Tal com us he promès en algun comentari, no veurem els 243 glamourosos minuts que Mankiewicz va dedicar al lluiment de la sensual Elisabeth Taylor en el seu paper de Cleòpatra, però n’he preparat una selecció de fragments.
No es tracta d’un recull breu, però ha estat realment difícil triar, entre les diferents escenes del film, 35 minuts que us permetessin, per una banda, copsar el significat del que us explicava la Paula al seu article i, per l’altra, comprendre millor alguns episodis i personatges del període que hem anomenat Rei publicae finis.
La selecció consta de 4 fragments:
- Arribada triomfal de Cleòpatra a Roma. Amb el fill de Cèsar, Cesarió, al costat, la reina egípcia es presenta al poble amb una magnificència que els deixa bocabadats. No creieu que el gran arc del triomf que dóna entrada al fòrum de Roma queda ridicul quan hi passa la immensa Esfinx que li serveix de tron? Fixeu-vos en les matrones romanes, tan tocades i posades, elles, i en els senadors, seriosos i preocupats pel record dels temps monàrquics als quals no volen tornar. I Marc Antoni, que ja mira amb ulls esmaperduts la bella amant del seu mentor, Cèsar?
- Dictator. Els deliris de grandesa de Cèsar, animats per Cleòpatra, topen amb els defensors de la República, entre ells, el seu fill adoptiu Brutus.
- Neix l’amor. Un cop mort Cèsar, Marc Antoni sucumbeix als encants de l’egípcia, després d’una festa disbauxada en què ballarines i ballarins representen una al·legoria mitològica enmig d’una boira mistèrica causada pel baf de l’alcohol. Reconeixeu les referències mitològiques? D’altra banda, enteneu ara allò que us deia de les escenes amoroses del cinema dels 60? No hi ha res explícit, però la sensualitat hi és portada a l’extrem. Ja ens va dir la Paula que l’idili que va nèixer entre la Taylor i el Burton va aixecar espurnes en el Vaticà.
- I a continuació, trobem Octavi al senat parlant obertament contra Antoni. Aprofiteu per fer-vos una idea del funcionament del senat que tan bé coneixeu a hores d’ara…
- Octavi a Alexandria. El futur Imperator trobarà una Cleòpatra derrotada, enfonsada per la mort d’Antoni, però no aconseguirà endur-se-la a Roma per passejar-la com un trofeu, igual que Juli Cèsar, pels carrers de la ciutat.
En fi, visioneu les imatges, responeu les preguntes i els focus d’atenció que us proposo i comenteu tot allò que us suggereixin les escenes des dels punts de vista prèviament esmentats: la història de Roma i el llenguatge cinematogràfic com a transmissor d’aquesta.
TERESA
Lida podriem veure nosaltres aquesta pelicula!
Avee!
En l’entraa Cleòpatra a Roma van ser sumament exagerats..és normal que perdèssin tants diners! M’ha semblat una mica al·lusinant i també la cara dels senadors i les matrone com dient: Ah, vale, muy bien y cleopatra, dnde está¿ Jajaja L’esfinx va ser molt enctat, no? quina coïncidència que mesurès el mateix que el portal eh! Hi ha una part del mateix video, crec q és Marc Antoni,que compara l’entrada d Cleopatraa Roma amb romul i rem! Jo vull un vstit com el d’ella !
Haig de destacar el tema de l’altre dia a classe sobre les amants, Juli Cesar en aquest fragment diu: que intrepido mi hijo! Reconeixent que és seu, sense cap preocpació. Quan ella fa la reverència a Juli Cesar, samblava que haguèsin marcat un gol o alguna cosa smblant!
Valee!
Avee!
En el fragment de “Neix l’amor”, comença amb una refeènci al déu Baco ( el déu del vi).
Marc Antoni:”Hace tato que llenas mi vida con un estruendo que retumba en mi corazón.. quiero librarme de ti, de mi deseo,de mi miedo..”
