Tag Archives: Actualitat

Conferències de llatí i grec a Tortosa

El passat dimecres 17 els alumnes de llatí i grec de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta vam assistir a unes conferències per a la selectivitat a l’INS Joaquin Bau de Tortosa.

La conferència de llatí, a càrrec de Mònica Miró, professora de la UOC, tractava sobre la representació d’alguns mites de les Metamorfosis d’Ovidi en les arts plàstiques, sense fer referència especial a cap època concreta sinó abarcant obres del món clàssic fins a les de l’art contemporani.Els mites representats, tant en frescos, gravats, quadres o escultures eren Deucalió i Pirra, Apol.lo i Dafne, Faetont, Píram i Tisbe i Aracne: Cal destacar que els mites esmentats ens han estat de gran utilitat, ja que són els seleccionats per a la prova de selectivitat de llatí.

La segona conferència, oferida per Jesus Carruesco, professor de la URV i arqueòleg, tenia com a tema el pas de la polis grega a una gran colònia. La colonització grega estava motivada, en part, per la voluntat d’expandir el comerç i per continuar amb una tradició que es remuntava als mites i la literatura. Aquest interès per ampliar el territori també es veu impulsat, en alguns casos, per una predicció feta per una sacerdotessa Pítia del santuari de Delfos dedicat al déu Apol.lo a la qual s’acudia amb la finalitat de conèixer un lloc on poder assentar una nova colònia. Tots aquests factors van portar els grecs a navegar fins l’actual Sicília i el que fou la Magna Grècia.Després d’aquesta va tenir lloc la colonització de les costes del nostre territori, formant un nou nucli de comerç: Emporion.

Com a fet curiós relacionat amb la descoberta de restes arqueològiques en aquest punt destaca una estàtua fins ara reconeguda com una representació del déu Asclepi, però actualment la identitat d’aquest s’ha posat en dubte, ja que en la seva darrera restauració s’han detectat diferències a l’anterior en la posició dels braços i en la serp situada als peus de la divinitat en saber que aquesta havia estat afegida. Això ha portat a alguns experts a pensar que no es tracta del déu de la medicina sinó de Zeus Sèrapis, una divinitat oriental, reforçant d’aquesta manera la idea que tenim d’una Emporion amb una gran diversitat cultural originada pel comerç marítim a la zona.

Ailin Villarruel / Susana Martos

2n Batxillerat INS Ramon Berenguer IV (Amposta)

Espriu i l’amor pel llatí

Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:

 

Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.

Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.

A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.

Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.

Sònia

Segona edició de la matinal clàssica Projecte Neptú

El proppassat divendres 12 de febrer se celebrà al Museu Comarcal d’Igualada la segona edició del Projecte Neptú, una matinal clàssica impulsada per Prometeu Encadenat, la Secció d’Estudis Clàssics del CECI. Consisteix en una trobada formativa i lúdica que aplega, acompanyats dels seus respectius professors, alumnes de 2n de Batxillerat que estan cursant les matèries de Grec i Llatí en els respectius centres docents de la comarca de l’Anoia. En aquesta ocasió participaren en l’organització de l’esdeveniment els professors i professores Teresa Palomas, Carme Subirà, Guillem Cintas, José M. Cózar, Àngel González i Salvador Oliva, aquest darrer en qualitat de coordinador. Per part del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada Ramon Cemeli i Rita Armejach s’encarregaren dels aspectes tècnics. La trobada fou emesa en directe a través de la xarxa telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada a fi que tot aquell que senti interès per aquesta iniciativa pedagògica, se’n pugui descarregar la gravació des de l’apartat de videoconferències del web del CECI (ceci@cecianoia.org).
Es pot dir que la matinal que l’any passat naixia tot just com una primera temptativa, s’ha consolidat i gaudeix de molt bona salut ja que respecte a l’edició anterior s’ha incrementat el nombre d’instituts que hi han acudit així com també el nombre total de nois i noies (al voltant d’uns 80). En l’edició del Projecte Neptú de l’any 2010, oberta aquesta vegada tant a escoles públiques com a les concertades i privades, hi han participat bona part dels instituts de la comarca de l’Anoia: Pere Vives Vich i Joan Mercader (tots dos d’Igualada), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Molí de la Vila (Capellades), Alexandre de Riquer (Calaf) i Montclar (Jorba). També s’hi han integrat, però, dos centres de fora de l’Anoia perquè els professors que hi imparteixen Llatí són igualadins i col·laboradors habituals de Prometeu Encadenat: Camp Joliu (L’Arboç) i El Pinar de Ntra Sra (Sant Cugat del Vallès).
La jornada s’inicià amb l’assaig de la cançó llatina esdevinguda himne universitari Gaudeamus igitur la direcció del qual anà a càrrec de l’alumna calafina Aloma Giralt, tot plegat mentre els diferents centres anaven arribant a l’auditori. Obriren oficialment l’acte les encoratjadores paraules d’Albert Tulleuda, director del Museu Comarcal i amfitrió de la matinal. A continuació Salvador Oliva explicà als assistents uns quants detalls sobre els objectius i l’estructura de la trobada per donar pas tot seguit a la xerrada del conferenciant que ens visitava. Una de les principals finalitats que persegueix el Projecte Neptú és justament la d’oferir als nois i noies de 2n de batxillerat dels instituts anoiencs una conferència sobre algun dels temes objecte d’examen a la tan temuda selectivitat. Ferran Aguilera, catedràtic de llatí i professor de l’institut Lluís de Peguera (Manresa), dirigí als nostres alumnes una interessant xerrada sobre la poesia ovidiana sota el títol: Ovidi i la poesia de l’època d’August. Ferran Aguilera, actualment en excedència a l’ensenyament per càrrecs relacionats amb educació i cultura que en el present ocupa tant a l’Ajuntament de Santpedor com al Consell Comarcal del Bages, és conegut sobretot pels materials didàctics que ha publicat en relació amb l’ensenyament de la llengua llatina així com per les seves traduccions de Les Metamorfosis i Les Tristes obres ambdues del poeta sobre el qual ens oferí la seva dissertació.
Després d’una pausa per a la distensió i un agradable refrigeri, començà la segona part de la matinal. Es constituïren els grups (un total de 10) on es trobaven barrejats alumnes dels diferents centres. Cada grup havia de respondre de manera anònima a una sèrie de qüestions relacionades amb el coneixement de la cultura grecoromana i de la tradició clàssica a la nostra comarca, una excusa, de fet, perquè trenquessin el gel i intercanviessin experiències i opinions al voltant de l’aprenentatge de les llengües clàssiques. Cada grup escollí el seu portaveu per participar tot seguit en el concurs clàssic on calia competir amb els altres equips tot responent a un seguit de qüestions sobre grec, llatí i cultura clàssica. Una bona preparació, en definitiva, per a les proves de les PAU. L’enfilall de preguntes i el desenvolupament del concurs foren dirigits per Teresa Palomas, professora de l’institut vilanoví Pla de les Moreres. Seguí a continuació l’entrega de premis (un lot de llibres per a cada membre de l’equip vencedor). Cadascun dels seus integrants s’anà presentant tot especificant el centre del qual provenia. Per homenatjar el grup que havia obtingut la victòria, tota la platea els cantà el prèviament assajat Gaudeamus igitur.
Tancaren l’acte els agraïments dirigits al CECI (pel suport econòmic i tècnic), al Museu Comarcal (per haver brindat les seves esplèndides instal·lacions), al Ferran Aguilera i als professors que havien col·laborat en l’organització d’aquest aplec. Clogué solemnement la matinal la regidora d’educació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Mateu, tot adreçant uns mots d’alè tant als alumnes preuniversitaris que omplien l’auditori com als professors que hi havien assistit. La regidora lloà iniciatives com la del Projecte Neptú, matinal lúdico-didàctica a la qual desitjà llarga vida.

Salvador Oliva
IES Alexandre de Riquer, Calaf

Secció d’Estudis Clàssics del CECI, Igualada

Existien les drogues a l’antiga Grècia i a Roma?

Qui no ha fumat mai un porro? Qui no coneix algú que hagi pres tranquil·litzants? Qui no ha begut per a sentir-se millor? Només han escoltat parlar de les drogues sintètiques i creuen que les coneixen? o les coneixen de forma propera? Encara se senten estimulats per l’últim cafè que han pres? Fins quin punt té la droga transcendència en el nostre món?…

La droga, aquesta gran desconeguda, d’on ve? Què és? Què pretén? Grecs i romans la coneixien?…

Les drogues són més antigues que l’home, i l’home les coneix des que existeix. L’opi i el cànem més conegut com cànnabis o marihuana (del náhuatl malihuana, paraula composta per mallin que vol dir “presoner” i hua que significa “propietat”, i la terminació ana,” agafar”) són les drogues de les quals es té una constància més antiga, se sap que fa 5.000 anys l’opi ja s’usava en l’actual Europa amb un enfocament medicinal, en zones com l’actual Espanya i Suïssa. A l’altre costat del món, en el “Shu-king” llibre xinès de 2350 a.C es parla de la riquesa de la província de Shantung, on abundava el cànnabis, que alhora era usat per a teixir. De fet, un dels grans invents de la història, el paper, atribuït a la Xina del 105, va ser elaborat amb fibres de marihuana. La droga, però, que caracteritza la Roma dels emperadors: Neró, Titus, Nerva, Trajà i Adrià és l’opi. Petroni l’esmenta juntament amb el vi, descrivint el famós “Sopar de “Trimalció”. El gran emperador Aureli és probablement un dels primers “drogodependents” d’opi dels quals es té notícia. Durant molts anys va consumir opi quotidianament en forma de “theriaka”, una preparació prescrita per Galè, el seu metge personal, és necessari recordar que Marc Aureli era un gran filòsof, encara que no sabem si requeria dels efectes de l’opi per a filosofar.

Marc Aureli. Foto de S.Giralt

Marc Aureli. Foto de S.Giralt

No només ara les drogues són motiu de comerç, ja fa 2000 anys l’opi tenia un preu controlat amb el que no es podia especular a l’Imperi romà. Es impactant saber que en l’any 312, un cens revela que hi ha 793 botigues dedicades a vendre el producte en la ciutat de Roma, i que el seu volum de negoci representa el 15% de tota la recaptació fiscal.

Els grecs també coneixien els efectes de les drogues i sembla ser què sabien els efectes que produïen les drogues, per ells les drogues ja no són coses sobrenaturals, sinó -com diu el Corpus Hippocraticum– `substàncies que actuen refredant, escalfant, assecant, humitejant, contraient i relaxant, o fent dormir´. Els grecs com a grans intelectuals que eren  coneixien ja el que actualment sabem de les drogues. Els grecs van percebre també el fenomen que avui anomenem tolerància, encara que en comptes de veure allí les petjades d’un hàbit indesitjable van veure, més aviat, un mecanisme de autoinmunització. Segons Teofrast: “Sembla que algunes drogues són tòxiques a causa de la falta de familiaritat, i potser sigui més exacte dir que la familiaritat els hi treu el seu verí, perquè deixen d’intoxicar quan la nostra constitució mai ha acceptat i preval sobre elles”. A més de vins i cerveses, els grecs van usar amb fins cerimonials i lúdics el cànem i altres solanàcees (belenyo, belladona, mandràgora), en ocasions mitjançant encens. Coneixien també un extracte d’haixix amb vi i mirra per a estimular reunions privades.

Sembla ser que les drogues estan aquí per quedar-se, i la història demostra que sempre les hem usat, els antics exèrcits romans bevien vi pur amb fongs al·lucinògens per a acréixer la seva valentia enfront de l’enemic, perdre la por, i sentir menys dolor, però la pregunta és: Haguessin batallat millor serens? O no haguessin aconseguit conquistar mig món?

A marge de l’ús medicinal, una de les característiques que més xoca de la droga és la seva estreta relació amb la religió, la història dicta que ambdós conceptes gairebé sempre han anat junts de la mà. Remuntant-nos al segle XIII aC trobem els misteris d’ Eleusis on es realitzaven ritus secrets en els quals calia preparar-se durant sis mesos abans per a poder realitzar-los. El que allí s’esdevenia no podia ser explicat a ningú, però se sap que compartien una beguda de característiques psicoactives anomenada kyqueón, aquesta beguda estava composta per espigues de cereals pertanyents al temple i altres substàncies, Plató i Sòcrates, entre altres grans filòsofs, van passar per aquest ritu alucinògen, en el qual els practicants sofrien visions místiques, suors, vertigen… Es creu que aquests símptomes es devien al parasitisme de l’ordi per un fong, el Claviceps purpurea o bé el Claviceps paspaldi.

Durant la història, la droga s’ha mantingut limitada al consum especial, ja sigui en la medicina, la religió o les guerres. En l’antiga Roma, ja havia lleis contra aquells que consumien alcohol en la seva vida quotidiana i entre hores, el vi per exemple estava reservat a les festivitats religioses. L’opi, i el cànem eren consumits per via oral en infusions i tan sol en cas de malaltia, i els al·lucinògens de forma molt puntual el que disminuïa considerablement el risc d’addicció.

En conclusió,  és possible que el pas del temps hagi trencat amb les pautes de l’equilibri del consum.

Marc Pelegrín García

2n batxillerat grec i llatí

 

Els pecats d’Hermes Diaktoros

Us agrada la novel·la negra? No em digueu que no sabeu qui és Stieg Larsson i no heu patit l’efecte Millennium? No pot ser que no hagueu vist aquest estiu, a la platja, l’estació de tren o a l’aeroport, algú interessat pels homes que no estimen les dones o bé noies que somien un llumí i un bidó de gasolina. Potser n’heu vist la versió cinematogràfica i heu sentit converses als lavabos del cinema comparant la novel·la amb la tan esperada pel·lícula? Jo m’ho he trobat i, tafanera de mena, he parat orella per descobrir que sempre surt guanyant la lletra impresa, és normal!

Davant d’això, per posar-me al dia i poder mantenir converses de cafè sense sentir-me aliena a l’actualitat, he posat fil a l’agulla i ja he llegit i visionat els dos primers volums de la sèrie Millennium d’Stieg Larsson. No podia estar-me’n, ni que sigui per l’origen llatí del nom de l’editorial en què treballa el periodista suec protagonista de la sèrie i les referències en llatí dels versicles de la Bíblia on, a Els homes que no estimen les dones, troba la clau del misteri la protagonista, de fet, la gran protagonista dels tres volums.

Doncs bé, l’obra de Larsson és novel·la negra, més llarga del normal, però amb tots els elmement propis del gènere. Veieu com sí la coneixeu?

Ara, però, em trobo en un atzucat (sovint em passa, com a lectora voraç de gèneres diversos) perquè quan acabi les lectures que tinc entre mans, d’un caire molt diferent, no sabré si entomar el tercer de Millennium o fer un cop d’ull als pecats d’Hermes Diaktoros. No sabeu qui és? Jo tampoc no el coneixia, no patiu, tot i que el nom se m’ha fet familiar a primer cop d’ull mentre llegia un article sobre la setmana de novel·la negra, BCNegra, que acaba aquest migdia a Barcelona. Casualitats mitològiques, he pensat en un primer moment, però en llegir l’entrevista  a Anne Zouroudi, la mare literària d’aquest personatge (la tercera de l’article citat), he vist que m’equivocava. Aquesta britànica “que porta Grècia al cor després de viure-hi uns anysés autora de cinc volums en què el tal Hermes resol un misteri relacionat amb algun dels set pecats capitals. Els dos únics traduïts al castellà es titulen El mensajero de Atenas i El pecado de Midas (el tercer és The Doctor of Thessaly) i l’autora confessa que “la mitologia hi té un paper essencial“, per això el seu detectiu té el nom d’un déu, ja que “els mites grecs aporten una lliçó per a cada aspecte de la condició humana“.

L’escriptora anglesa Anne Zouroudi. Foto: QUIM PUIG

En fi, que això promet i caldrà fer una nova visita a la novel·la negra. Sembla mentida, fins aquest estiu portava molt de temps sense llegir-ne, i ara se m’acumula la feina…

TERESA

“El intermedio” presentat per “El Gran Demóstenes” i “Beatriz Mouskouri”

Mireu el retall d’un programa de televisió que va veure ahir la Carla.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=Uctg9jSPW5g[/youtube]

Aquesta versió grega d’ “El Gran Wyoming” té la seva gràcia, però jo us proposo les següents reflexions:

  • La Ministra Pérez Oliva parla dels auguris catastròfics sobre l’economia espanyola. Quin és el significat d’aquesta expressió i a quina pràctica romana fa referència? Recordeu algun episodi fundacional de Roma en què els auguris van ser decisius?
  • Sabeu qui és Demòstenes? Quin error comet la presentadora quan hi fa referència abans de començar la versió grega d’El intermèdio?
  • I la interjecció ώππα, ¿en deduïu el sentit i el context en què s’usa?  Espero que la Knarik ens ho expliqui el dia de l’exposició de les dances gregues.  I que nosaltres ho poguem practicar…

TERESA