae finis I: Ciceró et Catilinae coniuratio”.
Sobretot de la seva eplicació m’enrecordo de l’eix fonamental de l’article, Ciceró i Catilina són enemics,perquè pertanyen a dos bàndols diferents,parlant de política.
També de la conspiració de Catalina, a la qual va participar Ciceró.
Vale!
Gràcies a tots per les vostres felicitacions.
Ara em sento satisfeta perque veig qe ha valgut la pena tot l’esforç de sintetitzar-ho tot perque ara us servirà per estudiar (a mi també).
Per sort no m’he posat gaire nerviosa en l’exposició perque l’Annia sap que sempre em posu molt nerviosa jajajaja.
Ben aviat penjarem el power point que va utilitzar l’Ana en l’exposició, perquè serà una bona eina a l’hora d’estudiar.
Trobo que els comentaris d’aquest article han donat molt de si, sobretot després de les versions i reversions de què ha estat objecte. Sort que l’Ana insisteix i insisteix fins que està bé del tot!
En primer lloc crec que ningú tornarà a dubtar del nom i el sexe de Catilina. Em sembla que entre la Marga i jo us ho hem deixat ben clar. Si algú ho fa malament a l’examen, no tindrà cap excusa…
Thaïs, trobo molt encertada la teva referència a la corrupció política actual. Demostra que estàs al dia i saps relacionar els temps passats amb l’actualitat. I és que l’ésser humà ha continuat fent els mateixos errors al llarg de la història.
També us ha servit per entendre millor el “cursus honorum” que coneixíeu en teoria. Els exemples sempre van bé per interioritzar els conceptes. Això sí, cal escriure-ho bé, eh Andrea?
Ariadna, ves amb compte, perquè no pots dir que Ciceró va participar de la conspiració, sinó que s’hi va oposar.
Hola!
Que jove que era Ciceró quan va tindre éxit, amb 13 anys!
O sigui Ciceró formava part del partit del Cesar, i el Catilina era enemic.
Aixo és lo que he entes mes o meng. Es molt llarg el text, m’ha marejat una mica, podria haver sigut més resumit.
Pero bueno mes o meng he entes lo que volia cada ú, i les opinions que teníen.
El treball és molt interessant, però jo em pregunto: creieu que encara hi ha problemes d’aquest tipus en el món, amb males conseqüències? tot i que va passar a l’època romana, encara ens trobem cada dia a les notícies amb rivalitats que acaben malament… les conjuracions contra algú segueixen en el nostre món civilitzat…
Salve
Ciseró l’hem tractat poc, ja que encara no em iniciat el tema de l’oratòria a classe. Però, per tenir certa coneixença d’aquest i del tema va molt bé. Això sí, ens hem pogut documentar molt bé de què és la conjuració de Catalina i , sobretot, saber que el seu sexe es masculí i que precisament no és diu Catalina sinó que es el seu cognom.
He vist, però, que quasi tothom tenim el mateix dubte: Catilina és un noi o una noia? Aquí si que queda ve el dit castellà ”Vale más una imagen que mil palabras” .
Les expressions que Ciceró va pronunciar són aquestes :
( tot i que no l’hem fet a classe, ho he estat buscant)
O tempora, o mores : Oh temps, oh costums.
Cedant arma togae . És una locució llatina que significa ”Que les armes seguin a la toga”. Aquesta part, però es troba en un vers citat en forma d’Hemistiqui a l’obra officiis
Vale
Crec que encara tens dubtes, Jordi, sobre aquest personatge que ja ens ha sortit a diverses traduccions. Que quedi clar: Catilina és un nom masculí de la primera declinació que correspon al personatge explicat en aquest article.
De les expressions que cites al final del comentari en parlarem més endavant, està bé que aquí ens les avancis.