Tag Archives: Actualitat

El fil del mite cretenc a CaixaForum

;

Ahir a la tarda vaig anar a Barcelona a veure un espectacle familiar dins el cicle Arts escèniques a CaixaForum. Em va agradar molt i crec que a vosaltres també us agradaria.

Vaig llegir el paper que em van donar a l’entrada i deia:

“La civilització grecorromana va saber crear i transmetre un conjunt de mites molt útils per enfrontar-se des d’una mentalitat narrativa prelògica a algunes de les preguntes essencials de l’existència humana. Preguntes que concerneixen el món extern i el món intern. Com ha sorgit el món, el destí, la naturalesa, l’amor, els herois, els sentiments, la guerra, etc., són alguns dels temes universals inherents a la condició humana que va néixer com un sistema de creences i de rituals que deriven en rics relats que han nodrit l’art i la tradició literària fins els nostres dies. A través de relats antics imaginaris de gran bellesa oferirem a nens i pares la narració d’alguns mites clàssics molt coneguts.”

Intèrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i Marc Pociello
Idea i coordinació: Marta Ràfols, cap del Departament d’Humanitats. Fundació ”la Caixa”

Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar, catedràtic de filologia llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares.

Dramatúrgia i direcció: Jordi Prat i Coll
Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll
Música: Mario Mas

No acabava d’entendre perquè el paper era tant i tant seriós en un espectacle familiar i menys si damunt l’escenari del tantes vegades visitat auditori de CaixaForum hi havia un bonic laberint de fils de colors, una carota de Minotaure, un dibuix amb el nom de Teseu, unes ales… Estava impacient i nerviosa. Jo coneixia el mite, de molt petita me l’havien explicat, m’havia llegit un parell de vegades Ariadna de Núria Albó, havia vist dos vídeos en El Fil de les Clàssiques

Per fi, comença la funció. Surt un guitarrista i tres actors vestits de negre que comencen a explicar el mite del laberint de Creta amb pèls i senyals, fins i tot la història de l’artefacte de Dèdal perquè Pasífae semblés una vedella i acabés tenint el Minotaure: home-toro. La construcció del laberint per part de Dèdal,  Teseu, una  Ariadna enamorada i abandonada, també Ícar i  Dionís.
El mite cretenc, mig escenificat, mig narrat, s’acaba amb una cançó que em recorda una de Serrat i ens conviden a allò que es diu carpe diem. Bé, nosaltres sí que ahir vàrem aprofitar la tarda assistint a aquest espectacle d’arts escèniques a CaixaForum, que em va resultar molt, molt curt. Jo tinc ganes que facin la continuació i ens escenifiquin un altre mite. M’hauré d’esperar fins a l’abril. Mentestant jugo al joc dels fils amb un tros del laberint.

Valèria

4rt de primària

Dones amagades, de la Grècia antiga al Marroc actual

En el meu treball de recerca, tenia la intenció de demostrar que ni la religió musulmana ni la civilització grega antiga anul·laven les dones pel simple fet de ser del sexe femení i creant així una discriminació força important. Jo pretenia demostrar que les intencions dels homes d’aquestes civilitzacions, en cap moment eren la de fer mal a les dones, sinó que ben al contrari, el que volien era protegir-les en excés tal com la Margalida creu que passava amb les dones de bona família a l’antiga Atenes.

Tot i així, he constatat que a les dones musulmanes actuals se les té bastant enganyades, és a dir, els homes justifiquen la seva discriminació i el seu masclisme, dient que l’Alcorà diu que han de tractar les dones d’aquesta manera; però la realitat, és que l’Alcorà en cap moment discrimina la dona musulmana, sinó que pel contrari, mana coses com evitar l’infanticidi femení, els maltractaments,etc.Jo crec que són molt importants els resultats que he aconseguit, ja que moltes dones necessiten ajuda, necessiten obrir les ulls i adonar-se de que realment no els cal la protecció que els homes els hi donen, ja que les dones tenim les mateixes capacitats que els homes i podem ser persones autònomes i independents, sempre i quan nosaltres vulguem ser-ho i posem de la nostra part per canviar el món amb granets de sorra.

Camila Pérez, segon de batxillerat

“Lustrum” de Robert Harris

Fa ja força temps, pels voltants de la sortida al Parc del Laberint, la Knarik em va ensenyar un llibre que li havia regalat la seva professora d’anglès, un volum gruixut titulat Lustrum. Ves a saber quin ullets vaig posar en veure el mot llatí, però quan l’hi vaig demanar per fer-hi un cop d’ull, no va poder negar-s’hi. O potser li feia mandra llegir-se aquestes 454 pàgines en la llengua de Shakespeare, que també pot ser. El fet és que aquest “cop d’ull” s’ha allargat fins ara, que encara em resisteixo a abandonar el spersonatges que m’han acompanyat al llarg de tants dies.

Sota el títol Lustrum s’hi amaga un bestseller de Robert Harris, autor britànic especialitzat en la novel·la històrica, que ja va tractar el període romà a Pompeii (2003), sobre la malaurada ciutat vora el Vesubi. La va reelaborar com a guió cinematogràfic per a de Roman Polansky, però finalment no s’ha rodat. Penseu que els protagonistes havien de ser Orlando Bloom i Sacrlett Johansson. Quina llàstima oi? Un altre dia serà.

El títol que ens ocupa és el segon volum d’una trilogia sobre el personatge de Ciceró. El primer, Imperium, del 2006, narra l’ascens de l’orador en el seu cursus honorum fins  a esdevenir cònsul. Lustrum (octubre del 2009) narra els seus anys d’esplendor, marcats per la victòria sobre Catilina i l’oposició als afanys de poder de Juli Cèsar. La tercera part encara està per venir…

Veieu a la portada aquest cavall blanc devorat per xacals daurats? El meu fill em va preguntar què significava i vaig respondre-li el que a mi, immersa en la lectura, em suggeria: una Roma devorada per les lluites de poder i l’afany de dominació d’uns personatges a qui cada vegada costa més conformar-se amb la petita parcela de poder que els concedeix el sistema rebublicà. Enmig d’això, Ciceró no es cansa de defensar el règim i neutralitzar els abusadors: amb Catilina se’n surt, però Juli César és tan astut que sembla no tenir aturador. I així caba el llibre, amb un César exultant i un Ciceró derrotat que marxa a l’exili… Si no conegués la història de Roma, m’hauria quedat decebuda, però tots sabem com va acabar l’any 44 aC el flamant dictator. En fi, ja estic esperant el següent volum per veure com explica Harris allò de Tu quoque, Brute, fili mi! o Και συ τέκον;.

No obstant, el narrador de la història és un esclau anomenat Tiro, un personatge real a qui s’atribueix la invenció d’un sistema d’escriptura ràpida que utilitzava per transcriure els discursos dels seu amo. Entre d’altres, sembla que és el reponsable del nexe anglès & o l’abreviatura etc, que tan bé coneixem. La seva visió del món romà, des de la reraguarda, amparat per la seva invisibilitat com a persona per la seva condició de possessió d’un altre home, em sembla un dels principals atractius del llibre. Però he de reconèixer que tinc una feblesa especial envers els esclaus, tal com vaig dir en un comentari sobre la pel·licula Àgora i el seu personatge Davo.

Us deixo, per finalitzar, un fragment del text de la contraportada. Vinga, no us faci mandra, practiqueu anglès, que no costa tant!

ROME, 63 BC. In a city on the brink of acquiring a vast empire, seven men are struggling for power. Cicero is consul, Caesar his ruthless young rival, Pompey the republic’s greatest general, Crassus the richest man, Cato a political fanatic, Catilina a psychopath, Clodius an ambitius playboy.

Bé, Knarik, demà mateix te’l torno. Moltes gràcies i records a la professora d’anglès…

TERESA

De què és sigla?

