Què es un clàssic?

Llegiu el fragment següent del premi Nobel de literatura T. S. Eliot (1888-1965) que pertany a un text titulat «Què és un clàssic?» (PAU 2003-2004).
Enumeraré certes qualitats que jo espero que tingui un «clàssic»… i que crec que es troben totes en Virgili… Un clàssic només pot sorgir quan una civilització és madura; quan una llengua i una literatura són madures; i ha de ser l’obra d’una ment madura… Maduresa de la ment: aquesta necessita història i la consciència de la història… Hi ha d’haver el coneixement almenys d’un altre poble altament civilitzat, i d’un poble d’una civilització que sigui prou propera per haver influït i entrat a la nostra… Des del començament Virgili, com els seus contemporanis i predecessors immediats, adaptava i usava constantment els descobriments, les tradicions i els invents de la poesia grega. Usar una literatura estrangera d’aquesta manera indica un estadi de civilització que va més enllà de fer servir només els estadis anteriors de la pròpia –tot i que crec que podem dir que cap poeta no ha mostrat més sentit de la proporció que Virgili en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior.

  • Es compleix en el cas de Virgili la condició que estableix Eliot de conèixer «almenys un altre poble altament civilitzat»? Quin?
  • En què i a partir de quan havia «influït» aquesta civilització en la civilització llatina?
  • A qui es refereix Eliot quan parla dels «contemporanis i predecessors immediats» de Virgili?
  • Com es concreta en la temàtica de l’Eneida el fet que Virgili mostrés un gran «sentit de la proporció en els usos que feia de la poesia grega i llatina anterior»? Quins poetes representaven «aquesta poesia grega i llatina anterior» en el cas de Virgili?
  • Penseu que en l’època de Virgili les elits polítiques i intel·lectuals de Roma eren plenament conscients de la importància històrica del poble romà? Quin era un dels principals objectius de l’Eneida en aquest sentit? Qui havia impulsat la seva redacció?

Alumnes de Llatí de 2n de batxillerat

El metge d’Atenes, de Teresa Pous

Ahir es va presentar a l’Espai Mallorca de Barcelona la novel·la El metge d’Atenes (Ed. Moll), de Teresa Pous, Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la 2010. A càrrec de Carme Arenas (catedràtica de literatura Catalana, crítica literària, traductora i presidenta del PEN Català), Carme Cayol (actriu de teatre, de doblatge i professora de l’Institut del Teatre)  i Mar Rodríguez Cayol (experta en mitologia), i amb una emocionant intervenció del cantautor empordanès Josep Tero.

No us perdeu la presentació de El metge d’Atenes a Llinars del Vallès.

De què va El metge d’Atenes?

A Larissa estant, Alexandre –el metge d’Atenes, condeixeble del gran Hipòcrates– escriu en uns papirs els seus records des de la serenitat de qui ha sabut viure la vida amb humilitat i amb la capacitat d’acceptar que cada experiència és una lliçó que l’ajuda a créixer com a persona i com a professional de l’Art de la medicina. L’amor, el dolor, la pèrdua i la voluntat constant d’aprendre i evolucionar, però també temes com la discriminació de la dona, la justícia o la desigualtat social, s’entremesclen en aquesta novel·la de formació, que ens situa en l’ambient de màxima esplendor de la Grècia de Pèricles, Sòcrates o Hipòcrates –personatges tots ells d’aquest llibre de Teresa Pous molt ben documentat històricament.

Qui és Teresa Pous?

Teresa Pous (Barcelona, 1956) és llicenciada en Filosofia i diplomada en Biblioteconomia. Ha escrit sis llibres de converses i ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Amb la seva primera novel·la, La cançó dels deportats, va obtenir el Premi Marian Vayreda 2006. També li agrada la medicina i és una apassionada hel·lenista.

Mercè Otero

Les set meravelles de tots els temps en Google Maps

Salve a tots i totes! Sóm tres alumnes de Sabadell, la Cristina, Claudia i Núria, que hem arribat a aquesta magnífica teranyina gràcies a la Margalida, que ens està ajudant moltíssim en el nostre projecte de recerca, que tracta sobre les set meravelles.

En aquest Google Maps les hem anat localitzant:


Veure Les set meravelles del món en un mapa més gran

Ens agradaria compartir amb tots els aràcnids i les aràcnides el nostre treball i fer-lo més gran amb els vostres coneixements sobre el tema, ja que les 7 meravelles del món antic és un tema fascinant del que val la pena conèixer més coses que les que un sap. A més proposem el món grecoromà com la millor de les meravelles.

Moltes gràcies!!

Cristina, Clàudia i Núria
Sabadell

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat