Tal com avui deia la Margalida a El Fil de les Clàssiques, no ens oblidem de l’amor d’Espriu per les clàssiques i no l’oblidem ja que és un gran referent de tradició clàssica en català. La catosfera avui li ret un sentit homenatge en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort i jo us deixo aquí aquest poema per si em voleu ajudar a traduir el llatí que hi conté i a donar-me alguna raó del perquè l’inclou a la Suite VI:
Sota la llum rogenca
de la lluna andarejo
pels carrers.
Damunt la vella esquena
sento las bastonades
d’aquest vent.
A poc a poc m’entrava
el ferro de la llança
del meu temps.
Dintre la nit cremada
de tremolor de ciris
em vaig dient:
-Com fugiria ara,
on aniré,
quina clau m’obriria
cap recer?
Timor mortis conturbat me.
Sònia
Moltes gràcies, Sònia! Una contribució a l’homenatge ben trobada per a la nostra matèria.
Tinc el llatí de COU molt rovellat. No et podré pas ajudar en la traducció.
Però en bell catalanesc, t’agraeixo la participació en l’homenatge. 🙂
Cercant al Google, sembla que és una expressió prou documentada, que voldria venir a dir “La por a la mort m’inquieta”: http://en.wikipedia.org/wiki/Timor_mortis_conturbat_me
Sònia, en Víctor t’ha donat un bon cop de mà. Moltes gràcies, Víctor, i el llatí és com anar en bicicleta no s’oblida mai. Ara faltaria explicar per què Espriu acaba amb aquesta expressió llatina aquesta poesia. Us recordo que ell va definir la seva obra com una constant meditació sobre la mort.
Pingback: Espriu a El fil de les clàssiques | El Fil de les Clàssiques