Coneixeu la marca d’aquest anunci? De quina expressió llatina és sigla? És idònea per a una marca esportiva? Sabeu, però, com és l’autèntica frase llatina de Juvenal? Segur que sí perquè ja hi ha al bloc almenys dos apunts. Si els trobeu, faciliteu-ne l’enllaç.

Gaby, un seguidor de El Fil

Estrena mitològica II: Furia de titanes

Furia de Titanes

La Margalida, arran de l’estrena de la pel·lícula mitològica Percy Jackson: el ladrón del rayo, ens reptava a esbrinar quina altra pel·lícula mitològica s’estrenarà aquest 2010, i mireu per on el 26 de març s’estrenarà Furia de titanes de Louis Leterrier amb Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Alexa Davalos i Pete Postlethwaite, un remake del clàssic de l’any 1981 de Desmond Davis. Aquí podeu veure el tràiler:

Quin segon trimestre de tardes mitològiques que tindrem!
Després podrem comparar la nova Furia de Titanes amb l’antiga.

Maria

Estrena mitològica: “Percy Jackson: el ladrón del rayo”

percy-jackson-

Vaig anar dues vegades al cine aquestes vacances, i vaig veure un tràiler d’una pel.lícula que estrenaran el 12 de febrer. Em va recordar moltíssim les classes de mitologia i les metamorfosis que hem treballat a llatí aquest primer trimestre. Crec que en aquesta pel.lícula hi ha molts referents clàssics, sobretot mitològics. per exemple en els diferents tràilers hi surten Zeus, Perseu, l’Olimp, Medusa… Sabeu de quina pel·lícula parlo? doncs  de PERCY JACKSON: EL LADRÓN DEL RAYO. És una pel·lícula d’aventures del mateix director de  Harry Potter i la càmera secreta, Chris Columbus.

M’ha semblat molt interessant  i quan l’estrenin al febrer aniré a veure-la al cinema. Després ja la comentaré millor. Us recomano el tràiler en anglès:

La  pel·lícula està basada en la sèrie de novel·les de  Rick Riordan sobre un jove que després d’un campament descobreix que és ni més ni menys que fill de Posidó. Us ho imagineu?.

A veure si la Margalida ens porta a veure-la i hi anem tots plegats una tarda de dimecres i després la comentem!.

Alissa Komarova

1r Batxillerat grec i llatí

La mort i els filòsofs

Ja sabeu que la professora de català Montse Vilà de vegades es passeja per les vostres publicacions a la recerca de talents literaris o de faltes d’ortografia imperdonables, mai se sap, i hi ha deixat comentaris molt sucosos. Doncs bé, sovint es recorda també de nosaltres, els clàssics, i ens fa arribar retalls de diari com el que tenim penjat al plafó del seminari de Grec i Llatí sobre Ovidi.

Aquesta vegada ens n’ofereix un sobre els pensadors grecs. A “LA CONTRA” de La Vanguàrdia, Víctor Amela entrevista Sergi Grau, doctor europeu en Filologia Clàssica Grega (cal dir que també és professor de Grec i Llatí i coordinador de batxillerat en un col·legi de Barcelona, però això no  “mola” tant oi?) i li pregunta sobre diversos pensadors grecs i la seva relació amb la mort: els set savis de Grècia (als de Grec us han de sonar, oi?), Sòcrates, Demòcrit, Heraclit, Pitàgoras i molts d’altres, inclosos Plató i Aristòtil, és clar…

L’article comença amb la pregunta: Qué le sedujo del griego clássico?

I la resposta: A mí me gustaba leer, y entendí que el griego era la fuente de lo que leía…

I en llegir-ho, m’hi sento tan identificada que penso dir el mateix el dia que vinguin els paparazzi a fer-me una entrevista. Em deixes la frase, Sergi?

Llegiu l’article (l’enllaç és a la imatge), informeu-vos sobre els pensadors grecs que s’hi esmenten i comenteu les seves anècdotes. Enteneu l’enigma d’Homer, els pescadors de les roques i els polls?

Gràcies Montse per haver-nos fet arribar aquest article tan interessant. A veure quan t’animes i ens en regales un de teu sobre Espriu o Safo, per recordar les converses interdisciplinàries que mantenim cada any!