Cleòpatra: “pero César no lo permitirá”
es besen apassionadament i i diu marc Antoni: “ya nunca me libraré de ti” M’ha encantat aquesta escenaaa! i després quan li diu Marc Antoni, quenoenvjava a Césarper totres les seves conqestesi visctòries, sino l’envejav perque la tenia a ella i n’hi estava enamoratdesde que la va veure entararv a Roma com “una joguina ‘or”. Això no ho sabia.. que Cleòpatra desde els 12 anys estava enamorada d’ell? això és veritat o és cosa de guionista de la pel·lícula?
” vamos a jugar.. quien amó primero a quien?”
bueno.. i desde aquella nit ja no fa falta que envegi a ningú mai més. que bonic!
valee!
Al vídeo “Dictator”, es veu com a Cèsar se li han pujat els fums… Es nota que Cleopatra s’ha escarrassat en ficar-li idees al cap sobre el seu “destí diví” i en que lluiti per la seva superioritat. Cèsar no vol més títols simbòlics i honorífics, vol ser el poder, literalment. Es nota per com parla dels seus anys de dictadura, com si recordés anys de glòria ( i així li restrega al seu fill Brutus, que va ser salvat gràcies a les ordres del seu pare) . Al Senat això no li fa gaire gràcia… I no és d’estranyar! A sobre que Cèsar dubta de la política del Senat, deixa que Cleòpatra, una dona (!!), es segui entre ells, com si res. M’agrada això que diu Cèsar, el per què els ulls de les escultures no tenen vida, i els compara amb els de Cleopatra. Què romàntic!
A “Cleòpatra entra a Roma”, es veu el poder econòmic d’una veritable reina d’Egipte. És sens dubte impressionant. La seva entrada triomfal, com si hagués guanyat alguna guerra important, el joc de colors, els malabaristes, ballarins… i què dir del seu espectacular vestit! A joc amb el seu fill, tot un detall ( el nen és una monada!). I més li valia conquistar a Roma, i enamorar una vegada més a Cèsar… Si tenia al poble de Roma de la seva part, ja no s’hauria de preocupar per un atac al seu país. Al poble se’l veu la mar de feliç, però els membres del Senat sembla que dubten una mica abans d’aixecar-se dels seus seients. Sembla com si tinguessin un mal pressentiment… Si sabessin el que els hi esperava! Una cosa estava clara, els tems canviaven per molt que enyoressin la República. Una cosa en la que m’he fixat, és en la desfilada de Cleopatra, on es veu el contrast de la cultura egípcia amb la romana, per les diferents vestimentes. En aquell moment, i quan passa la reina egípcia per sota de l’Arc de Triomf amb el seu tro, les dos cultures són com una sola. I de fet, serà així amb l’amor de Cleopatra i Marc Antoni…
(continuarà… 🙂 )
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Quo vadis?”
Referent al video d’Octavi al Senat, es veu que la distribució en el recinte no ha canviat en els nostres dies, però crec que sense tenir un concret torn de paraules són més educats que els polítics avui en dia.
a mi m’agraden molt aquestes pelis de romans y a la meva mare li encanten.
la meva preferida es:alejandro magno.no se si es romana pero te aquest estil,de lluites y conquiestes.
Sere, és grega. L’any vinent si continues amb nosaltres treballarem a grec Alexandre el Gran. A veure si els de batxillerat d’enguany fan algun article sobre aquest altre gran conqueridor macedoni i així sabràs qui és.
AAAh vale es que no sabia si era romana o grega.Dons ja veuren…
moltes gracies Lida!!!
🙂
S/*
E/*
R/*
E/*
Teresa, pots mirar d’arreglar o d’eliminar el tercer vídeo. Gràcies.
Ara es veu. Creuem els dits. Si torna a fallar, digues-m’ho, si us plau.
Esperem que la màgia de la tecnologia duri!