Tag Archives: Actualitat

La restitució dels marbres del Partenó

Des  que es va construir el nou museu de l’ Acròpolis a Atenes, s’ha iniciat de nou una discussió pel retorn dels marbres del Partenó, que un dia, l’embaixador britànic Lord Elgin i altres, procedents d’altres països, van endur-se amb l’argument de que a Grècia no hi havia espai suficient ni les condicions necessàries per a que es poguessin conservar en bon estat.

Com es natural, essent part del seu patrimoni, els grecs ho reclamen. S’han fet diverses intervencions  per donar suport als grecs, com per exemple aquesta campanya online que apareix en un apunt d’Aracne.

Jo opino que, ja que formen part d’un dels monuments arquitectònics més importants, per no dir el que més, de l’art grec, tenen tot el dret a demanar-los. A més, té un valor molt emocional pels atenesos, i no trobo bé que altres països en treguin benefici. Però tot i així, se’ls ha d’agrair tot aquest temps que els han conservat, perquè potser si no fos per ells, ara mateix no en podríem parlar-ne.

El British Museum, principalment, a diferència d’altres com el Vaticà, és el que es nega a retornar-los, i s’argumenta dient que la civilització grega té una gran importància en les arrels de les cultures europees i que mereix formar part de l’exposició dels museus més notables. Què n’opineu vosaltres?  Han o no de tornar els marbres al seu lloc d’origen? Quan han de tornar?

En aquest vídeo, apareixen tots els marbres i tresors que van ser expoliats del Partenó, i que ara es troben al British Museum de Londres:

Us els imagineu en color?

Laura Galán

2n de Batxillerat

Referències clàssiques per Tots Sants

Mosaic pompeià tradicionalment anomenat Memento mori (30aC-14dC). Museu Arqueològic Nacional de Nàpols

En aquesta diada de Tots Sants, crec que val la pena que feu un cop d’ull a aquestarticle d’El Punt titulat Memento mori, que combina la festivitat amb el llatí i la crítica política. No cal dir que us demano que en feu una interpretació i el comentari dels llatinismes i les referències geogràfiques, lingüístiques i políticosocials al món romà, però també vull que em poseu l’enllaç d’un article anterior publicat per una companya sobre una altra expressió llatina amb aquesta forma de l’imperatiu del verb defectiu memini.

D’altra banda, ahir vaig anar al teatre a veure Rigor mortis, una comèdia agredolça ubicada en un tanatori, però amb una clara intenció de denúncia de la corrupció política actual. Us ben prometo que és casualitat la coincidència de dates, però aprofito l’avinentesa per demanar-vos que em comenteu el títol de l’obra i interpreteu la referència clàssica que apareix en el tríptic de presentació de l’obra en boca de l’autor, José Luís Martín:

…em vaig proposar escriure sobre un tipus de Cornellà, el prejubilat Antonio Mazarrón (musho Beti, musho Beti, eh-eh!), que pogués parlar de tu a tu amb un patrici de la burgesia catalana, en Joan Felip Plademolins i Riudellops.

Penseu que al llarg de l’obra s’utilitza sovint el terme “pares de la pàtria” pe referir-se als polítics que es troben a la cúpula de poder.

TERESA

Construint laberints dins Per laberints

Mireu quin vídeo vàrem fer a Construint laberints de l’exposició Per laberints! a la CCCB el diumenge 17 d’octubre com a taller familiar! Trobareu més informació a Aracne.

Laberynthos from Construint Laberints / A Bao A Q on Vimeo.

Us ha agradat? Ja ens explicareu la vostra experiència i ens ensenyareu els vostres muntatges quan hi aneu! Us agradarà!

Oleguer, Valèria i Guifré
Ed. Primària

De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls

La parada de “Baetulo”

Fa menys d’un any que han inaugurat una nova parada de metro que arriba fins al centre de Badalona, la parada és l’última de la Línea 1, Badalona Pompeu Fabra. I per fer referència a aquesta ciutat, l’entrada ha estat decorada amb motius típics de Badalona.
En les parets hi trobem imatges de tots el dimonis que  han estat cremats a la sorra de la platja de Badalona per la celebració de les Festes de Maig. En la part superior de les parets, tocant el sostre posa en lletres romanes: BAETVLONIS AMPHORAE DAEMONIIQVE ET SANCTI ANASTASII FABVLAE.

Què vol dir aquesta frase? I quina relació té amb Badalona?

[Font: Wikimèdia Commons]

Andrea Martinez Serrano
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

Els clàssics i la Setmana de la ciència

En el marc de la 15a Setmana de la ciència impulsada pel Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, del 15 al 19 de novembre se celebrarà la Setmana de la ciència a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona. Tots els departaments del centre hem estat convidats a participar-hi i els Clàssics, sens dubte, no hi podem faltar. Suposo que a aquestes alçades, amics i amigues del bloc, ningú no pot tenir dubtes de tot el que des de les nostres disciplines hi podem aportar. Enguany, a més, comptem amb la participació de la Núria, també professora de Francès, que enriqueix la nostra aportació amb el punt de vista d’una llengua romànica tan important i propera.

