Tag Archives: Filmografia

“Cleopatra” de J. Mankiewicz

[Font: tepasmas.com]

Any:

1963

Duració:

243 min.

País:

EEUU

Director:

Joseph L. Mankiewicz

Guió:

Joseph L. Mankiewicz, Ranald MacDougall, Sidney Buchman

Música:

Alex North

Fotografia:

Leon Shamroy

Distribució:

Elizabeth Taylor, Richard Burton, Rex Harrison, Pamela Brown, George Cole, Hume Cronyn, Cesare Danova, Kenneth Haigh, Roddy McDowall, Martin Landau, Robert Stephens

Productora:

20th-Century-Fox

L’argument de la pel·lícula tracta sobre la història de la reina més famosa d’Egipte al llarg de tot el temps. Com a filla del faraó Ptolemeu XII, Cleòpatra es va convertir en reina a la mort del seu pare. Es casà amb el seu germà Ptolemeu XIII, que aleshores tenia uns deu anys. Desitjava restaurar la grandesa d’Egipte però una rivalitat l’enfrontà al seu germà i es refugià a Síria.
Juli Cèsar (Rex Harrison) s’apoderà del palau de Ptolemeu XIII. Cleòpatra va tornar i el va seduir perquè l’ajudés a reconquerir el seu poder. Tingueren un fill, Cesarió, i visqueren a Roma fins que Cèsar va ser assassinat.
Després Cleòpatra es va convertir en esposa del general Marc Antoni (Richard Burton). El general Octavi va lluitar contra Marc Antoni i el derrotà. Marc Antoni es va suïcidar i Cleòpatra es va deixar mossegar per una serp i també va morir. El general Octavi va matar Cesarió i es va convertir en Emperador de Roma.

[www.pelisdvdrip.com]

Amb un pressupost de tres milions de dòlars, Cleopatra s’ha convertit al llarg del temps en una pel·lícula veritablement famosa per la seva posició entre les tres pel·lícules més cares del món. Tenia una decoració molt àmplia i el vestuari era molt abundant. Aquesta filmació va començar a Londres l’any 1960. Elisabeth Taylor va acordar cobrar un milió de dòlars per interpretar el paper de Cleòpatra, però després va pujar a la quantitat de set milions de dòlars a causa dels retards que va haver-hi a l’hora de fer la pel·lícula. No creieu que és una bestiesa? Tot i així, l’actriu després va afirmar que aquella quantitat de diners la va demanar al director de la pel·lícula irònicament i aquest s’ho va prendre seriosament.

Al principi de la gravació, l’actriu i protagonista de la pel·lícula va començar a posar-se malalta durant un dels rodatges i va ser intervinguda d’urgències d’una traqueotomia. Per sort, els metges especialistes li van salvar la vida. La cicatriu de la intervenció es por observar en algunes escenes de la pel·lícula.
Com que la gravació va ser accelerada pels inconvenients que hi va haver, van portar el rodatge cap a Roma. L’actriu va compartir rodatge amb Richard Burton, que després va donar lloc a una relació finalment trencada. El fet que la maquíssima Elizabeth Taylor estés casada durant el rodatge de la pel·lícula va suposar tot un escàndol el seu romanç amb Richard i tots aquests rumors van generar disputes amb el Vaticà.

La pel·lícula va ser nominada a set premis Òscar i en va guanyar quatre: Direcció artística, vestuari, cinematografia i efectes especials. Va ser tan car el rodatge, que encara que hi van haver moltíssims espectadors a la taquilla, la productora Fox no va poder guanyar ni la meitat dels diners que havia invertit en ella.

[Font:www.mrdowling.com]

Paula Navarro

1r batxillerat INS Isaac Albéniz

Llatí a “Innocència interrompuda”

Girl, Interrupted és el títol original de la pel·lícula de James Mangold de 1999:

Any 1967. Susanna Kaysen, de 17 anys, és una noia com la majoria de les americanes de la seva edat: està confosa i insegura, però tot i així lluita per entendre un món que canvia ràpidament al seu voltant. El seu psiquiatra  la fa ingressar a l’Hospital Claymoore diagnosticant-li el que anomena ‘Trastorn Borderline de la Personalitat‘, que es manifiesta amb una gran inseguretat respecte a la imatge que un té de si mateix, els seus objectius a llarg termini, els amics i els amants.

Aquest és el diàleg que manté en una visita a la seva Doctora:

-El teu progrés s’ha estancat. Et descepciona això?
-Sóc ambivalent. De fet és la meva nova paraula preferida.
– Saps què significa ambivalència?
-Tant me fa.
-Sent la teva paraula preferida hauries de saber-ho.
– Vol dir que tant me fa, això significa!

-Tot el contrari, Susanna. Ambivalència suggereix forts sentiments contraposats. El prefix, com en “ambidextre”, significa “dos” i la resta, en llatí, significa “vigor”. La paraula suggereix que et debats entre dues línies d’acció oposades.

– Em quedo o me’n vaig?
– Estic corda o estic boja?
-Això no són línies d’acció.
-Pot ser tan petita, per a alguns.
-Aleshores, m’he equivocat de paraula.

-No. Jo crec que és perfecta. Quis hic locus? Quae regio? Quae mundis plaga … T’estàs enfrontant a una pregunta molt important, Susanna, l’elecció de la teva vida. Fins on consentiràs els teus defectes? Quins són els teus defectes? Són defectes? Si els assumeixes, et condemnaràs a un hospital de per vida? Grans preguntes, grans decisions. No em sorprèn que davant d’ells mostris indiferència.

