Emporiae MMXI: l’Asclepi d’Empúries i la Venus de Badalona

Si bé hi ha hagut moltes i importants troballes a Badalona i Empúries, les més destacades són les estàtues que s’hi han trobat, tot i que de mides força diferents. A Empúries s’hi ha trobat la famosa estàtua d’Asclepi, déu de la medicina, fill d’Apol·lo i Coronis, acompanyat d’una serp que s’ha comprovat que no podia enroscar-se en el bastó que sens dubte, l’estàtua hauria dut, tot i que no s’ha trobat. Asclepi es representava com un home madur, amb certa semblança a Zeus, i vestia una túnica que li deixava una part del pit i un dels braços nus. Fa 2.15 metres d’alçada, i és de marbre blanc. És l’obra d’art grega més important que s’ha trobat als Països Catalans.

Photobucket

Venus de Badalona. Foto de Sebastià Giralt

Respecte a Badalona, sens dubte, la troballa més significativa és la Venus de Badalona, una estàtua de marbre de mida molt petita que representa la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat. Venus tenia un paper principal en els ritus religiosos romans. En cas de Badalona, la Venus significa la prosperitat de la ciutat de Baetulo. Durant l’hel·lenització, Venus va ser identificada com a l’equivalent de la deessa grega Afrodita. És la mare d’Eneas segons Virgili, a l’Eneida. El fet més conegut relacionat amb Venus és el seu naixement, ja que es diu que era filla de Júpiter i Dione, i va néixer de l’escuma del mar en caure-hi els membres mutilats d’Úran. Era reverenciada per pescadors i homes de mar. És la mare del famós Cupido.

Núria Martínez
1r batxillerat  INS Isaac Albéniz de Badalona

Venus i Mart i els impúdics amants

 

Joachem Wtewael (1566-1638), "Mars and Venus Surprised by Vulcan"

 

No poseu paranys al vostre rival
ni escolteu les paraules de confidents
que tenen la llengua massa llarga.
Ovidi

Trobaran el moment, per vells camins
ja transitats, a fosca a sol o lluna;
sense vergonya o d’amagat, tot d’una:
propicis són els déus als teus destins.

Si Venus sedueix, si els seus instints
no es poden deturar, si la fortuna
és pler concupiscent: seràs engruna
només, Vulcà, per dins els seus confins.

Sense paranys _ni el Sol ni confidents_
Venus i Mart i els impúdics amants
fruiran dels amors i els seus encants,

i els déus tots, els seran condescendents.
No hi posis cap parany, Vulcà vençut,
i asaboreix el pler d’haver perdut.

Miquel Oliver i Bauçà

Mestre jubilat de Primària

Mestre de 4t i 5è d’EGB de la Margalida

Campanet, Mallorca

 

Lacrima Baccus

Dilluns una companya em va donar una placa de cava on hi havia una inscripció en llatí: Carpe diem. Com que tant ella com jo fem col·lecció de plaques, quan vaig arribar a casa en vaig buscar per donar-n’hi alguna. I, mentre buscava, en vaig trobar una de la marca Lacrima Baccus i la vaig portar a la Dolors. Vam veure que no estava ben escrit perquè en lloc de posar Baccus hauria de ser Bacchi (amb -i perquè és genitiu): Llàgrima de Bacus.

Crec que està molt bé que es faci servir el llatí, ja que es troba a la base de la nostra llengua i la nostra cultura.Però val la pena que estigui ben escrit.

Gisela Rovira
2n Bat
Sant Hilari Sacalm