El dorífor de Policlet: L’home ideal

3 Replies

Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.

El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)

Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.

El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.

Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.

August de Prima Porta

Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?

Carlos Thiriet Chaparro

Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí

Les dones: rapte, violació i esclavatge

7 Replies

Ens proposem d’exposar un article, que realment és esfereïdor i molt impactant. Després de veure un vídeo del programa 30 minuts de TV3 Fugir de l’Estat Islàmic del documentalista Edward Watts, hem volgut compartir amb vosaltres aquest escrit, el cap i a la fi, volem denunciar un esdeveniment terrible: el més gran segrest de dones que s’ha produït en el segle XXI i comparar-lo amb els raptes de dones en l’antiguitat.

L’ Estat Islàmic és una organització, un grup armat islamista que opera a Síria i a l’Iraq. On segresten instintivament dones, àvies i nenes, més de quatre milions, per després fer-ne d’elles esclaves, sense el dret d’opinió i llibertat, i un 80% són violades. Aquestes dones presoneres d’ Estat Islàmic pateixen una doble o triple repressió, és a dir, una delimitació, on moltes dones han estat segrestades i esclavitzades pels milicians “jihadistes”.

Fugir de l’Estat Islàmic, 30 minuts TV3 #FugirEITV3

Es tracta d’un reportatge a una xarxa secreta que intenta alliberar aquestes dones que es troben en la Racca. Aquestes xarxes intenten infiltrar-se dintre de l’Estat Islàmic per aconseguir gravar imatges en secret mai vistes. Són un grup clandestí que arrisca la vida dels seus integrants per tractar de rescatar tantes dones com pot. En aquest documental, hi podem veure alguns dels testimonis d’aquelles que han aconseguit fugir. Són declaracions terribles que fan les fugitives, realment generen una commoció i al mateix temps una gran ràbia. Aquest vídeo és un relat que té com a fil conductor a partir del testimoni de Khalil al-Dakhi d’una petita gran història de coratge davant l’incivisme i la barbàrie.

L’Estat Islàmic que segresta les dones amb total immunitat, a diferència dels romans que tractaren bé a les dones sabines, maltracta i viola les segrestades, les empresona i, a més, pot arribar a un cert masclisme indignant, fins el punt d’obligar les dones a tapar-se els ulls fins i tot al carrer. De la mateixa manera que tampoc poden sortir soles, han d’anar obligatòriament acompanyades dels seus marits. Han de vestir sempre una túnica amb més d’una capa per no emmarcar la figura corporal. A més a més, no poden alçar la veu, ni posar-se perfum. Obliguen fins i tot les nenes a portar el vel o les túniques. Els més petits descrivien els territoris de l’Estat Islàmic com “la ciutat negra i fosca”.

L’Estat Islàmic ha instituït mercats, on es venen i es compren dones. Moltes d’aquestes dones se suïcidaven per evitar ser serfs. El destí de qualsevol que intenta matar-se és ser menjada pels gossos.

A totes dues ens ha impactat molt aquest document, quina pena! quina gran dissort! quina atrocitat! quina fatalitat la societat en la qual vivim! Sincerament les dones tenim mala sort, personalment creiem que mai no s’aconseguirà la igualtat de gènere, és un somni molt difícil d’aconseguir. Cal insistir i recordar a molts estats que la IGUALTAT és treball de tota la societat.

El rapte de les Sabines de Christoph Fesel, 1801

Què passava en temps dels grecs i dels romans amb les captives de guerra? i en la mitologia? Quins raptes de dones coneixeu? Superen la bestialitat dels greuges infringits a les dones per l’Estat Islàmic en el segle XXI?

Chorouk Regrag i Laia Arcas

1r de Batxillerat Humanístic,

El Gran Dictat en grec clàssic a l’aula de grec

3 Replies

Un any més hem fet a classe de grec de primer de batxillerat el concurs de El Gran Dictat.

