Tag Archives: Dones

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

Les dones de la vida a l’antiga Grècia

Sabeu qui era Friné? i qui eren les cortesanes i les heteres?; creieu que a Grècia ja s’exercia la prostitució?, com l’entenien?, què era la prostitució sagrada?, n’hi havia també de masculina? com concebien els grecs el sexe? qui va inventar-se els bordells?… tot això ho podreu esbrinar tot visualitzant aquest vídeo i després en podeu fer recerca, si us interessa el tema, ja que no deixa de tenir pervivència avui en dia. No us oblideu de comentar ni de deixar en uns dos-cents mots el resultat de la vostra recerca. Us recomano, d’entrada, Arte y prostitución en la Grecia antigua.

Joan Ramírez

Dones amagades, de la Grècia antiga al Marroc actual

En el meu treball de recerca, tenia la intenció de demostrar que ni la religió musulmana ni la civilització grega antiga anul·laven les dones pel simple fet de ser del sexe femení i creant així una discriminació força important. Jo pretenia demostrar que les intencions dels homes d’aquestes civilitzacions, en cap moment eren la de fer mal a les dones, sinó que ben al contrari, el que volien era protegir-les en excés tal com la Margalida creu que passava amb les dones de bona família a l’antiga Atenes.

Tot i així, he constatat que a les dones musulmanes actuals se les té bastant enganyades, és a dir, els homes justifiquen la seva discriminació i el seu masclisme, dient que l’Alcorà diu que han de tractar les dones d’aquesta manera; però la realitat, és que l’Alcorà en cap moment discrimina la dona musulmana, sinó que pel contrari, mana coses com evitar l’infanticidi femení, els maltractaments,etc.Jo crec que són molt importants els resultats que he aconseguit, ja que moltes dones necessiten ajuda, necessiten obrir les ulls i adonar-se de que realment no els cal la protecció que els homes els hi donen, ja que les dones tenim les mateixes capacitats que els homes i podem ser persones autònomes i independents, sempre i quan nosaltres vulguem ser-ho i posem de la nostra part per canviar el món amb granets de sorra.

Camila Pérez, segon de batxillerat

Ai las Hipàtia!

Aforismes de blocmat. J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas.

Aforismes matemàtics de blocmat

 

Per culpa de la Margalida, les seves conserves i les lectures dels seus blocs, ha nascut en mi una passió abans desconeguda per Grècia. Ara que està a punt d’estrenar-se Àgora d’Amenábar i que teniu una pila d’apunts i referències a Hipàtia al bloc, i no para de sortir als mitjans de comunicació, he fet per a tots vosaltres aquests versos, ja que la Marga sempre diu que no sap què ha de fer perquè els seus alumnes, és a dir vosaltres, us agradi la poesia i treneu versos. Perdeu la vergonya i tot és començar! Ara bé, potser després no us podreu aturar! Per què no versifiqueu el que penseu de l’aforisme d’Hipàtia, extret de J. Guirado, Infinitum: citas matemáticas?

HIPÀTIA

Ai las Hipàtia!

Devia ser una tarda fosca, callada.

No vas sentir el pas callat de les ombres?

La remor de la lluita aferrissada

Entre la llei del dogma i la ciència?

Ai las Hipàtia!

Dona de bellesa, astrònoma, matemàtica.

El món de la raó s’acaba i en el nou món,

El que tu representes ni hi té cabuda

Ai las Hipàtia!

El temps corre pels carrers de la ciutat.

La nit arriba, roja, implacable.

El riu espès i compacte de la sang

Arrossega el món clàssic, que mort amb tu

Les veus ronques del fonamentalisme

I la barbàrie, t’esclafen, t’esquincen,

T’han mort, t’han mort.

Ai las Hipàtia!

Pepita Castellví

Tots cap a l’Àgora!

Divendres 9 d’octubre s’estrena l’esperada pel·lícula Ágora, del jove director espanyol Alejandro Amenábar!

He pensat, ja que és una pel·lícula ambientada en temps dels romans que tracta d’una dona sàvia, Hipàtia d’Alexandria, que mor per als seus estudis i per a la seva gran sabiduria, com ja ens apuntava la Margalida en el Dia de les Matemàtiques i aquest estiu la Teresa ens ressenyava el llibre  El Jardín de Hipatia d’Olalla Garcia, que seria una bona idea que el dia 14 d’octubre que cau en dimecres, dia de l’espectador, a la tarda podríem anar a veure-la tots plegats, com s’ha fet al Cristòfol Ferrer en altres ocasions fora d’horari lectiu.

Quan hàgiu vist la pel·lícula, m’agradaria que  féssiu un comentari aquí, a Aracne,  tot dient el que ens ha semblat i si ens portem bé la Margalida ens programarà el xat i la podrem fer petar.
Us convido a veure el tràiler definitiu!!!!!

Qui s’hi apunta?

Carla Domingo Luengo

2n Batxillerat (grec i llatí)

IES Cristòfol Ferrer

P.D.: Vid. Ágora d’Amenábar a La cinta de Νίκη