Així doncs, el seminari de Grec i Llatí i el de Francès proposem tot un seguit d’activitats de caire etimològic relacionat amb el lèxic científic. Partint del llibre Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic de Margalida Capellà (us sona?) endegarem una recerca sobre els ètims grecs i llatins en la terminologia relativa a tres camps del saber: la medicina, les ciències experimentals i les matemàtiques.

  • Els de 4t d’ESO, amb el Ramon al capdavant, treballareu el vocabulari mèdic. Per què moltes especialitats mèdiques acaben amb el sufix –iatria? Quin tret comparteixen les malalties acabades en -itis? I les intervencions quirúrgiques en -plàstia? I una emprempta dactilar, amb quina part  del cos la podem obtenir? D’on prové el nom de vacuna? Proveu d’interpretar el prospecte d’un medicament en clau etimològica, veureu que entendreu moltes més coses…
  • A 1r de batxillerat el centre d’atenció serà el vocabulari de la biologia, la zoologia, la física, la química, la geologia…, és a dir, les ciències experimentals. D’on provenen els símbols dels elements químics i quina relació tenen amb l’element designat? Els noms dels planetes i les constel·lacions, sou conscients que tenen un origen mitològic en la majoria dels casos? Quin criteri utilizem per classificar els animals quan utilitzem el sufix –vor i -fag? I no cal dir que majoria d’especies animals i vegetals es classifiquen científicament segons el seu nom llatí.
  • A 2n de batxillerat descobrirem la relació de les cultures i les llengües clàssiques amb l’apassionant món de les matemàtiques. Quants cossos i figures geomètriques prenen nom a partir dels numerals grecs i llatins? I la gradació de les  unitats del sistema mètric, d’on provè? Què estudia la trigonometria i per què rep aquest nom?

En fi, serveixi aquest article introductori com una mena de preavaluació, per tal de saber el vostre punt de partida. Per això us demano que deixeu un comentari amb algunes respostes a les preguntes que us he formulat i d’altres informacions sobre el vocabulari científic que conegueu. Algú em pot dir també per què el llatí va deixar tanta emprenta en el món de la ciència ? (Recordeu la història d’aquesta llengua). Què són els neologismes i i quina és la seva principal font etimologica en el cas dels científics?

Continuarà…

TERESA

Vestigis del teatre romà de Palma

Foto Lladó.

Les obres al carrer Peraires, segons informa avui el Diari de Balears,  treuen a la llum un tram de mur de dos peus romans, cosa que fa sospitar als tècnics de Patrimoni que podria ser alguna part estructural del teatre. En consolidar les estructures, es faran nous tests.
Les obres al número 6 del carrer Peraires de Palma han tret a la llum el que podrien ser els primers vestigis físics del que fou el teatre romà, un edifici públic l’existència del qual és suposada pels historiadors i arqueòlegs, malgrat que de moment no se n’han trobat restes fefaents a l’indret. La troballa torna a donar esperances als tècnics, ja que s’ajusta a la tesi de l’arquitecte Luis Moranta sobre la seva localització vora el passeig del Born.
En concret, les restes s’han descobert durant el seguiment arqueològic de les obres de reforma d’un habitatge plurifamiliar de titularitat privada. La sorpresa arribà quan l’arqueòloga Francisca Torres informà el Consell de Mallorca que en la cala realitzada on s’havia de col·locar l’ascensor aparegué un tram de mur de 70 centímetres, just l’amplada de dos peus romans. “Tot ens fa pensar que aquesta és una estructura adjacent al teatre romà, que estaria situat més a l’interior”, explicà el director insular de Patrimoni, Gabriel Cerdà.
Segons els tècnics del seu departament, la ubicació del teatre entre el Born i el carrer Peraires seria lògica, perquè és una zona extramurs i propera al port romà (situat llavors on avui hi ha el Born). “A més, coincidiria amb el traçat radial del teatre de Pol·lèntia“, afegí l’arqueòloga del Consell, Helena Inglada, citant la investigació de Moranta. La tècnica aclareix també que aquest primer mur faria part “d’algun tipus d’estructura subsidiària al teatre”, cosa que no lleva importància a poder localitzar els primers vestigis del teatre romà. Així i tot, en les tres cales que s’han fet fins ara a la finca no s’han localitzat restes ceràmiques de cap casta.
De moment, el Consell ha donat permís a la propietat per continuar la reforma de l’habitatge perquè, una vegada consolidat, s’ampliï la cala ja iniciada i es pugui destapar més tram del mur. D’altra banda, també es realitzà una nova intervenció arqueològica al pati de l’edifici, on s’espera localitzar part de l’estructura del teatre, en concret, els murs de darrere del fòrum.
El director insular de Patrimoni destacà la bona disponibilitat dels propietaris de l’immoble, que “han decidit posar un vidre al terra de l’ascensor perquè el mur localitzat sigui visitable”, explicà, mentre espera els resultats finals d’altres prospeccions. “Una vegada coneguts els resultats, ja ens plantejarem una actuació a més gran escala”, afegí. Això mateix es féu en el seu moment, per cert, a Tarragona i a Cartagena per destapar els seus teatres.
Segons les investigacions de l’arquitecte i estudiós Luis Moranta, publicades a El teatro romano de Palma. Una hipótesis y sus primeras comprobaciones, Palma fou fundada simultàniament amb Pol·lèntia i se suposa que tingué un desenvolupament urbà semblant i que, en l’època d’August, es projectà la creació d’un edifici teatral, tal com s’ha descobert a la ciutat romana d’Alcúdia. És més, Moranta ha estudiat que l’interior d’aquesta illeta de cases on ara s’han trobat les restes muràries formen una estructura radial que recorda els edificis públics romans. Les properes excavacions hauran d’aportar-ne noves dades.

 


Veure Palma romana en un mapa més gran

Joan Llull

Sant Llorenç des Cardassar

Mallorca

 

 

Mireu i escolteu: La Mirada Griega amb rap d’Alfa i Omega

 Acabo de teniu una alegria en veure algunes de les vostres imatges publicades a la wiki de Chiron, La Mirada griega amb el rap de Santiago el Menor per a Chiron a Gijón del 2008, molt anterior al de Deka, però que no havia aconseguit d’escoltar mai ni de fer-vos escoltar. Ara gràcies al company chironià de Galícia Álvaro P. Vilariño ho tenim tot en un:

Llatí a les discoteques!

Estimats companys i companyes: EL LLATÍ TAMBÉ EXISTEIX A LES DISCOTEQUES!
L’altre dia, avorrint-me pel Facebook, vaig veure un flyer d’una discoteca en què s’anunciava la festa universitària “Cum laude”…
Mireu si és curiós que fins i tot l’”apartat” d’oci de les nostres vides té reservat un lloc al Llatí.

Algú em sabria recordar què significava i què era “cum laude”?

Mar Morillo
2n batxillerat
Institut Isaac Albéniz

La col·laboració en xarxa: quin invent!

Acabo de llegir l’article de la Margalida i el record m’ha portat a fa dos anys, quan se’ns va oferir, a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona, la possibilitat de compartir aquest projecte de clàssiques en xarxa. Les novetats de vegades fan una mica de mandra, i el dia a dia de l’Institut porta tanta feina que l’energia que demana engegar un projecte d’aquesta magnitud sembla difícil d’aconseguir. Tot i això, els reptes són sempre benvinguts, especialment si vénen de la mà d’un projecte ja consolidat com El fil de les clàssiques. Així doncs, ens vam llençar a piscina, i l’alumnat de 2n de batxillerat d’enguany tancarà un cicle de 3 anys d’interacció intensa, trobada presencial inclosa, amb l’alumnat de l’Institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, reconeguda com a Bona pràctica compartida pel Departament d’Educació.

Com tota interacció social, la relació entre alumnat de centres diferents en l’àmbit d’un bloc com Aracne fila i fila presenta les mateixes  etapes i dificultats que les relacions presencials:

  • desconeixement de l’altre, amb la conseqüent timidesa,
  • prevenció pel manteniment de la pròpia intimitat,
  • sensació de pentanyença a un col·lectiu, que dificulta la integració amb l’altre,
  • i, fins i tot, rivalitat, sana diria jo, perquè és la que porta a la superació.

Però al mateix temps, existeixen uns elements comuns que exerceixen de catalitzadors:

  • pertanyen a una mateixa generació i, per tant comparteixen gustos, interessos i, fins i tot registres lingüístics
  • i, sobretot, són alumnes de clàssiques, pertanyen a una minoria, sovint en contra de la direcció aparentment marcada per la societat d’allò útil, d’allò pràctic, d’allò tangible.

La col·laboració en xarxa, doncs, ens permet, tant a professorat com a alumnat, sentir que no estem sols, que no som pocs, que no som els únics a descobrir la importància de les arrels clàssiques de la nostra cultura occidental. I sobretot ara, que cada vegada més centres, alumnat i professorat, en acompanyen a filar la nostra xarxa. Tant de bo aquestes imatges de La Margalida i jo mateixa amb els nostres alumnes al Parc del Laberint el curs passat puguin incloure d’altres cares, com la del Jordi d’El Vaixell d’Odisseu, bloc finalista dels Premis Bloc Catalunya, que desitgem que torni a posar les clàssiques al nivell més alt dels blocs d’educació, com ja va fer El Fil de les clàssiques fa dos anys.

Imatges de la sortida conjunta al parc del Laberint de Barcelona l’octubre del 2009. [Fotos: Marc Cortés]

Gràcies a tots els que heu fet possible aquests dos anys d’interacció en xarxa, materialitzada en trobades presencials com la sortida mitològica abans esmentada o la participació al taller de Ludi romani de la Magna celebratio de la nostra ciutat, Badalona. A tots vosaltres, però especialment a tu, Margalida, l’ànima del projecte,…

FELICITER!

Συγχαίρω ὑμῖν

TERESA