Sabríeu traduir aquestes preguntes formulades a la pel·lícula en llatí? Qui les va escriure i a on? Dels ètims abans esmentats en podríeu escriure més mots derivats per anar completant els nostres treballs de competència lèxica i plurilingüe?

Coty Ledesma.

1º Batxillerat Grec i Llatí

Estrena mitològica II: Furia de titanes

Furia de Titanes

La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:

Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.

Maria

Estrena mitològica: “Percy Jackson: el ladrón del rayo”

percy-jackson-

Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs  de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de  Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.

M’ha semblat molt interessant  i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:

La  pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de  Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.

A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.

Alissa Komarova

1r Batxillerat grec i llatí

Grafit en llatí evocant…

Foto Lina Velasco

Pujant riera amunt a Premià de Mar anant cap a casa he llegit a la paret aquest grafit en llatí i he pensat l’immortalitzaré per a Aracne. Sabeu d’on s’ha tret la idea ? Si no ho recordeu, aquí us deixo l’enllaç perquè visioneu un vídeo a un apunt força antic de El Fil de les Clàssiques, Aprendre llatí amb cinema, i em dieu si està ben escrit o no en llatí aquest grafit premianen? Quina és  la morfologia del verb i de quin verb és?  En quin cas hauria d’anar Romanis i com seria en llatí?  i què em dieu de domum, han entès bé l’explicació o també s’han equivocat? En quin cas hauria d’anar i per què?

Quina poca gràcia deu haver fet als que netegen els carrers i als encarregats de l’ ordre de l’Ajuntament de Premià de Mar! Sabeu si el fet de guixar les parets és també un referent clàssic? Quina és l’etimologia del mot grafit?

Lina Velasco, 1er de batxillerat de llatí

Les gammes de l’esvàstica

Abans de començar, m’agradaria deixar clar que això no és cap apologia del nazisme, el meu objectiu es demostrar que la creu esvàstica va ser boicotejada.

La creu esvàstica és un símbol màgic que s’ha difós per tot l’àmbit eurasiàtic, el nord d’Àfrica i tota Amèrica. El nom sànscrit: swastica, vol dir “gran fortuna”. A la Grècia clàssica i altres civilitzacions més antigues, l’esvàstica era considerada un símbol sagrat. Aquí us he posat unes fotografies perquè vegeu que era molt ben acollida per la societat grega:

Ceràmica micènica

Ceràmica minoica (Creta)

Casc grec del segle IV aC

Casc grec del segle IV aC

La circumstància de que no s’haguessin trobat esvàstiques en les regions tradicionalment semites (Àsia occidental) va fer que gent de prestigi antisemita afirmés que aquest símbol havia estat rebutjat pels jueus. A través de grups espirituals marcats per reivindicacions polítiques antisemites (“EL ORDEN DE LOS GERMANOS”, “LA SOCIEDAD”) es va introduir l’esvàstica com a símbol del nazisme. Hitler es va familiaritzar amb l’esvàstica durant la seva infància, entre 1896 i 1899, quan va ser alumne de d’escola religiosa de Lambach (ubicada en un antic monestir benedictí) i durant la seva estada a Viena, on a partir de 1909 era fàcil trobar-la en la portada de la revista ariosofista (que defensa la raça ària). Llavors, ja tenia un significat antisemita i va ser així quan es va començar a difondre abans de la seva adopció per part del partit nazi. Aquest últim, formalitzat per Axton Drexler i Adolf Hitler, se’n va aprofitar del prestigi que s’havia establert en la societat sobre aquest símbol, per acollir-lo.
A partir d’aquí, el seu significat real es va perdre en el temps i va passar a simbolitzar una ideologia que va protagonitzar una etapa molt denigrant de la nostra història.

Si voleu riure una mica i trobar referents clàssics no us perdeu la paròdia de Charles Chaplin a El gran dictador de l’esvàstica:

Per cert, per què l’esvàstica es diu també creu gammada? Què és un gammadió i per què?

 

Laura Galán

1 r batxillerat grec i llatí

El Parc del Laberint a “El Perfum”

A la pel·lícula El Perfum de Tom Tykwer (2006) es van utilitzar diferents espais del Parc del Laberint d’Horta, el jardí històric més antic de Barcelona. En concret, la façana i la terrassa que apareixen en diversos plans de la mansió d’Antoine Richis a Grasse pertanyen al Palau Desvalls, avui dia parcialment tancat (en el seu pati nosaltres hi vàrem deixar les motxilles). També hi surten dos jardins: el dels boixos retallats amb uns brolladors circulars al mig, al costat del Palau Desvalls (davant de la reixa del qual vàrem explicar els mites dels dos relleus) i el famós laberint vegetal, fet amb xiprer, que dóna nom al parc en el qual ens vàrem perdre amb els cordills de colors. També surten a l’escena les escultures, els gerros de terracota, la pèrgola i els jocs d’aigua.

Si heu vist la pel·lícula El perfum i si no és un bon motiu per veure-la, podríeu acabar de localitzar les escenes que ahir vàreu contemplar en visitar El Parc del Laberint d’Horta. Recordeu què és Amor i Psique a El Perfum? i al Parc del Laberint?

Aquesta pel·lícula és la història d’un assassí i està basada en la novel·la homònima de l’escriptor alemany Patrick Süskind, publicada el 1985 i que va esdevenir un best-seller, traduïda a més de quaranta-cinc llengües. Si voleu un llibre impactant, no us el perdeu!