TERESA

Absenta!

No, aquest article no va dirigit al “botellón” sinó a un altre llatinisme…
Estaba buscant expressions llatines pel google i m’ha sortit una frase en la qual sortia la paraula “absenta”, així que l’he buscada i d’aquí ha sortit un petit article…

“Absenta”, del francès absinthe del llatí absinthĭum, i del grec ἀψίνθιον, apsinthion. Es tracta d’una beguda d’alt contingut alcohòlic (fins als 89.9º) i amb un gust molt semblant a l’anís. És un compost a base d’herbes i flors de plantes medicinals i aromàtiques. La principal planta de què està feta l’absenta és l’“artemisia absinthium” , de la família de les asteraceae. Se la pot conèixer com a donzell, donzell mascle, artemísia amargant, encens d’Andalusia, herba santa o, com més se la coneix… ABSENTA.
La preparació es considera una part important de l’experiència de beure absenta, tant és així que s’ha convertit ben bé en un ritual.

  • Sabríeu dir-me a quina divinitat fa referència uns dels termes esmentats a l’article? Podeu explicar quina relació hi ha entre els dos conceptes?
  • Per què alguns dels termes llatins tenen el dígraf  th?

Andrea Sala

1r batxillerat

IES Isaac Albéniz

1ª trobada presencial del projecte col·laboratiu de clàssiques “Aracne fila i fila”


(Si voleu veure-ho en pantalla gran, cliqueu aquí i seleccioneu l’opció)

Els alumnes del IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar i els de l’IES Isaac Albéniz de Badalona aprenem mitologia grega i llatina al Parc del Laberint.

El 28 d’octubre del 2009 a les 9 del matí ens vam trobar els alumnes de lllatí i grec de primer de l’IES Isaac Albéniz de Badalona i de l’IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Era la primera trobada presencial del programa col·laboratiu de Clàssiques que es desenvolupa a través del bloc Aracne fila i fila.Ens vam trobar a l’estació de Badalona i inicialment estàvem tots una mica tallats, ja que nosaltres només ens havíem comunicat a través del bloc. Però durant el camí al parc, tot i ser relativament curt, van començar a fluir les converses entre uns i altres.
Vam arribar a les 10 a la parada de metro de la Vall d’Hebron. Un cop a l’entrada del parc vam veure l’antic palau de la família Desvalls, un edifici amb elements d’estil neoàrab i neogòtic; també es conserva la Torre Subirana, una antiga torre medieval de defensa.
El parc està dividit en dues parts: el jardí neoclàssic i el jardí romàntic. A tot arreu del parc hi ha un gran nombre de peces escultòriques, algunes amb motius de la mitologia grega i d’altres amb motius rústics, així com un gran nombre de fonts, brolladors i basses d’aigua.
Vam esmorzar i després vam iniciar el nostre recorregut i el primer que vam trobar és la terrassa inferior, on està ubicat el laberint vegetal que dóna nom al parc, format per 750 metres de xiprers retallats. A l’entrada al laberint hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu, i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros. In situ vam jugar a un joc que ens va proposar en Dani, un alumne del Cristòfol Ferrer. Consistia a entrar per parelles al laberint, i fer com la història d’Ariadna i Teseu, història que va ser explicada per l’Edgar, un company de classe.
Seguint el nostre recorregut, vam arribar a la terrassa intermèdia. Aquesta està sobre el laberint, on podem observar dos temples d’estil italià amb estàtues de Dànae i Ariadna, i columnes toscanes. En aquesta terrassa va tenir lloc una representació teatral sobre un altre mite, en aquest cas el de les Míníades. Ho van fer els companys del Cristòfol Ferrer, Laura, Carlos, Oriol, Rebeca, Irena, Coty, Núria i Eric; ho van fer bé, una manera molt bona d’aprendre la mitologia.
Quan ens vam dirigir a la tercera terrassa, vam veure que s’hi aixeca un pavelló dedicat a les nou Muses. Els romans van associar les Muses a les fonts. Una d’elles, Egèria, la vaig explicar jo a la resta dels companys, tenint en compte els meus coneixements sobre la matèria.
Al llarg del laberint vam observar els diferents tipus d’amor, el correspost, el no correspost, la resignació a no tenir amor, etcètera. Amb les explicacions d’alumnes i de les professores vam recórrer tot el parc, posant a prova els nostres coneixements, que eren bastants, i tot plegat ens va servir per aprendre una mica més sobre aquest tema.
Vam tenir la sort d’estar en el jardí més antic que es conserva a la ciutat, un jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Després de dinar, sobre dos quarts de quatre, vam marxar a casa.

Ariadna Jiménez
1r batxillerat IES Isaac Albéniz

El llatí em persegueix!

Últimament tinc la sensació de que m’estic tornant boja, trobo coses en llatí a tot arreu!

Veureu, començaré per LOST. D’aquesta sèrie de televisió ja sabíem que a la 5a temporada hi havia algun capítol en què es veia parlar en llatí, però és que a més, a la primera temporada hi ha un parell de capítols que tenen el títol en llatí, com són:

  • 1×03 Tabula Rasa, que vol dir literalment “taula plana”, però si li apliquem un significat més figurat vol dir “passar pàgina”.
  • I també el capítol 1×19 Deus ex machina és una expressió llatina que significa «déu sorgit de la màquina», traducció de l’expressió grega «απó μηχανῆς θεóς» (apó mekhanés theós). Té el seu origen en el teatre grec i el romà, en el moment que una grua (machina) introdueix una deïtat (deus) provinent de fora de l’escenari per resoldre una situació. Eurípides fou sovint criticat per emprar amb molta freqüència aquest recurs. Més de la meitat de les seves tragèdies l’inclouen en el desenllaç final, fins al punt que alguns critics creien que la grua era una invenció d’aquest tràgic. Per exemple, a Alcestes, l’heroïna epònima és salvada in extremis de l’Hades per Hèracles (que apareix en una grua) o bé Medea, traslladada al final de l’obra per un deus ex machina. A les Tesmofòries Aristòfanes parodia l’us excessiu del recurs fent aparèixer a escena el mateix Eurípides per mitjà d’una grua.

També estava un dia buscant informació sobre LOST en una web espanyola, vaig veure que hi havia un videojoc i quan em vaig posar a llegir-ho…VAIG TROBAR UN ALTRE LLATINISME. Aquest cop era Via Domus expressió en llatí que significa “el camí a casa”, en aquest sentit, escapar de l’Illa.

L’altre dia a Castellà estàvem estudiant “las Coplas” de Jorge Manrique i m’estava llegint el llibre per subratllar-lo i vaig trobar: “ la pérdida de los bienes temporales que conlleva la muerte provoca en el poeta una evocación nostálgica en la que se aprovecha el tópico del Ubi Sunt? (dónde están?). La sencillez predomina tanto en el lenguaje como en la forma métrica…”
Sembla ser que la cosa no acaba aquí, ja que per la televisió sembla que s’hagin posat tots d’acord i quan fan una notícia hagin de dir la paraula en llatí, tant sigui una notícia esportiva com de societat. A més, l’altre dia fent un debat a classe algú va dir: “Això es el súmmum”.
I l’últim cas que ara mateix recordo on vaig veure llatí, aquí vaig quedar ben parada! Estava en el Messenger quan de sobte vaig veure que algú tenia el Nick en llatí, com que era un conegut meu vaig preguntar-li pel Nick, i la seva resposta va ser una mica… absurda. En el seu Nick posava reductio ad absurdum i li vaig dir, “Com és que tens el Nick en llatí?” i em va respondre literalment: “Perquè queda més maco, mola més dir “reductio ad absurdum” que “reducción a lo absurdo”. En fi…

Vaja sembla que el llatí estigui de moda o alguna cosa per l’estil, és utilitzat tant amb funcions estètiques, com és el cas del Nick del Messenger, com per funcions de cultura…

Andrea Sala

1r batxillerat IES Isaac Albéniz