[Font: tepasmas.com]
|
Any: |
|
||
|
Duració: |
|
||
|
País: |
|
||
|
Director: |
|||
|
Guió: |
Joseph L. Mankiewicz, Ranald MacDougall, Sidney Buchman |
||
|
Música: |
Alex North |
||
|
Fotografia: |
Leon Shamroy |
||
|
Distribució: |
Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Roddy McDowall, Martin Landau, Robert Stephens |
||
|
Productora: |
20th-Century-Fox
|
L’argument de la pel·lícula tracta sobre la història de la reina més famosa d’Egipte al llarg de tot el temps. Com a filla del faraó Ptolemeu XII, Cleòpatra es va convertir en reina a la mort del seu pare. Es casà amb el seu germà Ptolemeu XIII, que aleshores tenia uns deu anys. Desitjava restaurar la grandesa d’Egipte però una rivalitat l’enfrontà al seu germà i es refugià a Síria.
Juli Cèsar (Rex Harrison) s’apoderà del palau de Ptolemeu XIII. Cleòpatra va tornar i el va seduir perquè l’ajudés a reconquerir el seu poder. Tingueren un fill, Cesarió, i visqueren a Roma fins que Cèsar va ser assassinat.
Després Cleòpatra es va convertir en esposa del general Marc Antoni (Richard Burton). El general Octavi va lluitar contra Marc Antoni i el derrotà. Marc Antoni es va suïcidar i Cleòpatra es va deixar mossegar per una serp i també va morir. El general Octavi va matar Cesarió i es va convertir en Emperador de Roma.
[www.pelisdvdrip.com]
Amb un pressupost de tres milions de dòlars, Cleopatra s’ha convertit al llarg del temps en una pel·lícula veritablement famosa per la seva posició entre les tres pel·lícules més cares del món. Tenia una decoració molt àmplia i el vestuari era molt abundant. Aquesta filmació va començar a Londres l’any 1960. Elisabeth Taylor va acordar cobrar un milió de dòlars per interpretar el paper de Cleòpatra, però després va pujar a la quantitat de set milions de dòlars a causa dels retards que va haver-hi a l’hora de fer la pel·lícula. No creieu que és una bestiesa? Tot i així, l’actriu després va afirmar que aquella quantitat de diners la va demanar al director de la pel·lícula irònicament i aquest s’ho va prendre seriosament.
Al principi de la gravació, l’actriu i protagonista de la pel·lícula va començar a posar-se malalta durant un dels rodatges i va ser intervinguda d’urgències d’una traqueotomia. Per sort, els metges especialistes li van salvar la vida. La cicatriu de la intervenció es por observar en algunes escenes de la pel·lícula.
Com que la gravació va ser accelerada pels inconvenients que hi va haver, van portar el rodatge cap a Roma. L’actriu va compartir rodatge amb Richard Burton, que després va donar lloc a una relació finalment trencada. El fet que la maquíssima Elizabeth Taylor estés casada durant el rodatge de la pel·lícula va suposar tot un escàndol el seu romanç amb Richard i tots aquests rumors van generar disputes amb el Vaticà.
La pel·lícula va ser nominada a set premis Òscar i en va guanyar quatre: Direcció artística, vestuari, cinematografia i efectes especials. Va ser tan car el rodatge, que encara que hi van haver moltíssims espectadors a la taquilla, la productora Fox no va poder guanyar ni la meitat dels diners que havia invertit en ella.
[Font:www.mrdowling.com]
Paula Navarro
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Aquí teniu exemple de la història de Roma en el cinema. Heu vist aquesta pel·lícula? En teniu referències? Us aconsello que revisioneu les grans produccions clàssiques si voleu comprendre i valorar amb criteri les reversions tecnficades, plenes d’efectes especials i abdominals dibuixats a força de gimnàs i bisturí…
Cleopatra va ser una gran reina i encara ara és famosa per la seva dura vida i per la seva bellesa. Personalment la pel•lícula Cleopatra m’encanta, ja que explica una història bellíssima i va ser una pel•lícula innovadora als anys 60 pels efectes especials y el vestuari que utilitzava. Però la principal rao per la que m’agrada tan es perquè la protagonitza una de les meves actrius preferides, Elizabeth Taylor. Molts no van estar d’acord en que la actriu representes el personatge de Cleopatra ja que, físicament, no s’assemblava en res a la representació que tothom tenim en ment de Cleopatra, no? Cleoptra era una dona típica egípcia, pell morena i ulls foscos. En canvi Elizabeth Taylor era de pell blanca i ulls blaus(els seus ulls eren d’un blau molt fosc que semblava violeta, per això es van fer famosos fins a convertir-se en un dels ulls mes macos de Hollywood.)
Bon article!
Vale!:)
Salve Lida!
Crec que aquesta és de les històries d’amor més maques y conegudes en aquest món. Tothom sap la seva història amb Juli Cèsar i amb Marc Antoni. No he vist aquesta pel·lícula però m’encantaria veure-la. Estic d’acord amb que Elizabeth Taylor no donava el perfil que identifica a Cleòpatra però, segur que va fer un gran paper!
Valee! 😀
La vida de Cleòpatra, la última reina d’Egipte, és molt interessant, és una dona que ha estat capaç arribar a aconseguir el poder i “fer el que va voler” tant amb Cèsar com amb Marc Antoni. Odiada per alguns homes, com Octavi, i estimada amb bojeria per uns altres.
Sempre s’ha dit que això va ser per la seva bellesa, però ara es diu que era una dona no gaire agraciada, amb nas d’àguila i que no es distinguia de les altres. Llavors, devia de ser la seva intel·ligència el que la va portar a ser una de les dones més importants de la història.
No he vist aquesta pel·lícula però m’agradaria. La veritat que el seu rodatge va ser una mica caòtic i estrafolari pel que veig, i a sobre no va ser capaç de recuperar ni la meitat del pressupost que va necessitar!
Bon article,
vale!!
Ave!!
Sembla que ha de ser molt interessant aquest pel·lícula.
Després de l’article de la Sara sobre aquest personatge, seria interessant veure-la quan acabem els examens de l’avaluació(juntament amb llegir fragments de la novel·la negra:) )
Respecte a l’article, està bastant treballat i m’ha impactat molt el fet que, sent una pel·lícula tant famosa i invertint-ne 3 milions de dolars, no en puguessin treure ni la meitat del que van invertir de benefici; però així és el món del cinema…
Vale!!
Però, ara que m’he fixat, 243 minuts… millor veiem una altre no Teresa?
Si m’ho permeteu, podríeu buscar al Youtube un petit fragment significatiu per a la història de Roma d’aquesta pel·lícula i inclore’l en aquest apunt. Així si un dia us cau a les mans, potser us vindran ganes de veure-la sencera.
Ave!
La veritat es que he de dir que el teu article, Paula està molt bé.
Particularment Cleopatra és una dona que sempre m’ha semblat interessant, però ara veig que està molt modificada pel cinema.
He de dir també que la seva vida em sembla molt interessant i animada.
Veient el teu comentari, veuré alguna pel·lícula on surti Cleopatra.
Molt bé Paula, una bona recerca cinematogràfica.
Vale!
Vaja si va tenir tant d¡exit i no va poder recaudar ni la meitat no vui ni imaginar-me quin presupost van tenir.
Si que era guapa la Srt. Taylor es normal que sorgís un romanç entre els protagonistes, avui en dia estem cansats de veure coses així, un dels exemples amb més ressò podriem dir que son El Brad i l’Angelina Jolie (el brad estava amb la jennifer Anniston i la va deixar per la Jolie) o també en Tom Cruise i la Nikole Kidman (tot i que d’aquesta relació ja en fa anys)
VALEEE
ave!
La veritat es que encara que no ho sembli el tema de Cleopatra es un tema que dona molt de si.
Ha sigut representada la seva trajectòria moltes vegades en diferents pel·licules i de fet es un tema interessant.
El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el tema de la pronuciació de Cleopatra en català, es curiós.
Es curios que entre els dos protagonistes tan dintre com fora de la pel.lícula hi hagin similituts!
Algun dia Teresa hem de reservar l’aula d’audiovisuals durant 243 minuts i la veiem!
Valeee!
Avee!
Crec que aquesta pel·lícula no l’he vista i m’agradaria molt veure-la!
M’encanta el tema de Cleopatra i aquest amor tant dins i fora de l’escena em sembla molt interessant, encara q després se separessin, quina llàstima!
Valee!
Si hem aconseguit despertar els vostre interès pel cinema històric dels anys 60, molt benvingut sigui l’article.
M’alegra comprovar que, com a mínim una persona, la Rebeca, l’ha vista i ha pogut donar el seu parer amb coneixement de causa i que s’hagi despertat la curiositat per veure-la en d’altres.
La teva proposta, Marc, suposo que tens clar que serà infructuosa. Imagina’t que he de demanar una classe de català o castellà, que van tant curts de classes, per veure un pel·lícula, per molt sensacional que sigui. En fi, quedes amb el Carlos, que ja s’ha apuntat tota la feina que ha de fer (novel·la negra, pel·lícules…). Això sí, algun fragment sí que us sel·leccionaré.
Andrea, ja veig que estàs al dia dels embolics de Holliwood, veieu que no hem canviat pas tant i que no s’inventa res de nou…
Avee!
Quina llàstima!! no veurem la pel·lícula.. quan comenci la setmana santa si tinc temps la veuré, si puc..
Valee!
Ave!
Definitivament, al menys la Paula i jo no oblidarem la vida de Cleòpatra!
A mi em va encantar fer l’article sobre la seva interessant vida, i amb l’article de la Paula, que va fer una exposició molt entenedora i entretinguda, encara m’he quedat amb més coses d’aquesta misteriosa dona.
Un dia miraré la pel·licula! 🙂
Hola, que guai!
Cuan pugui mirare la pelicula, en semana santa segurament,perque m’ha cridat l’atenció.
Sempre m’ha encantat la historia sobre Egipte i les piramides i aquestes coses.Un dels meus somnis apart d’anar a America i Japó és anar a Egipte, i al Sahara.
Que interesada que era Cleopatra no? Aconseguia els homes que volía.
El resum està molt ben fet, m’ha fet apendre molt, no és molt pesat ni res, he llegit l’article amb molt de gust!
Felicitats Paula.
Ave!
Felicitats Paula, el teu artícle está molt ben fet.Crec que Cleòpatra es merèix aquest i més artícles a Aracne, perquè em sembla un personatge que té unes característiques peculiars a diferència de les dones de la seva època, no tant sols per la seva bellesa, sinó també per la seva manera de pensar i el poder que té sobre la ment dels altres!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Cleopatra”. Selecció d’escenes
Cleòpatra va ser una dona bastant venerada en els seus temps, i és curiós que encara ho sigui. Tot i que els de Hollywood es miren molts els diners, en aquest cas es veu clarament que no van reparar en el forat de la seva butxaca: els decorats i vestimenta eren molt detallats. Potser es van arruinar, però jo ja tinc ganes de veure la pel·lícula!
Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » La història de Roma amb cinema