Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam realitzar una sortida per tots els indrets de la Barcelona romana. El meu company Oriol S. Lòpez va tenir una experiència increïble. Ens l’ha passada per escrit per tal que poguem gaudir d’ella. Juntament amb les fotografies podreu acompanyar-lo al seu viatge al passat i després opinar.

De Barcelona a Bàrcino

Era un dia especial perquè fèiem una sortida amb la classe de llatí a Barcelona, per observar el que queda de l’antiga ciutat romana anomenada Bàrcino. Un cop allà el nostre guia, l’Aleix, ens va explicar una mica d’història de la plaça on ens trobàvem, però immediatament vam anar per feina i vam baixar a la via sepulcral romana.
Mentre l’Aleix ens explicava totes les tradicions que tenien els romans sobre la mort i ens mostrava les tombes, vaig tenir un moment de son. Vaig tancar els ulls, vaig badallar i quan els vaig tornar a obrir… no hi havia cap de les persones que venien amb mi, hi havia tot de gent vestint com a l’època de la qual ens parlava l’Aleix, els edificis i tot aspecte de l’actualitat havia desaparegut en aquell lloc. Vaig intentar parlar amb alguna de les persones que hi havia allà posant menjar a les tombes dels seus morts tal com ens havia estat explicat abans, però aquella persona no va entendre el català i em va contestar en llatí! Em vaig començar a espantar però immediatament vaig intentar pensar que era un somni així que em vaig pessigar, però la veritat es que em vaig fer bastant de mal. Així que la única interpretació possible es que havia viatjat en el temps fins al segle IV!
En un primer moment volia tornar a casa immediatament, però després vaig reflexionar i em vaig dir a mi mateix que ja trobaria el com tornar més tard i que de moment aniria a fer turisme per Bàrcino per poder entregar el millor treball personal sobre la ciutat. Així que em vaig quedar observant una estona que feia la gent a la via sepulcral, però quan em van començar a mirar estranyats per la meva indumentària vaig decidir marxar per no causar problemes. Caminant , caminant vaig veure l’aqüeducte. Era impressionant en l’època, res a veure amb el que en queda ara i com hi passava l’aigua! Així tot badant vaig veure que passava un pagès que portava en un carro les seves mercaderies cap a la ciutat així que em vaig amagar i quan va passar em vaig infiltrar entre les seves mercaderies. Seria l’única manera de passar les muralles desapercebut. Un cop dins em vaig girar a veure les muralles. No eren gaire grans, però es que la ciutat tampoc ho era gaire, sincerament. Vaig estar una estona passejant, però era impossible ser ignorat per la mirada dels habitants de Bàrcino així que em vaig aturar a una bugaderia d’ on vaig pispar alguna cosa de vestir. Em va costar posar-me la roba sabent que estava rentada amb orina, però tampoc volia cridar l’atenció de la guàrdia. S’hi respirava ambient de tranquil•litat en aquesta Bàrcino romana comparada amb la Barcelona actual i per tant em vaig sentir bé per adaptar-me una mica i provar una mica de garum fins i tot. Francament, no em va agradar gaire, quin gust més fort! Però me’n vaig desfer ràpidament provant una mica de vi, que hi era per tot arreu.
Un cop vaig arribar al fòrum vaig pensar que ara podria estar a la Plaça Sant Jaume amb els meus companys i vaig sentir una mica de nostàlgia i ganes de tornar, però vaig fer el cor fort i vaig decidir pujar el turó per arribar al temple d’August per demanar-li que em deixés tornar a casa, qui sap, potser funcionava!
Un cop a dalt em vaig quedar de pedra veient el temple tot complet, era molt bell, tant de bo els meus companys també l’haguessin pogut veure i no haver de conformar-se amb quatre columnes. Vaig posar-me davant la figura d’August a pregar, però res jo seguia allà. Sense posar-me nerviós vaig posar-me a dormir aprofitant la tranquil•litat del temple.
Els meus ulls es van obrir i el primer que vaig veure van ser els meus companys despertant-me per avisar-me que el tren ja estava arribant a Premià. Em vaig despertar confós, però content de ser un altre cop a casa.
Va ser una experiència molt estranya, però segur que ningú ha viscut de tant a prop la Barcelona romana.

Oriol S. Lòpez Cerezo
Rubén Florencio Alcántara

1r Batxillerat A