Aquest programa de TV3 presentat per Òscar Dalmau acaba de fer 1.000 edicions, consisteix en lletrejar correctament totes les paraules que el presentador diu i guanya la persona que cometi menys errades. Nosaltres l’hem adaptat a la nostra assignatura, i hem dut a terme el mateix joc, però amb paraules gregues que vam estudiar a classe i que tot seguit teniu aquí:

Els participants d’aquest any han estat: el Robert Cepeda, la Sandra Mendoza i la Mar Cruz. La presentadora va ser la Julia Paris, la dissenyadora de les magnífiques ulleres que porten els participants (per no fer trampes) va ser l’Alexia Alvarez, la Mariona Cava a la taula de so posant-nos la sintonia del Gran Dictat i el càmera i editor del vídeo va ser l’Eloi Salat.

La Mar va ser qui més errades va cometre, i per tant, va quedar desqualificada en la primera ronda. En Robert, a diferència de la Sandra, va cometre algunes errades, però va poder superar la primera ronda i va acabar enfrontant-se a la Sandra en la ronda final. Finalment, per puntuació, la guanyadora va ser la Sandra! Moltes felicitats Sandra! I a tots els participants perquè ho vau fer molt bé!

Laia Costa,

1r de Batxillerat Humanístic

Sí, jo estudio llengües clàssiques

24 Replies

Després de quasi tres mesos cursant primer de batxillerat puc donar honestament la raó a tots aquells professors que ens deien la mítica frase “ Primer de batxillerat no és cinquè d’ESO”. És ben certa, ja que l’educació secundària obligatòria no té res a veure amb el batxillerat, ara ja no aprens perquè sí, sinó que hi trobes una lògica i gaudeixes de la majoria dels coneixements que se’t presenten.

Les assignatures que més han cridat l’atenció han estat les llengües clàssiques: llatí i grec. Primerament ha estat, bàsicament, perquè mai no havia cursat cap d’aquestes matèries; havia estudiat català, castellà, història… però mai llatí o grec. De seguida, vaig poder veure com d’errònia és l’opinió popular: les classes avorrides de llengües clàssiques, la memorització infinita de declinacions i casos, entre d’altres, han passat a la història, almenys a l’Institut Premià de Mar. A l’IPM utilitzem un mètode més dinàmic i entretingut que es basa en la lectura com a eina principal per aprendre aquestes llengües, sovint falsament catalogades com a mortes.

Fa menys de tres mesos no sabia res de cap de les dues llengües, recordava vagament les paraules no gaires afalagadores de la meva mare sobre el llatí i les expressions de sorpresa quan vam fullejar el meu nou llibre de grec i cap dels meus familiars va ser capaç de pronunciar cap mot. Elles, les clàssiques, no pertanyien a la meva realitat i durant molt temps, per desgràcia, les vaig considerar mortes, fins ara. Ara sóc capaç de llegir, construir frases coherents i traduir textos del llatí al català i frases compostes del grec al català. Pensa-ho bé, en tres mesos hem fet un gran avenç (jo i els meus companys de clàssiques) tant en llatí com en grec; tot i que potser és més notable a grec que no pas en llatí. La majoria de nosaltres no sabíem l’alfabet grec, ni la pronunciació de les seves lletres ni les característiques principals de la seva gramàtica. Ara tots nosaltres hem aconseguit llegir i analitzar sintàctica i morfològicament frases gregues escrites per grans intel·lectuals i pensadors de l’època clàssica.

Aquest pas, que per alguns pot semblar una ximpleria o poca cosa, a mi m’omple d’alegria i orgull ja que sento que poc a poc m’estic apropant cada vegada més a conèixer en profunditat les nostres llengües i cultura. El coneixement de llengües antigues ens permet veure amb altres ulls la nostra societat i llengües actuals, ens permet crear connexions i conèixer parts de la nostra història que pot ser desconeixíem.

Encara em queda molt per aprendre sobre aquestes grans llengües oblidades per alguns, però encara molt vives en els cors de molts altres. Jo ja he començat la meva aventura endinsant-me en les llengües clàssiques, i vosaltres? Us hi animeu? Estic segura que no us decebran.

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic